En el Reich:
L’Adolf Hitler es va reunir amb els seus comandants per parlar de la nova ofensiva a Noruega i a Dinamarca, que es preveia en breu. El dictador alemany va utilitzar els arguments de l’Erich Raeder per justificar la invasió dient que era probable una ocupació britànica a Noruega.
Mentrestant, en Heinrich Himmler va autoritzar estudis de biologia i d’anatomia racial als camps de concentració.
Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
L’embarcació corsària alemanya Atlantis estava a punt per salpar a alta mar en un viatge de saqueig en el qual enfonsaria 22 embarcacions mercantils, que sumaven un total de 145.697 tones.
A Itàlia:
Benito Mussolini, més confiat amb les seves Forces Armades, va entregar els seus plans estratègics als comandaments militars. Aquests plans parlaven d’una acció defensiva en els Alps per aturar als francesos, una actitud d’alerta davant de Iugoslàvia, una vigilància a Albània, una vigilància defensiva a Líbia, en el territori egeu i Kènia. A més, l’Armada havia d’actuar ofensivament en tots els mars i, l’aviació, cooperar amb ella i amb les forces de terra.
Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
Des de feia dies es feia una col·lecta de donatius voluntaris de metall en ocasió de l’aniversari d’Adolf Hitler i es va decretar aquell dia que qui s’enriquís amb la col·lecta seria condemnat a mort pel delicte contra la guerra d’alliberació de la Gran Alemanya.
Hitler, per la seva part, va ordenar que les entregues de material de guerra als soviètics tingués prioritat inclús sobre les que es feien a les forces armades alemanyes.
El Ministeri d’Afers Exteriors va publicar un nou Llibre Blanc integrat per 16 documents presumptament descoberts pel Ministeri a Varsòvia. Joachim von Ribbentrop va manifestar que eren informes secrets de diversos enviats polonesos i que els més importants eren els dels ambaixadors polonesos a Londres, París i Washington. En ells, segons el ministre, quedava comprovat que els ambaixadors nord-americans Joseph Kennedy, William Bullit i Biddle havien estat dirigint conspiracions per forçar la guerra contra Alemanya.
A la tarda, la premsa alemanya va comunicar que la publicació d’aquests documents havia caigut com una bomba a Estats Units i més concretament al seu president, Franklin Delano Roosevelt. La premsa de Nova York va afirmar que aquests documents eren falsos i el secretari Cordell Hull va desmentir oficialment aquests documents. Davant del desmentiment del secretari d’Estat, el DNB va publicar que Hull havia desautoritzat als ambaixadors nord-americans i es va afirmar el senador Rush Holt estava d’acord amb el Llibre Blanc.
A la Xina:
A Nankin es va formar un govern xinès controlat pels japonesos amb Wang Ching-wei com a president.
Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Alfred Jodl va observar que alguns oficials de la Marina es mostraven contraris a l’operació d’ocupació a Noruega i creia que necessitaven ser motivats perquè en breu haurien d’ocupar el país.
A Polònia:
El Diari de Lódz va publicar un article en el qual s’afirmava en to burlesc que “Edward Smigly-Rydz no els hi havia ensenyat res als jueus, mentre que l’estimat Hitler els havia ensenyat a treballar”.
A la Gran Bretanya:
El primer ministre Paul Reynaud va viatjar a Londres per exigir en el govern britànic que es llancés una operació per ocupar Noruega. En aquella mateixa trobada varen arribar a un acord per no firmar la pau o un armistici per separat. Neville Chamberlain va demanar valor i determinació per adoptar mesures actives. La seva primera proposta va ser llançar mines al riu Rin perquè flotessin aigües avall. La seva segona proposta va ser que es prenguessin mesures per impedir que Alemanya obtingués mineral de ferro de Suècia. Creia que s’havia de bloquejar la ruta en un moment determinat amb un camp de mines, fet que obligaria a les embarcacions carregades de mineral sortir a mar obert, on es trobarien una esquadra naval britànica. Chamberlain, com també havia fet Reynaud, va proposar atacar els camps petrolífers soviètics de Bakú per tal de que Alemanya no hi pogués accedir. Les tres propostes varen ser aprovades.
