Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Heinrich Himmler va rebre a l’explorador suec Sven Hedin en el Prinz Albrechtstrasse 8. El cap de les SS va començar la conversació parlant-li de l’expedició del jove Dr Schäfer al sud del Tibet, que acabava d’acabar, i li va explicar que tenia un film de l’expedició que volia que veiés amb ell. Hedin li va prometre interessar-se pels treballs del jove expedicionari i varen parlar una llarga estona del Tibet, de les expedicions a Àsia i sobre l’obra de Colin Ross, Das Neue Asien. Canviant radicalment de tema, Hedin li va preguntar si no creia que Alemanya guanyaria més prestigi si demostrava clemència cap als polonesos i els jueus deportats a Polònia. Himmler, sense alterar-se, li va contestar que els polonesos havien comès greus crims contra Alemanya i li va assegurar que les xifres que tenia de jueus deportats a Stettin, 1.200, eren exagerades. També li va assegurar que durant el trajecte només havia mort una dona gran per apoplexia. Per justificar-se, li va afirmar que tenia mala fama a la premsa estrangera. Acabada la reunió, Hedin es va acomiadar ràpidament de Himmler i es va dirigir cap a la Wilhelmstrasse 68 per reunir-se a les cinc de la tarda amb Rudolf Hess, on tindria una reunió sense cap tipus de transcendència.   

---

L’oficial de l’Exèrcit, Hans Meier-Welcker, va escriure en el seu diari que entre els alemanys corrents es creia que a l’estiu la guerra ja hauria acabat. 

---

El Govern va enviar els corresponsals nord-americans a la base aèria de Sylt perquè comprovessin amb els seus propis ulls que les instal·lacions no havien sigut danyades arrel del bombardeig britànic del 19 de març tal hi com ells afirmaven, desmentint els britànics que asseguraven que havien produït greus danys.

A Polònia:

Hans Frank va publicar un decret sobre la creació d’una oficina d’Administració de productes de pell i cuir en el Govern General. 

---

A Poznan varen ser condemnats a mort tres polonesos per suposadament haver assassinat a un alemany.

A França:

Paul Reynaud va constituir un nou govern com a president del Consell de Ministres després de la dimissió del dia anterior d’Edouard Daladier. Després, Reynaud i Winston Churchill varen obligar en el Consell de Guerra Aliat a aprovar el pla Wilfred, l’ocupació de Noruega, sobre el que s’estava portant mesos treballant. La data elegida per l’inici de l’Operació va ser el 5 d’abril, amb una fase prèvia en la que es minarien les aigües noruegues per impedir que intervingués l’Armada alemanya. L’Operació s’iniciaria amb un desembarcament de tropes a Narvik, que després es dirigirien cap al sud pel ferrocarril de Kiruna, Gallivare i Lulea amb l’objectiu d’establir un front que impedís qualsevol intent d’ocupació alemanya.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El Govern va aprovar un nou decret en que ordenava el tancament temporal dels negocis i oficines que no fossin essencials per poder aconseguir la mà d’obra per l’esforç bèl·lic.

---

Bernhard Rust i la seva esposa varen convidar a prendre el te a l’explorador suec Sven Hedin. El ministre li va explicar que veia impossible la pau sense que prèviament la Gran Bretanya fos vençuda “a cops”. Rust li va assegurar que eliminarien França i la Gran Bretanya des de l’aire, destruint les fàbriques d’armament, dipòsits, ports vehicles i altres objectius militars. Tot i que no tindrien contemplacions, li va confirmar que dictarien posteriorment una pau humana i justa, ja que només els interessava allunyar els britànics d’Europa i no destruir el seu Imperi. En preguntar-li l’explorador pel Pacte amb els soviètics, Rust li va recordar que Adolf Hitler havia combatut durament contra el bolxevisme durant molts anys.

---

Els diaris alemanys varen mencionar en grans titulats l’atac el dia anterior a la base alemanya de Sylt amb titulars com aquest: Els britànics bombardegen Dinamarca!. El 12-Uhr Blatt també va mencionar el discurs de Neville Chamberlain la nit passada a la Cambra dels Comuns, el qual va qualificar ple de mentides i va afirmar que el primer ministre havia confessat “el seu crim contra els neutrals”.

