1 de gener de 1939

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va explicar en el missatge del nou any que el 1938 havia sigut el més ric en fets de la història alemanya. Després, Hitler va aprovar un programa per la construcció de nous vaixells de guerra. El programa preveia la construcció de sis cuirassats de 50.000 tones, a més del Bismarck i del Tirpitz, de vuit creuers lleugers de 20.000 tones, quatre portaavions de 20.000 tones, de gran quantitat de creuers lleuger i de 233 submarins.


La Societat Ahnenerbe va rebre un nou reglament que ampliava les seves activitats a la investigació científica en general i, per aquest camí, va ser per on es va arribar a l’explotació dels presoners dels camps de concentració per l’experimentació.


El govern alemany va obligar a partir d’aquell dia en els vaquers a entregar el subministraments de llet a uns dipòsits centrals per evitar que la gent evadís dels controls en compra de llet anant directament al productor.


Totes les institucions culturals jueves, també les poques editorials jueves que quedaven, varen ser fusionades en la centralitzada Lliga Jueva de la Cultura.

31 de desembre de 1938

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va celebrar el Cap d’Any en el Berghof en una festa d’etiqueta. Entre els convidats hi havia Heinrich Hoffmann, Gretl Braun, Theodor Morell, Helene Bouhler, Philipp Bouhler, Gerda Bormann, Eva Braun, Martin Bormann, Anni Brandt, Christa Schroeder, Freda Kannenberg, Albert Speer, Margarete Speer, Hanni Morell, Frau Schmundt, Ilse Braun, Heinz Lorenz, Ludwig Bahls, Albert Bormann, Jacob Werlin, Sofie Stork, Fritz Schönmann, Rudolf Schmundt, Marianne Schönmann, Karl Brandt i Arthur Kannenberg.


El cardenal Michael Faulhaber en el seu sermó de cap d’any va afirmar, fent referència a Adolf Hitler, que era una gran avantatge tenir en el càrrec més alt del Reich una persona amb una forma de vida senzilla i modesta, sense alcohol ni nicotina.


En el camp de concentració de Buchenwald es varen contar 12.921 personers preventius, dels quals 8.892 eren classificats com asocials.

A Àustria:

Tal i com s’aplicava a Alemanya des del 30 de novembre, a partir d’aquell dia es va aplicar el Cinquè decret de la Llei de Ciutadania del 14 d’octubre en que els jueus tenien prohibit exercir Dret. A Viena el decret no es va dur a terme temporalment.

28 de desembre de 1938

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering, obeint les ordres d’Adolf Hitler, va promulgar noves regulacions sobre l’estatus dels matrimonis mixts. Göering va ordenar no arianitzar les cases que ocupaven els jueus perquè se’ls havia d’anar traslladant a cases habitades únicament per jueus, les Judenhaus. Per apaivagar els temors dels parents aris, va declarar que els matrimonis mixts en que el marit fos jueu i els fills haguessin sigut criats en la fe cristiana, o en que l’esposa fos jueva però que no tingués fills, havien de ser classificats com a privilegiats i se’ls eximiria de ser traslladats i, parcialment, d’algunes lleis discriminatòries del règim en els següents anys. Les parelles mixtes, sobretot si l’home era jueu i la dona alemanya, sense descendència podrien acabar sent transferides a cases ocupades només per llogaters jueus, però en tots els demés aspectes serien tractades com parelles plenament jueus. Les parelles amb fills, en els quals els nens eren Mischlinge de primer grau, estarien salvades de la persecució (temporalment). El decret animava a les esposes alemanyes d’un jueu a divorciar-se d’ell permetent-les unir-les de nou ” a la comunitat de sang alemanya” i es prometia eliminar totes les desavantatge que havien patit fins llavors.

25 de desembre de 1938

Diumenge (Nadal):

En el Reich:

A la tarda, en el camp de concentració de Buchenwald, les SS del camp varen preparar una “sorpresa” per als presoners. Sobre el patí de revista i damuntla neu varen instal·lar un cadafal. Després del recompte, el comandant del camp va comunicar pels altaveus que per ordres de Heinrich Himmler seria executat el presoner polític Forster. Forster havia fugit del camp el maig juntament amb un altre presoner i havia sigut capturat pel txecs a Txecoslovàquia, que el varen tornar al camp per haver matat a un SS. Forster va ser executat en el cadafal, que va ser instal·lat durant un temps en el patí com a símbol d’intimidació.

24 de desembre de 1938

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va nombrar en el seu metge particular, Theodor Morell, professor.

A Turquia:

Després d’una salut delicada, l’arquitecte alemany exiliat, Bruno Taut, va morir a Istanbul sense poder veure finalitzada la seva casa d’estil japonès.

A Perú:

En la Declaració de Lima, els Estats Units i altres 20 repúbliques varen acordar consultar-se quan la seva mútua seguretat es veiés amenaçada.

23 de desembre de 1938

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El quarter general de la Gestapo va emetre ordres molt estrictes a tots els quarters de les fronteres occidentals del Reich per evitar que els jueus passessin “il·legalment” als països veïns després de que diversos països, sobretot França, es queixessin.


El tribunal de Berlín, pressionat des de la més alta instància, va acceptar el divorci de Hermann Esser amb la seva esposa, que no acceptava el divorci, acusant-la a ella de falta de verdader esperit matrimonial i de la falta de voluntat de voler fer un autèntic matrimoni. En seguit que va saber la notícia, Esser va agrair-li a través d’una carta a Hans Heinrich Lammers que l’hagués ajudat tan en aconseguir el divorci. Més tard, Therese Esser va presentar un recurs contra la sentència, que finalment va fallar.

En la Guerra Civil espanyola:

Les tropes colpistes varen llançar la seva ofensiva contra Catalunya.

21 de desembre de 1938

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern va excloure els jueus de l’obstetrícia.


El nou ambaixador francès, Robert Coulondre, li va preguntar a Ernst von Weizsäcker, què havia sigut de la garantia que Adolf Hitler, en el moment de l’Acord de Munic, s’havia compromès només a donar segons el qual respectaria la integritat de la resta de Txecoslovàquia. El secretari alemany va respondre que el destí de Txecoslovàquia estava a mans d’Alemanya i que rebutjava la idea d’una garantia francesa-britànica.