Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
Després d’haver sigut atacada el dia anterior, a la una de la matinada Berlín va tornar a ser bombardejada. Tota la zona de la Friedrichstrasse Bahnhof va quedar destruïda, igual que els hotels Continental i Central.
A França:
A París, la Resistència va executar a l’ex secretari d’Estat i d’informació del govern de Pierre Laval, Philippe Henriot.
En el front oriental:
En el sector central:
Per ordres d’Adolf Hitler, Walter Model va substituir al capità general Ernst Busch en el comandament del Grup d’Exèrcits del Centre després de l’ofensiva soviètica del 22 de juny. Model al mateix temps comandava el Grup d’Exèrcits Ucraïna Nord. Busch va reconèixer davant de Kurt Zeitzler que quedava poc dels exèrcits blindats 3º, 4º i 9º.
El HSSPF Wilhelm Koeppe va emetre una ordre per atacar encara amb més duresa als partisans. Després de criticar la degradació del Govern General, Koeppe va dir que era necessari intervenir contra els partisans, a qui va definir de terroristes i de sang viciada, amb els mètodes més radicals i les mesures més dures. L’ordre estipulava que havien de ser afusellats no només els partisans detinguts, sinó també tots els homes de la seva família. En quan a les dones, aquestes havien de ser tancades en un camp de concentració sempre que tinguessin més de 16 anys. Tots els nens russos orfes serien enviats a Alemanya com a treballadors forçats. Aquesta ordre es va conèixer com Operació Fenc i va ser firmada per, entre altres, Henning von Tresckow.
En el front occidental:
A França:
El general Friedrich Dollmann, el comandant del 7º Cos alemany i responsable de la defensa de Cherbourg, va morir d’un atac de cor després de ser informat de que seria jutjat en un consell de guerra per la pèrdua de Cherbourg. Unes setmanes enrere, a Baviera l’hi havia jurat a Hitler en persona que defensaria la fortalesa fins l’últim home.
El 8º Cos britànic va establir darrere del diu Odon, a prop de Mondrainville, un cap de pont.
A la Gran Bretanya:
Després de les acusacions dels nord-americans cap als britànics de voler canviar d’estratègia per conservar l’Imperi Britànic, Winston Churchill, amb ànims de refredar l’ambient, va escriure-li al president Franklin Delano Roosevelt per manifestar-li que tot i que el punt mort entre els seus caps de l’Estat Major podrien portar greus conseqüències, el desig principal d’ells era ajudar en tot el que fes faltar a Dwight D. Eisenhower, tot i que el va avisar que la seva estratègia els perjudicava en els seus interessos al Mediterrani. Per aquest motiu, li va demanar que fos en ell en persona qui revisés l’assumpte, ja que considerava l’actitud dels caps de l’Estat Major nord-americana arbitrària i no veia possibilitat d’arribar a un acord amb ells. Roosevelt el va contestar de seguida aquell dia per comunicar-li que estava completament alineat amb la postura del seu Estat Major i que trobava inacceptable l’estratègia de Henry Maitland Wilson d’avançar cap a Itàlia amb tots els recursos del Mediterrani i, des d’allí, cap al nord-est. Abans d’acabar el dia, Churchill li va enviar dos telegrames més. En el primer li deia que considerava que en l’estat actual de la guerra l’objectiu hauria de ser combatre a l’enemic amb la màxima intensitat i continuïtat per provocar una derrota ràpida del sud de França. Per reafirmar-se, li va dir que Wilson i el general Harold Alexander l’hi havien assegurat que podrien alliberar Trieste al setembre i li va demanar confiança en la seva estratègia. En el segon telegrama va insistir de nou en una reunió entre ells dos per discutir-ho amb paciència i prudència per evitar que cap de les dues parts prengués una decisió que invalidés al seu aliat.
