Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler va rebre una carta des de Suïssa de l’industrial Fritz Thyssen, on aquest li criticava el pacte que havia arribat amb els russos, el Pacte Mólotov-Ribbentrop, i es va queixar de que Joseph Goebbels comparés als alemanys amb els comunistes russos com si fossin iguals. Thyssen li va recordar en la carta que ell (Hitler) en el Mein Kampf havia escrit que els comunistes russos eren uns criminals comuns tacats de sang.

---

Goebbels va escriure en el seu Diari aquell dia, que Hitler no podia al·ludir la lluita entre l’Estat i l’Església.

---

Heinrich Himmler va decidir revocar el permís dels cafès i els bares perquè poguessin estar oberts tota la nit del Cap d’Any, tot i que també volia prevenir contra els excessos d’alcohol d’aquella nit. En qualsevol cas, els bars haurien de tancar a la una de la matinada del primer de gener.

En els Estats Units:

El Comitè Dies va recomanar l’expulsió dels Estats Units del corresponsal alemany del diari Berliner Morgenpost, Colin Ross, perquè el consideraven un espia alemany.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va tornar a Obersalzberg aclamat com un heroi de guerra. En aquell dia es va endarrerir una vegada més el seu atac de l’Oest com a mínim 15 dies més. 

A Polònia:

Dos oficials de l’exèrcit alemany varen ser assassinats per dos delinqüents comuns en un bar anomenat Marysinek ubicat en un suburbi de Varsòvia, a la petita ciutat polonesa de Wawer, a l’altra banda del riu Vístula. Ràpidament, agents de la Gestapo varen rodejar la ciutat. L’amo de la bar va ser penjat immediatament pels alemanys, responsabilitzant-lo de l’incident. Dues hores després, els alemanys varen agafar a l’atzar a 170 polonesos de Wawer i del poble veí d’Anin. A una dona la varen obligar a elegir a quins dels seus homes havien d’agafar: el pare, el germà o el fill. Els 170 detinguts els varen dur a un túnel proper de ferrocarril, on els varen obligar a estar dempeus diverses hores, amb les mans aixecades. Pel camí varen ser maltractats, insultats i vexats. Després els varen portar a la Comandància de la Gestapo d’Anin, on es va constituir un tribunal marcial alemany. Un cop registrades les víctimes, que no varen poder-se defensar, un oficial superior els va llegir la sentència a mort. A continuació els varen fer sortir de deu en deu per afusellar-los davant del bar Marysinek, on encara hi havia el cadàver del seu propietari. Als deu últims els varen indultar a les nou del matí i els varen fer cavar les tombes dels que havien sigut assassinats. Entre les víctimes hi havia dos ciutadans nord-americans.

A la vegada, a Zgierz, els alemanys varen deportar a uns 2.500 jueus a Glowno. 

En la guerra finlandesa:

Els finlandesos varen contraatacar a Suomussalmi.

Dimarts:

A Itàlia:

Benito Mussolini va expressar en el seu entorn més íntim el seu desig d’una derrota alemanya i va encarregar-li al comte Galeazzo Ciano que informés secretament a Holanda i a Bèlgica de que anirien a ser atacades pels alemanys.

Dissabte:

A la Gran Bretanya:

A Londres, en un reunió del Gabinet, Winston Churchill, convençut amb la idea de que bloquejant els subministraments de ferro podia provocar una ràpida paralització de l’esforç de guerra alemany, va utilitzar un memoràndum de Fritz Thyssen, que recentment s’havia oposat contra Adolf Hitler i havia volat temporalment a Suïssa i després a França, en el què s’argumentava que la victòria correspondria al qui obtingués el domini del mineral de ferro i el ferro magnètic del nord de Suècia. Churchill va argumentar que una intervenció a Suècia suposaria una gran oportunitat per fer més curta la guerra i possiblement estalviaria un vessament de sang en el front occidental.

---

Durant aquella jornada varen arribar a la Gran Bretanya les primeres tropes canadenques, uns 7.500 homes.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va abandonar el Berghof per passar les festes de Nadal a Renània i per inspeccionar les tropes destacades en el Rin i en la frontera amb Bèlgica.

A Polònia:

A Varsòvia varen començar a circular rumors entre la comunitat jueva que afirmaven que s’aprovarien vuit decrets antisemites. Aquestes suposades mesures preveien l’obligació de dur uns pegats grocs cosits per darrere i per davant, la prohibició de portar botes de canya, l’obligació de calçar esclops enlloc de sabates, la prohibició de que les dones portin pameles, l’obligació d’afaitar-se el cap i la prohibició d’utilitzar mantega.

El Govern General, en efecte, va aprovar aquell dia diversos decrets, però tots ells varen anar destinats a acabar amb el caos administratiu derivat de la situació especial del Govern General.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Eichmann va ser nomenat director del departament IV D4 de la RSHA, responsable de l’emigració i deportació.

---

L’Alt Comandament Naval va anunciar que el comandant del Graff Spee, el capità Hans Langsdorff, havia “seguit la seva nau responent així, com a combatent i com heroi, a les esperances d’Adolf Hitler, del poble alemany i de la Kriegsmarine“.

