Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El diari de les SS, el Schwarze Korps, va acusar als jueus alemanys de formar part de la jueria mundial i els amenaçava d’utilitzar-los com ostatges si la jueria mundial feia algun atac o acció contra Alemanya.

Dimecres:

La crisi txeca:

Adolf Hitler i Benito Mussolini varen donar suport a l’annexió del sud d’Eslovàquia per Hongria. En un hotel de Viena es varen reunir Joachim von Ribbentrop, Hermann Göering i Galeazzo Ciano per parlar de les tres ciutat de Txecoslovàquia que passarien a formar part d’Hongria. Göering anava vestit amb un vestit gris cridaner, una corbata amb passador de robins, amb més robins en els anells dels dits i en el trau de la jaqueta lluïa una gran àguila nazi encastada en diamants. Ciano va pensar que se semblava Al Capone. Els alemanys no volien cedir les ciutats txecoslovaques a Hongria, però, en canvi, els italians defensaven els interessos hongaresos. Göering va intentar sense èxit interessar al comte Ciano en les seves acusacions contra els hongaresos, que, segons va afirmar, estaven aliats amb la democràcia. Després va atacar al rei Boris per planejar una unió amb Iugoslàvia. Al final no es varen posar d’acord i es varen tornar a reunir en una altra conferència a quatre bandes en el palau de Belvedere entre els representants de Txecoslovàquia, Hongria, Alemanya i Itàlia, on es va acabar dibuixant una línia de la nova frontera entre Txecoslovàquia i Hongria. Gràcies a aquell acord, Hongria va obtenir de Txecoslovàquia 19.500 quilòmetres quadrats, amb una població composta de 500.000 magiars i 272.000 eslovacs. Després de la primera reunió, Göering va tornar a Berlín.

En el Reich:

A Alemanya:

El SD li va enviar a Alfred Rosenberg el protocol final relatiu a la investigació sobre Othmar Spann i el seu entorn i en ell es deixava clar que el criticaven durament. Al mateix temps, Rosenberg va escriure una carta per Baldur von Schirach, que anteriorment aquest li havia escrit una per al Reichsleiter per indicar-li que les Joventuts Hitlerianes volien construir des del punt de vista espiritual un partit paral·lel al NSDAP, per rebutjar la seva idea, tot i que li va dir que considerava que la majoria dels membres de les Joventuts Hitlerianes eren persones sòlides i excel·lents

Dimarts:

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, com el dia anterior davant dels seus ministres, Neville Chamberlain es va defensar dels atacs que rebia per apostar per una política d’apaivagament davant dels règims totalitaris i per no rearmar el país. El primer ministre es va defensar sobretot davant de les crítiques de la bancada conservadora

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Hans Heinrich Lammers es va reunir amb Adolf Hitler en el Berghof, a Obersalzberg, per explicar-li que l’annexió dels Sudets implicava la reorganització administrativa d’aquesta regió, que incloïa la persecució administrativa de la població jueva, i que esperava que firmés una llei anomenada Llei de Reunificació dels Sudets Alemanys amb el Reich Alemany. Després, Lammers li va explicar que el 29 d’octubre havia rebut el sumari del procés de divorci de Hermann Esser i que no estava segur de quina seria la decisió del tribunal, ja que Esser havia sigut infidel a la seva esposa i ella no acceptava el divorci. El principi de culpabilitat no havia perdut completament la seva validesa amb la nova llei del 6 de juliol.

---

A Berlín, l’ambaixador polonès Josef Lipski va rebre instruccions detallades del ministre Josef Beck sobre què tenia que respondre a la petició dels alemanys de que Danzig fos retornada al Reich. El govern polonès demanava substituir la garantia de la Societat de Nacions per un acord bilateral germànic-polonès sobre l’estatut de la Ciutat Lliure de Danzig. Lipski no va poder reunir-se amb Joachim von Ribbentrop, que el 24 d’octubre li havia fet la petició a l’ambaixador de que retornessin Danzig, fins el 18 de novembre.

