Divendres:

En la crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

La situació a Txecoslovàquia es va complicar encara més quan el govern txec va dir que no estava disposat a acceptar el dret d’autodeterminació dels alemanys dels Sudets i va mobilitzar el país. La mobilització militar txecoslovaca va començar a dos quarts d’onze de la nit. Llavors, Adolf Hitler, des de Bad-Godesberg, va declarar, després d’entrevistar-se el dia anterior amb el primer ministre Neville Chamberlain, que estava disposat a seguir amb l’operació militar a Txecoslovàquia l’1 d’octubre de 1938. Al vespre, Hitler i el seu entorn, entre ells Wilhelm Keitel, varen volar cap a Berlín tot i les tempestes que s’apropaven.

El Govern temia el que pogués dir la premsa estrangera d’aquella trobada i, aquella matinada, Joseph Goebbels en persona, acompanyat de d’Eugen Hadamovsky, es va reunir amb els periodistes William Shirer i Jordan per advertir-los que no podien emetre res que no fos una altra cosa que la lectura del comunicat oficial. Després, Goebbels es va reunir al vestidor de l’Hotel Dreesen per picar alguna cosa juntament amb Joachim von Ribbentrop, Hermann Göering i Keitel, entre altres.

Mentre Chamberlain volava cap a Londres, Neville Henderson, l’ambaixador britànic, estava profundament deprimit i es va agenollar en el vast buit de la catedral de Colònia per resar.

A la Gran Bretanya:

Lord Halifax, desafiant ara a Chamberlain, va enviar aquella tarda una nota a Basil Newton, el representant britànic a Praga, perquè invalidés el consell que havien donat al govern txecoslovac perquè no es mobilitzessin. A la vegada, i amb el suport de Sam Hoare, va enviar un telegrama al primer ministre per avisar-lo de que la població estava cada cop més irritada per la situació i que ja havien arribat al límit de concessions a Hitler.

---

El ministre soviètic, Maxim Litvinov, li va dir a Rab Butler que si els britànics estaven decidits a oposar-se a la invasió alemanya de Txecoslovàquia havien de reunir-se amb els francesos i amb ells (els soviètics) per coordinar un pla d’acció per demostrar-li a Hitler que anaven seriosament.

A Itàlia:

El govern italià va aprovar crear institucions d’escoles elementals per a nens jueus per tal d’excloure’ls dels altres nens.

---

Benito Mussolini va dubtar del triomf del general colpista Francisco Franco en la Guerra Civil espanyola.

Dijous:

En la crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

El primer ministre britànic Neville Chamberlain va agafar un avió a Londres per entrevistar-se amb Adolf Hitler a Bad-Godesberg per parlar sobre el territori dels Sudets, territori que el líder alemany volia annexionar al Reich alemany. L’acompanyaven Horace Wilson, William Strang i William Malkin. Abans de sortir de Gran Bretanya, Chamberlain va ser escridassat perquè no entenien que negociés amb Hitler. Per la seva part, el dictador estava molt nerviós per aquella entrevista i, al matí després d’esmorzar a la terrassa de l’Hotel, va anar a caminar per inspeccionar el seu iot, el Grille, que estava amarrat a la riba del riu. William Shirer, que havia arribat per cobrir la conferència, va afirmar que es veia el dictador molt demacrat.

Unes hores més tard, a les 12:36 del migdia, l’avió del primer ministre va arribar a l’aeroport alemany de Colònia. Chamberlain va ser rebut a l’aeroport per una banda de músics que tocaven el God save the King i un comitè de recepció, entre ells Neville Henderson i Ivone Kirkpatrick, li va entregar flors i regals. El primer ministre anava a la trobada disposat a entregar-li a Hitler el territori dels Sudets, però el líder alemany volia tota Txecoslovàquia. Amb el seu paraigües a la mà va passar revista a la secció de les SS Leibstandarte Adolf Hitler. Chamberlain, que semblava està d’un excel·lent humor, va recórrer en automòbil els carrers de la ciutat renana per dirigir-se a l’Hotel Petershof, situat damunt d’un turó a l’altra banda de la riba del Rin. Per ordre de Joachim von Ribbentrop es varen comprar mobles, fruita, cigarretes i aigua de colònia per fer més agradable l’estada del primer ministre. Els carrers per on va passar el primer ministre estaven adornats amb banderes amb la creu gamada juntament amb la Union Jack.