A Polònia:

Els alemanys varen deportar als jueus de Sierpiec, Rypin i d’altres ciutats petites cap a Grudziadz. Però allí no hi havia allotjament suficient per tots ells i varen tenir que retornar-los. Un cop varen retornar a les seves ciutats, les seves llars havien sigut ocupades i els jueus varen tenir que ser ubicats en un camp.

A França:

A París, a les quatre de la matinada, va acabar el debat de l’Assemblea Nacional sobre el fracàs de la diplomàcia francesa al Bàltic i 300 diputats varen votar en blanc per donar la seva confiança al govern francès. De dia, Edouard Daladier va presentar la seva dimissió com a president de la República per la seva falta de suport a Finlàndia i va ser substituït l’endemà per Paul Reynaud.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

50 bombarders britànics varen travessar el Mar del Nord i varen llançar durant set hores les seves bombes sobre la base aeronàutica de Hornum, a l’illa de Sylt. Tot i que varen dir que havien tocat el seu objectiu, i així també ho va afirmar la BBC, el vol de reconeixement d’un caça britànic va confirmar després les afirmacions alemanyes de que no s’havia produït cap dany. Al vespre, Neville Chamberlain va pronunciar un discurs en la Cambra dels Comuns per anunciar aquest atac.

A França:

A París va començar un debat a l’Assemblea Nacional per parlar del fracàs diplomàtic en el Bàltic. L’endemà, Edouard Daladier presentaria la seva dimissió com a president de la República.

---

El servei d’intel·ligència militar francès li va presentar a Maurice Gamelin les seves conclusions sobre les informacions que tenien sobre un possible atac alemany que començaria a Bèlgica, concretament a les Ardenes, amb la voluntat d’envoltar-los allí. Els oficials de l’Estat Major no varen creure possible aquesta ofensiva.

Dilluns:

A Itàlia:

Adolf Hitler es va entrevistar amb el dictador Benito Mussolini a Brenner, els Alps, a la frontera entre Alemanya i Itàlia. Quan els trens dels dos dictadors varen entrar a la petita estació fronterera estava nevant. En el vagó especial del dictador italià, Hitler li va explicar que el pacte que havia obtingut amb la Unió Soviètica era purament tàctic, tot i que satisfactori, i que solament Itàlia era la seva aliada. Tot i això, li va lamentar que Itàlia no hagués amenaçat a les forces aliades perquè creia que hagués pogut evitar la guerra, però entenia que el país encara no estava preparat per entrar en un conflicte d’aquelles característiques. Li va afirmar que la sort d’Itàlia estava lligada a la d’Alemanya i, per aquest fet, li va demanar la seva ajuda per aniquilar a la Gran Bretanya. Per Mussolini l’oferta era molt interessant, però volia conservar la seva posició neutral ja que havia rebut pressions per part dels britànics i del president Franklin D. Roosevelt. A continuació, Hitler va informar-lo de que estava preparant un atac als Països Baixos i a França i li va demanar el seu suport. Mussolini va acceptar-ho i li va dir que comprenia la impossibilitat de continuar neutral fins el final de la guerra. A canvi, però, va demanar que ajudés a Itàlia en la seva industria militar, ja que per culpa d’això no li podia posar una data en que entraria en la guerra i li va preguntar si podia diferir l’ofensiva. Hitler li va contestar que acabaria els preparatius militars en tres o quatre mesos, però li va assegurar que quan hagués aixafat els seus enemics seria el moment per Itàlia d’intervenir activament a França i a canvi li garantia convertir-se en l’amo del Mediterrani. També preveia que Gran Bretanya es veuria obligada a negociar la pau. Mussolini li va contestar que quan Alemanya hagués fet un avanç victoriós, ell intervindria immediatament, però el va avisar de que si l’avanç alemany era lent ell hauria d’esperar. Hitler durant la reunió li va descriure amb tot detall la seva victòria sobre Polònia.

