Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
A la matinada, a la presó de Berlín-Plötzensee varen ser assassinats a la forca l’antic burgmestre de Leipzig Carl Friedrich Goerdeler, el capella jesuïta Alfred Delp i Johannes Popitz per estar implicats en el complot del 20 de juliol de 1944. Adolf Hitler havia donar l’ordre de negar-los assistència religiosa, filmar la seva llarga agonia i no entregar els cossos a les famílies, sinó enviar-los la factura de les “despeses de l’execució.
Pel mateix motiu, Klaus Bonhoeffer va ser condemnat a mort, sentència que s’efectuaria el 23 d’abril de 1945, pel president del Tribunal Popular, Roland Freisler. Aquesta va ser l’última condemna que va firmar Freisler i el Tribunal perquè els dos desapareixerien en el bombardeig nord-americà de l’endemà.
Heinrich Himmler li va dir a Heinz Guderian que l’arribada del desgel (molt abans del previst gràcies a unes temperatures molt suaus per l’època) era un regal del destí, ja que pensava que d’aquesta manera els soviètics tindrien més complicat creuar el riu Òder, completament desgelat. El ministre va afirmar que “Déu no s’havia oblidat del valorós poble alemany”.
De les 3:40 a les 4:05 va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. Com la nit anterior no hi va haver cap atac.
A la petita ciutat de Markt-Bohrau, a la Baixa Saxònia, varen penjar en un pal telegràfic a un sabater anomenat Hönig, després d’un judici ràpid per covardia i haver-se negat a servir a la Volkssturm. A part, uns dies abans havia insultat a Hitler i havia encoratjat als seus companys a tirar les seves eines. El gauleiter a intervenir personalment perquè li caigués la pena de mort. Amb la soga al coll, l’oficial de la Wehrmacht a càrrec de l’execució li va disparar uns quants trets amb la pistola.
A Àustria:
A primera hora del dia, en el camp de concentració de Mauthausen, 419 presoners soviètics, la gran majoria oficials i tots ells en un estat molt dèbil, varen aconseguir escapar del camp. Tot i això, els guàrdies de les SS els varen atrapar a pràcticament tots després de setmanes de caçaria pels boscos del voltant. Després de la guerra, només 11 d’ells seguien en vida. Els cossos de les víctimes varen ser apilats a la plaça de Ried in der Riedmark.
En el front oriental:
A Prússia Oriental:
Les tropes del mariscal Gregory Zhukov van establir un petit cap de pont a l’altre costat del riu Òder. Com a contrapartida, el 506º Batalló de morters pesats de les SS es va dirigir cap al cap de pont i va llançar 14.000 projectils durant tres dies amb l’ajuda del batalló del regiment Kurmark de Panzer.
En el front occidental:
A França:
A Alsàcia, la 28º Divisió havia tret tots els alemanys de Comar i després es va apartar perquè els tancs francesos del 1º Exèrcit francès del general Jean Marie de Lattre de Tassigny alliberessin la zona sota un fred glacial. Els alemanys varen perdre en aquell combat uns 6.000 homes, el triple que els francesos.
A Malta:
A dos quarts de de del matí va arribar en el gran port de La Valeta el buc Quincy de l’armada nord-americana, escortat pel Savannah amb el president Franklin Delano Roosevelt a bord acompanyat per la seva filla Anna Roosevelt Boettiger. Mitja dotzena de Spitfires varen sobrevolar el port. Un canó d’artilleria del Fort de San Elmo va detonar una salva lenta i l’embarcació Sirius va tocar l’himne nord-americà per anunciar l’arribada del president nord-americà. Roosevelt es va reunir amb Winston Churchill a la seva embarcació abans de volar l’endemà cap a Ialta per celebrar la Conferència de Ialta.
Poc abans de les deu del matí, abans de l’arribada del primer ministre, el cap de l’Estat Major George Marshall va pujar a bord del Quincy acompanyat per l’almirall Ernest J. King, i es varen trobar el President assentat a prop del canó de babord. El President no gaudia d’una bona salut i tothom era conscient del seu desgast. Durant mitja hora els dos oficials li varen explicar el pla del SHAEF per arribar al Rin, apoderant-se dels caps de pont i avançant per dues vies complementàries cap al Ruhr. Demanant un mapa, el President va recordar haver recorregut Renània en bicicleta quan era jove. Al cap de poc es va sentir un xiulet que anunciava l’arribada de Churchill, acompanyat per la seva filla Sarah Churchill Oliver. El primer ministre va pujar a bord tot seguit i va saludar al President. La salut del primer ministre també s’havia deteriorat molt en els últims mesos, però durant els últims dies havia recuperat part de la salut. Durant l’hora de dinar, el primer ministre li va manifestar la seva completa devoció als principis enunciats en la Declaració d’Independència redactats pel president Thomas Jefferson el 1776. Parlant de la guerra, el President li va dir que creia que acabaria probablement aquell any, tot i que pensava que la derrota de Japó no arribaria fins l’any 1947. Quan el primer ministre es va aixecar per retirar-se, el President li va confessar que dormia deu hores cada nit des de que havia sortit de Washington, però que encara es sentia cansat.
Després de que el seu homòleg britànic marxés, Roosevelt va recórrer 50 quilòmetres en un turisme, escortat pel governador general de l’illa, travessant la destruïda Valleta, Ghajn Tuffieha i la Mdina. A dos quarts de cinc, el President ja tornava a ser a bord del Quincy, on Churchill també hi va pujar per prendre uns còctels a la sala d’oficials. Els caps militars varen informar als dos caps d’Estat del seu complet acord amb el pla del comandant suprem Dwight D. Eisenhower per acabar amb la guerra a Europa. Churchill va demanar apropar les divisions de reserva al llarg del Rin i va proposar també ocupar el màxim territori austríac per mantenir a ratlla als soviètics. Roosevelt els escoltava callats. A les vuit es va servir el sopar.
A Suïssa:
Maurice Bossard va escriure una carta a la seva parent Daura Bassard, que vivia en el 152 de Mansions Lauderdale, Maida Vale, Londres W9, en la que sostenia que durant la Segona Guerra Mundial s’havien rebut a Suïssa centenars de metres quadrats de pell robades d’Alemanya. Fent referència a la fàbrica Bally, a Schoenenwerd, Bossard li va dir que també havien de tenir muntanyes de material sense adobar emmagatzemades a l’estranger, però a punt per ser servides a qualsevol país en quan els serveis de transport ho permetessin. Els agents dels serveis d’intel·ligència nord-americans establerts a Suïssa varen interceptar la carta.
Diari del Tercer Reich 