Dilluns:
En el Reich:
A Polònia:
Després de passar una nit horrible amb forts dolors estomacals, al matí Adolf Hitler no es va poder ni aixecar del llit i semblava apàtic. A la nit, tot i continuar tancat a la seva habitació pels seus dolors mentre renegava de la situació militar, va redactar un decret per la creació del Volkssturm, una milícia d’homes de 16 a 60 anys que serien cridats a lluitar obligatòriament, i va justificar aquella decisió explicant que els seus enemics del “judaisme internacional” volien aniquilar al poble alemany i que, per tant, tenia que cridar en el combat a tots els homes alemanys útils per utilitzar una arma per reforçar la Wehrmacht. Heinrich Himmler va ser l’encarregat d’assumir el comandament militar de la Volkssturm.
A Alemanya:
A Brandenburg es va executar a Josef Römer, conegut com a Beppo, per haver participat en una organització anomenada Beppo, en honor seu, que es dedicava a crear grups de combat dins de les empreses per sabotejar-les esperant fer-se amb el control de país després de la caiguda del Tercer Reich.
En l’Operació Market Garden:
L’Operació era un fracàs més que evident i aquell dia es va prendre una decisió important. Al matí, en el lloc de comandament del 30º Cos britànic a Malden, el comandant Fredrick Browning i el comandant Brian Horrocks varen acordar reduir les pèrdues i treure la 1º Divisió Aerotransportada d’Arnhem aquella mateixa nit en una operació sota el nom clau de Berlín. El comandant Urquhart, que va rebre a primera hora una carta del general Thomas amb els detalls de l’Operació, seria qui donaria l’ordre de retirada.
Els alemanys també volien anar per feina, ja que Walter Model havia assegurat en el quarter general de Rastenburg que aquell mateix dia acabaria amb la bossa d’Oosterbeek. Els alemanys continuaven atacant amb tota l’artilleria a les forces anglosaxones i la Brigada Polonesa. A dos quarts d’onze, els alemanys varen atacar al sud del Hartenstein des del voltants del Tafelberg. Al migdia, el foc de l’artilleria alemanya continuava flagrant, però els polonesos varen intervenir ajudant les posicions britàniques. A primera hora de la tarda es va iniciar en el flanc oriental, al voltant de l’església d’Oosterbeek, l’atac alemany més important del dia per aïllar definitivament la 101º.
A dos quarts de sis de la tarda, els oficials britànics varen rebre el pla d’evacuació i, per sort pels anglosaxons i els polonesos, es va posar a ploure. Poc després, des del poble d’Heteren, quatre quilòmetres a l’oest de Driel, unitats de la 43º Divisió varen disparar amb morters i metralladores a l’altra banda del riu per donar la impressió que es proposaven creuar-lo. A les nou de la nit, per cobrir la retirada d’Oosterbeek, les bateries del 30º Cos varen obrir foc sobre el llarg del perímetre. Els alemanys es varen creure que els britànics volien creuar el Rin per reforçar la 101º Aerotransportada i no el revés.
3.910 soldats dels 11.920 de la 1º Divisió Aerotransportada i de la Brigada Independent Polonesa varen aconseguir retirar-se cap al baix del riu Rin. L’artilleria del 30º Cos va disparar tota l’estona amb els seus canons Bofors per camuflar millor la fugida. D’aquesta manera, a les 21:20, va començar l’evacuació dels paracaigudistes supervivents. Els alemanys que estaven a la zona no varen dubtar en utilitzar les metralladores i els morters per atacar-los, però estaven situats en un terreny massa elevat per ser efectius. El coronel Henniker va ordenar el cessament de les operacions a tres quarts de sis de la matinada, tot i que el tinent Russell Kennedy, de la 23º Companyia de Campanya Canadenca, va seguir endavant fins al matí del dimarts 26. Tots els soldats que no varen escapar varen caure morts, ferits o capturats. Els alemanys, quan varen veure que la 101º se’ls havia escapat, varen obrir foc contra Driel.
Al mateix temps que els anglosaxons prenien la decisió de retirar-se, els alemanys es varen retirar d’Elden després de les nombroses baixes que havia patit el Kampfgruppe Knaust davant la 129º Brigada i el 4º/7º de Dragons de Guàrdia.
En el front occidental:
Una directriu procedent dels caps de l’Estat Major Conjunt donava prioritat per bombardejar els objectius del petroli alemany, seguit del sistema de transport alemany i les instal·lacions de producció de tancs. Però el Comandament de Bombardeig no va veure amb bons ulls la directriu, ja que els seus líders estaven decidits en destruir les ciutats alemanyes.
En el front oriental:
A Polònia:
A Varsòvia, els alemanys varen atacar amb gran violència els barris de Zoliborz i Mokotow, on els resistents polonesos continuaven oferint batalla. A la vegada, avions soviètics varen llençar armes i municions per als resistents.
A la Gran Bretanya:
El govern holandès a l’exili tenia informes que els alemanys agafaven com ostatges a dones i a nens per acabar amb les vagues de ferrocarrils. A més, destruïen les vivendes dels vaguistes.
En els Estats Units:
Vannevar Bush li va dir a James Conant que l’acord que havien firmat Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill el 19 de setembre perquè continués després de la guerra la col·laboració científica i militar anglo-nord-americana, sobretot en el tema de la bomba atòmica, s’havia de respectar per mantenir “el control de la pau del món”.
Diari del Tercer Reich 