Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El pastor Paul Schneider, retingut a la presó de Coblença per haver criticar al règim nazi, va ser deportat al camp de concentració de Buchenwald, on va ser posat en règim d’aïllament. 

Divendres:

En el Vaticà:

Després de pronunciar un important discurs a l’Acadèmia Pontifica de les Ciències sobre la relació entre ciència i religió catòlica, el papa Pius XI va patir dos atacs de cor consecutius en poques hores.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler va donar instruccions per l’ocupació militar de Txecoslovàquia, la ciutat lliure de Danzig i el territori de Memel. Seguint les ordres del seu líder, Wilhelm Keitel va ser l’encarregat d’afegir un apèndix en una ordre anterior de Hitler sobre la reconstrucció de la Kriegsmarine, que deia textualment així:

El Führer ha ordenat que a més de les tres eventualitats mencionades en les directives anteriors, s’han de fer també preparatius per l’ocupació per sorpresa per part de les tropes alemanyes de l’Estat Lliure de Danzig. Per la preparació s’ha de tenir en compte els següents principis: la primera suposició és la captura immediata de Danzig aprofitant una situació política favorable i no una guerra amb Polònia. Les tropes que s’utilitzin per aquest objectiu no tenen que reservar-se al mateix temps per fer-se amb la regió de Memel perquè les dues operacions es poden dur a terme simultàniament si surt la necessitat. 

---

El dictador es va reunir amb el ministre de Defensa i Economia de Sud-Àfrica, Oswald Pirow, per parlar de la cooperació internacional en la immigració dels jueus alemanys. Hitler no va mostrar gaire interès en les propostes del ministre sud-africà, ja que tenia present solucionar aquell problema en un futur proper i li va afirmar que els jueus desapareixerien d’Europa. Hitler li va dir textualment:

Què creu que passarà a Alemanya, senyor Pirow, si jo retirés la meva mà protectora sobre els jueus? El món no s’ho pot ni imaginar. 

A continuació es va reunir amb el rei de Romania Carles II, que aquest va quedar convençut de que Romania corria el risc de ser liquidat pel Tercer Reich.

---

El diari de les SS Das Schwarze Korps va fer inventari de la situació creada després de la Nit dels Vidres Trencats sota el titular: Jueus, ara què?. El setmanari descrivia als jueus com a paràsits i delinqüents, i demanava eradicar-los amb sang i foc per segregar-los d’Alemanya en zones i en cases especials per després aniquilar-los. El diari afirmava:

Perquè és necessari, perquè ja no escoltem al clamor del món i perquè no hi ha poder a la terra que pugui aturar-nos, portarem la qüestió jueva fins la solució total. El programa és evident, és: expulsió total, separació completa!

En un altre punt deia:

El poble alemany no està disposat, en el més mínim, a tolerar en el seu país a centenars de milers de jueus misèrrims. En tal situació ens veuríem obligats a emprendre la dura però necessària labor d’exterminar al submón jueu per complet. El resultats seria el final real i definitiu de la jueria a Alemanya, la seva aniquilació completa.

Però no tots els nazis estaven contents després d’aplicar les mesures i els atacs antisemites, com tampoc ho estava una part important de la societat alemanya, fet que va disgustar a més d’un jerarca nazi. Per exemple, el ministre Joseph Goebbels va dir en una conferència de premsa que una capa de la societat burgesa encara parlava dels pobres jueus i va demanar que intercedissin en el seu favor. El ministre va remarcar que no podia ser que només l’Estat i el NSDAP fossin antisemites.

A França:

A París es varen reunir Neville Chamberlain, Eduard Daladier, lord Halifax i Georges Bonnet per coordinar les polítiques dels seus respectius països. Daladier es va queixar de que a França ja hi havia 40.000 jueus i va assegurar que no en podia acollir més. En aquells moments es va discutir la possibilitat d’enviar-los a les colònies i varen acordar que els francesos li preguntarien a Joachim von Ribbentrop, que havia de visitar París el 6 de desembre, si les mesures alemanyes que feia pràcticament impossible que els refugiats s’emportessin amb ells algunes de les seves pertinències podien ser alleugerides.

