Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
Al matí, un comboi de Mercedes negres transportava a Adolf Hitler i a uns quants oficials de l’Estat Major i guardaespatlles de les SS compost per 50 homes cap al seu quarter general a Ziegenberg, a prop de Bad Naugeim, el Alderhorst, el Niu de l’Àguila, situat en la serralada del Taunus. El comboi va circular cap al sud, des de l’estació de tren de Giessen cap a Frànkfurt, durant 24 quilòmetres abans de pujar direcció oest. L’últim quilòmetre i mig els cotxes varen ser tapats amb un tendal. El dictador va entrar arrossegant els peus en el seu edifici privat, conegut com Haus 1, i va menjar dues sopes de farinetes d’arròs per dinar. Poc després de la seva arribada, Hitler es va posar nerviós quan va saber que els bombarders Aliats havien destruït la ciutat de Düren, el principal nus de comunicacions, just darrere de la línia de sortida de la futura ofensiva de les Ardenes.
A les cinc de la tarda, dos autobusos varen arribar al Schloss Ziegenberg sota una intensa pluja. En ells varen pujar-hi un grup d’oficials de l’Estat Major pensant que havien sigut convocats al castell per celebrar el 69è aniversari del comandant Gerd von Rundstedt. A tots ells se’ls havia demanat que entreguessin les seves pistoles i els seus maletins en el guarda-roba del quarter. Durant mitja hora els autobusos varen travessar el bosc fins arribar a la Haus 2, el club d’oficials d’Adlerhorst, que connectava amb la Haus 1. Una doble fila de guàrdies de les SS formava un cordó des de cada autobús fins a la porta principal del club. Tal i com se’ls va indicar, cada oficial va seure al voltant d’una llarga taula rectangular, amb un home de les SS amb l’arma en posició preventiva darrere de cada cadira. Els comandats Von Rundstedt i Walter Model estaven asseguts de costat. Deu minuts més tard va aparèixer Hitler, que es va asseure darrere d’una taula separada per presidir la sala i estava flanquejat per Alfred Jodl i el mariscal de camp Wilhelm Keitel. Les mans del dictador tremolaven en agafar les ulleres i el manuscrit. Molts dels generals i oficials que no l’havien vist últimament varen quedar impactats per la imatge del dictador.
Hitler els va parlar durant 50 minuts sobre història, el destí i sobre com havia lluitat contra la política alemanya. El dictador va justificar totes les seves decisions en el transcurs de la guerra dient que Alemanya necessitava el Lebensraum. Un cop més va acusar als anglosaxons, els jueus i els comunistes de la guerra, però va vaticinar tensions entre ells i va profetitzar que Canadà seria el primer país en retirar les seves tropes. Llavors, per fer-los veure que ell tenia raó i que els derrotistes no, va recordar-los que alguns d’ells no els hi havia agradat l’ofensiva a França del maig-juny de 1940, i va afirmar que els nord-americans havien patit al voltant de 240.000 baixes en tres setmanes i que tenien millors carros de combats que ells. Després, els va explicar la imminent ofensiva de les Ardenes i va defensar la seva tesi de que el destí d’Alemanya s’havia de segellar a Occident i va afirmar, una vegada més, que Alemanya mai es rendiria. Von Rundstedt, que no li semblava bé aquesta ofensiva, seria l’encarregat de dur-la a terme. Model tampoc hi estava d’acord i considerava el pla massa ambiciós. Després del monòleg del dictador, els generals varen menjar i beure en el quarter general de Von Rundstedt per celebrar el seu aniversari .
Preparant l’ofensiva de les Ardenes, el Oberstleutnant Von der Heydte, el cap de l’Escola de Guerra de l’Exèrcit Paracaigudista, es va endur al seu pilot més experimentat per anar a veure el general Beppo Schmidt. Schmidt li va dir que havia de dividir les seves forces en dos grups: un que seria llançat a l’oest de Malmédy i un altre a prop d’Eupen. Von der Heydte li va confessar que trobava ridícul el pla perquè eren efectius massa petits per resultar eficaços, ja que molts homes no caurien a la zona de llançament. Quan el va advertir de la falta d’entrenament dels pilots i dels paracaigudistes, Schmidt es va enfadar molt i els va destituir a tots dos per posar en entredit “la capacitat del personal de la Luftwaffe“. Després d’un llarg viatge en plena nit, Von fer Heydte es va traslladar a veure el general Model en un pavelló de caça al sud de Münstereifel. Model li va dir que l’operació no era idea seva i li va reconèixer que només tenien un 10% de possibilitats d’èxit. Llavors, Model el va enviar a veure el general Josef Dietrich, que el seu quarter general es trobava a mitja hora en automòbil direcció sud.
A part, Joachim Peiper, de la 1º Divisió Panzer, es va reunir amb el general Krämer, el cap de l’Estat Major del 6º Exèrcit Panzer, per discutir una hipotètica ofensiva a la regió d’Eifel. Krämer li va preguntar quan tardaria un regiment blindat a recórrer 80 quilòmetres en plena nit. Per estar segur de la resposta, Peiper va agafar un Panther i va fer una provar recorrent aquesta distància enmig de la foscor. En aquell moment es va adonar de que moure tota una divisió era una cosa molt més complicada del que imaginava de bon principi.
A Tiberg, al sud d’Alemanya, Heinrich Himmler, que estava de molt bon humor, va rebre un altre cop tractament del doctor Felix Kersten. El doctor va aprofitar aquell bon ambient per demanar-li que alliberés uns policies danesos i uns estudiants noruecs que estaven detinguts. Himmler li va explicar que havia fet molt per ell alliberant a un munt de persones i li va confessar que si ho feia el ministre Joseph Goebbels, a qui va titllar de fill de puta i coix, aniria contra ell. Quan el doctor li va preguntar si no era molt complicat tenir un enemic com a company, Himmler li va contestar que el seu astròleg Wilhelm Wulff li havia dit feia poc que Goebbels era el seu millor amic i que havia comparat el seu horòscop amb el del ministre i que havia pogut constatar que eren amics.
En el castell de Hartheim, els alemanys varen dur a terme l’últim gasejament contra persones considerades com inútils. En aquell castell varen ser assassinades 30.000 persones dins l‘Operació T4.
En el front occidental:
A Bèlgica:
La 106º Divisió va arribar a les set de la tarda al front de les Ardenes després d’un viatge en camions des de Le Havre que havia deixat els seus soldats exhausts.
Omar Bradley, ja recuperat de la grip, es va desplaçar a Spa per visitar els comandants Courtney Hodges i Bill Simpson. A la tarda, quan tornava de la reunió, va passar amb el seu automòbil per Bastogne.
Diari del Tercer Reich 