Tot i la bona sintonia entre els dos dictadors, Hitler li va amagar el seu pla de conquerir Escandinàvia i el seu desig de conquerir l’est d’Europa. Mussolini, que va sortir disgustat de la reunió perquè havia pensat dir-li moltes coses i en canvi havia estat callat tota l’estona, li va exagerar el potencial i l’efectivitat del seu Exèrcit, que en realitat era bastant més dèbil del que va exposar en aquells moments. El dictador italià, que va tornar immediatament a Roma un cop acabada l’entrevista, va dir en privat que els alemanys eren insuportables. Hitler, per la seva part, va tornar a Berlín.

En el Vaticà:

Aquell dia es va celebrar una reunió entre el Papa Pius XII i el representant de Roosevelt a Europa, el sots-secretari d’Estat Sumner Wells, on varen veure clarament que la pau no era possible a Europa.

A la Gran Bretanya:

A Londres es va firmar un acord entre França i la Gran Bretanya per col·laborar amb l’administració de les seves respectives colònies.

---

Winston Churchill es va queixar en el Gabinet de Guerra que en el país es tenia la sensació de que mentre els alemanys llançaven bombes ells llançaven pamflets.

Diumenge de Rams:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va posar en marxa un nou Ministeri per Armament i Producció Bèl·lica sota el càrrec del ministre Fritz Todt.

---

En els centres oficials es va emetre un comunicat de guerra en el qual es va afirmar que la Luftwaffe havia atacat i danyat la passada nit a tres cuirassats britànics a Scapa Flow. Els alemanys també varen admetre que havia bombardejat la bases britàniques de Stromness i Kirkwall.

---

El Frankfurter Zeitung, sota la ploma del seu director Kircher, va afirmar que la Luftwaffe encara no havia fet servir tot el seu potencial perquè els Aliats no havia aconseguit atrapar-los i, a més, ells havien augmentat els últims mesos la seva superioritat aèria.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler continuava buscant una justificació per dur a terme l’Operació Weser. Per no tenir encara una excusa vàlida de dur a terme l’ocupació de Noruega i Dinamarca, una part de la cúpula militar va tornar a alçar la veu contra aquesta Operació. Erich Raeder va preguntar si era necessari seguir pensant en una guerra preventiva a Noruega.

---

Hermann Göering va decretar que tots els ciutadans alemanys havien d’entregar-li qualsevol article de coure, bronze, zinc, llautó, plom o níquel.

---

Les autoritats alemanyes varen executar a dues persones per “danyar els interessos del poble” i un tercer va ser condemnat a mort pel mateix càrrec.

A la Gran Bretanya:

Al matí, després de que el dia anterior acabés la guerra finlandesa, el Gabinet de Guerra va decidir suspendre per complet el seu pla per desembarcar a Narvik. Winston Churchill va protestar enèrgicament.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler volia donar l’ordre per començar l’Operació Weserübung, l’ocupació de Noruega i Dinamarca, però volia buscar una justificació per justificar l’atac. Segons Alfred Jodl, el dictador encara l’estava buscant amb insistència. Des del Ministeri d’Afers Exteriors va interessar que l’ordre sortís fora. El baró Von Stumm va confessar-li al periodista nord-americà William Shirer que Hitler havia informat a Oslo i Estocolm de que si les tropes aliades posaven un peu a Escandinàvia envairia el nord immediatament.

---

Només arribar a Berlín del seu viatge a Roma, Joachim von Ribbentrop va trucar a Galeazzo Ciano per demanar-li que la trobada que havien de fer Hitler i Benito Mussolini a finals de març fos avançada al 18 de març, precisament el dia de l’aniversari del comte italià. En saber la notícia, Mussolini va exclamar que els alemanys eren insuportables. Tot i les seves crítiques va acceptar la data. Segons Ciano, Mussolini després de saber la notícia estava molt nerviós perquè fins llavors havia cregut que la guerra no es desencadenaria. 