A la Gran Bretanya:

Neville Chamberlain es va defensar d’aquells ministres que l’acusaven de no voler rearmar el país dient que la seva política exterior es basava en l’apaivagament i va afirmar que ampliar els programes d’armament podria conduir-los a una nova carrera armamentista i creia que amb el Pacte de Munic es posarien les pautes per garantir unes relacions millors entre els països. D’aquesta manera creia que podria fixar un límit per l’armament.

Diumenge:

A Polònia:

A partir d’aquell dia va entrar en vigor la llei aprovada el març que revocava la ciutadania als polonesos que portaven cinc anys vivint a l’estranger sense mantenir contactes amb Polònia.

En la Guerra Civil espanyola:

Les tropes colpistes varen llançar la seva contraofensiva final a l’Ebre amb una sèrie d’atacs concentrats de l’aviació i l’artilleria.

En els Estats Units:

Orson Wells va començar el seu programa de ràdio on va escampar el pànic en diverses ciutats dels Estats Units en llegir per primer cop per la ràdio La guerra dels mons. Mentre milions d’oients nord-americans sintonitzaven la CBS, es va narrar una invasió de marcians assassins i despietats. D’acord amb el programa de ràdio, els extraterrestres havien aterrat a Chicago i Saint Louis, aniquilant les forces de defensa i enverinant l’aire amb gasos tòxics, entre altres terribles actes.

Dissabte:

En el Reich:

El govern polonès continuava ferm amb la seva ordre de no permetre l’entrada als jueus polonesos que havien viscut a Alemanya i que havien sigut deportats a la força la frontera polonesa els últims dos dies perquè la traspassessin. Eren 17.000 persones. El març els polonesos havien aprovat una llei que retirava la ciutadania polonesa a totes aquelles persones que havien viscut fora el país els últims anys. Al final, en veure que no aconseguirien traspassar-la per molt que els hi obliguessin, la policia alemanya va aturar la seva campanya. Al cap de poc els dos governs varen negociar i els polonesos varen permetre que aquelles persones entressin al seu país a canvi de que els deportats poguessin tornar a casa seva a recollir les seves coses. Totes aquelles persones havien viatjat amb el mínim indispensable.

---

El divorci d’en Hermann Esser de la seva esposa era tot un escàndol a Alemanya. Frantz Gürtner li va enviar a en Hans Heinrich Lammers, que estava a Berchtesgaden, el sumari de set volums del procés de divorci. Gürtner li va explicar que era complicat resoldre el problema perquè la dona de l’Esser no acceptava el divorci, i com que era Esser qui havia comès adulteri, segons el Codi Civil de l’any 1900 no podia aconseguir el divorci.

A Itàlia: 

A Roma va acabar la visita del ministre Joachim von Ribbentrop amb el govern italià que havia començat el 27 d’octubre de 1938, en la qual el ministre alemany demanava en els italians que els donessin suport a Europa quan declaressin la guerra per Txecoslovàquia. El ministre alemany no va tenir la declaració esperada i, en canvi, va tenir que acceptar cedir a Hongria tres ciutats de Txecoslovàquia.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Els 17.000 jueus polonesos que havien sigut obligats a creuar la frontera polonesa, a prop de la ciutat polonesa de Zbaszyn, procedents d’Alemanya el dia anterior, se’ls denegava ara l’entrada per part del govern polonès. Aquests jueus polonesos que vivien a Alemanya havien sigut carregats a la força en vagons de ferrocarrils i camions i havien sigut transportats en condicions inhumanes cap a la frontera polonesa. En arribar a l’estació de Beschen els varen concentrar en un camp i els agents de Reinhard Heydrich els varen obligar a córrer pel camp direcció a la frontera polonesa. Gent gran i dones varen caure pel camí, però els agents els varen obligar a aixecar-se de nou. Alguns varen morir. Els guàrdies de la frontera polonesa, que tenien ordres de no deixar-los passar, no varen estar preparats per frenar aquella gent que corria cap a la seva frontera i no els varen poder expulsar a tots de nou cap a Alemanya. El govern polonès va instal·lar camps de refugiats per aquells persones. Heydrich havia convertit aquesta acció en la primera deportació en massa de jueus de la història moderna.

Al mateix temps, els bancs alemanys varen advertir de que l’Oficina de Control de Moneda Estrangera de Reinhard Heydrich estava preparant mesures per restringir el poder dels jueus sobre els seus béns.

