Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, Adolf Hitler va fer una sèrie d’esbossos a llapis pel nou teatre de l’òpera de Linz, com a part de les futures obres per transformar la ciutat en la capital de l’Art.

---

El Dienst aus Deutschland, l’òrgan del Ministeri d’Afers Exteriors, va afirmar que el canvi del govern francès no influiria de cap manera en la liquidació política de la guerra perquè consideraven que els deutes pendents entre França i Alemanya encara no s’havien resolt.

---

Alfred Rosenberg va convocar la premsa aquella tarda per anunciar-los que Suècia s’hauria d’unir a la resta d’Escandinàvia i posar-se sota la protecció alemanya. Emissaris de Joseph Goebbels i Joachim von Ribbentrop varen abandonar la sala en sentir Rosenberg per informar als seus caps d’aquelles afirmacions. Després varen passar notes al doctor Boehmer, que presidia la conferència, i quan Rosenberg va acabar el seu discurs es va posar dempeus per anunciar que Rosenberg havia parlat a títol personal i no en nom del Govern.

---

El pastor protestant Paul-Gerhard Braune, administració d’una institució mèdica de Berlín, va escriure una carta de protesta contra el programa d’eutanàsia. Segons el pastor, el programa era un projecte a gran escala per exterminar a milers d’éssers humans i declarava que aquests fets eren indignes d’institucions que es dedicaven a curar. Braune va afegir que les matances s’havien ampliat a persones lúcides i responsables i que posava en perill l’ètica de la població general. Hans Lammers va informar a Braune que el programa d’eutanàsia no es podia aturar. Més tard el pastor va ser arrestat.

---

El buc corsari alemany Komet va salpar cap al nord per dirigir-se al Pacífic nord.

A la Gran Bretanya:

Des de l’illa de Wight es va avisar de que una formació alemanya s’estava apropant i es va cridar a l’oficial-pilot Carey, de l’esquadró 3, estacionat a Tangmere, perquè els interceptés. En total eren sis Messerschmitt 110 que volaven en grup a 2.000 metres d’altura. En quan varen veure que serien interceptats pels Hurricane, els bombarders alemanys varen canviar de rumb i es varen preparar per un atac frontal.

En el Mediterrani:

En les aigües del sud d’Itàlia, en el cap Stilio, a Punto Stilo, es va produir un combat entre forces britàniques i italianes on hi varen intervenir cuirassats, creuers i destructors. Els italians comptaven per aquella batalla amb el modern creuer lleuger Luigi di Savoia Duca degli Abruzzi de l’almirall Antonio Legnani. Els avions britànics que es varen enlairar des del portaavions Eagle varen dominar i el buc insígnia italià, el cuirassat Giulio Cesare, va ser seriosament danyat pel buc insígnia britànic, el Warspite, i va tenir que refugiar-se en el port de Messina.

No hi va haver un clar guanyador, pel que els dos bàndols es varen atribuir la victòria. Benito Mussolini va assegurar que la Regia Marina havia deixat fora de combat a la meitat de la Royal Navy, mentre que aquests deien que la batalla havia demostrat la superioritat tàctica de la Royal Navy i realçat la moral dels seus homes.

En els Estats Units:

A Nova York, l’escriptor Stefan Zweig va escriure-li a Adolphe Held, del Amalgamated Bank de Nova York, per demanar-li la seva ajuda per salvar a la seva ex-esposa, Frederike Marie Zweig, les seves dues filles, Hugo Simon, Theodor Wolff i Alfred Polgar, que estaven atrapats a Montauban. un poble del sud-oest de França esperant ajuda financera per emigrar.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va reunir-se amb el comte Galeazzo Ciano i li va assegurar que organitzaria una altra demostració perquè, si la guerra continuava, pogués produir un efecte psicològic sobre el poble britànic. Hitler pensava en una crida hàbil al poble britànic (que faria el 19 de juliol) per aïllar encara més al govern britànic del poble britànic.

