Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
A Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb els especialistes de la Luftwaffe, que li volien fer canviar la seva opinió sobre el nou avió a reacció que volia construir, ja que desitjaven que aquest aparell fos més lleuger per ser més ràpid per tal de defensar-se millor. Hitler no opinava igual; el volia més potent, i va ordenar que aquests avions dugessin més bombes i, per tant, els volia més pesats. Els va explicar que no necessitaven defensar-se amb aquests avions perquè creia que els caces enemics no el podrien destruir. La realitat era que Hitler no entenia massa bé com funcionaven aquells nous aparells. Al final de la reunió es va determinar que de moment aquests aparells només farien vols rectes i a gran altura. Un dels homes que va ser present a la reunió va ser el coronel Claus von Stauffenberg, que va ser el primer dia que va veure en persona a Hitler. En aquells moments el coronel estava preparant un complot per acabar amb la vida de Hitler.
El doctor Gerhard Klopfer, el subsecretari de Martin Bormann, va afirmar que Bormann deia molt sovint que Albert Speer era un enemic declarat del NSDAP i que inclús aspirava a succeir a Hitler.
1.129 bombarders nord-americans varen atacar la zona de Leizpig i tenien com objectiu les fàbriques d’avions i els dipòsits de petroli. Per aquell atac, d’un quart de deu del matí fins a un quart d’onze va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden, que un cop més no va ser atacada.
A Hongria:
Miklos Horthy, pressionat pel seu propi poble i per la crida de Pius XII del 25 de juny, la de Gustau V de Suècia del 3 de juliol i la del govern nord-americà, va ordenar aturar les deportacions dels jueus hongaresos a Auschwitz tot i l’oposició del seu govern. Adolf Eichmann va aconseguir enviar dos trens més carregats de jueus aquell mateix mes.
En el front occidental:
A França:
Els Aliats varen utilitzar per primer cop des de que havien desembarcat a Normandia bombarders pesats. Prop de 450 Lancaster i Halifax de la RAF es varen enlairar per llançar un atac sobre Caen, on es concentraven el gruix de les unitats mecanitzades alemanyes. L’atac va ser dissenyat per ajudar a les tropes canadenques i britàniques, que es trobaven aturades davant una sèrie de pobles fortificats al nord de la ciutat. Però, degut al temor de que estiguessin massa a prop de la línia del front, els bombarders varen atacar objectius emplaçats en els ravals del nord de Caen. Per culpa d’aquest temor, el bombardeig va tenir poques repercussions en les defenses alemanyes i, de fet, va fer tot el contrari del que es volia. Els britànics varen complicar els atacs Aliats quan varen intentar passar per les ruïnes que els bombarders havien deixat. Immediatament després del bombardeig dels bombarders pesats, les forces britàniques i canadenques varen començar la Batalla de Caen.
A la nit, 330 bombarders pesats de la RAF varen atacar just a l’entrada d’accés al magatzems de míssils V-1 de Saint-Leo d’Esserent. Gràcies a que volaven molt avall, diverses bombes varen penetrar a l’interior de la cova, provocant l’explosió dels V-1 que s’ho trobaven. A més, l’entrada va quedar totalment impracticable i la via ferroviària destruïda.
Dwight D. Eisenhower estava cansat de que el comandant britànic Bernard Law Montgomery es quedés molt de temps contemplant la idea de començar una batalla de desgast i li va escriure una nota per dir-li que coneixia perfectament el seu pla de resistir amb l’ala esquerra per atreure als alemanys, però que havien d’utilitzar tota l’energia possible en un decidit esforç per evitar que es produís un estancament. El comandant nord-americà li va deixar clar al final de la nota que tindria tot el seu suport en qualsevol esforç que decidís dur a terme amb l’objectiu d’evitar que arribessin a un punt mort. L’endemà, Montgomery li va respondre la nota.
En el bosc de Fontaineblau, la milícia col·laboracionista va assassinar a l’ex ministre francès Georges Mandel després de treure’l del camp de Buchenwald.
A Finlàndia:
Els finlandesos continuaven replegant-se per culpa de les fortes ofensives soviètiques.
A la Gran Bretanya:
En tenir coneixement de la idea del Congrés Jueu Mundial de destruir les cambres de gas, Winston Churchill li va escriure a Anthony Eden per tal de que reunís tot el que pogués de la Força Aèria de la RAF i invoqués a la seva autoritat si era precís per tal de realitzar aquella acció. Eden va preguntar al seu homòleg Archibald Sinclair si amb incursions de bombardeig es podria aturar l’assassinat massiu dels jueus hongaresos. Al cap de poc es va descartar la proposta de bombardejar Auschwitz.
En el Pacífic:
A Saipan, les tropes japoneses varen llançar una desesperada contraofensiva contra les tropes nord-americanes, però varen patir 2.000 baixes i varen tenir que desistir de la seva ofensiva. Tot i això, l’ofensiva japonesa va malmetre dos batallons d’infanteria de l’exèrcit nord-americà i tres batallons d’artilleria de la infanteria de la Marina i varen assassinar a molts civils.
En els Estats Units:
A Washington es varen reunir el president Franklin Delano Roosevelt i el coronel Charles de Gaulle.
Els nord-americans varen decidir comunicar als soviètics que Joel Brand, el líder jueu de Budapest, s’havia reunit amb Eichmann el 25 d’abril i que aquest li havia proposat salvar a un milió de jueus a canvi de 10.000 camions.
Diari del Tercer Reich 