A Itàlia:

A Roma, Joachim von Ribbentrop es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano amb l’ajuda del traductor Paul Schmidt. El ministre alemany va dir-li que Alemanya i Itàlia havien de preparar-se des de ja per un conflicte armat i li va confessar que la Conferència de Munic havia revelat la potència dels aïllacionistes a Estats Units i, per tant, creia que no havien de témer una intervenció nord-americana.

A Espanya:

El germà del colpista Francisco Franco, Ramon Franco Bahamonde, va morir en no poder controlar el seu avió enmig d’una tempesta quan anava a bombardejar València. L’avió va caure al Mediterrani. Sempre s’ha especulat que el propi Franco hagués ordenat assassinar al seu germà, afí a la República.

---

Les Brigades Internacionals es varen acomiadar en una emotiu desfilada pels carrers de Barcelona. Avions republicans sobrevolaven la capital catalana per prevenir un possible atac nacional.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El diari de les SS Das Schwarze Korps va sortir editat amb el titular: Ull per ull, dent per dent, i en un dels seus articles deia que els jueus que vivien a Alemanya i Itàlia eren els ostatges que el destí havia posat a les seves mans perquè es poguessin defensar eficaçment dels atacs de la jueria mundial i en cas d’una guerra general que haguessin instigat els considerats Estats dominats pels jueus.

---

Alfred Rosenberg va pronunciar un discurs a Bayreuth.

A Polònia:

El govern polonès va declarar no vàlids els passaports de 17.000 jueus que vivien a l’estranger i fugien d’Alemanya. Adolf Hitler va aprofitar aquesta ocasió per expulsar-los l’endemà. Per tal de que els jueus alemanys d’origen polonès poguessin marxar a Polònia, la Gestapo va parlar d’aquella qüestió amb els polonesos a l’ambaixada polonesa, però no es va arribar a cap acord i les negociacions es varen trencar. En conseqüència, la policia alemanya va començar a detenir treballadors jueus polonesos, sovint famílies juntes, per carregar-los en trens precintats i fortament vigilats per deixar-los després a la frontera polonesa. Amb aquest mètode es varen transportar a 18.000 persones sense avis previ, sense res més que l’equipatge mínim i sovint sense menjar ni beure, cap a la frontera polonesa. En arribar a la frontera, a prop de la ciutat polonesa de Zbaszyn, la policia que els vigilava els treia dels trens i els obligava a cops a passar a l’altra banda. Els polonesos ràpidament varen tancar les fronteres.

A Itàlia:

Joachim von Ribbentrop va viatjar a Roma per parlar amb el govern italià sobre el seu desig de voler la guerra a Europa en un termini de tres o quatre anys. Von Ribbentrop no va senyalar en cap moment a qui s’havia d’atacar ni els objectius, l’únic que tenia clar era que volia la guerra, tot i que el 30 de setembre de 1938 s’havia firmat el Pacte de Munic en el que es segellava la pau a Europa. La visitar del ministre a Itàlia va durar fins al 29 d’octubre de 1938.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va decretar la prohibició d’oferir residència als jueus polonesos i va ordenar que en el termini de tres dies aquests havien d’abandonar el Reich.

A Àustria:

Complint les ordres de Himmler, Adolf Eichmann va recórrer totes les províncies austríaques per informar als caps del SD de cada regió de que amb l’ajuda dels quarters de la Gestapo aconsellaven als jueus o bé que abandonessin el país abans del 15 de desembre de 1938 o bé que es traslladessin a Viena abans del 31 d’octubre de 1938, tot i que segurament volia dir el 31 de desembre de 1938.

Dimarts:

A Polònia:

L’ambaixador britànic a Varsòvia va enviar un informe a lord Halifax per dir-li que Hermann Göering havia negociat amb l’ambaixador polonès a Berlín, Josef Lipski, sobre la possibilitat de que la zona dels Carpats-Ucraïna, que formava part d’Eslovàquia i que limitava amb la frontera sud de Polònia, fos cedida a Hongria per temor a un aixecament comunista. Precisament, Göering i Lipski ja varen parlar d’aquesta possibilitat el 21 d’octubre.