Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
A primeres hores del matí, el ministre d’Armament, Albert Speer, va tornar a Berlín després d’estar al quarter general de Rastenburg. Quan Speer va arribar a casa seva va rebre la visita del capità general de les SS i cap de la Gestapo, Ernst Kaltenbrunner, que li va explicar que a la caixa forta que hi havia en la Bendlerstrasse , on s’havien reunit els colpistes el 20 de juliol de 1944, havien trobat una llista amb un futur govern dels colpistes. En un principi Speer no entenia per què li explicava aquella descoberta però, llavors, Kaltenbrunner li va comentar que el seu nom figurava a la llista com a ministre d’Armament amb un interrogant al costat. En veure’s involucrat en el cop d’Estat, Speer va quedar consternat i no va voler parlar del tema. L’interrogant només volia dir que era possible i que no l’hi havien consultat, però si es feia públic aquell document hagués sigut senyalat com un conspirador per part dels seus enemics.
A la tarda, Speer patia per la seva vida i en una reunió va ressaltar la figura d’Adolf Hitler expressament. Tot i els seus intents d’allunyar-se dels colpistes, sortien molts rumors dins del Reich de que Speer estava darrere del complot i, fins i tot, hi havien brames que deien que estava empresonat. Al mateix Hitler tenia informació sobre la llista on hi havia el nom de Speer, però mai en va parlar amb ell sobre aquest tema i no va voler que fos culpat de traïció. De fet, un cop més va tenir molta sort perquè si el 17 de juliol de 1944 hagués acceptat la invitació del general Friedrich Fromm per anar a dinar amb el coronel Claus von Stauffenberg hagués sigut executat sens dubtes.
Alfred Jodl va pronunciar un discurs davant als seus oficials de l’Estat Major on va dir que el 20 de juliol de 1944 havia sigut el dia més negre que fins la data havia conegut la Història alemanya i va assegurar que també ho seria en el futur. Martin Bormann, per la seva part, va avisar a tots els gauleiters de que Hitler tenia la preocupació de que els comentaris sobre el cop no degeneressin en un atac sense contemplacions al cos de caps i oficials. S’havia de posar èmfasis de que l’atac havia sigut un acte aïllats i no un complot de gran abast. Precisament, la salutació nazi es va fer obligatòria a partir d’aquell dia dins l’Exèrcit i va substituir l’antiga salutació militar en “senyal de la fidelitat indefectible de l’Exèrcit al Führer i de la unitat estreta existent entre l’Exèrcit i el Partit“.
Arthur Nebe, sabent que seria perseguit pel complot i pensant erròniament que la Gestapo l’estava buscant, va passar a la clandestinitat. El novembre , en trair-lo una amiga gelosa, seria detingut i executat.
Bernd Freytag von Loringhoven va organitzar un dinar entre ell, el seu cosí Wessel Freytag von Loringhoven i Heinz Guderian, el seu cap, en l’apartament de treball de Guderian. Wessel estava sent investigat per haver participat en el complot i pràcticament no va dir res en tot l’àpat perquè sabia quin seria el seu destí.
A la nit, Berlín va ser bombardejada.
A Hongria:
Per segon cop després de la prohibició de Miklos Horthy del 7 de juliol, Adolf Eichmann va tornar a deportar jueus hongaresos, aquest cop de Starvar, a Auschwitz.
En el front occidental:
A França:
Els britànics varen posar en marxa l’Operació Cobra, que consistia en enviar bombarders de la Gran Bretanya a Normandia per obrir un nou camí cap a Alemanya. Aquesta Operació es va engegar perquè les tropes occidentals no avançaven amb la mateixa força que els soldats soviètics, tot i que aquell dia varen començar l’obertura del front a Avranches. Els Aliats occidentals havien perdut per aquelles dates a 122.000 homes entre morts, ferits o capturats a França, davant els 114.000, incloent-hi 41.000 presoners, dels alemanys. Tot i que en els Aliats els hi era complicat aconseguir els seus objectius, per aquella data va ser quan Hitler i els seus generals varen estar convençuts de que l’operació de Normandia era una operació seriosa per obrir un segon front. Fins llavors creien que el desembarcament per obrir un segon front es faria en el Pas de Calais i, per tant, no donaven tanta importància a aquelles tropes que havien desembarcat el juny de 1944.
A les 9:38 del matí, els primers dels 350 caça-bombarders varen començar a atacar les posicions alemanyes al llarg d’un corredor de 300 metres. Mentre atacaven, el comandant Trafford Leigh-Mallory, el dissenyador d’aquella Operació, va volar del seu quarter general de Stanmore, a Middlesex, per visitar a Omar Bradley en el seu quarter general de Vouilly, on hi va arribar a les 11:20. Però el mal temps d’aquell dia va fer cancel·lar l’operació dels bombarders a Saint Lo, on el 71º Cos nord-americà estava lluitant des de feia uns quants dies contra les tropes alemanyes. Quan es va donar l’ordre de cancel·lació els avions ja eren al cel i no es va poder contactar amb els pilots. Tot i que molts pilots varen decidir cancel·lar els llançaments degut a la mala visibilitat i les ordres de no bombardejar sense precisió, alguns varen tirar les seves bombes. Aquestes bombes varen caure a prop de les tropes nord-americanes de la 30º Divisió d’Infanteria. En total varen tirar prop de 1.000 tones de projectils, i només el 15% va tocar el seu objectiu. 25 soldats nord-americans varen morir i 131 varen quedar ferits per aquell error. En saber de l’error, el comandant Bradley es va posar fet una fúria i el comandant Leigh-Mallory va tornar amb avió cap a la Gran Bretanya. A dos quarts d’onze de la nit va trucar a Bradley per confirmar-li que els atacants havien volat en perpendicular enlloc de fer-ho en paral·lel, i que havien llançat moltes bombes amb un pes superior als 45 quilograms. Llavors es va decidir tornar-hi l’endemà, tot i que el temps no milloraria, seguint la ruta perpendicular des del nord. Bradley va tenir que acceptar l’operació sense estar-hi d’acord, i el general Collins va treballar tota la nit perquè els seus homes tornessin de nou a les seves posicions i ho tornessin a intentar.
Durant els combats d’aquell dia a Saint-Lo va morir l’excèntric coronel Harry Albert, Paddy Flint, després de que un franctirador alemany li toqués el cap durant una arriscada missió de patrullatge a prop de la ciutat normanda. Quan Bradley va saber el què li havia passat en el seu oficial va dir que estava segur de que Flint hauria dit que l’havien tocat de pura casualitat.
Els alemanys varen ocupar l’altiplà del Vercos, on fins llavors hi resistien els maquis.
A la Gran Bretanya:
El primer ministre Winston Churchill va advertir en el Gabinet de Guerra de que podien començar a caure coets en qualsevol moment. Es referia als V-2.
En el front oriental:
A Polònia:
El 1º Front de Bielorússia, comandat pel comandant Konstantin Rokossovski, va ocupar la ciutat de Lublin. Sabent que eren a prop, els alemanys varen evacuar el camp de concentració de Lublin Maïdanek davant l’arribada dels soviètics, que es trobarien un camp buit.
En el Pacífic:
Després d’una demostració de força destinada a enganyar les tropes japoneses, les tropes nord-americanes de la 2º i 4º Divisió de Marines varen creuar l’estret de l’illa de Tinian, de 2,5 milles d’ample, el que es considerat l’assalt amfibi millor planejat i executat de la guerra en el Pacífic.