Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Claus von Stauffenberg va ser nomenat cap de l’Estat Major del comandant de l’Exèrcit de l’Interior del general Friedrich Fromm i va ser ascendit al rang de coronel. D’aquesta manera va tenir accés a reunions informatives relacionades amb l’Exèrcit interior i amb Adolf Hitler. Per altra banda, en el Berghof, Kurt Zeitzler, que ja havia sigut rellevat del seu càrrec com a cap de l’Estat Major, va abandonar la casa de muntanya després de patir una crisi nerviosa pels constants enfrontaments amb Hitler. Mai més va tornar a parlar amb el dictador i el mateix Hitler va ordenar el gener de 1945 que fos expulsat de l’Exèrcit i li varen negar el dret a dur uniforme. Heinz Guderian el va substituir el 21 de juliol.

---

El desaparegut Eduard Dietl, mort el 23 de juny de 1944, va rebre a títol pòstum una condecoració per part del govern alemany.

---

El SS Obergruppenführer Wilhelm Bittrich va criticar-li a Erwin Rommel les decisions que es prenien des del quarter general de Hitler i la seva negativa a reconèixer el desastre que s’apropava en el front occidental. El SS es va mostrar partidari del pla de Rommel d’entaular negociacions secretes amb els Aliats. 

A França:

4.227 bombarders de la RAF varen sortir de les seves bases per destruir un magatzem de míssils V-1 a Saint-Leo d’Esserent. Però gràcies a que s’havia reforçat l’estructura de la cova on hi havia el magatzem, l’atac va ser insignificant. Només l’entrada es va veure afectada per l’atac, quedant tapada per pedres. En menys de 24 hores l’entrada va tornar a ser oberta, ja que els alemanys varen aconseguir treure ràpidament les pedres.

En el front occidental:

A França:

El coronel Keil va ser capturat amb tot el seu Estat Major i va cessar d’aquesta manera tota resistència a l’extrem nord de Cotentin.

---

A prop del riu Odon, gràcies a l’esforç bèl·lic britànic els alemanys varen veure ja impossible dur a terme un atac a gran escala en qualsevol punt.

En el bàndol Aliat:

Les diferències entre els caps d’Estat Major britànic i nord-americà per la batalla a Itàlia es varen ampliar, i Winston Churchill li va enviar un telegrama de contestació al president Franklin Delano Roosevelt senyalant-li que “aquells desacords eren el principal error estratègic i polític més important que s’havien enfrontat”. En un altre telegrama enviat al President aquell mateix dia, el primer ministre protestava contra una decisió que tirava per terra les seves esperances de la campanya italiana.

---

Aquell dia va començar la Conferència de Bretton Woods.