Dissabte:

En el Reich:

A Hongria:

Amb els soviètics a prop de la frontera, el regent Miklos Horthy va ordenar que s’aturés la deportació de jueus hongaresos al camp de concentració i d’extermini d’Auschwitz. Tot i això, Adolf Eichmann va aconseguir els següents dies emportar-se del país dos transports més al camp polonès.

A Polònia:

Per quart cop, avions Aliats varen aconseguir fotografiar el camp d’Auschwitz.

En el front occidental:

A França:

El 12º Cos alemany va abandonar les armes després de perdre 28 de les seves 40 divisions i 350.000 soldats. A Caen, on els alemanys estaven atrinxerats, els Aliats varen efectuar un bombardeig amb 500 bombarders pesats de la RAF amb el suport d’un bombardeig naval dut a terme des de les embarcacions de guerra Rodney, Roberts i Belfast, així com els artillers de terra. En total varen llençar més de 7.000 tones de bombes, que varen aniquilar les posicions alemanyes. A part, els nord-americans atacaven per la carretera Bolleville, just al nord-oest de La Haye Du Puis, a Normandia. Tot i el triomf de les forces aliades, les batalles eren molt sagnants i només aquell dia la 3º Divisió canadenca per perdre 1.200 homes entre ferits, morts (que en varen ser 330) i desapareguts.

---

Bernard Law Montgomery va contestar la nota del comandant Dwight D. Eisenhower del dia anterior, en què li demanava que passés a l’atac enlloc de ser tan prudent, per dir-li que personalment estava bastant satisfet de la situació i que creia que la batalla estava anant bé, ja que els alemanys estaven sent atacats amb contundència al llarg de la línia. El comandant britànic li va assegurar que no hi havia cap estancament per part dels seus homes. Montgomery va organitzar durant aquella jornada un atac contra Caen.

En el Front oriental:

En el sector nord:

Les puntes de llança soviètiques varen rodejar la ciutat de Vilnius, on varen trobar una forta resistència alemanya.

En els Estats Units:

A Washington es varen tornar a reunir el president Franklin Delano Roosevelt i el líder francès Charles de Gaulle.

En el Pacífic:

Les tropes nord-americanes varen ocupar definitivament l’illa de Saipan després de frenar els atacs suïcides japonesos i d’aguantar 25 dies de matances. En aquesta última batalla, uns 8.000 soldats japonesos es varen veure rodejats pels nord-americans i la majoria es va suïcidar per no ser fets presoners. Tot i la victòria, les operacions de netejar de l’illa varen durar encara un any més.

A Japó:

Kido, assessor de l’emperador Hirohito, es va reunir amb el príncep Fuminaro Konoye per parlar d’un nou govern que acabés amb la guerra. Kido, però, ja li va comunicar que tant l’Exèrcit com l’Armada insistien en continuar amb el conflicte sense tenir en compte les baixes. Però per ell, igual que per Konoye, era imprescindible que l’actual govern dirigit per Hideki Tojo caigués i es formés un de transició liderat per un general de confiança per més endavant formar un govern encapçalat per un príncep que acabés amb la guerra. A continuació varen parlar de les responsabilitats de l’Emperador. Kido va insistir en que Hirohito acceptés la responsabilitat dels fets, encara que això acabés comportant la seva abdicació.