A la tarda, Chamberlain es va dirigir en transbordador al luxós Hotel Dreesen, on Hitler l’esperava ansiós. L’Hotel havia sigut decorat amb nous mobles i catifes en honor als britànics. Amb el primer ministre el varen acompanyar Von Ribbentrop, vestit amb un senzill vestit i una camisa bruna, i el baró Alexander von Dörnberg. En arribar a l’Hotel, una formació de soldats de les SS els varen saludar i els tres varen entrar a l’establiment per pujar al primer pis, a l’habitació més gran, on els esperava Hitler

Assegut a una còmode butaca, el primer ministre va agafar la iniciativa de la paraula i li va dir que estava disposat a acceptar les seves condicions. Estranyat, Hitler li va preguntar s’hi havia entès bé que el govern francès, britànic i txecoslovac acceptaven la incorporació dels Sudets al Reich, i Chamberlain li va respondre amb un sí rotund. A continuació, Hitler li va exclamar que a conseqüència dels últims fets no podia acceptar el seu projecte i exigia que la zona dels Sudets fos ocupada immediatament per Alemanya i que s’atenguessin les exigències de Polònia i d’Hongria. Sense perdre ni un minut, el dictador va posar la mà sobre un mapa i li va senyalar els territoris que havien de ser abandonats immediatament. Chamberlain, que sobre aquelles exigències hi havia reflexionat tota la nit anterior, va proposar que els alemanys dels Sudets s’ocupessin de fer respectar la llei i l’ordre en la seva zona fins que fos transferida al Reich, però Hitler no en va ni voler sentir a parlar de la nova proposta i li va respondre que tot el que havia passat era per culpa dels txecs que maltractaven als alemanys. Llavors, Chamberlain li va demanar que exposés les seves noves exigències per escrit i que les acompanyés d’un mapa, i en qualitat de mediador ell les faria arribar a Praga. Un cop va acabar l’entrevista, Chamberlain li va dir que ja no tenia sentit que es quedés més a Alemanya i que marxava a la Gran Bretanya. El primer ministre va marxar en automòbil per agafar un transbordador que el va portar de nou al seu Hotel, a la riba oposada del Rin.

Per intimidar al primer ministre, les SS no varen parar de passejar-se pels passadissos de l’Hotel. Walter Hewel es va dirigir a Wilhelm Brückner i a Heinz Linge per explicar-los el contingut de l’entrevista i els va dir que tant Hitler com Von Ribbentrop sabien com s’havia de tractar als britànics, però que a Londres només els importaven els negocis i no estaven interessats en temes morals.

En aquells moments que els dos caps d’Estat estaven als seus respectius hotels i va haver un intercanvi de notes entre l’Hotel de Hitler i el de Chamberlain, mentre la premsa mundial estava ansiosa davant la falta de notícies. Un dels que també estava ansiós era lord Halifax, que es trobava a Londres consternat després de saber que paramilitars alemanys dels Sudets havien creat la frontera des d’Alemanya ocupant les ciutats d’Asch i Eger. Ràpidament, el ministre britànic va enviar un telegrama a Chamberlain per comunicar-li què havia passat. Chamberlain, que sabia que Hitler no es faria enrere, li va demanar que fes tots els possibles per convèncer als txecoslovacs perquè no es mobilitzessin.

En aquell moment, Von Dörnberg, que s’allotjava a l’Hotel dels britànics, va informar de que acabava d’arribar l’ambaixador Henderson. Al cap de poc, Henderson va dirigir-se a l’Hotel de Hitler per arribar a un acord. L’ambaixador es va reunir amb Hitler i Von Ribbentrop a l’habitació del dictador, però no es va arribar a cap acord. Un cop l’ambaixador va ser fora, Hewel va ser cridat a entrar a l’habitació de Hitler i li varen demanar que portés una secretària per redactar les exigències que demanarien als txecoslovacs. Friedrich Gaus, el director de la secció jurídica del Ministeri d’Afers Exteriors, va participar en la redacció de les demandes. Ràpidament es varen escriure les exigències a Txecoslovàquia i Hewel les va portar a Hitler perquè els corregís i després a Von Ribbentrop. Però Hitler sembla ser que no va acabar del tot satisfet i va cridar a Linge perquè li ordenés a Hewel que tornés a portar l’última part del text. Un cop acabat, les exigències varen ser traduïdes pel traductor Paul Schmidt, que va ser l’encarregat d’anar a l’Hotel on s’allotjaven els britànics per entregar-li personalment a Chamberlain les propostes de Hitler. El primer ministre va llegir els quatre papers que l’hi havia portat el traductor de Hitler amb molta calma i fins al cap de dues hores no va donar la seva resposta a Von Ribbentrop. Es va oferir per presentar les noves demandes als txecoslovacs i va demanar un memoràndum.

Des de l’Hotel, a les 19:20, Wilhelm Keitel va trucar al quarter general de l’Exèrcit per comunicar que la data de la invasió no podia ser precisada encara i demanava continuar els preparatius segons el pla. Keitel els va avisar de que si es posava en marxa la situació d’emergència, seria després del 30 de setembre, ja que si s’havia d’actuar abans hauria que improvisar.