---

Fritz Wächtler va assegurar en un discurs que després de la victòria contra Gran Bretanya es faria una reordenació del Reich i que l’Església tal i com la coneixien desapareixeria per convertir-se en una Església nacional. Wächtler, amenaçant, va dir que els que no si volguessin unir els “hi tindrien un lloc preparat”.

---

A Berlín hi va arribar aquell dia el vagó de l’armistici de Compiègne.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va escriure que si Hitler era aturat a la Gran Bretanya o no intentava una invasió, retrocediria cap a l’est i no tenien res amb què aturar-lo, però va deixar clar que el dictador cauria a través d’un atac absolutament devastador i exterminador dut a terme pels bombarders molt pesats. El primer ministre aquell dia nomenar a Eduard VIII nou governador de les Bahames. El duc i la duquessa vivien a Portugal en aquells moments i Churchill temia que poguessin caure en mans dels alemanys.

---

En els micròfons de la BBC, Charles de Gaulle va declarar que no hi havia cap francès que no sabés de l’atac britànic del 3 de juliol a la flota francesa, i va manifestar que sentien gran dolor per aquest fet. El coronel francès va demanar en els britànics de no considerar aquella tragèdia com un èxit naval.

---

René Pleven, polític liberal francès que seria el comissari de Finances en el primer Comitè Nacional francès, es va adherir a la França Lliure.

---

Sobre Dungeness, una formació de Messerschmitt 110, escortats per Messerschmitt 109, varen ser interceptats per tres Spitfire, un d’ells pilotat pel tinent Desmond MacMullen de l’Esquadró 54 de Rochford. El combat va finalitzar amb dos Spitfire destrossats i un tercer danyat.

A Dakar:

Els britànics, amb un portaavions i amb molts avions, varen atacar i danyar greument el cuirassat francès Reichelieu.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va ordenar a la Wehrmacht que comencés a planificar una possible invasió a la Gran Bretanya. Després, el dictador es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano a la Cancelleria del Reich per parlar de la possible invasió a la Gran Bretanya. Hitler li va explicar que era molt complicada aquella operació i que estava sent estudiada pel seu Estat Major, però Ciano, que no estava d’acord amb l’entrada d’Itàlia a la guerra, li va comentar que Benito Mussolini estava decidit a participar en la invasió enviant deu divisions i trenta esquadrilles. Llavors, Hitler li va comentar que tot i la victòria en la Batalla de França no podien ocupar les colònies franceses per no malmetre les relacions amb el Govern de Vichy. Després de la reunió, Ciano es va reunir amb el cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel, que també li va explicar que veia molt complicat la invasió a la Gran Bretanya i que opinava igual que Hitler de que era necessari controlar Gibraltar. Precisament, l’almirall Wilhelm Canaris va suggerir aquell dia en el capità general Franz Halder la conquesta de Gibraltar per debilitar el poder i el control dels britànics.

Després de reunir-se amb Hitler, Ciano va celebrar un acte commemoratiu pel mariscal Italo Balbo, que havia mort en un accident d’avió a Líbia. Entre els convidats hi havia moltes noies de Berlín. 

---

El ministre Karl Wilhelm Ohnesorge va prohibir en els jueus que tinguessin telèfon amb excepció dels advocats jueus que encara quedaven, els cuidadors de malalts i el personal pertanyent a matrimonis mixts privilegiats. 

