7 de desembre de 1938

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El Govern va firmar un tracta de col·laboració econòmica amb els eslovacs que donava en els alemanys el control dels recursos minerals de la zona.

A França:

A París, després de firmar un pacte de no agressió amb els francesos, el ministre Joachim von Ribbentrop es va tornar a reunir amb representants del govern francès abans de tornar a Alemanya. El ministre es va reunir amb el seu homòleg francès, Georges Bonnet, que aquest li va comunicar de l’enorme interès que s’estava agafant a França solucionar el “problema jueu” i li va afegir que França no volia rebre més jueus d’Alemanya. Bonnet li va preguntar si Alemanya podria prendre mesures per evitar que els jueus alemanys marxessin a França, ja que si no n’haurien d’enviar 10.000 a un altre lloc. Von Ribbentrop li va contestar que tots es volien desempallegar dels jueus, però que era complicat perquè ningú desitjava rebre’ls.

6 de desembre de 1938

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering es va reunir amb els gauleiters del Reich per parlar-los de la relació del rearmament i de l’apropiació de les propietats jueves alemanyes. Els negocis, instal·lacions, reserves, mobles o obres d’art dels jueus havien de ser venudes per finançar Alemanya. Göering veia, com a militar que havia sigut, que la greu crisi financera que patia Alemanya afectava greument a la compra de matèries primes necessàries pel rearmament que tan desitjava i va insistir en més d’una ocasió que les ordres provenien d’Adolf Hitler. Abans de parlar de l’arianització, va voler deixar clar que els actes que havien dut a terme alguns membres del NSDAP per enriquir-se quedarien cancel·lats, ja que el que importava era el destí del partit nazi tant a dins com a fora d’Alemanya. Llavors, Göering va explicar que per dur a terme l’arianització era necessària l’emigració forçosa i va assegurar que el diner necessari per finançar un programa d’emigració s’obtindria a través d’un préstec que Hjalmar Schacht discutiria amb el delegat nord-americà del Comitè Inter-governamental, un òrgan que creia que era controlat pels jueus. El ministre va assegurar que al dictador li agradava la idea i que pel fet de demanar crèdit a l’estranger Adolf Hitler havia vetat la proposta de concentrar als jueus en cases específiques i obligar-los a vestir una insígnia groga en públic per por a l’opinió pública internacional. Göering va relatar que necessitaven que els jueus prominents amb grans empreses internacionals de grans magatzems es comprometessin a obtenir béns alemanys valorats en milions. Llavors els va demanar que no llancessin pels seus propis comptes noves accions antisemites en els seus gaus i els va assegurar que podria garantir que els jueus rics no serien els primers que se’ls permetria marxar, deixant a la gran massa de jueus darrere d’ells.

En aquesta mateixa reunió es va aprovar que tots els jueus aturats fossin posats a treballar per al Reich davant la falta de mà d’obra. A part d’arruïnar-los, el govern continuava aïllant-los de la vida pública i a partir d’aquell dia els jueus se’ls va prohibir utilitzar els camps d’esports o d’oci, exposicions, banys públics, fires, cabarets, cinemes, teatres, pistes de patinatge i piscines cobertes o descobertes. A més, en els jueus se’ls prohibia entrar en els districtes de Berlín on estaven situades la gran majoria d’oficines governamentals, els monuments més importants i les instal·lacions culturals tal hi com es va establir el 28 de novembre.

De la mateixa manera que s’hi va referir Göering, també ho va fer el ministre de l’Interior Wilhelm Frick, que va dir que tot el que pertanyia als jueus a partir d’ara pertanyia al poble alemany. Tot i les ganes de voler enriquir el Reich a traves dels jueus, amagaven les seves pròpies intencions personals d’enriquir-se apropiant-se dels béns dels jueus.

Encara cuejant la Nit dels Vidres Trencats, la Gestapo de Würzburg va emetre una ordre als caps dels 22 districtes administratius del Gau de Francònia així com als alcaldes de Aschaffenburg, Schwienfurt, Bad Kissingen i Kitzingen per demanar informació immediata sobre els jueus que s’havien suïcidat durant aquella Nit i es demanava informació sobre els presumptes motius.


El cònsol nord-americà a Alemanya, Raymond Geist, va informar al Departament d’Estat del seu país, que els alemanys s’havien embarcat en un programa d’aniquilació dels jueus.

A França:

A París, en el Quai d’Orsay, es va firmar un pacte entre Alemanya i França de no agressió, tal hi com havia demanat Hitler el 18 d’octubre a l’ex ambaixador André François Poncet, i de que es respectarien les fronteres. El ministre Joachim von Ribbentrop, que va arribar aquell dia a la capital francesa, va ser el firmant per part alemanya i Georges Bonnet per part francesa. Els presidents de la Cambra i del Senat, Edouard Herriot i Jeannehey, a part d’altres membres del gabinet francès i diverses personalitats, es varen negar a rebre el ministre alemany. Von Ribbentrop va prendre que Bonnet havia dit que des de la Conferència de Munic, França ja no estava interessada per l’Europa de l’Est i deixava les mans lliures a Alemanya. El ministre francès va negar haver dit tal cosa. Llavors, Von Ribbentrop va demanar que fos oficialment reconeguda la zona d’influència alemanya a l’est, però Bonnet li va respondre que les condicions havien canviat completament des de Munic. El ministre alemany en tornar a Alemanya li va dir a Hitler que Bonnet li havia dit que ja no estaven interessats en les qüestions de l’Est d’Europa.

A Japó:

En una conferència interministerial celebrada a Tòquio es va decidir adoptar una mesura indulgent cap als refugiats jueus, convertint Xangai en un lloc accessible per ells i permetent prolongades estades en el propi Japó.

