Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
El general Heinz Guderian va sortir de Zossen amb el seu Mercedes per arribar al quarter general occidental d’Adolf Hitler, el Niu de l’Àguila, amb un maletí que contenia els informes del general Reinhard Gehlen, el director del Fremde Heere Ost, el departament d’informació del front oriental. Els informes que portava el mariscal calculaven que l’exèrcit soviètic llançaria al voltant del 12 de gener de 1945 un atac massiu des de la línia del riu Vístula, amb una superioritat d’11 a 1 en infanteria, 7 a 1 en tancs, 20 a 1 en artilleria i 20 a 1 en avions. Guderian va entrar de seguida a la sala de reunions del Adlerhorst per reunir-se amb Hitler i el seu Estat Major, entre ells hi havia Heinrich Himmler, i sense perdre ni un minut els va parlar d’aquesta possible ofensiva soviètica a l’est i els va aconsellar traslladar el màxim de divisions del front occidental al front del Vístula. En sentir parlar d’una retirada de la seva ofensiva de les Ardenes, Hitler el va fer callar i el va acusar d’exagerat i mentider. Llavors, Guderian es va limitar a defensar les xifres de Gehlen, però Alfred Jodl va aconsellar de mantenir l’ofensiva en el front occidental.
Al vespre, Hitler va celebrar amb els seus col·laboradors i convidats la nit de Nadal amb un bon sopar. Durant l’àpat, Wilhelm Keitel va pronunciar un discurs i seguidament hi va haver una tertúlia entre els convidats. Himmler va parlar orgullós del seu nou càrrec de dirigent militar, i li va assegurar a Guderian, a qui tenia just davant seu, que els soviètics no llançarien cap atac. Després del sopar, Guderian va tornar al quarter general del OKH a Zossen.
A Berlín, la família Goebbels es preparava tranquil·lament per celebrar la nit de Nadal. Al migdia varen rebre la visita del tinent coronel Hans Ulrich Rudel per parlar de les seves gestes i de com veia la situació en el front. El ministre Joseph Goebbels el va escoltar amb interès i admiració. A la nit, Magda Goebbels li va assegurar a la seva secretària que el següent any segurament hi hauria pau.
A Berchtesgaden, Eva Braun va passar la Nit de Nadal en companyia de la seva cosina en el bar del Platterhoff, on hi tocava una orquestra i hi havia ball en tots els salons. Les dues varen beure xampany fins altes hores de la nit.
Ernst Kaltenbrunner li va ordenar a Adolf Eichmann que abandonés Hongria.
L’ofensiva de les Ardenes:
L’Estat Major de la Wehrmacht va comprendre que tot hi haver aconseguit alguns èxits no podien aconseguir el seu principal objectiu, Anvers, de manera que es va prendre la decisió de marxar cap a Dinant, a la riba esquerra del Mosa, i envestir els Aliats al nord d’Aquisgrà. Però aquell dia els núvols del cel varen obrir-se deixant pas a les clarianes, fet que va exposar les tropes alemanyes als incessants atacs aeris d’uns 5.000 avions Aliats, que varen atacar sobretot els camps d’aviació alemanys destruint molts aparells que no varen aconseguir ni enlairar-se.
A Bastogne, la 101º Divisió aerotransportada, que estava envoltada dins la ciutat, esperava un nou atac alemany i els seus homes estaven disposats a lluitar tot i saber que tenien poques possibilitats. Al vespre, una bomba alemanya va caure en un lloc de socors, a prop de la carretera de Neufchateau, deixant sepultats a una vintena de soldats i matant a una infermera civil. A la nit, per celebrar la nit de Nadal, els ferits de menor gravetat varen rebre racions de conyac i varen escoltar la cançó Nadals blancs. Al nord-oest de Bastogne, a Foy, els soldats alemanys es varen acomodar a cases i granges per escalfar-se.