A les onze de la nit, Chamberlain va tornar per últim cop a l’Hotel Dreesen per rebre el memoràndum que Schmidt estava traduint a l’anglès. El memoràndum exigia una retirada completa de l’exèrcit txecoslovac dels territoris senyalats en un mapa, que havien de ser cedits a Alemanya abans del 28 de setembre. El primer ministre es va reunir amb Hitler, Von Ribbentrop i Schmidt. En llegir la nota, Chamberlain es va desesperar; va aixecar les mans en senyal de protesta després de queixar-se de que era un ultimàtum i va acusar a Hitler de no desitjar la pau. En aquell moment, Hitler li va ordenar a Schmidt que llegís a Chamberlain un document que deia que Eduard Benes havia anunciat per ràdio la mobilització general de les forces armades txeques. Durant uns moments es va fer un llarg silenci fins que Hitler li va dir a Chamberlain que tot i aquella provocació mantindria la seva paraula i no atacaria Txecoslovàquia. Durant l’entrevista es varen necessitar mapes de Txecoslovàquia que Hewel es va encarregar de dur. Volent “demostrar” que tenia bona voluntat, Hitler va canviar la data d’evacuació dels txecs per l’1 d’octubre de 1938, i ell mateix va corregir amb llapis la data. Llavors, Chamberlain va accedir a dur el memoràndum als txecoslovacs i la reunió va acabar amb certa bona sintonia. Hitler i Chamberlain varen baixar les escales i allí el vestíbul es varen trobar amb el fotògraf Heinrich Hoffmann, que va immortalitzar el moment.

En tornar al seu Hotel, ja a les dues de la matinada, un periodista li va preguntar en el primer ministre si era desesperada la situació. Chamberlain li va respondre que la decisió corresponia als txecs.

Aquella mateixa nit, el general Carl Heinrich von Stülpnagel, per ordres directes de Wilhelm Keitel, va trucar a Berlín des de Bad-Godesberg per dir que els preparatius per atacar Txecoslovàquia havien de continuar segons el pla. Keitel durant aquell dia va trucar a Alfred Jodl perquè li aclarís la situació amb l’agregat militar a Praga.

A Txecoslovàquia:

Tal hi com ja s’ha mencionat, milícies sudets amb el suport de les SS varen ocupar les ciutats d’Asch i Eger, ciutats frontereres txeques que formaven una falca en territori alemany. A part, a Hongria, el govern hongarès, tal hi com havia fet el govern polonès el dia anterior, va exigir en el govern txec que independitzés la zona de Txecoslovàquia on hi havia una minoria hongaresa.

Per la seva part, el gabinet txecoslovac va dimitir i el general Jan Sirovy, inspector general de l’Exèrcit, es va convertir en el cap d’un nou govern de concentració nacional.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va reunir a uns quants diputats de la seva corda per advertir-los de que si Hitler rebutjava la proposta anglesa-francesa d’acceptar un referèndum d’autodeterminació dels Sudets hi hauria guerra. Clement Attlee va trucar al diputat conservador per dir-lo que el Partit Laborista estaria disposat a unir-se als conservadors contraris a la política d’apaivagament del primer ministre.

---

A la tarda, unes 10.000 persones es varen concentrar davant de Whitewall per exigir en el seu Govern de que es mantingués lleial als txecoslovacs. Segons un sondeig que es va fer tant aquest dia com l’anterior, el 67% dels britànics els semblava indignant el tracte que Chamberlain havia donat als txecoslovacs.

---

El Daily Telegraph va sortir editat amb el titular La Veritat sobre Txecoslovàquia. En l’article que va escriure lord William Beaverbrook es deia que no tenien cap responsabilitat cap a Txecoslovàquia per tenir-la que defensar i va afirmar que era pervers i fals acusar a Gran Bretanya de vendre Txecoslovàquia i de deixar França de banda.

Dimecres:

La crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va allotjar al luxós hotel Dreesen, a Bad Godesberg, per reunir-se l’endemà amb el primer ministre Neville Chamberlain. Hitler estava molt nerviós durant aquells dies per aquella trobada amb el primer ministre i per prendre la decisió d’ocupar Txecoslovàquia. Dubtava de si tenia que intervenir militarment o no.

A Txecoslovàquia:

Eduard Benes estava esgotat i cansat, veia com la Gran Bretanya i França el deixaven sol davant dels alemanys i va convocar al seu gabinet, els líders dels partits i l’Alt Comandament de l’Exèrcit per intentar trobar una solució. A la tarda, Benes va dirigir una nota al govern francès i britànic declarant que es veia obligat a acceptar els seus acords del 18 de setembre de cedir els territoris dels sudets a Alemanya perquè havien sigut abandonats. Privadament, Benes va exclamar que havien sigut covardament traïts.

La notícia de la claudicació de Praga ja se sabia amb antelació. Alfred Jodl va escriure en el seu Diari a les onze del matí, que Hitler havia sabut feia cinc minuts que Praga havia acceptat l’acord dels francesos i dels britànics. Una hora més tard, dos caps de servei varen rebre l’ordre de continuar els preparatius militars per si les coses es tornaven a complicar i, per altra banda, també els varen ordenar que prenguessin les mesures necessàries en cas de penetració pacífica. 