---

Rudolf Hess va dirigir una disposició als Reichsleiter, gauleiters i alts funcionaris del Partit per donar-los instruccions per tal de que tots els funcionaris del NSDAP instruïssin a la població perquè capturessin o eliminessin a tots els aviadors enemics que s’haguessin vist obligats a fer un aterratge d’emergència. Hess també va ordenar que es donessin aquestes ordres per via oral i no escrita perquè no volia que quedés constància de que es donaven aquests tipus d’instruccions.

---

A Coblença, Heinrich Himmler es va dirigir a un grup de generals, entre ells Wilhelm Ritter von Leeb, i els hi va comentar que ell mai havia presenciat cap excés dins de l’exèrcit alemany i va assegurar que ell mai feria res del que Hitler no fos informat prèviament. Himmler va elogiar les mesures dures que havien pres per aixafar la resistència en els territoris ocupats i va defensar que el programa racial del règim era necessari per garantir el futur del Reich. 

---

Otto Meissner feia 60 anys i ho va celebrar amb una recepció en el Castell de Bellevue. Entre els convidats hi havia Erhard Milch i l’explorador suec Sven Hedin. Meissner, Hedin i Milch es varen reunir en privat. Milch estava feliç pel final de la Batalla per Finlàndia i va donar les gràcies a l’explorador pels consells que havia donat els últims dies. Hedin va dir-li que ell no havia fet res important i que les seves converses no eren suficientment pròximes a Moscou perquè haguessin pogut influir. Milch li va respondre que era cert, però li va explicar que tenien bons contactes amb l’Ambaixada soviètica. El Generaloberst li va confessar que aviat rebria informació molt important, però que ara no estava autoritzat per explicar-li. 

En la guerra finlandesa:

A Moscou, el govern finlandès i el govern soviètic van firmar el Tractat de Moscou que posava fi a la guerra entre els dos països. Mentre es firmava el tractat, a Finlàndia les tropes soviètiques i finlandeses estaven combatent cos a cos en el centre de la ciutat de Viipui però, a les 11 del matí, els combats varen cessar en tots el fronts. Els 105 dies de guerra deixaven entre les files finlandeses 25.000 morts i uns 43.000 ferits i, entre les files soviètiques, 250.000 morts i 400.000 ferits. Més del 50% del milió de soldats mobilitzats. Un dels artífex perquè es firmés aquest Tractat va ser el mariscal Carl Mannerheim, que va convèncer en el seu govern de la necessitat d’acceptar les condicions dels soviètics. Pràcticament tot l’istme de Carèlia i els territoris finlandesos de més el nord varen caure en poder dels soviètics.

---

A Helsinki, tal i com va informar la BBC, les banderes onejaven a mig pal.

A la Gran Bretanya:

Quan els britànics varen tenir notícia de que havia acabat la guerra finlandesa es varen replantejar el seu pla per desembarcar en els ports noruecs. 

---

A la nit, a Londres, Mohamed Singh Azad va matar d’un tret a Micharl O’Dwyer, qui havia sigut temps enrere el vicegobernador del Punjab, i va tenir part de responsabilitat en la matança d’Amritsar el 1919, en la qual el general Reginald Dyer va matar a sang freda a 1.500 indis. Aquest assassinat el va aprofitar la premsa alemanya com el Nacthausgabe, que l’endemà va definir a l’assassí com un indi que lluitava per al llibertat i que havia disparat contra un opressor.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir durant una llarga estona amb Colin Ross, expert alemany en assumptes nord-americans, que acabava de tornar d’Estats Units després de participar en una sèrie de conferències polítiques. Ross li va explicar que a Estats Units hi havia una tendència imperialista. Interessat en el tema, Hitler li va preguntar si aquesta tendència podria reforçar el desig nord-americà d’un Anscluss de Canadà, fet que els provocaria a enfrontar-se amb els britànics. Ross també li va comentar que molts nord-americans odiaven a Alemanya perquè a Estats Units hi havia molts jueus que lluitaven contra tot el que era alemany i nacionalsocialista. A continuació, l’expert alemany va parlar amb comentaris despectius de Franklin Delano Roosevelt. En acabar la reunió i amb Ross fora, Hitler va senyalar que Ross era un home molt intel·ligent amb grans idees.