3 de desembre de 1938

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El Govern, a través de Hermann Göering, va aprovar un segon decret, el Decret sobre la Utilització del Jueus de la Vida Econòmica Alemanya, que obligava en els jueus a vendre les seves empreses per arianitzar-les, permetent a l’Estat la designació de fiduciaris per completar el treball si era necessari. A partir de llavors es va assignar un administrador a qualsevol empresa classificada com a jueva, i aquest la podia vendre en contra de la voluntat del seu amo.

També es varen aprovar una multitud de petites restriccions per la població jueva com ara se’ls va prohibir utilitzar vagons restaurants, piscines i balnearis públics, i se’ls va allunyar dels apartaments i vivendes àries i se’ls va retirar, seguint les ordres de Heinrich Himmler, els permisos de conduir. A més, aquell dissabte era el dia de la solidaritat alemanya i els jueus varen tenir prohibit de sortir al carrer entre les dotze del migdia i les vuit del vespre.

En els Estats Units:

Anthony Eden es va dirigir cap a Estats Units a bord del Aquitània després de ser convidat per l’Associació Nacional de Fabricants perquè donés una conferència a Nova York el 9 de desembre. El diputat conservador va rebre una calorosa rebuda per part dels nord-americans perquè s’oposava a la política d’apaivagament del seu primer ministre Neville Chamberlain.

30 de novembre de 1938

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern  va aplicar el Cinquè decret de la Llei de Ciutadania del Reich aprovat el 14 d’octubre en que prohibia en els jueus exercir Dret. A Àustria s’aplicaria a partir del 31 de desembre.

A Txecoslovàquia:

Emil Hacha va ser nomenat president de Txecoslovàquia en substitució d‘Eduard Benes, que havia dimitit el 5 d’octubre de 1938 després de la invasió alemanya en els Sudets.

A Itàlia:

En una campanya contra França, els diputats del Congrés feixista varen reclamar a crits: Tunísia, Còrsega, Niça, Djibui i Saboia. L’opinió pública francesa es va indignar davant d’aquelles reclamacions i Eduard Daladier va declarar que no cediria cap territori. 

A Romania:

Un destacament brutal Siguaranta estatal va treure de la presó a Codreanu i altres tretze dirigents de la Legió per dur-los en camions a les afores de Bucarest. Els varen estrangular amb filferros, els varen disparar i els varen tirar a un forat amb calç d’una presó militar de les afores de Bucarest. Codreanu i els seus varen ser assassinats pel temor del nou govern a que la Legió provoqués disturbis o un cop d’Estat.

En els Estats Units:

Hans Thomsen, l’encarregat de negocis alemany a Washington, va dirigir en el seu govern un missatge xifrat que deia que pel fet de que les relacions entre els dos governs eren tenses, creia preferible que els arxius polítics de l’Ambaixada a Washington fossin traslladats a Berlín perquè eren tan voluminosos que no podrien ser destruïts amb la suficient rapidesa en cas necessari. El 18 de novembre, l’ambaixador alemany a Washington, Hans Dieckhoff, va ser retirat de l’Ambaixada.

28 de novembre de 1938

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany va suprimir els permisos de conduir dels jueus, tal i com havia demanat Reinhard Heydrich al 12 de novembre, i els va prohibir freqüentar en llocs públics, menjar o dormir en els cotxes-llits dels trens, l’accés a les piscines públiques i hotels que oferissin serveis a membres del NSDAP, els va suspendre les ajudes i les pensions i, per primer cop, varen aparèixer indicacions d’una possible concentració física dels jueus. Wilhelm Frick va informar a tots els presidents estatals federals de que algunes zones quedaven prohibies als jueus, i que el seu dret a l’accés als llocs públics també es podia limitar a unes poques hores al dia. A Berlín, el president de la policia de la capital va publicar un comunicat que deia:

Queda prohibit a tots els jueus de nacionalitat alemanya o apàtrides l’accés als carrers, places, parcs i edificis sobre els que ha sigut decretat el Judenbann. Els jueus de nacionalitat alemanya i apàtrides que en entrar en vigor aquesta ordenança encara visquessin en un districte sobre el que s’hagi decretat el Judenbann necessiten un passi estès per la comissaria de la policia del districte per travessar el límit de Bann. A partir de l’1 de juliol de 1939 no s’estendran passes pels habitants de tals districtes… A Berlín, el Judenbann abastar tots els teatres, cinemes, cabarets, sales públiques de concerts i de conferències, museus, recintes firals, parcs d’atraccions, les sales d’exposicions del Messedamm inclòs el parc d’exposicions i la torre de ràdio, la Deutschlandhalle i el Palau d’Esports, el Camp d’Esports del Reich, tots els camps d’esports incloses les pistes de patinatge, tots els establiments de banys, públics i privats, i totes les piscines cobertes i a l’aire lliure, la Wilhelmstrasse des de la Leipzigerstrasse fins l‘Unter den Linden, inclosa la Wilhelmplatz, la Rosstrasse des de la Hermann-Göering-Strasse fins la Wilhelmstrasse, el Monument en honor del Reich, amb el pas de vianants nord Unter den Linden, des de la universitat fins el Zeuhaus.


Un Focke Wulf 200 Condor va volar la ruta Berlín-Basora-Karachi-Hanoi-Tòquio, però després de volar fins a la capital japonesa l’avió es va estavellar a prop de Manila per falta de combustible.

En la crisi txeca;

La Comissió Internacional va obligar a Txecoslovàquia a cedir a Alemanya 28.600 quilòmetres quadrats de territori, on habitaven 2.800.000 alemanys dels sudets i 800.000 txecs. En aquesta zona és on es trobaven les fortificacions txecoslovaques més importants.