---

Però no només els alemanys volien agafar territori de la feble Txecoslovàquia. Polònia, a instigació del govern alemany, va exigir que els txecoslovacs celebressin un plebiscit en el districte de Teschen, on hi havia una important minoria polonesa, per demanar el retorn d’aquella regió a Polònia. Al mateix moment, els polonesos varen enviar tropes a la frontera d’aquella regió.

A la Gran Bretanya:

A la tarda, el Gabinet es va reunir per discutir quins passos hauria de seguir Chamberlain a Bad Godesberg. Duff Cooper li va aconsellar en el primer ministre que li parlés clar i directe a Hitler de que ja no hi haurien més concessions després d’entregar-li els Sudets. Tots els demés ministre li varen dir que no l’hi havia de permetre a Hitler que invoqués les reclamacions dels hongaresos i els polonesos, que es volien apoderar també de territoris txecoslovacs. 

---

Els britànics varen redactar oficialment les impressions de Lord Runciman, conseller a Praga, del 16 de setembre de que es transferissin a Alemanya els territoris en que els Sudets estiguessin en majoria, sense preocupar-se d’un plebiscit. Però no tots els diputats britànics estaven d’acord en cedir els Sudets a Hitler. Winston Churchill va treure un comunicat de premsa que afirmava que la partició de Txecoslovàquia com a conseqüència del pacte anglès-francès equivalia a una rendició completa de les democràcies occidentals a les amenaces dels alemanys. El diputat conservador va assegurar que acceptar les exigències de Hitler implicava deixar-li el camí lliure a Europa.  

A Suïssa:

A Ginebra, el comissari soviètic per Afers Exteriors, Maxim Litvinov, va pronunciar un discurs en el que va reafirmar la promesa de que la Unió Soviètica observaria el tractat que la unió a Txecoslovàquia i va assegurar que estaven disposats a protegir “un dels pobles més antics, més cultes i més treballador d’Europa. Benes va convocar d’immediat a l’ambaixador rus a Praga, el qual va confirmar les paraules del seu ministre. 

A Suïssa:

Davant la Societat de Nacions, Juan Negrín va anunciar la retirada dels voluntaris estrangers a Espanya.  

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb l’ambaixador polonès, Josef Lipski, i li va dir que estava considerant enviar els jueus a alguna colònia en coordinació amb Polònia i Romania.

Al mateix temps, el cap de la Gestapo de Karlsruhe va informar a les autoritats regionals de que arribaven jueus austríacs en gran grup a Baden i que sovint no portaven ni passaport ni diners.

La crisi txecoslovaca:

A Txecoslovàquia:

El govern txecoslovac va rebutjar a través d’una nota la proposta del dia anterior dels governs britànics i francès d’entregar el territori dels Sudets als alemanys. En la nota es recordava a França de les seves obligacions en defensar Txecoslovàquia en cas d’un atac alemany, i advertien de que si acceptaven la seva proposta tard o d’hora Txecoslovàquia quedaria sota control alemany. El govern de Praga va proposar sotmetre el conjunt de la qüestió dels Sudets a arbitratge, d’acord amb els termes del tractat germànic-txec del 16 d’octubre de 1925. La nota txecoslovaca va ser mal rebuda tant a Londres com a París. Neville Chamberlain va convocar una reunió del seu Gabinet i va establir contacte telefònic amb París per discutir durant tota la nit amb el president Edouard Daladier i el ministre d’Afers Exteriors Georges Bonnet una sortida a la crisi txecoslovaca. Al final es va convenir que tenien que pressionar al govern txecoslovac perquè acceptés les seves demandes i varen advertir als txecoslovacs de que si es resistien no tindrien el suport de la Gran Bretanya i de França.

Ràpidament hi varen haver protestes pels carrers de la capital txecoslovaca de gent que es manifestava a favor de resistir. A la plaça de Wenceslao va ser a on es varen sentir amb més força les protestes.

A les vuit del vespre, un desesperat Edvard Benes li va encarregar en el doctor Krofta que plantegés a Victor Lacroix, el representant francès, si França faria honor a la seva paraula en cas d’atac alemany o bé s’abstindria. A un quart de tres de la matinada, Basil Newton, el representant britànic, i Lacroix varen aixecar a Benes del llit i li varen exigir que retirés la seva nota de rebuig i varen declarar que, si no donava el seu consentiment i si les proposicions angleses-franceses no eren acceptades, Txecoslovàquia hauria de combatre sola. El President va demanar en e representant francès que formulés la seva comunicació per escrit.

A Alemanya:

Molts militars alemanys, com gran part del poble, no desitjava una guerra i es començaven a moure fils per intentar aturar el que semblava inevitable. A l’apartament de l’oficial Hans Oster es va celebrar una reunió en la que hi varen participar Erwin von Witzleben, Carl Goerdeler i Friedrich Wilhelm Heinz. Von Witzleben va encetar la reunió explicant el seu pla per efectuar un putsch contra el Govern. Ell penetraria la Cancelleria al capdavant dels oficials del seu Estat Major i d’una tropa d’assalt, buscaria a Hitler i el detindria. Al mateix temps, algunes unitats del seu cos de l’Exèrcit ocuparien Berlín i desactivarien la resistència de les SS. També comptava amb una resistència de les SS a l’interior de la Cancelleria. Heinz no va explicar que tenia previst fer assassinar a Hitler provocant un incident, però sí que li va comentar a Oster en privat.

