Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
Tal i com s’havia aprovat a la reunió del 6 de desembre, l’Agència d’Aturats del Reich va donar instruccions a les oficines regional de treball per garantir que els jueus que s’haguessin quedat sense feina i siguessin aptes pel treball fossin posats a treballar, alliberant d’aquesta manera a alemanys de treballar en la producció d’armament. Al mateix temps, en els jueus se’ls va prohibir estudiar per farmacèutic.
Diumenge:
En el Reich:
A la seva casa d’Achterberg, a prop de Soltau, que l’Exèrcit havia posat a la seva disposició després de la seva retirada, Werner von Fritsch es va reunir amb l’antic ambaixador Ulrich von Hassell i li va afirmar que Adolf Hitler era el destí d’Alemanya per les coses bones i per les coses dolentes, però li va augurar que si continuava per aquest camí que havia agafat els arrossegaria a tots amb ell fins la seva caiguda i no hi hauria res que poguessin fer.
Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va donar instruccions per l’ocupació militar de Txecoslovàquia, la ciutat lliure de Danzig i el territori de Memel. D’immediat, Wilhelm Keitel va redactar l’anomenat Un suplement de la directriu del 21 d’octubre. En ell, Keitel deia que Hitler havia ordenat respecte a Txecoslovàquia; preparar l’operació amb el propòsit de que les tropes alemanyes no trobessin pràcticament resistència, que a ulls del món semblés evident que es tractava d’una acció pacífica i que havia sigut realitzada únicament pels efectius dels temps de pau, sense que hagin sigut reforçats per una mobilització.
Llavors, Hitler es va reunir amb el dirigent nazi alemany a Memel, Ernst Neumann, que l’annexió del seu territori tindria lloc el març o l’abril de l’any següent i que no volia que es produís una crisi a la ciutat abans d’aquell moment.
Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va dinar, entre altres, amb Karl Hanke i varen parlar del comunisme i els “perills que representava”. Després, Hanke es va reunir amb Alfred Rosenberg per explicar-li com havia anat el dinar i el contingut de la seva conversa amb Leibbrandt sobre el treball contra el comunisme.
El govern alemany va crear la Creu d’honor de les mares alemanyes, la Ehrenkreuz der deutschen Mutter. Aquesta distinció, instaurada en el marc de la política de natalitat, recompensava a les mares de família nombrosa: bronze per 4 o 5 fills, plata per 6 o 7, i or a partir de 8 fills.
Wilhelm Frick va presidir una reunió on hi havia Walter Funk, Hans Heinrich Lammers, Reinhard Heydrich, Wolf Heinrich Graf Helldorf, els gauleiters i diferents representants del NSDAP i de l’Estat. Frick i Funk varen repetir les ordres donades per Hermann Göering el dia 6 i demanaven pressionar als botiguers perquè no venguessin als jueus. En referència als Mischlinge, Frick va declarar que se’ls hauria d’anar absorbint gradualment a la nació i va demanar accelerar l’emigració dels jueus.
Dijous:
En el Reich:
El dia anterior en el camp de Buchenwald es varen trobar a faltar dos presoners i les SS varen aplicar com a càstig que els demés presoners es mantinguessin de peu al patí del camp com a càstig durant 19 hores tot i estar a 15 graus sota zero i la precària indumentària. Al migdia, quan el càstig ja havia acabat, havien mort més de 70 presoners per culpa del fred.
A Romania:
Per decret es va crear el Front per al Renaixement Nacional, el FRN, com a partit únic del règim i tots els demés varen quedar il·legalitzats.
Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
Amb l’aprovació d‘Adolf Hitler, Hermann Göering va publicar un decret que determinava que tots els decrets i altres ordres importants relatives als assumptes jueus havien de resoldre a través de la seva oficina. D’aquesta manera es va crear una Oficina Imperial Central per l’Emigració dels Jueus.
El Govern va promulgar una llei que deia que el SD havia de ser organitzat per les SS.
En el camp de concentració de Buchenwald, en passar revista a la tarda les SS varen trobar a faltar dos presoners i varen tenir als demés presoners esperant a peu en el patí durant 19 hores com a càstig, tot i la temperatura de 15 graus sota zero i la precària indumentària. Aquella nit varen morir de fred 25 presoners.
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
El Ministeri de Propaganda va informar a les seves organitzacions de que Adolf Hitler havia ordenat que totes les transmissions polítiques tractessin exclusivament del problema jueu i que les comunicacions polítiques sobre altres assumptes s’haurien d’evitar per no disminuir els efectes dels programes antisemites.