A Egipte:

L’almirall francès al comandament de les embarcacions de l’Armada francesa que es trobava a Alexandria, va estar d’acord en neutralitzar les seves naus tal i com havia demanat la Gran Bretanya per evitar un fet com el 3 de juliol a Mers-el-Kebir.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A les tres de la tarda, Adolf Hitler va arribar a l’estació de trens Anhalter, Berlín, del seu quarter general de Tannenberg, a prop de Freudenstadt, Alsàcia, on l’esperaven membres del partit nazi com Joseph Goebbels, i comandament militars, a més d’una multitud de gent eufòria per celebrar la victòria d’Alemanya a Europa. El govern havia distribuït gratuïtament un milió de banderes amb l’esvàstica entre la multitud que havia volgut anar a rebre al seu líder. Les Joventuts Hitlerianes varen repartir una proclama triomfal de Goebbels. Hitler portava bastants dies vivint en el front occidental, en els seus quarters generals de França i Bèlgica, dirigint la Wehrmacht i la gent tenia ganes de veure’l. Moltes persones que el van esperar a l’estació portaven més de sis hores esperant-lo, tot i que el matí hi havia uns núvols amenaçadors que es varen escampar a la tarda deixant sortir el Sol. Els carrers estaven adornats amb flors i catifes, i tota l’estona sonava la música de les SA, la Badenweiler, la marxa favorita de Hitler. Les càmeres del Wochenschau no paraven de gravar i les campanes de les esglésies repicaven per saludar al dictador. Un cop va baixar del tren, Hitler va pujar en un Mercedes negre que s’obria pas entre la multitud gràcies a una comitiva motoritzada fins arribar a la Cancelleria del Reich. La gent havia llançat milers de rams de flors a la carretera per on Hitler tenia que passar. Poc després d’entrar a l’edifici, la gent es va abraonar al balcó de la Cancelleria que donava a la Wilhelmplatz demanant a crits que Hitler sortís, desig que es va complir quan va sortir acompanyat per Hermann Göering, Erich Raeder i Joachim von Ribbentrop, entre altres. En aquells moments, un cor de noies va entonar:

Anem a combatre contra Gran Bretanya. 

Mentre es produïa la desfilada, Göering li va dir a Goebbels que estaria més tranquil quan acabés la cerimònia perquè temia un atac aeri britànic.

A la Gran Bretanya:

Gràcies als missatges de l’Enigma interceptats a la Luftwaffe, es va saber que la força de bombarders alemanys no era tan gran com es creia. El Servei d’Informació de l’Aviació havia calculat que els alemanys disposaven de 2.500 bombarders i que tenien capacitat per llançar 4.800 tones al dia. Enigma va revelar que la xifra real era de 1.250 bombarders, amb una capacitat diària de 1.800 tones de bombes. 

Però aquell dia els alemanys varen començar a llançar bombes d’alta potència a Aldershot, on varen matar a tres soldats del Royal Canadian Ordnance Corps. 

A Líbia:

Després d’un reconeixement aeri, bombarders britànics varen atacar objectius navals italians i el port de Tobruk. 

Al Sudan:

Els italians varen conquerir Kurmuk.

A Japó:

L’ambaixador britànic va rebre ordres d’oposar-se a la sol·licitud per part dels japonesos d’interrompre la principal ruta terrestre de subministraments d’armes a Xina, la carretera de Birmània, amb l’excusa de que era discriminatori per la Xina. Tot i això, l’ambaixador va respondre que si no es tallava la carretera existia un perill real d’un atac japonès, de manera que la carretera es va tallar durant tres mesos. 

 

Divendres:

En el Reich:

A França:

Adolf Hitler va estar per últim dia en el seu quarter general de Tannenberg, a prop de Freudenstadt, Alsàcia. L’endemà tornaria a Berlín. Durant aquell dia, el dictador va encarregar a una subsecció de l’Oficina de Política Exterior del NSDAP dirigida per Alfred Rosenberg reunir obres d’art de propietaris jueus i confiscar material anti-alemany juntament amb els documents que poguessin ser valuosos per al Reich. En un primer moment Hitler va pensar amb Joseph Goebbels per aquest càrrec, però va preferir a Rosenberg.

A França:

El govern de Vichy va trencar les relacions diplomàtiques amb el govern britànic arrel de l’atac a Mers-el-Kebir de feia dos dies.