Però la premsa continuava amb la seva tasca d’odi contra el poble txec. La premsa de la tarda va sortir editada amb titular com: Les tropes txeques ataquen a l‘Imperi alemany.

Dilluns:

En la crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

Adolf Hitler li va mostrar a Joseph Goebbels el mapa en el que estarien representades les demandes que li presentaria a Neville Chamberlain per la següent reunió. La idea era obligar-lo a acceptar una línia de demarcació més àmplia donant un termini de vuit dies en els txecoslovacs per evacuar els territoris cedits perquè fossin ocupats per les tropes alemanyes.

---

La premsa alemanya preparava el poble per mostrar-los que s’enfrontaven a un país agressor. La gran majoria asseguraven que dones i nens alemanys havien sigut abatuts pels blindats txecs i que s’havien produït assassinats d’alemanys comesos pels txecs. El Börsen Zeitung es preguntava:

Atac amb gas verinós sobre Aussig?

i el Hamburger Zeitung afirmava:

Robatori, saqueig, trets. El terror txec en el territori alemany dels Sudets augmenta dia a dia!

A Txecoslovàquia:

El líder del SPD, Konrad Henlein, va fer entrar en acció el Cos franc, un grup d’homes armats de tendència nacionalsocialista, en petits grups de dotze homes amb l’objectiu de provocar actes violents a Txecoslovàquia. En total varen dur a terme més de 300 missions, fent més de 1.500 presoners i causant nombrosos morts i ferits.

---

Al migdia, els ambaixadors francès i britànic a Praga varen presentar conjuntament les propostes que havien fet els seus governs el dia anterior al govern txecoslovac. Lord Runciman va ser l’encarregat de presentar a Edvard Benes les propostes franceses i britàniques de que els Sudets fossin entregats a Alemanya sense celebrar un plebiscit, a canvi, Gran Bretanya i França garantirien les noves fronteres txeques contra qualsevol agressió no provocada. Els britànics exigien una resposta pel 22 de setembre, però Benes s’hi va negar, tot i que finalment ho va tenir que acceptar el 21 de setembre. Aquella mateixa nit, el Consell de Ministres txecoslovac es va reunir per deliberar què tenien que fer.

Diumenge:

En la crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb la seva cúpula militar i va senyalar que el 2º, el 8º, el 10º, el 12º i el 14º Cossos de l’Exèrcit serien els que atacarien a Txecoslovàquia. Aquests cinc cossos estaven formats per 33 divisions, tres de les quals eren blindades. El dictador també va confirmar que el comandament dels oficials que estarien al capdavant de deu exèrcits. El general Wilhelm Adam es va conservar com a comandament de les forces de l’Oest, tot i que havia desaprovat el pla. A més, Hitler va nomenar comandant del 1º Exèrcit a Ludwig Beck i al general Kurt von Hammerstein del 4º.

Poc després, Hitler es va reunir amb el ministre polonès d’Afers Exteriors, Josef Beck, que li va reclamar una part de Txecoslovàquia si Alemanya ocupava el país.

A la Gran Bretanya:

A Londres varen arribar-hi el president Edouard Daladier i el seu ministre d’Afers Exteriors, Georges Bonnet, per conferenciar amb els seus companys britànics per trobar una solució al problema txecoslovac. Només començar la reunió, Neville Chamberlain els va llegir un telegrama que acabava de rebre del govern txecoslovac on li comunicaven que aprovarien una mobilització general de la població. A continuació els va relatar com havia sigut la seva reunió amb Hitler del 15 de setembre i els va assegurar que si li negaven en el líder alemany el que demanaven acabarien provocant una invasió immediata. Per aquest fet els va preguntar si estaven d’acord o no en el termini d’autodeterminació. Daladier li va recordar que tenia un pacte amb els txecoslovacs i li va augurar que els alemanys no s’aturarien perquè el seu objectiu era dominar Europa.

Després d’una parada per dinar, on Chamberlain va convidar als seus invitats a Chateau Margaux i un conyac datat de 1865, els francesos varen acceptar negociar. De seguida es varen posar d’acord sobre unes propostes que hauria d’acceptar el govern txecoslovac perquè volien evitar a qualsevol preu una guerra. La proposta que havien d’acceptar els txecoslovac era que tots aquells territoris dels Sudets en els quals la població alemanya fos superior al 50% havien de ser retornats a Alemanya per assegurar el manteniment de la pau i la seguretat dels interessos vitals de Txecoslovàquia. A canvi, França i la Gran Bretanya estaven disposats a participar en una garantia internacional de les noves fronteres contra una agressió no provocada. Tot seguit varen enviar un missatge firmat al president txecoslovac, Eduard Benes, perquè acceptes les seves propostes de retornar els sudets a Alemanya, però Benes s’hi va negar.

