Dimarts:

La crisi polonesa:

En el Berghof, Adolf Hitler, juntament amb Joachim von Ribbentrop, es va reunir amb el comte Csaky, el ministre d’Afers Exteriors hongarès. El dictador li va explicar que l’havien sorprès les dues cartes del comte Teleki, el president del Consell hongarès, que primer li va prometre que l’ajudarien en les seves reivindicacions per Polònia, però que després es va fer enrere, i li va dir que mai havia comptat amb l’ajuda hongaresa per aquest conflicte. Llavors li va recordar que gràcies a la “generositat” d’Alemanya, Hongria havia pogut recuperar un territori que formava part de l’Estat txecoslovac i li va augurar que si Alemanya queia derrotada, Hongria seria aixafada automàticament. El dictador li va assegurar que Polònia no presentava per Alemanya cap problema militar, tot i que li va confessar que comptava, des del principi, amb una guerra en dos fronts. Després de dir-li que no temia les demés potències, el líder alemany li va prometre que el govern soviètic no intervindria en un possible conflicte, ja que confiava que els soviètic intentessin enriquir-se a expenses dels Estats bàltics i de Polònia sense cap acció militar. Després d’una breu pausa es varen tornar a reunir i llavors el comte Csaky li va pregar que considerés les dues cartes de Teleki com a no rebudes i li va prometre que també faria el mateix amb Benito Mussolini, que també havia rebut les dues cartes del president del Consell d’Hongria.

---

Després de la reunió del dia anterior a Sönke Nissen Koog, Hermann Göering va convidar a l’industrial suec Birger Dahlerus a l’illa de Sylt, on hi passava uns dies de vacances, per continuar debatent la forma com es podia evitar la guerra. Al mateix temps, Karl Bodenschatz va volar a Berchtesgaden per informar a Hitler sobre aquella reunió del dia anterior.

En el Reich:

A Àustria:

Els alemanys varen obrir el camp de concentració de Mauthausen.

A Alemanya:

Rudolf Hess va rebatejar l’antiga escola privada de les SA, l’Institut Nacionalsocialista del llac Starnberger, com Escola del Reich Feldafing del NSDAP, que per llavors s’havia convertit en la de més èxit de les escoles de l’elit nazi. Dividida en 40 mansions, algunes d’elles confiscades als seus propietaris jueus, l’escola estava sota el control de la Lliga Nazi de Mestres, i tots els alumnes i professors es convertien automàticament en membres de les SA.

Dilluns:

En la crisi polonesa:

A les vuit del matí, Hermann Göering va arribar des de Berlín a Bredstedt en un tren especial per reunir-se amb set emissaris britànics, tots eren comerciants britànics sota la direcció de Charles Spencer, que ja havien arribat al lloc de reunió, a la finca Sönke Nissen Koog, a Schleswig-Holstein, a prop de la frontera danesa, el dia anterior per negociar una solució a la crisi de Polònia. La finca on es varen reunir era propietat de l’esposa de l’industrial suec Birger Dahlerus, que va ser qui va tenir la idea de celebrar la reunió. El ministre anava acompanyat pel conseller ministerial Goernert, el secretari d’Estat Koerner, el general Karl Bodenschatz i un intèrpret. Dahlerus va ser l’encarregat d’iniciar la conferència, però ho va fer molt tens ja que la nit anterior no havia pogut dormir pels nervis. En seguit, Göering va demanar als britànics que formulessin les seves peticions i els va explicar detalladament perquè tenien la sensació de que la Gran Bretanya els era freda i hostil i no entenia els canvis d’Europa. Els britànics no varen dubtar en dir que l’Imperi britànic ajudaria a Polònia en el cas de que Alemanya intentés ocupar-la per la força i varen criticar l’actitud d’Adolf Hitler alhora de tractar les minories dins d’Alemanya. Göering els va donar la seva paraula d’honor de que faria tot el possible per evitar la guerra. A l’hora de dinar, el ministre va pronunciar un discurs a favor de la pau i varen fer un brindis en honor a la pau. A dos quarts de set de la tarda, Göering va abandonar la finca i els participants britànics varen estar convençuts de que la reunió havia sigut un èxit i que havien aconseguit mantenir la pau, i varen marxar al Foreign Office per exposar les seves impressions. El general d’aviació Bodenschatz es va dirigir a Berchtesgaden, Obersalzberg, per informar a Hitler del resultat de la reunió.