En els Estats Units:

El Congrés va promulgar la Llei de Control de l’Exportació que prohibia l’exportació sense llicència de peces d’avió, minerals i substàncies químiques a Japó.

---

Hans Thomsen, l’encarregat de negocis alemany a Estats Units, va enviar un missatge al seu govern per demanar-los permís per destruir tots els registres i comptes relacionats amb els pagaments que feia a membres del Partit Republicà aïllacionistes perquè apostessin amb més força per l’aïllacionisme. Thomsen va advertir-los que els rebuts caurien en mans del servei secret nord-americà si les autoritats nord-americanes s’apoderessin de cop de l’Ambaixada, fet que tindria greus conseqüències pels seus “amics polítics”. Aquest informe telegrafiat també va ser destruït per si de cas.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering va exigir crear una comissió econòmica paral·lela a la comissió d’armistici per decidir tots els aspectes de la vida econòmica francesa, incloent la confiscació de matèries primes per Alemanya.

---

El cap de la policia de Berlín va emetre una ordre en que limitava el temps de compra dels jueus a una hora per dia, de quatre a cinc de la tarda. A més, les targetes alimentàries dels jueus estarien marcades amb una J o amb la paraula jueu.

A la Gran Bretanya:

Arrel de l’atac del dia anterior a Mers-el-Kebir, Winston Churchill va dir a la Cambra dels Comuns que confiava en que el Parlament jutjaria el que havien fet, i que també ho esperava que ho fes la nació i els Estats Units. Churchill emplaçava a que aquell atac fos jutjat pel món i la història. El primer ministre va declarar:

Per més dolorosa que sigui l’acció que hem fet, hauria per si mateixa servir per desfer-nos d’una vegada per totes de les mentides i les activitats de la Quinta Columna que fan pensar que tenim intenció d’iniciar negociacions. Lluitarem en aquesta guerra amb tot el nostres vigor i amb tots els mitjans que disposem.

Quan va acabar el discurs, tots els parlamentaris es varen posar dempeus i li varen dedicar una llarga ovació.

---

Sabent des del dia anterior que s’estaven preparant pel combat, el Comandament de l’Aviació de caça va decidir que a partir de llavors cada base del sector hauria de fer enlairar cada dia una patrulla.

A l’Àfrica:

Les tropes italianes procedents d’Abissínia varen ocupar posicions frontereres a Sudan i varen conquerir Kàssala i Gallabat.

Dimecres:

L’atac a Mers-el-Kebir:

Winston Churchill i el seu govern, temorosos de que la flota francesa caigués en mans alemanyes, varen ordenar la confiscació dels vaixells de guerra francesos amarrats a Plymouth, Portsmouth i Southampton, i, davant d’Alexandria, l’esquadra francesa d’Egipte va ser desarmada per ordres de l’almirall Andrew Cunningham. A més, el primer ministre també va permetre que la Força H de la Royal Navy ataqués a la flota francesa de la colònia francesa d’Algèria, a Mers-el-Kebir, a prop d’Orà, i Mazalquivir, dins l’Operació Catapulta.

A les nou del matí, l’almirall James Fownes Somerville, el comandant de l’esquadra britànica al Mediterrani, tenia les seves embarcacions provinents de Gibraltar a Orà des de feia una hora i va enviar a l’almirall francès Marcel-Bruno Gensoul un ultimàtum on li deia que si no s’unien a ells per continuar lluitant enfonsaria la seva flota i li va donar sis hores de marge per prendre una decisió. Li donava quatre opcions: combatre des d’un port britànic; navegar a un port britànic, des d’on els seus homes serien repatriats a França; navegar a un port francès a les Índies Occidentals, on serien desmilitaritzats i confiats a la jurisdicció nord-americana; o enfonsar els seus bucs. Als francesos els va sorprendre aquell ultimàtum

