Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va prendre la decisió de proclamar Berlín fortalesa o plaça forta després de que s’informés a la població berlinesa de que l’exèrcit soviètic havia creuat l’Òder i es dirigia a la ciutat. A partir de llavors, els berlinesos, que varen començar a témer per la seva seguretat, varen ser obligats a cavar trinxeres i col·locar barricades, i els integrants de la Volkssturm varen vigilar les estacions i els principals edificis.

A les 13:25, Hitler va ser examinat pel doctor Theodor Morell, que tot i que el va trobar perfectament bé de salut li va administrar una injecció de glucosa i calci.

En la reunió militar, Heinz Guderian li va presentar a Hitler i davant del ministre Hermann Göering, una proposta de no atacar Hongria per en canvi atacar el cap de pont del riu Òder, on les forces soviètiques eren més dèbils. Per dur a terme aquella operació, Guderian li va explicar que tindrien que abandonar els territoris dels Balcans, Itàlia, Noruega i Curlàndia. Després d’escolta la proposta, Hitler, novament, va rebutjar-la perquè no volia cap retirada dels seus exèrcits. Cansat d’una nova negativa, Guderian li va insistir que sense aquella operació no podrien defensar Berlín i li va assegurar que ell només treballava pels interessos d’Alemanya. Sentint-se acusat, Hitler es va enfadar moltíssim i li va dir de males maneres que tota la seva vida havia lluitat per Alemanya i, amb ràbia al cos, no va parar d’escridassar-lo. Tot seguit, Göering, que estava escoltant passiu la picabaralla, va reaccionar quan va veure que Hitler no li passava l’atac de ràbia i va agafar del braç al general Guderian i se’l va emportar en una habitació per oferir-li una tassa de te.

Durant la tarda, Martin Bormann va donar a conèixer una directiva de Hitler en la qual prohibia l’accés a les seves estances de les persones no autoritzades expressament. Al vespre, Hitler, en presència de Bormann, va rebre a Willi Stöhr, a qui va nomenar gauleiter de Westmark.

---

A les 20:06 varen sonar les alarmes antiaèries a Berlín per la presència de 116 Mosquits, que varen obligar a centenars de milers de berlinesos a refugiar-se en els subterranis o als diversos refugis. Quatre minuts més tard va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden fins les 20:35 per la presència d’aquests Mosquits. No hi va haver cap atac.

---

Richard Baer va agafar el comandament del camp de concentració de Mittelbau-Dora, fet que va agreujar encara més les condicions del camp. 

---

El general Walter Buhle va ser designat cap d’armament de la Wehrmacht. Al mateix temps, un informe afirmava que dels 2,1 milions d’homes de l’Exèrcit de Reserva (Ersatzheer) que estaven en formació o ingressats en els hospitals, 310.000 no tenien un estatut clar.

---

Es va projectar per al ministre Joseph Goebbels la pel·lícula de propaganda soviètica Leningrad en lluita, que mostra el cercle, la defensa i l’alliberació final de l’antiga capital tsarista. La pel·lícula va causar una gran impressió al ministre, que la vol projectar perquè sigui un exemple esperançador per la defensa de Berlín.

---

Friedrich Flick va nomenar al seu fill conseller delegat de Maxhütte, la seva empresa siderúrgica més important, amb fàbriques d’acer i mines repartides per tot Baviera i Turíngia.

En el front oriental:

A Polònia:

Els carros soviètics del 1º Front Bielorús varen arribar a Küstrin, a només 70 quilòmetres de Berlín, i varen establir més caps de pont al sud de la ciutat. A Prússia Oriental, el 4º Exèrcit alemany, que es trobava bloquejat, va intentar arribar a Elbing, ocupada pels alemanys, però varen ser aturats per un contraatac soviètic.

---

El cos de cavalleria del 15º SS cosac, un cos de cavalleria de la Wehrmacht format per cosacs, va ser transferit a les Waffen-SS.

A Bulgària:

A Sofia va ser afusellat Bogdan Filov.

En el front occidental:

A Alemanya:

El 3º Exèrcit nord-americà del comandant George Patton va arribar a la Línia Sígfrid. A més, el 6º Cos nord-americà del 7º Exèrcit va creuar el riu Moders i va avançar cap a Oberhofen.

A Malta:

El dia abans de la reunió entre el president Franklin Delano Roosevelt i el primer ministre Winston Churchill, els caps de l’Estat Major Conjunt es varen tornar a reunir aquella tarda després de les diferències que havien tingut dos dies enrere. El cap de l’Estat Major, George Marshall, que havia promès resoldre l’assumpte ràpidament, va demanar que abandonessin la sala tots els oficials subordinats i anotadors. Tan aviat com Alan Brooke, amb qui els nord-americans discrepaven perquè només volia seguir una línia d’atac enlloc de dues, es va asseure amb el general Marshall i va començar a parlar. Per fer-los entendre que el president Roosevelt no intervenia en les grans decisions militars, va dir que el President pràcticament mai veia al general Dwight D. Eisenhower i que mai li escrivia, i va exclamar que les seves preocupacions anaven a contrapeu. Brooke va guardar silenci i els caps militars de seguida varen donar suport el pla del SHAEF.