---

Alfred Jodl va anotar en el seu diari que la justificació per ocupar Noruega i Dinamarca era ara més complicada per culpa de l’acord de pau entre Finlàndia i la Unió Soviètica, ja que tot i que privava a Gran Bretanya de tota raó política per ocupar Noruega també els privava en ells.

---

El Gruppenführer Gottlob Berger va fer constar que l’actitud del cap de les SA Viktor Lutze era cada cop més perillosa tant per les SS com pel Partit. Berger l’acusava de col·laborar amb la Wehrmacht per fer propaganda contra les SS i va sol·licitar vigilar-lo.

A Polònia:

Els alemanys varen donar per acabada la deportació de jueus alemanys des del port de Stettin i l’antiga ciutat fronterera de Schneidemühl, al nord-est de Berlín, cap al districte de Lublin en vagons de càrrega precintats. Els deportats eren obligat a emprendre una marxa a peu de 14 hores cap al districte polonès. 72 dels 2.000 deportats varen morir de fred.

A Itàlia:

A Roma, Joachim von Ribbentrop es va reunir un cop més amb Benito Mussolini. Abans de la trobada, el ministre alemany li va enviar un telegrama a Hitler pe dir-li que havia sigut incapaç d’obtenir un indici de les intencions del dictador italià. En la reunió, Mussolini li va dir que havia decidit entrar a la guerra al costat d’Alemanya i que només quedava fixar la data, tot i que el va avisar de que la qüestió era extremadament delicada perquè estaven en una situació financera delicada i no tenien mitjans per gastar 1.000 milions de lires diàries com feien França i Gran Bretanya. Von Ribbentrop, però, va insistir en obtenir una data per l’entrada d’Itàlia a la guerra, però Mussolini no es va voler comprometre i només li va dir que el moment arribaria quan les relacions d’Itàlia amb França i Gran Bretanya estiguessin trencades. Von Ribbentrop llavors va proposar una trobada entre ell (Mussolini) i Hitler en el Brenner a finals de març. Mussolini va acceptar. Galeazzo Ciano va escriure després de la reunió, que si Von Ribbentrop volia reforçar l’Eix ho havia aconseguit.

Però en el moment que Von Ribbentrop abandonava Roma en el seu tren especial, Mussolini, segons Ciano, es va inquietar perquè creia que havia anat massa lluny. El que realment desitjava era dissuadir a Hitler perquè no llencés la seva ofensiva i esperava aconseguir-ho en la seva entrevista a Brenner.

A Finlàndia:

Aquell va ser l’últim dia de la guerra entre els soviètics i els finlandesos, ja que aquella nit es va firmar el Tractat de Pau entre Finlàndia i la Unió Soviètica, on el govern soviètic va imposar unes condicions molt dures per als finlandesos. Abans de que es firmés el Tractat, l’exèrcit finlandès es va retirar en perfecte ordre i va tornar a restablir la continuïtat de la defensa per protegir la capital i impedir un avanç dels soviètics cap al nord-oest. Al vespre, en el front principal, que anava de Carèlia a la costa nord del llac Ladoga i del golf de Finlàndia, els intents soviètics de trencar el front per poc va fracassar, però en aquell moment el mariscal Carl Gustav Emil Mannerheim va exigir en el seu govern que acceptés les condicions de la Unió Soviètica per un armistici. Per culpa d’aquell conflicte varen morir 200.000 soldats soviètics, la majoria pel fred, i 25.000 soldats finlandesos.

A la Gran Bretanya:

El Gabinet de Guerra va decidir que no es comuniqués en el govern noruec la intenció de desembarcar una força militar a Narvik fins que les embarcacions no arribessin al port.

---

A la tarda, Winston Churchill li va dir a Sumner Welles, que portava uns dies al país, que era necessari posar fi a la guerra.