En veure rebutjat l’ultimàtum i després d’unes hores de negociació, l’almirall britànic va enviar un últim missatge on deia que si no s’acceptaven les seves proposicions a dos quarts de cinc de la tarda atacaria. L’almirall Maurice Le Luc va indicar-li a Gensoul que es preparés pel combat. Aquest va ordenar a les seves embarcacions escalfar les seves calderes per sortir del port. Quan avions de reconeixement britànics varen clissar que els francesos volien escapar, Somerville va ordenar a dos quarts de dues del migdia a les seves embarcacions que llencessin cinc mines magnètiques en l’embocadura del port. Per guanyar temps, Gensoul va oferir reunir-se amb el capità Cedric Holland, qui l’hi havia fet arribar l’ultimàtum, per “una conversa honesta”. El capità britànic va ser rebut a un quart de cinc a bord del Dunkerque. Gensoul li va insistir de que no tenien cap intenció d’entregar les embarcacions franceses als alemanys. Però en aquell moment l’almirall francès va rebre un missatge de Jean Darlan en que li comunicava que tots els bucs de guerra del Mediterrani occidental havien rebut l’ordre de dirigir-se a Mazalquivir. Aquest missatge va ser interceptat pels britànics i Somerville va informar a Gensoul, que encara estava reunit amb Holland però ja acabaven la reunió, que atacaria en breu.

Complint la seva amenaça, a les 16:57, quan Holland va arribar al Foxhound, el vaixell de l’almirall britànic va disparar la primera salva i, d’aquesta manera, va començar l’atac britànic a més de 13.700 metres amb el suport d’un atac aeri per part dels 30 avions torpedes i 24 caces de l’Ark Royal sobre el Strasborug, que de seguida va intentar fugir, i els dos destructors que l’acompanyaven. El resultat va ser un èxit moderat. Un cuirassat francès va quedar destruït i un altre danyat. El Dunkerque es va encallar, igual que els vells cuirassats Provence i Bretagne, però el Strasbourg, encara que danyat, va arribar a Toló precedit per cinc destructors, igual que el portaavions Commandant Teste. També ho varen fer els tres creuers que havien estat a Alger i cinc destructors. A les 18:10, Somerville va cessar el foc perquè els francesos poguessin fugir de les seves embarcacions. En aquella acció a Orà en total varen morir 1.299 mariners francesos i 350 varen resultar ferits. Els britànics, per la seva part, varen perdre cinc avions. Aquesta acció va ser un motiu de ressentiment entre els dos països durant molts anys.

Arrel d’aquella Operació, totes les embarcacions franceses que estaven a ports britànics varen ser abordades i capturades, sense disparar cap tret, excepte en el submarí Surcouf, on per culpa d’un malentès un mariner francès i un altre britànic varen rebre trets i varen morir. 

En el Reich:

A Alemanya:

En un memoràndum escrit pel cap d’Afers Jueus en el Ministeri d’Afers Exteriors Franz Rademacher, es deia que l’illa de Madagascar tenia que transferir-se de França a Alemanya per convertir-la en un gran gueto per tal de que les SS hi enviessin els jueus. Es pensava traslladar a altres zones els 40.000 colons europeus de l’illa, tot i que quedava per resoldre el problema de la població indígena. Amb els jueus a Madagascar, es pensava privar-los de les seves respectives nacionalitats, però se’ls permetria una autonomia administrativa limitada dins de les ordres dels alemanys. Rademacher deixava clar que els jueus seguiren en mans alemanyes com a ostatges per amenaçar als jueus d’Amèrcia. Un banc entre-europeu rebria l’import de la liquidació dels béns dels jueus i proveiria de fons a les SS per cobrir les despeses de transport. Viktor Brack, del programa d’eutanàsia T-4, era el qui havia de fer-se càrrec del transport.

---

Franz Halder, sense rebre cap ordre d’Adolf Hitler però seguint les instruccions que l’hi havia donat Ernst von Weizsäcker, va mostrar la seva disposició a planejar un atac contra la Unió Soviètica i va afirmar que una intervenció militar obligaria a la Unió Soviètica a reconèixer la posició dominant que ocupava Alemanya a Europa. Halder més tard va afirmar que era una bogeria l’atac contra la Unió Soviètica.