Les SS varen fer entrar en funcionament el camp de Neuengamme com a sots-camp del de Sachsenhausen amb 100 presoners per reconstruir la fàbrica de maons abandonada que les SS havien comprat el setembre.
En els Estats Units:
Davant del debat de si tenien que augmentar la quota d’immigrants que podien entrar al país, el Daily Northwestern va informar de que el 68% dels estudiants nord-americans estava en contra d’augmentar les admissions perquè suposaria “posar en perill les condicions de vida dels Estats Units“.
Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
L’ambaixador francès, Robert Coulondre, i l’encarregat de negocis britànic varen cridar l’atenció del govern alemany sobre els rumors segons els quals la població alemanya de Memel estaven formant una revolta i havien demanat que s’utilitzés la seva influència perquè l’estatut de Memel protegit per França i la Gran Bretanya. El Ministeri d’Afers Exteriors alemany va mostrar la seva sorpresa i incredulitat, i Joachim von Ribbentrop va donar ordres que deien que en cas d’una nova iniciativa semblant es fes saber a les Ambaixades, que Alemanya esperava verdaderament que els francesos i els britànics deixessin algun dia de posar-se en els seus assumptes.
En la Guerra xinesa-japonesa:
Un informe de la Comissió de l’Opi, el Ko-A-In, va afirmar que Japó no tenia cap raó important per aturar la guerra, ja que les despeses que estava provocant el conflicte eren cobertes en gran mesura pel tràfic de drogues, pràcticament to ell en mans de l’Exèrcit i de la Policia.
Divendres:
En el Reich:
A Alemanya:
Seguint les ordres de Hermann Göering del dia 6, la Gestapo de Würzburg va donar instruccions per les 22 oficines del districte de Francònia per a la policia estatal perquè enviés d’immediat una llista de jueus influents que vivien en cadascun dels districtes. El criteri de prioritat s’especificava de tal manera: riquesa i relació amb els països estrangers. Els funcionaris regionals varen tenir que explicar el per què cada jueu influent era inclòs en la llista. Les llistes s’haurien d’enviar, sempre seguint les ordres, l’endemà perquè arribessin al quarter general de la Gestapo de Würzburg a les 9 del matí del dia 11.
En els Estats Units:
A l’hotel Waldorf Astoria de Nova York s’hi varen concentrar més de 4.000 persones per escoltar el discurs del diputat conservador Anthony Eden, que havia sigut convidat per l’Associació Nacional de Fabricants. El discurs va ser retransmès per les tres emissores de ràdio nacionals. El diputat va afirmar que greus perills amenaçaven al món, però també els va dir que Gran Bretanya estaria disposada a anar a la seva batalla com havia fet sempre al llarg de la història, sense decaure, “sense esperar a que altres vinguessin a treure’ls les castanyes del foc”. El Congrés va publicar el discurs en els seus registres oficials i la premsa nord-americana va lloar a Eden.
Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Heinrich Himmler va promulgar el decret per Combatre la plaga gitana en la que ordenava la identificació i el registre dels gitanos. Aquesta ordre s’estava preparant des de feia mesos. El cap de les SS afirmava en la seva ordre que el problema gitano havia de tractar-se com una qüestió de raça. El decret, anomenat Combatre la plaga gitana, consolidava mesures ja existents i les centralitzava sota el control de la Kripo a Berlín. S’ordenava el registre de tots els gitanos i persones sense domicili fix per tal de que fossin sotmesos a exàmens biològics i racials. En la targeta d’identitat mostraria si la persona era gitano, gitano mestís o persona sense domicili fix no gitana. El registre es va dur a terme a partir dels arxius policials i amb l’assistència d’un institut especial d’investigació associat el 1936 a l’Oficina de Salut del Reich sota la direcció del doctor Robert Ritter. A partir d’aquell decret també es va prohibir en els gitanos viatjar en grup, s’ordenava l’expulsió dels gitanos estrangers i donava a la policia la facultat de detenir als ambulants classificats com asocials.
Al mateix temps, el Govern va cancel·lar l’accés dels estudiants jueus que tenien una autorització especial per utilitzar les biblioteques universitàries.
A Kiel, la Kriegsmarine va llançar a alta mar el Graf Zeppelin.
A la Gran Bretanya:
La New Review London va afirmar que feia poc que hi havia hagut una conspiració militar contra Adolf Hitler en el Berghof i que Himmler havia descobert la conjuració i que hi havia hagut afusellaments.
Diari del Tercer Reich 