Precisament, l’ambaixador txecoslovac, Jan Masaryk, va escriure-li una carta a lord Halifax per fer-li saber que el seu Govern donava per descomptat de que abans de prendre cap decisió sobre el futur de Txecoslovàquia els hi consultarien. L’endemà tindrà la resposta.

A Txeoslovàquia:

El primer ministre Milo Hodza va pronunciar un discurs radiat a la Casa de la Ràdio en el qual va rebutjar la proposta d’un plebiscit argumentant que era inaceptable i que no resoldria res.

A Itàlia:

A Trieste, Benito Mussolini va pronunciar un discurs en el qual va glorificar l’imperi italià, la raça i va defensar la ideologia feixista.

Dissabte:

En la crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

Adolf Hitler va designar a un oficial del OKW, el coronel Koechling, perquè ajudés a Konrad Henlein, que s’havia establert en un castell situat a Dondorf, per organitzar un cos franc dels Sudets. Aquestes tropes havien de tenir armes austríaques i la seva missió, determinada per Hitler, era la de mantenir desordres i disturbis amb els txecoslovacs.

---

En el Carinhall, l’ambaixador britànic, Neville Henderson, es va reunir amb Hermann Göering per demanar-li que apartés a Hitler de les demandes de Joachim von Ribbentrop d’envair Txecoslovàquia. Göering li va parlar de manera general que qualsevol acció seria catastròfica, però estava segur de que Hitler actuaria amb moderació, encara que pensava al mateix sobre Von Ribbentrop. El ministre també va dir que respectava i admirava a Neville Chamberlain.

A la Gran Bretanya:

El Gabinet es va tornar a reunir per sentir l’informe de Chamberlain. El primer ministre estava segur de que els objectius de Hitler eren molt concrets i limitats, i que deia la veritat quan deia que no volia txecoslovacs en el Reich. A la tarda es varen tornar a reunir i Duff Cooper va discrepar dels seus companys i els va advertir de que ara s’enfrontaven contra el poder més “formidables que havia dominat mai a Europa“, fent referència al Reich. Cooper dubtava de que els Sudets fossin l’última reclamació de Hitler i els va recordar les promeses que havia incomplert el dictador, tot i que també els va dir que no posaria obstacles a que es celebrés un referèndum d’autodeterminació en els Sudets per tal d’evitar una guerra. Lord De La Warr i va donar suport i va declarar que estava disposat a afrontar la guerra per tal “d’alliberar el món de l’amenaça continua dels ultimàtums”. En canvi, lord Hailsham es v posar del costat del primer ministre i volia negociar amb els alemanys, igual que lord Halifax i Sam Hoare.

En el Reich:

A Alemanya:

Ulrich von Hassell va escriure que els discursos de Hitler eren tots demagògics i estaven assonats amb aspres atacs a tota la classe alta. Von Hassell creia que el creixent odi cap a la classe alta s’havia exacerbat amb les advertències contra la guerra dels generals, amb excepció de Wilhelm Keitel. Al mateix temps, Von Hassell veia que hi havia una creixent aversió cap a tots els individus independents.

Divendres:

La crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

En el Berghof, Obersalzberg, Adolf Hitler va explicar en el seu entorn més íntim la reunió del dia anterior amb el primer ministre Neville Chamberlain. El líder alemany continuava pensant en intervenir a Txecoslovàquia, però l’entrevista amb Chamberlain l’havia impressionat i pensava que podia aconseguir les seves reclamacions de manera pacífica. A la tarda, Hitler es va reunir amb el coronel Koechling en una reunió de set minuts. El dictador li va ordenar que s’havia de protegir els sudets alemanys i prevenir possibles atacs de violència per part dels txecs. A continuació, varen acordar allistar a Alemanya cossos de voluntaris amb armes austríaques que haurien de començar a entrar en acció el més ràpid possible.

---

Joachim von Ribbentrop va enviar diversos telegrames confidencials als seus ambaixadors a Washington i altres capitals per dir-los que el dia anterior Hitler li havia dit a Chamberlain que estava segur de resoldre d’una manera o d’una altra la situació dels Sudets i que actuaria sense pensar-s’ho i que l’objectiu era annexionar la regió al Reich. El ministre assegurava que Chamberlain hi havia donat el seu consentiment i que el gabinet britànic estava en comunicació amb París perquè els francesos també agafessin la mateixa postura. Von Ribbentrop també els va anunciar que es preveia una nova reunió entre Hitler i Chamberlain.

---

En el Carinhall, Hermann Göering es va reunir amb el representant hongarès, Sztójy, per criticar-li que Hongria no estava fent suficient en la crisi dels Sudets. El ministre li va etzibar que la minoria hongaresa a Txecoslovàquia estava massa callada. També li va assegurar que Iugoslàvia no començaria accions si Hongria s’unia a un conflicte contra Txecoslovàquia en el tercer o el quart dia després de que Alemanya iniciés una acció contra aquest país.