A França:

A la Bretanya, a la ciutat de Pontivy, els líders nacionalistes bretons varen fundar un Consell Nacional Bretó, que va declarar que el destí de la Bretanya estava separat del de França.

A la Gran Bretanya:

Els Caps dels Estats Majors varen arribar a la conclusió de que era probable que un intent d’invasió alemanya anés precedit per una batalla aèria a gran escala. Al mateix temps, el Comandament de l’Aviació de caça va mobilitzar tots els esquadrons del Grup 11 i els va llençar en persecució dels bombarders alemanys, ja que el comodor Johannes Fink va senyalar la seva presència en el cap Blanc-Nez. 

---

L’emperador Haile Selassie va ser enviat en avió des del seu exili a Londres a Jartum amb la promesa del govern britànic de que es restauraria la independència d’Etiòpia.

En els Estats Units:

El Britannic va salpar de Nova York a la Gran Bretanya amb més de 10.000.000 de cartutxos de fusell, 50.000 fusells i un centenar de canons de campanya a les seves bodegues. Va arribar sense problemes al seu destí. 

Dimarts:

En el Reich:

A França:

Adolf Hitler va ordenar a l’OKW que s’iniciessin estudis d’espionatge i planificació per l’Operació Lleó Marí. El dictador va dir en l’informe que un desembarcament a Gran Bretanya era possible sempre hi quan s’aconseguís la superioritat aèria i es complissin altres condicions. La data encara no estava decidida, però va ordenar que tots els preparatius comencessin immediatament sobre la base de que la invasió només era un projecte no decidit. Wilhelm Keitel, en nom de Hitler, va anunciar la decisió de dur a terme un desembarcament a Gran Bretanya amb la condició de que la Luftwaffe pogués assegurar el domini aeri i que certs altres imperatius fossin realitzats prèviament.

---

Els primers ostatges holandesos varen ser enviats al camp de concentració de Buchenwald.

A França:

Philippe Pétain va traslladar el seu govern des de Bordeus a Vichy

A Noruega:

El Wilhelm Gustloff va arribar a la ciutat de Stettin per transportar 563 ferits a Alemanya.

A l’Atlàntic:

L’Arandora Star, una embarcació de transport que traslladava a 1.571 alemanys i italians que vivien a Gran Bretanya a Canadà per la por a que poguessin ser espies i que en el passat havia sigut un transatlàntic de luxe de la línia Blue Star, va ser torpedinat i enfonsat per un U-Boot comandant pel comandant Günther Prien a la costa oest d’Irlanda, provocant la mort de 682 persones. Entre els alemanys hi havia diversos refugiats jueus.

Tot i l’atac alemany, les embarcacions aliades varen continuar la ruta entre Canadà i Gran Bretanya. Aquell mateix dia va salpar cap a Canadà el transatlàntic Ettrick, que va arribar sense problemes al seu destí. Entre els refugiats hi havia el físic Klaus Fuchs.

A Romania:

Les tropes soviètiques varen ocupar la zona de Besaràbia i Bucovina del nord, zona d’influència alemanya, sense avisar prèviament als alemanys.

Dilluns:

En el Reich:

A França:

Adolf Hitler es va reunir amb l’ambaixador italià Dino Alfieri i li va confessar que no podia entendre que a Gran Bretanya una sola persona pogués creure seriosament en la victòria. El dictador també li va dir que sempre havia sigut una bona tàctica fer a l’enemic responsable de que continués la guerra perquè reforçava la moral del poble i debilitava la de l’enemic. Hitler li va dir que davant d’una operació sagnant com la que projectava era necessari convèncer a l’opinió pública de que s’havia fet tot el possible per evitar-ho.

