Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre Albert Speer va escriure uns informes per Adolf Hitler, on li mostrava la delicada situació en què es trobaven per la falta de matèries primes com el carburant perquè feia més de sis setmanes que el territori industrial del Ruhr estava incomunicat. Speer li va explicar que amb les pèrdues de les zones industrials de Renània i Westfàlia seria impossible aguantar l’economia alemanya i li va assegurar que aquell fet acabaria amb la guerra. A més, li va afegir el nom de diferents fàbriques d’armament molt importants que estaven a punt de parar la seva producció i, per si no fos poc, li va explicar que el carbó ja no podia ser transportat a la resta del Territori del Reich, fet que provocava que les fàbriques de gas es paressin i, com a conseqüència, ja no es podia treballar d’una manera normal fent baixar molt la producció. La paralització de les indústries ja la començaven a notar els ciutadans. Per exemple, a Berlín els berlinesos estaven sense calefacció, i els subministraments de gas i electricitat només funcionaven algunes hores al dia.

En el front occidental:

A Holanda:

Soldats de la 1º Divisió Blindada polonesa sota el comandament del general Stanislaw Maczek varen alliberar la ciutat de Breda. Un cop controlada la ciutat, aquests soldats varen desfilar pels carrers de la localitat.

A França:

A París, per celebrar el dia de l’armistici de la Primera Guerra Mundial, a les onze del matí més d’un milió de parisencs es varen alinear al llarg dels Camps Elisis des de l’Arc de Triomf fin la Place de la Concorde. De cop el públic es va posar a cridar en veure unes quantes limusines. El primer ministre Winston Churchill va desfilar acompanyat per Charles de Gaulle en el primer vehicle. De Gaulle estava dempeus, igual que Churchill, saludant als espectadors. El francès saludava de forma rígida, mentre que el britànic ho feia alegra, movent els braços a dreta i esquerra. Pràcticament ningú sabia que hi hauria el primer ministre britànic. Darrere d’ells els seguien Duff Cooper, Anthony Eden i Georges Bidault. El públic en general estava visiblement emocionats, amb alguns no poden evitar plorar d’alegria i d’emoció.

A la tarda es va celebrar una petita cerimònia a Compiègne. En la petita esplanada de Rethondes, unes 3.000 persones, la gran majoria veïns de la zona, s’hi varen concentrar. Hi havia un batalló de soldats francesos i un altre de soldats nord-americans, juntament amb alguns oficials, l’antic president del Senat, Jules Jeanneney i el ministre de Guerra André Diethelm. En una banda encara hi havia l’estàtua de Ferdinand Foch. De cop varen aparèixer nou joves membres de la Resistència, vestits amb pantalons curts i camises blanques. Portaven una torxa encesa, que havia sigut encesa a les nou del matí a partir de la flama que cremava a la toma del Soldat Desconegut. Els joves varen encendre nou petites pires que havien sigut col·locades al voltant del petit monument.

A la Gran Bretanya:

El JIC va escriure que els alemanys podrien estar planejant un atac destinat a dificultar els preparatius dels Aliats. Però en l’escrit, el JIC deia que ells no creien que, tot i les proves que tenien, els alemanys poguessin estar planejant tal ofensiva.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen destruir quatre destructors, un dragamines i quatre vaixells de transports japonesos amb 10.000 soldats a bord. Per altra banda, la Marina nord-americana va bombardejar per primer cop l’illa d’Iwo Jima.

A Japó:

Des de les illes Marianes, 111 B-29 de la 73º Ala de Bombardeig va atacar Tòquio. Aquesta va ser la primera vegada que els B-29 varen atacar des de la seva nova base.

---

Després de molts entrebancs, els japonesos varen botar el portaavions Shinano.