Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va donar permís per anunciar l’endemà el cinquè decret de la Llei de Ciutadania que havia aprovat el 27 de setembre, en que es prohibia en els jueus a practicar Dret.

A Àustria:

A Viena, El gauleiter Josef Bürckel va culpar en un discurs a l’arquebisbe Theodor Innitzer de l’assalt al palau de l’arquebisbat el 8 d’octubre de 1938, on per molt poc l’arquebisbe va ser salvat de morir assassinat pels assaltants juvenils nacionalsocialistes.

A Txecoslovàquia:

La Comissió Internacional va decidir renunciar als plebiscits per l’Acord de Munic en els districtes disputats en considerar que eren inútils.

En el port de Santa Cruz de Tenerife, hi havien ancorats els submarins alemanys U27 i U30.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A la pregunta d’Adolf Hitler de què necessitaven militarment per envair Txecoslovàquia, Wilhelm Keitel va respondre al dictador amb un telegrama on li deia que amb poc temps i escassos recursos podrien engegar una operació. En la regió dels Sudets ja hi havia 24 divisions, 3 d’elles blindades i 4 motoritzades. El OKW, informava Keitel, creia que seria possible començar les operacions sense reforços, tenint en compte els signes de debilitat que es donaven en la resistència txecoslovaca.

---

Joseph Goebbels, que intentava refer el seu matrimoni, estava molt preocupat perquè Magda semblava disposada a divorciar-se d’ell. El ministre va reconèixer en el Diari que tot dependria de la decisió final de Hitler.

Adolf Hitler va ordenar als seus generals que preparessin els plans per la destrucció total de Txecoslovàquia.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

En un discurs a Saarbrücken, Adolf Hitler va dir que el judaisme internacional continuava sent amenaçador des de l’ombra i que ho feia en aquells moments com en el passat i va afirmar que estaven al darrere de la incitació anti-alemanya. El dictador també va acusar als diputats conservadors britànics contraris a pactar amb ell com Duff Cooper, Anthony Eden i Winston Churchill de voler la guerra, i va advertir a Gran Bretanya de que renunciés a l’època del Tractat de Versalles i es mantingués al marge dels seus assumptes.

Dissabte:

En el Reich:

A Àustria:

A Viena, un centenar d’elements juvenils nacionalsocialistes varen assaltar el palau de l’arquebisbe Theodor Innitzer, la catedral de Sant Esteve, trencant les finestres i les portes per accedir a dins el recinte. Els sacerdots de seguida varen portar l’arquebisbe a una petita habitació de la capella i el varen intentar amagar. Els assaltants varen llançar fustes dins la capella i varen destrossar tot el que es trobaven pel camí amb barres de ferro i varen trencar les cadires, les taules, els canelobres, els quadres i les creus cristianes. Quan varen arribar a la capella varen trobar l’arquebisbe amagat i el varen arraconar fins a una de les finestres de l’habitació per tirar-lo. Però en aquells moments va arribar la policia i va fer fora els assaltants. Els policies es varen disculpar per les molèsties ocasionades. Després, un agent de la Gestapo es va disculpar a l’arquebisbe perquè els policies no havien intervingut com calia. Mentrestant, els assaltants que varen poder marxar del palau sense ser arrestats varen assaltar la casa del prebost Krawarik, a la Stefansplatz número 3, i el varen tirar per la finestra. Krawarik va ser traslladat a l’hospital amb una doble fractura de maluc.

Divendres:

En el Reich:

A Àustria:

El bisbe de Viena va oficiar una missa a la catedral de Sant Esteve per recordar la defensa de la ciutat davant dels turcs. Aquesta missa es celebrava des del 1571. Després de la missa, grups de joves catòlics es varen reunir davant del palau del bisbe per protestar contra la política anticlerical del govern alemany. La policia els va tenir que dissoldre a cops.

A Txecoslovàquia:

Aprofitant la crisi que vivia el país després de que Alemanya s’annexionés els Sudets, els dirigents dels partits eslovacs varen establir una regió autònoma dins del que quedava de Txecoslovàquia. Precisament, el doctor Ernst Woermann, el director del Departament Polític alemany d’Afers Exteriors, va escriure un memoràndum en el seu govern per afirmar que una Eslovàquia independent afavoriria la necessitat alemanya de penetració i d’instal·lació a l’Est.