---

Joseph Goebbels es va passar el dia a París en un dia turístic. Va visitar els monuments històrics de la ciutat com la Catedral dels Invàlids, on va prestar especial atenció a la tomba de Napoleó Bonaparte, el Sacre Coeur i Notre Dame, i després es va dirigir a Versalles. A la tarda va trucar a Hitler, que aquest li va demanar que l’anés a visitar en el seu quarter general de Felsennest per explicar-li la situació actual i les demés mesures.

A Alemanya:

La unitat d’intel·ligència de la Luftwaffe dirigida pel coronel Beppo Schmid va informar que la RAF només disposava de 900 avions i que els britànics n’estaven construint més a un ritme d’entre 270 i 300 al mes. Però la realitat era una altra, només la Fighter Command disposava de 791 avions monomotors moderns, 100 més dels que calculaven els alemanys.

---

El Ministeri de l’Interior va anunciar a Berlín que en el sanatori psiquiàtric de Görden, sota la direcció d’especialistes, s’aplicaria totes els tractaments terapèutiques segons els coneixements més recents. D’aquesta manera va començar la matança de nens considerats “deficients mentals” segons el programa d’eutanàsia T-4.

---

Reinhard Heydrich va emetre un discurs a la ràdio per donar resposta a algunes preguntes que es feia la població entorn els matrimonis mixts. Heydrich va estipular que les dones jueves que tinguessin els marits o els fills servint a la Wehrmacht estarien eximides del toc de queda, sempre i quan no hi haguessin indicacions negatives contra elles com “provocar” al poble alemany.

A Polònia:

Gerhard Mende, cap de l’Oficina Jueva de la Gestapo de Varsòvia, va informar a Adam Czerniaków, president del Consell jueu, de que la guerra acabaria en un mes i que després els jueus marxarien a Madagascar.

A la Unió Soviètica:

L’ambaixador britànic a la Unió Soviètica, Stafford Cripps, va arribar al palau del Kremlin per reunri-se per primer cop i per intentar convèncer a Iosif Stalin perquè negociés amb la Gran Bretanya una aliança i declarés la guerra a Alemanya. Cripps li va entregar un missatge de Winston Churchill dirigit a ell que deia:

Geogràficament, els nostres dos països es troben en els extrems oposats d’Europa i des del punt de vista dels sistemes de govern s’hauria d’afirmar que els dos representem sistemes de pensament polític molt diferents. Tot i això, confio que aquests fets no impedeixin establir relacions harmonioses i beneficioses pels nostres països en l’àmbit internacional.

El dictador soviètic li va contestar que no creia que Alemanya tingués la intenció de dominar Europa. Després de la reunió, Stalin, que volia conservar la pau amb Hitler, va informar a Berlín de l’intent d’aproximació del govern britànic. Quan Hitler va ser informat de les intencions dels britànics no en va fer gaire cas perquè encara veia possible negociar la pau amb el govern de Churchill i ja s’imaginava que els britànics intentarien pactar amb els soviètics.

A França: 

El govern del mariscal Philippe Pétain va abandonar Bordeus després de ser expulsats voluntàriament pels alemanys i es varen instal·lar a Vichy, que acabaria sent la capital d’una França desmembrada.

A la Gran Bretanya:

Els ministres i els funcionaris varen examinar una proposta per establir una organització que controlés tots els sabotatges, les activitats subversives i la propaganda en contra que tinguessin lloc en els països enemics, els controlats pels enemics i els neutrals. D’aquesta manera va néixer el Comitè d’Operacions Especials, conegut com COE.

Diumenge:

En el Reich:

A França:

Adolf Hitler va visitar els emplaçaments de la Línia Maginot a Alsàcia després es va dirigir al seu quarter general de Tannenberg, a prop de Freudenstadt, a la Selva Negra. El dictador, durant el dia, va donar instruccions a les autoritats militars alemanyes de París de fer-se càrrec de custodiar totes les obres d’art, tant les estatals com les que fossin propietat privada dels jueus, perquè quedessin sota custòdia alemanya. Hitler va explicar que no es tractava d’una expropiació, sinó d’un trasllat per posar-les a un lloc segur com a garantia per una possible negociació de pau. Wilhelm Keitel va ser l’encarregat d’informar al comandant general de París de l’ordre de Hitler. 