A França:
El govern francès va expulsar l’ambaixador soviètic del seu país perquè havia enviat un telegrama de felicitació a Iosif Stalin per l’acord entre Alemanya i la Unió Soviètica, i per haver qualificat de bel·licistes als francesos i els britànics.
Dimecres:
A la Gran Bretanya:
A la tarda, el director del Servei Secret del Ministeri de l’Aviació de Londres va rebre un informe que deia que, segons fonts del Servei Secret suec, els alemanys estaven concentrant avions i embarcacions per començar operacions que el servei d’espionatge suec considerava que podrien consistir en apoderar-se dels aeròdroms i els ports noruecs.
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
Erich Raeder va parlar amb Adolf Hitler de la invasió a Noruega. Raeder estava convençut que els britànics no tenien previst una invasió imminent a Noruega i li va demanar actuar en la pròxima Lluna plena. Hitler va estar d’acord amb els plans de Raeder i va decidir començar la campanya a Escandinàvia.
A Polònia:
El SS-Brigaderführer Ludwig Leist va ser nomenat governador plenipotenciari de Varsòvia.
A la Gran Bretanya:
Els Estats Majors varen informar al Gabinet de Guerra que estaven considerant la qüestió d’interrompre el comerç mineral de ferro des de Gällivare a través de determinades operacions navals. Aquestes operacions, segons varen declarar les autoritats britàniques, suposarien la violació de les aigües territorials tant noruegues com sueques.
Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
EL DNB va anunciar que en alguns llocs de l’Alt Rin el dia anterior s’havien produït en el bàndol francès manifestacions contra la guerra i, per tant, segons el diari, era una mostra que els francesos havien sigut arrossegats a la guerra per culpa de “les intrigues britàniques”.
En el Reich:
Davant dels problemes que tenien l’administració d’en Hans Frank a Polònia per rebre els jueus deportats, en Hermann Göering va anunciar la prohibició temporal sobre la deportació de jueus al Govern General. Es va anunciar a l’Arthur Greiser que no s’havia de deportar als jueus al Warthegau fins l’agost.
Per altra banda, una instrucció secreta naval va ordenar que totes les embarcacions alemanyes que participaven en l’operació contra Noruega es fessin passar d’entrada per embarcacions britàniques. A més, totes les comunicacions en Morse provinents d’embarcacions noruegues havien de rebre resposta en anglès i amb un text com aquests: Amb rumb a Bergen per una breu visita. Sense cap propòsit hostil. En cas de que els disparessin un salva de canó d’advertència, l’ordre dels comandants navals era: Alto el foc. Embarcació britànica. Amic.
Dissabte:
En el Reich:
A Polònia:
Quan varen arribar informes de més morts de jueus durant els trasllats, Hermann Göering va decretar que s’havien de suspendre, tot i que Arthur Greiser, governador del Warthegau, si va oposar al·legant que se li havia promès l’evacuació de 200.000 jueus de Lódz i va afirmar que la suspensió de Göering no entraria en vigor fins el maig.
A Varsòvia, en el carrer Leszno i a la plaça de Zelazna Brama, on els jueus eren obligats a treure la neu, un grup de nens de vuit a deu anys varen començar a increpar-los amb tota la impunitat.
A Alemanya:
El Govern va anunciar que totes les campanes de bronze de les esglésies havien de ser despenjades i fosses per fer canons d’elles. L’Exèrcit, per la seva part, va ordenar a tots els propietaris de cotxes que tinguessin automòbils retirats de la circulació per la normativa per temps de guerra entreguessin les seves bateries.
Divendres Sant:
En el Reich:
A Polònia:
En el camp de concentració de Stutthof els alemanys varen afusellar a 65 presoners de guerra.
Diari del Tercer Reich 