---

A la matinada, els agents de la Gestapo varen continuar com la nit anterior detenint a ciutadans txecs que estaven en territori alemany. En total en varen detenir 150.

A la Gran Bretanya:

El The Times va publicar el poema del poeta John Masefield titulat Neville Chamberlain, que el poeta havia escrit en honor al primer ministre per la reunió del dia anterior amb Hitler. Precisament, aquella nit el primer ministre, que havia arribat aquell dia a Londres, va reunir el seu Gabinet per informar als seus ministres de les exigències de Hitler. Chamberlain va assegurar que Hitler esperaria per atacar, però que res el contendria, excepte l’autodeterminació dels alemanys dels Sudets i considerava que ells no tenien que anar a la guerra per anar en contra del principi d’autodeterminació. Lord Runciman va ser cridat perquè tornés des de Praga i se’l va convidar a donar les seves opinions. El Lord aconsellava transferir a Alemanya els territoris en que els sudets estiguessin en majoria, sense preocupar-se d’un plebiscit.

En el Reich:

A Alemanya:

Hitler va visitar per primer cop el Niu de l’Àguila, l’obra realitzada sota les ordres del secretari Martin Bormann. La seva primera impressió no va ser del tot bona, tot el contrari d’Eva Braun.

Dijous:

La crisi txecoslovaca:

A Alemanya:

A les vuit del matí, el primer ministre britànic Neville Chamberlain va pujar a bord d’un avió especial, un Lockheed bimotor, a l’aeròdrom de Heston, Londres, per reunir-se amb Adolf Hitler a la seva casa del Berghof, a Obersalzberg, per parlar de Txecoslovàquia. Una comitiva reduïda el va anar a acomiadar a peu de pista. Entre ells hi havia lord i lady Halifax, Alexander Cadogan, Theodor Kordt, el president i el director de Britsch Airways i lord Brocket, que acabava de tornar de Nuremberg. També hi havia lord Londonderry, que acabava d’arribar amb el seu propi aeroplà. Abans de pujar a l’aparell i després de deixar-se fotografiar pels fotògrafs, el primer ministre es va dirigir a la premsa i els va dir que anava a la trobada amb Hitler perquè considerava que una conversa entre ells dos podia ser molt útil i els va assegurar que la seva política era sempre la de buscar la pau. La multitud el va ovacionar tres cops. 

El vol de moment havia sigut plàcid gràcies al bon temps. Quan varen arribar a l’altura de França, el primer ministre i Horace Wilson varen prendre un aperitiu a base d’entrepans de pernil i whisky. Però quan es varen aproximar a Munic una tempesta els va enxampar i l’aparell va començar a moure’s. Després de cert nerviosisme va aparèixer un avió alemany que els va guiar fins l’aeroport.  

Poc després de les dotze, l’avió del primer ministre va aterrar a l’aeroport de Munic, que estava adornat amb banderes alemanyes i britàniques. A la pista l’esperaven el ministre Joachim von Ribbentrop i una trentena d’alts funcionaris del NSDAP i del Ministeri d’Afers Exteriors, entre ells el baró Alexander von Dörnberg, Ernst von Weizsäcker i l’ambaixador Herbert von Dirksen, a més d’una Companyia d’Honors i de l’ambaixador Neville Henderson. Després de saludar-se varen pujar als automòbils de la marca Mercedes per dirigir-se a Munic. Les multituds varen aclamar a Chamberlain quan el varen veure en el cotxe descapotable. A un quart de dues varen arribar a l’estació principal de Munic, on varen agafar un tren especial que havia posat Hitler per dirigir-se a Berchtesgaden. Quan el tren va arribar a Rosenheim es varen creuar amb un comboi que transportava artilleria, tancs i soldats que es dirigien cap a la frontera txecoslovaca. En arribar a l’estació de Berchtesgaden es varen trobar amb una multitud de curiosos que volien veure a Chamberlain. El ministre d’Estat, el doctor Otto Meissner, va acompanyar a Chamberlain al Gran Hotel, que havia sigut adornat per l’ocasió. Al cap d’una hora, Chamberlain va sortir de l’Hotel i es va dirigir cap a Obersalzberg.