Aquell mateix dia, Heinrich Himmler li va presentar a Hitler un pla per poblar les zones de Polònia annexionades. La proposta del cap de les SS consistia en traslladar a Alemanya a una vuitena part de la població polonesa que era considerada com “una raça estable”, mentre que a les set vuitenes parts restants se les expulsaria en el Govern General. Els soldats alemanys i els SS, després de dos i quatre anys de servei respectivament, serien enviats a les zones annexionades per treballar la terra durant vuit anys, casar-se després i fer-se càrrec d’una granja o una finca. Els polonesos del Govern General proporcionarien la mà d’obra. Els polonesos que mantinguessin relacions sexuals amb els seus amos se’ls condemnaria a mort o se’ls tancaria a la presó. Hitler, segons va apuntar Himmler, va aprovar el pla. 

---

Alfred Jodl va redactar un informe sota el títol: Continuació de la guerra contra Gran Bretanya, en que s’estudiava la futura conducta de la guerra contra la Gran Bretanya. Jodl va escriure que la victòria definitiva d’Alemanya sobre la Gran Bretanya estava assegurada, que era qüestió de temps, ja que creia que els britànics no podien dur a terme operacions ofensives de gran envergadura. El general també va anotar que si els mitjans polítics no aconseguien firmar la pau s’hauria de doblegar la resistència britànica o bé amb un atac llançat contra territori britànic o duent a terme la guerra a la perifèria. Si s’elegia atacar la Gran Bretanya, Jodl apostava una ofensiva de tres etapes: intensificació de la guerra aèria i naval contra la navegació britànica, atacar els dipòsits de proveïments, les fàbriques i la RAF, atacs de terror contra els centres de població i un desembarcament de tropes amb l’objectiu d’ocupar Anglaterra. En l’informe, Jodl reconeixia que el combat contra l’aviació britànica havia de tenir tota la prioritat. Hitler va llegir aquest informe.

Però no només Jodl estudiava com atacar a les illes britàniques. Hermann Göering va projectar petites operacions aèries contra la Gran Bretanya i va firmar l’ordre de començar una campanya contra els britànics. L’ordre deia:

Mentre les forces aèries enemigues no estiguin derrotades, l’imperatiu primordial de la guerra aèria és atacar-les en qualsevol circumstància, de dia i de nit, a l’aire i a terra, amb exclusió de qualsevol altre missió.

---

A París, William Bullit va abandonar la capital francesa acompanyat per Robert Murphy i el seu equip militar i naval, a més de Carmel Offie i el comandant britànic Dudley Gilroy (casat amb una nord-americana). Es varen dirigir a La Bourboule per arribar més tard a Madrid.

En la Batalla per França:

Els soldats alemanys varen ocupar sense trobar resistència les Illes del Canal, a 20 milles de les costes franceses, a les illes de Jersey i Guernesey, i es varen convertir en els únics territoris britànics ocupats per Alemanya fins al final de la guerra.

A Romania:

A Bessaràbia, forces soviètiques aerotransportades varen aterrar a prop del port de Izmail, a la riba del Danubi, sense trobar resistència. 

A la Gran Bretanya:

A la Universitat de Liverpool va tenir lloc una reunió en la que Hans von Halban va declarar que el nord-americà Vannevar Bush del Comitè Nacional d’Investigació per la Defensa havia parlat amb Joliot-Curie per suggerir-li més col·laboració en el camp científic entre Estats Units, Gran Bretanya i França.

En els Estats Units:

El vaixell mercantil Cameronia va salpar de Nova York rumb a Glasgow amb 16 avions nord-americans a bord destinats a la Gran Bretanya.