Mentrestant, el 3º Exèrcit del general George Patton juntament amb la 4º Divisió Blindada avançava cap a Bastogne des del sud trobant-se una resistència més dura de l’esperada. La 5º Divisió Fallschirmjäger, que defensava el flanc sud del 5º Exèrcit Panzer del comandant Hasso von Manteuffel i que estava composta bàsicament per nois adolescents, reclamava més Panzerfäust i més canons anti-carro per lluitar contra la 4º Divisió Blindada. A trenc d’alba, el 53º Batalló d’Infanteria Mecanitzada i el 37º Batalló Blindat nord-americà varen atacar el poble de Bigonville, a més de 20 quilòmetres al sud del lloc de comandament del general alemany Kokott. En menys de tres hores es varen fer amb el poble, però varen ser necessaris uns quants combats més per expulsar els alemanys. Les forces del general Kokott patien escassetat de munició, especialment de granades de morter. A la tarda, els nord-americans es varen adonar que els alemanys no utilitzaven els canons.
A La Gleize, després de rebre el dia anterior l’ordre de retirada, a les dues de la matinada els homes de les SS del general Joachim Peiper varen sortir del poble en direcció sud en fila índia conduïts per dos guies belgues. Els alemanys només varen deixar en el poble a més de 300 alemanys ferits i 130 presoners nord-americans. A les tres de la matinada, el grup principal format per uns 800 homes va creuar el riu Amblève i va marxar a través dels espessos boscos del flanc sud cap a la línia de la cresta. Peiper, que anava just darrere del primer destacament, va dur els seus homes cap al sud en paral·lel al riu Salm. En fer-se de dia i en veure avions de reconeixement, el general berlinès va amagar els seus homes sota les branques dels arbres i va repartir provisions.
Al vespre, quan els caça-bombarders Thunderbolt i Lightning varen marxar, els carros de combat i els semi-erugues de la divisió de les SS Das Reich varen sortir dels boscos on estaven amagats i es varen dirigir cap al nord, a Manhay. Els alemanys varen utilitzar un Sherman per confondre i, per aquest fet, els nord-americans varen deixar de disparar pensant que es tractava d’una força operacional de la 3º Divisió Blindada. A les nou de la nit, els alemanys varen atacar i, a mitjanit, varen ocupar Manhay. L’agrupació de combat de la 7º Divisió Blindada va perdre 19 carros de combat.
L’artilleria britànica va començar a bombardejar les posicions de la 2º Divisió Panzer als voltats de Celles. La 2º Divisió Panzer necessitava urgentment municions i combustible, però el problema que tenien no era la manca de provisions sinó els atacs que varen efectuar les forces nord-americanes en els terrenys elevats situats al sud-oest de Marche. En el poble de Bande, a uns deu quilòmetres al sud-est de Marche, homes del SD varen assassinar a sang freda i de manera brutal als joves del poble que tenien entre 17 i 31 anys.
A la Ciutat de Luxemburg s’hi trobava el general George Patton, que va assistir aquella nit de Nadal a un servei de comunió a la llum de les veles a l’església episcopal juntament amb el comandant Omar Bradley. El general californià va murmurar amb el seu llenguatge obscè:
Nadal, Nadal, quina nit per donar-los canya als nazis!.
En el front occidental:
A França:
A Cluny, els nazis varen iniciar una batuda en busca de jueus i persones contràries al règim per detenir-los.
A Bèlgica:
Els alemanys varen fer la primera operació de bombardeig a reacció quan els bombarders bimotors Arado 234B varen atacar una fàbrica i platges de classificació. L’atac va ser dirigit pel capità Dieter Lukesch.
En el front oriental:
A Hongria:
A Budapest, l’exèrcit soviètic va rodejar la ciutat. Abans de que rodegessin la ciutat, Adolf Eichmann va aconseguir sortir de la capital hongaresa i va viatjar a Berlín per destruir tota la documentació que l’incriminava en l’Holocaust.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill estava celebrant la Nit de Nadal amb la seva família a Londres quan li varen arribar missatges de que a Grècia les tropes britàniques no podien frenar a la guerrilla comunista. Aquella mateixa nit va ordenar que li preparessin un avió per dirigir-se a Atenes per entrevistar-se amb l’arquebisbe Papandreu Damaskinos. Abans pararia a Nàpols.
A les Filipines:
A Mindoro, els enginyers nord-americans varen aconseguir construir un aeròdrom. Més endavant en construirien més.
Diari del Tercer Reich 