Precisament, aquell dia va arribar a Berchtesgaden Albert Forster per reunir-se amb Hitler. Allí se li varen donar ordres perquè anunciés que a Hitler se li havia acabat la paciència amb els polonesos després de l’incident del 4 d’agost a Danzig.

Diumenge:

En la crisi polonesa:

L’ambaixador alemany a Varsòvia va enviar un telegrama a Berlín per anunciar que no tenia cap dubte de que Polònia combatria en cas de violència dels seus drets a Danzig. Joachim von Ribbentrop va transmetre el missatge a Adolf Hitler.

---

Set emissaris britànics, sota la direcció de Charles Spencer, es varen dirigir amb automòbil des d’Hamburg fins a Sönke Nissen Koog per reunir-se l’endemà amb els seus homòlegs alemanys per intentar negociar una solució a la crisi de Polònia.

---

A Itàlia, Benito Mussolini es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano per parlar de la crisi a Polònia. Els dos estaven plenament d’acord en intentar trobar una solució per no acabar amb una guerra que no desitjaven. Ciano li va dir que la ruta alemanya portava a la guerra i que ells no estaven preparats per entrar en un conflicte d’escala mundial. A continuació li va demanar poder-se reunir amb Von Ribbentrop per intentar frenar l’escalada bèl·lica. Mussolini va acceptar l’oferta del seu gendre.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Festival de Bayreuth, Adolf Hitler va dinar amb les germanes Mitford, Diana i Unity, i les va advertir de que la guerra era inevitable i que començaria en qüestió de setmanes. Seria l’última vegada que es veurien.

---

Un negociador comercial alemany va suggerir la possibilitat d’afegir un protocol polític secret a qualsevol acord econòmic entre Alemanya i la Unió Soviètica. Es va suggerir que es podia adjudicar a la Unió Soviètica una esfera d’interès a Romania, els estats bàltics i Polònia.

---

Georg Elser va viatjar a Munic per dur a terme el seu pla per assassinar a Hitler el novembre i pel qual portava pràcticament un any treballant-hi. El jove va llogar un apartament proper a la cerveseria Bürgerbräukeller.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el castell de Wewelsburg, Heinrich Himmler va condecorar al zoòleg Ernst Schäfer amb l’anell d’honor de les SS pels seus treballs de l’Ahnenerbe al Tibet.

En la crisi polonesa:

Quan els inspectors polonesos es varen dirigir a la duana de Danzig es varen trobar amb un funcionari alemany que no els hi va permetre treballar. Llavors, els inspectors varen amenaçar en tancar el port a l’entrada de productes alimentaris fent esclatar una greu crisi local. Davant d’aquella amenaça, els alemanys varen deixar treballar als inspectors polonesos de mala gana.

Dijous:

A la Unió Soviètica:

A les 12:58, Joachim von Ribbentrop va enviar un telegrama a l’ambaixador Werner von Schulenburg per explicar-li com havia anat la reunió el dia anterior amb Astakhov, en la que li havia expressat la seva voluntat d’arribar a un acord amb la Unió Soviètica. Von Ribbentrop havia demanat de que si Moscou estava interessat en arribar a un acord el ministre Viatxeslav Mólotov es posés en contacte amb l’ambaixador. El ministre li va explicar a l’ambaixador que havia expressat el desig del govern alemany de transformar les relacions entre els dos governs i havia declarat que, des del Bàltic fins el Mar Negre, no era cap problema per ells. 

Una hora més tard, Ernst von Weizsäcker va enviar un nou telegrama a Von Schulenburg per indicar-li que, tot i l’entrevista amb Mólotov, volien continuar les reunions amb el govern soviètic a Berlín i li va explicar que Julius Schnurre s’entrevistaria aquell dia amb Astakhov per anunciar-li que estaven disposats a seguir amb les conversacions amb els soviètics en el sentit indicat. A les 15:47, Von Schulenburg va enviar un telegrama a Astakhov per dir-li que un entesa amb la Unió Soviètica sobre la sort de Polònia estava dins de les possibilitats. 