A la Gran Bretanya:

Lord Londonderry va escriure una llarga carta a Hermann Göering per retreure-li els fets de la Nit dels Vidres Trencats i li va assegurar que tindria repercussions lamentables en l’opinió pública internacional. El Lord li va confessar que era incapaç d’entendre la seva política antisemita. Göering li va contestar el mes de gener de 1939 per qualificar els atacs que rebien per haver perseguit als jueus com hipòcrites.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler li va dir en el ministre d’Economia i Defensa sud-africà que, en cas d’una guerra, mataria als jueus. Aquell mateix dia, el govern va ordenar a tots els contribuents jueus pagar una cinquena part del valor de les seves propietats en quatre terminis fins al 15 d’agost de 1939. La persecució era un fet que es traduïa en la marxa de molts d’ells de fora del territori del Reich. En un informe sobre la marxa del departament de la Central per l’Emigració dels Jueus Austríacs, Adolf Eichmann presumia de que 350 jueus al dia estaven abandonant Àustria a través de la seva Oficina.

A Polònia:

En un informe enviat per Potocki deia que la política nord-americana desitjava la guerra entre Alemanya i la Unió Soviètica.

Els alemanys varen aconseguir l’acord final del Pacte de Munich del 30 de setembre de 1938 en què s’obligava a Txecoslovàquia a cedir a Alemanya 28.600 quilòmetres quadrats de territori, en el que vivien 2.800.000 alemanys dels Sudets i 800.000 txecs. En aquesta zona hi havien totes les fortificacions importants txeques.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

En una proclama, Joseph Goebbels va reconèixer de forma indirecte que encara hi havia persones que rebutjaven les mesures que havien aprovat el 12 de novembre contra els jueus. El ministre va ordenar que els articles de premsa es tanquessin amb consignes antisemites. El govern aquell dia va excloure els jueus del sistema sanitari general i, segons una nova ordenança, els va excloure de les ajudes socials.

Al mateix temps, el Ministeri de Justícia va enviar una carta secreta al fiscal general d’Hamburg per dictaminar que la destrucció de sinagogues i cementiris jueus, així com de botigues i residències jueves, si no es cometia amb l’objectiu de saquejar no havia de ser penat per llei. L’assassinat de jueus i els greus danys corporals només es perseguiria si es cometia per motius egoistes. 

A França:

El govern francès va reconèixer l’annexió d’Etiòpia per part d’Itàlia.

En els Estats Units:

William Bullit, que estava de permís, va reunir-se amb l’ambaixador polonès, el comte Jerzy Potocki, a Washington i li va dir que a la primavera de 1939 seria calenta degut a les creixents possibilitats de guerra per culpa de l’amenaça alemanya i a eventuals fets a Europa. Bullit va coincidir amb l’ambaixador quan li va dir que la capitulació dels Estats democràtics a Munic havia demostrat una gran debilitat cap a Alemanya i va expressar un profund odi cap a Alemanya i a Adolf Hitler. Potocki li va preguntar com imaginava la següent guerra, i Bullit li va contestar que per sobre de tot els Estats Units haurien d’equipar a Gran Bretanya i França per doblegar el poder alemany, ja que els dos Estats necessitaven dos anys per completar el seu rearmament. Bullit, però, contemplava la possibilitat de que Alemanya volgués orientar la seva política expansionista cap a l’Est, però va afirmar que aquest fet podria ser positiu perquè desconeixien el potencial militar de la Unió Soviètica i podria debilitar Alemanya donant l’oportunitat per ells atacar i obligar-la a capitular. L’ambaixador polonès li va preguntar si els Estats Units intervindrien en el conflicte i Bullit li va contestar que sense cap dubte, ja que l’opinió pública nord-americana era contrària al nazisme i que ja existia una psicosis semblant a la que hi havia el 1917 abans de declarar la guerra a Alemanya.   

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En una sessió del Consell de Defensa del Reich, Hermann Göering va parlar durant tres hores davant una assemblea on hi havien els ministres del Reich i els comandants de les Forces Armades amb els seus caps d’Estat Major. Göering els va explicar que tot i que l’economia estava sotmesa a molta tensió, la producció d’armament s’havia de triplicar.

---

Joachim von Ribbentrop finalment va acceptar reunir-se amb l’ambaixador polonès Josef Lipski, que tenia la resposta del seu govern sobre la petició que havia fet el mateix ministre alemany el 24 d’octubre del retorn de Danzig al Reich. Des de feia dies que l’ambaixador estava intentant reunir-se amb el ministre alemany, però els alemanys volien que els polonesos es pensessin bé la seva resposta, ja que de moment no els interessava entrar en conflicte amb els polonesos. Lipski li va comunicar que el seu govern proposava substituir la garantia de la Societat de Nacions per un acord bilateral germànic-polonès sobre l’estatut de la Ciutat Lliure de Danzig.