---

Les autoritats varen advertir que no tindrien clemència amb qui “delinquís” escoltant emissores de ràdio “enemigues”.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va traslladar-se al Berghof per passar-hi un parell de nits.

---

A Berlín, Vidkun Quisling, acompanyat pel seu ajudant Albert Vijam Hagelin, varen passar per casa d’Alfred Rosenberg, que continuava recuperant-se del seu cop al peu, per acomiadar-se d’ell i agrair-li que els hagués ajudat en que Hitler els rebés durant aquell dies. Quisling el va convidar a visitar Noruega un cop arribés al poder.

A Polònia:

Els alemanys varen crear un gueto a Radomsko.

A Argentina:

A Buenos Aires, a l’hotel Naval, el capità del cuirassat Graff Spee, Hans Langsdorff, es va embolcallar en una bandera de combat del seu cuirassat i es va suïcidar amb una pistola estirat al seu llit. El capità que havia fet destruir el seu cuirassat el 17 de desembre per salvar a la tripulació, sabia que els nazis l’acusarien de traïdor i seria deshonrat. En la seva carta d’acomiadament a l’ambaixador a Uruguai, va assumir tota la responsabilitat de l’enfonsament escriure que per un capità amb sentit de l’honor tenia el seu destí lligat a la seva embarcació.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

La Kriegsmarine va botar l’Atlàntic, un creuer de 7.860 tones, que abans havia sigut un carregador. L’embarcació tenia un compartiment especial per emmagatzemar 92 mines magnètiques, que havien de servir per destruir les embarcacions mercantils aliades.

A Polònia:

Hans Frank va escriure en el seu diari que no podien afusellar a dos milions i mig de jueus, ni tampoc els podien enverinar. Per tant, va assegurar que tenien que prendre mesures per eliminar-los i va deixar clar que així es faria.

A la Gran Bretanya:

L’Almirallat britànic va informar al Gabinet de Guerra que s’havia ideat un sistema que permetia desmagnetitzar les embarcacions, una a una, a través d’una bobina d’inducció al seu voltant. Un cop desmagnetitzada l’embarcació, augmentava considerablement la seva resistència a les mines magnètiques que tantes baixes havien provocat a les files britàniques.

En la Guerra finlandesa:

Els soviètics varen continuar atacant contra la Línia Mannerheim durant tot aquell dia.

A l’Atlàntic:

En el nord, el transatlàntic Columbus es va enfonsar per si sol després d’haver sigut atacat pel destructor britànic Hyperion.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria, Adolf Hitler es va tornar a reunir amb Vidkun Quisling, que va tornar a la cita acompanyat per Albert Vijam Hagelin, persuadit per Alfred Rosenberg, que continuava convalescent i va enviar-hi el seu ajudant Hans Wilhelm Scheidt, i l’almirall Erich Raeder. Durant l’entrevista, el líder alemany va recalcar repetidament que l’actitud més preferible per part de Noruega, així com de tot Escandinàvia, seria la d’una completa neutralitat. El dictador li va prometre a Quisling ajuda financera per donar suport al seu moviment. Al final de la reunió, Quisling li va entregar el memoràndum adjunt sobre la importància de les illes Feroès i Groenlàndia, que Hitler va llegir atentament sense donar la seva opinió. Quisling va tornar en cotxe al seu hotel molt satisfet. 

---

Hitler va felicitar a través d’un telegrama al dictador Iosif Stalin pel seu seixantè aniversari i li va desitjar un “pròsper futur a la nostra amiga Unió Soviètica“.  Stalin li va contestar que la unió dels dos pobles, cimentada per la sang, tenia tots els motius per ser duradora i ferma. Però durant aquell dia el dictador, segons va afirmar Alfred Jodl en el seu Diari, estava enfurismat per l’enfonsament el dia anterior del Graff Spee sense haver combatut i va trucar a Erich Raeder per criticar aquest fet.  

A la tarda es va donar una roda de premsa al Ministeri de Propaganda per explicar què havia passat amb el Graff Spee. Quan es va donar per acabada la conferència i els periodistes ja desfilaven cap als seus llocs, el doctor Boehemer va córrer darrere d’ells i els va pregar que pugessin perquè els tenia una gran notícia a explicar-los. Allí, els va explicar que havien destruït 34 dels 44 bombarders britànics que havien sigut clissats aquella tarda al nord de Helgoland. La premsa de seguida es va fer ressò d’aquella notícia.

A Polònia:

Otto Wächter va firmar l’ordre per executar a 52 ciutadans polonesos com a represàlia per la mort de dos policies alemanys. 

En els Estats Units:

La revista nord-americana Time va informar en la seva edició, basant-se en fonts fiables d’Alemanya i referint-se a un article publicat dos dies abans en el Saturday Evening Post, que una noia bavaresa anomenada Eva Helen Braun s’havia mudat els últims dies d’agost a la residència oficial de Hitler a Berlín, a la Nova Cancelleria del Reich. La revista també oferia detalls biogràfics que indicaven que la vida privada de Hitler no era un secret en tots els cercles de la capital i que els rumors també havien arribat als corresponsals nord-americans.

En la guerra finlandesa:

Els principals atacs soviètics varen continuar al voltant de la Línia Mannerheim i varen renovar els bombardejos contra Helsinki i les bateries costeres.