A la nit, Mólotov es va reunir amb Von Schulenburg i es va mostrar evasiu i una mica negatiu en firmar amb Alemanya un pacte d’entesa entre els dos països. Però Von Schulenburg li va explicar alguns detalls sobre l’acord que Adolf Hitler, Von Ribbentrop i Ernst von Weizsäcker havien arribat a finals de juliol per aconseguir un pacte amb la Unió Soviètica com el del repartiment de Polònia i el dels Estats del Bàltic. Mólotov llavors va passar a l’ofensiva i li va enumerar tots els actes d’hostilitat comesos pels alemanys respecte a la Unió Soviètica: el pacte Anti-Komintern, el suport concedit a Japó contra la Unió Soviètica i l’exclusió dels soviètics a Munic.

Poc després de mitjanit, l’ambaixador va informar en un llarg comunicat en el seu govern, que la reunió havia durant una hora i quart i que Mólotov havia abandonat la seva reserva habitual i s’havia mostrat excepcionalment obert. També va explicar que creia que el govern soviètic estava decidit a concloure un acord amb els britànics i els francesos a condició de que satisfessin les seves exigències i, per aquest fet, demanava fer un esforç per provocar un canvi total de la política del govern soviètic. 

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys varen dur a terme la segona fase d’enviar forces militars a la frontera amb Polònia. Aquest cop eren 13 divisions i es va vendre com unes habituals maniobres d’estiu.

---

L’encarregat de negocis francès a Berlín, Jacques Tarbé de Saint-Hardouin, va escriure al seu govern per explicar que durant l’última setmana hi havia hagut un canvi d’atmosfera en el govern alemany i que ja no acceptaven una política d’apaivagament. 

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler va comunicar en els alts líders nazis, entre ells Hermann Göering, que esclataria el conflicte entre Alemanya i Polònia.

---

A Berlín, a la tarda Joachim von Ribbentrop li va dir en el delegat comercial soviètic, Gueorgui Astajov, que podien arribar a acords pels interessos d’Alemanya i de la Unió Soviètica des del Bàltic al Mar Negre, ja que des de feia mig any havia canviat el to de la premsa alemanya respecte a la Unió Soviètica. Astajov li va dir que el govern soviètic desitjava dur a terme una política d’amistat i comprensió amb Alemanya. Von Ribbentrop ho va aprofitar per dir-li que si Moscou desitjava una postura amigable no hi hauria cap problema i que en el Bàltic hi havia lloc pels dos Estats i que els interessos russos no xocarien amb els alemanys. El ministre li va posar l’exemple de Japó i li va dir que l’entesa amb el país nipó era duradora. Von Ribbentrop li va dir que si Moscou estava interessat Viatxeslav Mólotov es podia posar en contacte amb l’ambaixador Friedrich Werner von der Schulenburg.

En els Estats Units:

Albert Einstein va enviar una carta al president nord-americà, Franklin Delano Roosevelt, per explicar-li que era probable construir una bomba extremadament poderosa a través d’una reacció nuclear en cadena en una gran massa d’urani, i li va demanar que posés en marxa un programa d’investigació. Einstein també li va explicar que els alemanys s’estaven interessant en construir aquesta nova arma.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

L’ambaixador a Londres, Herbert von Dirksen, va informar en el seu Govern de que les negociacions militar entre els britànics amb els soviètics eren considerades amb escepticisme en el mitjans governamentals britànics.

---

Erwin Rommel va ser ascendit a Generalmajor, general de brigada.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va enviar un telegrama urgent i confidencial a Werner von der Schulenburg per demanar-li, tal hi com l’hi havien ordenat el 29 de juliol, es reunís amb Viatxeslav Mólotov i indiqués telegràficament la data i hora de la trobada un cop es fixés.

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, Neville Chamberlain va declarar que el 23 de juliol havien acceptat, juntament amb els francesos, la proposta soviètics per celebrar immediatament conversacions dels Estats Majors per preparar una aliança militar que fes front a l’exèrcit alemany.

A Espanya:

Aquell dia va sortir editat l’últim número, el 81, de la revista setmanal alemanya Aspa, que havia cobert la Guerra Civil espanyola. La revista es tornarà a editar més endavant.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

L’ambaixador a París, Johannes von Welczeck, va enviar un missatge al seu govern per indicar que tenia la clara impressió de que París i Londres havien acceptat les conversacions d’Estats Majors, ja que aquest era l’únic mitjà per impedir l’aplaçament de les negociacions de Moscou.