---

Quatre dies després de que els nord-americans haguessin retirat a l’ambaixador nord-americà a Berlín, Hugh Wilson, els alemanys varen cridar al seu ambaixador a Washington, Hans Dieckhoff, perquè no tornés al seu càrrec.

A la Gran Bretanya:

El Subcomitè Conjunt de Planificació va declarar que en una guerra futura, les emissions de ràdio no serien mitjans adequats per transmetre propaganda a un enemic perquè els alemanys, segons el Subcomitè, ja havien pres mesures per impedir que li arribessin emissions de l’estranger a la seva pròpia gent.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va assistir al funeral d’Ernst von Rath a Düsseldorf.

---

Walther Funk va pronunciar un discurs on va dir que l’Estat i l’economia constituïen una unitat i que havien de ser dirigits segons els mateixos principis. Funk va explicar que la millor demostració es trobava en l’evolució del problema jueu, ja que no podien eliminar als jueus de la vida de l’Estat, però sí permetre’ls que continuessin vivint i treballant en l’economia.

---

El diari de les SS Das Schwarze Korps afirmava en un seu article d’aquell dia:

Els jueus sabran el que és bo com sigui, encara que sigui tant sols un d’ells, o els còmplices als que paguen o inflen d’odi, quan arribin a aixecar la seva mà assassina contra un alemany. No es farà responsable d’un alemany mort o ferit a un d’ells, sinó a tots ells. Això és el que han de saber els que no han atemptat a la nostra primera advertència moderada… Només regeix un dret, el nostre, la nostra defensa pròpia, i només nosaltres tenim que decidir en quina hora i de quina forma s’aplicarà.

---

El rector de la Universitat de Friburg, Friedrich Metz, va escriure en el director de la biblioteca de la universitat que l’havien informat de que a la biblioteca i a la sala de lectura encara hi havien jueus que utilitzaven les instal·lacions i que havia donat instruccions als antics membres de la facultat que s’abstinguessin de fer ús de qualsevol servei de la Universitat Albert-Ludwig i l’autoritzava perquè pogués expulsar els jueus de la biblioteca de la universitat o de la sala de lectura. 

---

Després de tornar de Varsòvia, l’ambaixador polonès Josef Lipski es va tornar a reunir amb Joachim von Ribbentrop. Lipski li va explicar que havia informat al ministre Josef Beck del contingut de la reunió del dia 24 d’octubre i llavors li va llegir les instruccions que havia rebut del seu ministre. Beck l’informava com n’havia sigut de positiu el pacte germànic-polonès i opinava que la política polonesa havia afavorit a Alemanya. Von Ribbentrop li va comentar a Lipski que estava d’acord en que el pacte havia sigut positiu, però li va recordar que gràcies a l’ocupació dels Sudets els polonesos s’havien pogut fer amb el control d’Olsa. Anant pel tema que interessava a Von Ribbentrop, Lipski li va explicar que estava d’acord en que Danzig fos considerada una ciutat lliure, sota influència polonesa però que el ministre Beck no volia que la ciutat bàltica fos incorporada al Reich. Beck li proposava, segons Lipski, un pacte germànic-polonès en el que es determinaria la solució a totes les qüestions referides a Danzig i havia pensat reconèixer-la com a ciutat alemanya, però reservant per Polònia els drets comercials i econòmics. Von Ribbentrop li va contestar a l’ambaixador que no hi estava d’acord i llavors li va preguntar què li semblava a Beck la possibilitat de construir una doble autopista i una doble línia ferroviària en el Corredor. Lipski no li va saber contestar. 

A Itàlia:

El govern va aplicar les lleis racials aprovades el 6 d’octubre pel Gran Consell Feixista en la qual quedava totalment prohibir el matrimoni d’un ciutadà italià de raça ària amb una persona que pertanyés a una altra raça.

Dimecres:

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen ratificar l’acord que tenien amb els italians després de que Benito Mussolini els amenacés de que firmaria una aliança militar amb Alemanya si no entrava en vigor l’acord.

En la Guerra Civil espanyola:

A Catalunya, aquell dia va finalitzar la gegantesca Batalla de l’Ebre que va enfrontar a l’Exèrcit Republicà de 100.000 efectius en la seva última maniobra ofensiva, contra l’Exèrcit Nacional de 98.000 efectius, al llarg de tot el riu Ebre. Aquesta va ser una de les batalles més sagnants de la Guerra Civil.