Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Heinrich Himmler es va dirigir als líders més destacats de les SS a Posen i va assegurar que ells havien agafat dels jueus totes les riqueses que tenien per entregar-les al Reich, però que ells (les SS) no s’havien quedat res. El ministre va afirmar que els homes que havien actuat malament no havien estat a l’altura i que moririen sense compassió. Va expressar que estaven amb el dret moral i l’obligació amb el poble alemany de destruir el poble jueu, de qui va dir que volia destruir-los, però va insistir de que no tenien dret d’utilitzar en benefici propi qualsevol objecte o possessió jueva.

A Alemanya:

Werner von der Schulenburg i Gottfried Bismarck varen comparèixer davant del Tribunal Popular presidit per Roland Freisler acusats d’haver participat en el complot del 20 de juliol. De forma sorprenent, Bismarck va ser absolt. Posteriorment es va saber que Adolf Hitler així ho havia ordenat. Von der Schulenburg va ser condemnat a mort i penjat el 10 de novembre.

En el front occidental:

A Holanda:

Després de que les divisions panzer 9º i 116º no poguessin avançar cap al Betuwe, el comandant Bittrich va sol·licitar la cancel·lació de l’ofensiva.

A Grècia: 

Els britànics varen començar l’Operació Manne desembarcant a Patras, una ciutat al nord del Peleponès, per evitar que els comunistes grecs es fessin amb el control del país, ja que des de 1943 Grècia estava immersa en una Guerra Civil entre comunistes i monàrquics. El comandament britànic desitjava avançar ràpidament cap a Evvoia, aconseguint atreure als 10.000 soldats alemanys que formaven la guarnició militar d’Atenes.

En el front oriental:

A Iugoslàvia:

L’exèrcit soviètic es trobava a menys de 15 quilòmetres de Belgrad, cosa que va provocar que es dissolgués el govern de Milan Nedic.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va enviar un telegrama a Iosif Stalin per advertir-lo, utilitzant bones paraules, de que no arribés a cap acord amb Winston Churchill a les seves espatlles, ja que ells, els nord-americans, tenien interessos tant polítics com militars en aquesta guerra. El President li va recalcar que només ells tres podrien trobar la solució a totes aquelles qüestions que encara estaven sense resoldre i li va dir que tot i que entenia el desig de Churchill de trobar-se, preferia considerar les seves futures converses amb el primer ministre com una trobada preliminar d’una reunió entre els tres.