Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Els alemanys varen formar la primera unitat d’operacions equipada amb caces a reacció Messerschmitt Me262. La unitat va ser enviada més tard a França.
A Hongria:
De Budapest va sortir un tren carregat amb 1.684 jueus, la majoria de Cluj, direcció a Suïssa després d’aturar-se una bona estona a Bergen-Belsen. Quan el tren es va aturar a Linz, els alemanys els varen fer baixar per una inspecció mèdica i una dutxa. Molts varen creure que moririen en aquell moment, però aquesta vegada els alemanys varen dir la veritat en el tema de les dutxes. Tots els passatgers es varen salvar. Adolf Eichmann va demanar molts diners als Aliats per salvar aquelles persones. Aquest tren va ser conegut com el tren de Kasztner per l’encarregat que va fer possible aquella operació de rescat, Rudolf Kasztner, que precisament era originari de Cluj, d’on varen sortir la majoria dels passatgers, fet pel qual se’l va criticar ja que, per exemple, la seva mare i el seu germà viatjaven en el tren.
Tot i això, els alemanys varen continuar deportant jueus d’Hongria per enviar-los a les cambres de gas. Aquell dia varen ser enviats 41.499 jueus de la zona IV cap a Auschwitz. Segons un informe enviat per Veesenmayer, un total de 381.661 jueus havien sigut deportats a Auschwitz des de les Zones I a IV de les províncies hongareses.
A França:
Del camp de Drancy varen sortir els últims nens i personal de Izieu direcció a Auschwitz. Cap d’ells va sobreviure.
A Polònia:
Davant de l’increment d’atemptats de la resistència polonesa del AK a les línies de ferrocarril, el govern alemany es va veure obligat a crear els Bahnschutz, equips de vigilància armats entrenats per vigilar les vies ferroviàries. Entre altres disposicions, tota persona que s’apropés a una distància de 500 metres de la línia de ferrocarril seria afusellada.
A la Gran Bretanya:
Una bomba V-1 va matar a 32 persones d’un orfenat a un quilòmetre i mig de Chartwell. Fins aquella data, 2.000 V-1 havien sigut llançades contra la Gran Bretanya, la majoria contra Londres. En resposta, els britànics varen incrementar el número de canons antiaeris, caces i globus de barrera.
Winston Churchill, després de rebre el dia anterior un missatge del president Franklin Delano Roosevelt on li demanava consultar amb el dictador Iosif Stalin qualsevol acció al sud de França, suggeriment que sembla que no li va fer gens de gràcia, va redactar un missatge, que finalment no va ser enviat, per al President en què l’amenaçava en dimitir si es realitzava l’Operació Yunque. En aquest esborrany, el primer ministre el va avisar que tota la campanya a Itàlia s’enfonsaria si continuaven amb aquesta Operació. Tot i que va voler dir que si amb la seva renúncia al càrrec facilitaria les coses no tindria cap problema en fer-ho, el va avisar que el públic voldria saber quins motius l’haurien dut a prendre aquesta decisió i això resultaria contraproduent per les tropes que lluitaven en el Mediterrani. Insistint de nou amb la seva estratègia, li va dir que no es podia descartar les operacions al Mediterrani com desitjaven ells, els nord-americans, perquè considerava que ajudaria en l’escenari de les operacions al seu comandament. Després d’acabar de redactar l’esborrany, Churchill sabia que el to que havia utilitzat faria escalfar encara més els ànims i de moment va preferir guardar-lo al calaix. A les deu de la nit es va reunir amb els seus caps militars i va ordenar que els seus plans de la seva operació als Balcans estiguessin preparats. Els seus caps de l’Estat Major, en veure’l molt encès, el varen convèncer perquè revisés el seu telegrama. Ràpidament es va redactar un nou missatge, que seria enviar l’endemà, en el qual ara Churchill acceptava l’Operació Yunque, però el va avisar de que seria un error estratègic i polític del qual els dos se’n haurien de fer responsables.
A Birmània:
Aquell dia va començar l’evacuació de la 111º Brigada cap a la Índia.