Dijous:

A Txecoslovàquia:

Aprofitant el Pacte de Munic, Josef Tiso va demanar a Presburg la creació d’un govern eslovac autònom, petició que va ser concedida pel govern de Praga.

---

Després de dimitir el dia anterior com a cap d’Estat, Eduard Benes va abandonar Praga i es va quedar en la seva propietat de Bohèmia i Moràvia.

A Polònia: 

Davant l’arribada d’immigrants jueus del Reich, el govern polonès va promulgar un decret en el qual invalidava tots els passaports que no s’haguessin segellat abans de finalitzar el mes amb un segell especial reconegut únicament a Polònia. El Ministeri d’Afers Exterior alemany es va irritar davant d’aquell decret.

A la Gran Bretanya:

El Parlament va finalitzar el debat sobre el Pacte de Munic.

A Itàlia:

El Gran Consell Feixista va aprovar unes lleis racials que s’aplicarien el 17 de novembre.

Dimecres:

En la crisi txecoslovaca:

Alemanya va ocupar els Sudets tal i com s’havia estipulat en la Conferència de Munic del 29 de setembre de 1938. A Praga, el president txec Edvard Benes va dimitir per la invasió alemanya en els Sudets.

En el Reich:

A Alemanya:

El Gvern va aprovar l’obligació dels jueus de segellar el seu passaport amb una J vermella de tres centímetres d’alçada. Aquesta llei va ser signada per Werner Best.

Al mateix temps, un memoràndum del SD indicava que en una reunió dels alts representants del NSDAP en el grup local Goldegg, s’havia indicat que, segons les instruccions del Gau, tindria lloc una intensa operació contra els jueus el 10 d’octubre. Es volia enviar els jueus que no tinguessin passaport fins a Praga i els que no tinguessin diners els donarien 40 Reichsmarks perquè sortissin del Gau. En el memoràndum es deixava clar que s’havia d’evitar que la gent pogués tenir la sensació de que era un assumpte del NSDAP i que s’havia de procurar de que hi haguessin manifestacions espontànies per part del poble, ja que d’aquesta manera seria l’única manera d’utilitzar la força en cas de que els jueus es resistissin.

A França:

El Parlament francès va expressar la seva confiança en el govern d‘Edouard Daladier per 535 vots a favor contra 75 en contra. Els vots contraris pertanyien als comunistes i alguns intransigents.

A Eslovàquia:

El Partit Popular Eslovac es va reunir a Zilina per formar un govern autònom eslovac sota el lideratge de Josef Tiso.

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, tot i l’eufòria pel Pacte de Munic que semblava que evitava la guerra amb Alemanya, Winston Churchill va advertir de que havien patit un derrota total i absoluta, i va afirmar que estaven en plena catàstrofe d’una amplitud incomparable. Churchill va assegurar que tots els països de l’Europa central i de la vall del Danubi serien eliminats per la política alemanya, i que tot just els nazis acabaven de començar la seva campanya d’expansió. Com que Churchill no formava part del govern, les seves paraules no varen ser escoltades.

Dimarts:

En el Reich:

L’arquitecte Albert Speer va comprar a Marie-Anne von Goldschmidt-Rothschild, una dona que provenia de família banquera jueva que aquell any havia fugit d’Alemanya cap a Nova York, una luxosa mansió al voltant del llac de l’illa berlinesa de Schwanenwerder per la insignificant suma de 150.000 Reichsmarks. El 1943, Speer es va vendre la casa a la Companyia de Ferrocarrils d’Alemanya per 389.506 Reichsmarks. L’arianització es produïa durant aquells mesos de 1938 a un ritme més accelerat i, per exemple, els comerciants jueus independents de Munic havien passat de 1.680 del mes de febrer a 666 del recompte d’aquell dia.

A la Gran Bretanya:

En un discurs a la Cambra dels Comuns, el primer ministre Neville Chamberlain va assegurar que el Pacte de Munic havia evitat ” una catàstrofe que hagués pogut acabar amb la civilització tal i com avui la coneixem”.

A Suïssa:

El Consell Federal Suïs va escriure una carta als seus consolats i delegacions amb instruccions perquè els jueus alemanys que sol·licitessin visats suïssos fossin avisats de que havien de treure els seus passaport amb el símbol J imprès en ells. En la carta es deia clarament que tenien un especial interès en que el símbol s’introduís ràpidament en els passaports de tals persones encara per expedir.

A França:

França va reconèixer al monarca italià Victor Manel III com emperador d’Abissínia.