Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
La secretària Christa Schroeder va dinar a soles amb Adolf Hitler a la petita sala de la Cancelleria del Reich a les tres de la tarda. Per tal de que el dictador no hagués de veure l’estat de destrucció en què es trobava l’altra banda del palau, les cortines del menjador, que era a l’ala dreta del palau Radziville, estaven completament abaixades tot i el Sol hivernal. Hitler estava de molt mal humor i quan va besar la mà de la seva secretària tenia la mirada absent, sabent la crua realitat que l’envoltava. En seure a taula, Hitler li va dir que no es podia fiar de ningú i que era un home traït per tothom, excepte pel doctor Theodor Morell. Li va confessar que estava enfadat per culpa del seu ajudant personal Alwin-Broder Albrecht i li va explicar que Eva Braun tenia raó quan deia que “ningú suportava aquell ajudat”. Li va explicar que havia donat l’ordre de tancar amb barres de ferro la sortida que donava del seu búnquer a la Voss Strasse i que quan li va preguntar a Albercht si s’havia fet aquella feia li havia respost afirmativament, però quan ell mateix ho va comprovar va veure que s’havien limitat a posar-hi formigó, la qual cosa era completament ineficaç, al seu parer. També li va confessar que estava preocupat perquè no sabia qui seria el seu successor; amb el primer amb qui havia pensat en el passat havia sigut Rudolf Hess, però aquest havia perdut la raó i estava en mans britàniques, el segon, Hermann Göering, havia perdut la simpatia de la població, i el tercer, Heinrich Himmler, havia perdut la simpatia del Partit, però era el que més li agradava. Schroeder li va explicar que el poble parlava molt de Himmler com al seu successor, però llavors Hitler li va exclamar amb ràbia que Himmler era “una persona sense cultura artística”. La secretària li va replicar que l’art no tenia gaire importància i li va afegir que Himmler podria recórrer a algun assessor artístic. Veient que insistia, Hitler va perdre la paciència i li va dir:
No digui bestieses! Que no hi toca, o què? Com si fos tan fàcil envoltar-se de gent valuosa. Si hagués tingut la possibilitat de fer-ho, no hauria esperat pas el seu consell!.
Aquella sortida va deixar impactada a la secretària, que va preferir romandre callada la resta de l’àpat. Hitler, per la seva banda, va continuar parlant en un monòleg sense fi i després es va anar calmant. Quan li va passar la ràbia que duia es va fixar en el silenci de la secretària i li va donar un copet amistós a l’espatlla per després dir-li:
Ja sé que a taula no s’ha de parlar de política. Em sap greu haver començat una discussió tan absurda.
En aixecar-se de taula va meditar alguns instants davant de la secretària i li va demanar que continués buscant qui podia ser el seu successor perquè ell no sabia resoldre aquest problema.
Aquell dia va morir l’as de la Luftwaffe, Otto Kittel, Bruno, tal hi com era conegut. Bruno va participar en 583 missions de combat en el front oriental i havia aconseguit 267 victòries aèries.
El comte Folke Bernadotte va pujar en un avió a l’aeroport de Bromma, Estocolm, per volar cap a Berlín. En aterrar a Tempelhof, Bernadotte va ser rebut pel primer cap de les SS Walter Schellenberg i el cap del SD Ernst Kaltenbrunner per negociar un acord amb els alemanys.
A la vegada, Joachim von Ribbentrop va enviar a Dublín a un dels seus homes per intentar establir contactes amb els Aliats occidentals.
En el front oriental:
A Alemanya:
A primera hora va començar l’ofensiva alemanya del comandant Walther Wenck en el sud d’Atagard, a Pomerània, coneguda com la Batalla de tancs de Stargard. Els alemanys, sota el nom clau de Sonnenwende (Solstici), varen destinar 1.200 carros de combat per aquell atac, tot i que faltaven trens per transportar-los. Però l’atac alemany de seguida es va veure que no tenia cap possibilitat d’èxit. Només una sola divisió es va enfrontar al 47º Exèrcit soviètic, el més dèbil, del 1º Front Bielorús. Sorpresos per aquesta ofensiva, els fusellers soviètic varen deixar que aquesta unitat penetrés per un estret corredor a Arnswalde. A la tarda, els alemanys varen llençar un nou atac i varen conquerir alguns quilòmetres, però poc després es va estancar. La pluja i el fang varen obligar en els panzer a quedar-se en les carreteres, on l’artilleria soviètica, informada pels seus avions, els va poder atacar.
A Polònia:
Els soviètics varen envoltar la ciutat de Breslau, la capital de la Baixa Silesia, que no es va rendir fins al 6 de maig de 1945. Amb la imminent arribada dels soviètics la gent fugia desesperada cap a l’oest i el OKW va informar d’un comboi de 16 quilòmetres de longitud, tot un rècord.
En els Estats Bàltics:
En el nord de la costa bàltica, les tropes dels comandants Gregory Zhukov i Konstantin Rokossovsky varen envoltar a 500.000 soldats del Grup d’Exèrcits Centre de l’est i el Grup d’Exèrcits Kurland d’Estònia, l’anterior Grup d’Exèrcits Nord.
En el front occidental:
A Alemanya:
Dins de l’Operació Veritable, els Aliats varen creuar el Rin direcció a Kalkar-Goch, on les forces del 1º Exèrcit de paracaigudistes alemanys varen continuar resistint.
En el bàndol Aliat:
Els Aliats varen decidir congelar els fons alemanys.
En el Pacífic:
A les Filipines, paracaigudistes i unitats amfíbies varen assaltar simultàniament l’illa de Corregidor per bloquejar l’entrada a la badia de Manila.
A Iwo Jima, preparant el desembarcament a l’illa volcànica, la Marina nord-americana va bombardejar l’illa durant tres dies. El cuirassat New York no va deixar de disparar la seva artilleria durant tot aquell dia.
Diari del Tercer Reich 