A les quatre de la tarda, quan l’automòbil del primer ministre va arribar al Berghof, Hitler, vestit amb l’uniforme nazi, va sortir a la terrassa per rebre’l, tot i la pluja i el cel amenaçador. Els núvols i la boira amagaven les muntanyes alpines. Hermann Göering també es trobava a la casa de muntanya del dictador, però es va quedar amb Von Ribbentrop a una altra sala i no va intervenir en la conferència que es produiria. Hitler va baixar les escales que conduïen a la casa envoltat dels seus ajudants Wilhelm Brückner i Rudolf Schmundt, així com Walter Hewel. Després de presentar-se, els dos caps d’Estat varen pujar les amples escales. A l’entrada, una secció de les SS els esperaven amb els tambors. Els dos caps d’Estat varen passar revista a la guàrdia d’honor i Chamberlain els va saludar amb el barret. A continuació varen entrar a la casa i Hitler el va conduir fins al guarda-roba per després acomodar-se en el vestíbul. Després de parlar vint minuts i de prendre el te, Hitler li va preguntar si volia parlar a soles o en presència dels seus consellers Strang, Wilson i Neville Henderson. Chamberlain li va respondre que a soles. Henderson així li havia demanat en el primer ministre perquè no volia que Von Ribbentrop fos present a la reunió. Llavors, Hitler el va portar al seu despatx del pis superior acompanyat per l’intèrpret Paul Schmidt, mentre que els col·laboradors de Chamberlain es varen acomodar al jardí d’hivern, on els varen servir cafè.

Un cop asseguts, Hitler li va expressar la seva voluntat de fer-se amb al control dels Sudets, i Chamberlain li va dir estava disposat a cedir perquè no volia entrar en guerra amb Alemanya, però li volia fer prometre que aquella seria l’última invasió que faria. Hitler li va justificar la seva acció dient-li que havien sigut els txecs qui s’havien armat i va assegurar que ell encara no ho havia fet, i que estava disposat a negociar un referèndum popular per la qüestió dels Sudets. Chamberlain li va respondre que abans de contestar-li tenia que parlar-ne amb el seu gabinet i que després es tornarien a reunir per discutir-ho. Enmig de la reunió, en el vestíbul va arribar un telegrama de la Premsa en el qual s’informava de que en els Sudets havien mort quaranta alemanys. Henderson, estranyat de que arribés aquella notícia en aquell precís moment, va fer-se informar sobre el què havia passat i va saber que només havia mort un alemany en un accident aïllat. Al final de la reunió, els dos caps d’Estat varen aconseguir aparentment els seus objectius: Chamberlain va calmar el desig de Hitler d’entrar amb les seves tropes a Txecoslovàquia i Hitler li va prometre que no hi haurien més invasions a partir de la invasió dels Sudets.

Quan s’acomiadaven després de tres hores de reunió, Hitler li va assegurar que no utilitzaria la força contra Txecoslovàquia. Però, tot i que la reunió va anar aparentment bé, Von Ribbentrop, enfadat perquè el primer ministre s’havia volgut reunir a soles amb Hitler, es va negar a entregar-li una còpia de les notes de Schmidt de la conversació de tres hores. Immediatament després de que el primer ministre marxés, Hitler, acompanyat de Hewel, li va explicar a Von Ribbentrop i a Ernst von Weizsäcker com havia anat la reunió. Va afirmar que havia manipulat a Chamberlain fins aconseguir arraconar-lo perquè li cedís els Sudets i Hewel va explicar que el govern britànic s’havia sobresaltat amb el to militant en el Congrés de Nuremberg. Per la seva part, quan Chamberlain va tornar a la Gran Bretanya després de passar la nit al l’hotel Österreichischer Hof, li va escriure a la seva germana, Ida Chamberlain, que, tot i la duresa i la falta d’escrúpols de Hitler, es podia confiar amb la seva paraula.

En el moment que el primer ministre va abandonar la casa, Eva Braun i les seves amigues varen sortir de les habitacions. Heinz Linge li va comunicar en aquell moment que el sopar ja era a punt i Hitler es va dirigir al menjador. En entrar al menjador va saludar a Margarethe Speer i a Gerda Bormann, que es varen presentar de les seves respectives mansions. Hitler va acompanyar a la senyora Speer fins a la taula. Els seguien Bormann i Eva Braun. Les dones, que havien vist des de la finestra al primer ministre, es varen burlar d’ell dient-li antiquat perquè no s’havia separat en cap moment de paraigües. Hitler, acompanyant a les dones, els va explicar que era el primer cop que el primer ministre agafava un avió i els va prometre que aviat seria el blanc de les seves burles.

Precisament aquell dia, després de passar la frontera alemanya, a Eger, Konrad Henlein va escriure una carta secreta per Hitler. En ella, el líder sudet l’informava de que el dia anterior havia informat a la delegació britànica, Runciman, de que qualsevol altra nova negociació només podria basar-se sobre el principi de l’annexió al Reich de la regió dels Sudets i que era probable de que Chamberlain proposés aquesta annexió. En el transcurs d’aquell dia, Henlein va publicar una proclama en la qual va exigir l’Anschluss i després va fugir cap a Alemanya. El govern txecoslovac en va demanar la seva detenció per traïció.

---

El general Erwin von Witzleben li va declarar en el coronel Friedrich Hossbach que els preparatius militars per un putsch contra Hitler estaven a punt i que només tenien que esperar l’ordre final d’envair Txevcoslovàquia. El cop d’Estat, que havia sigut planificat des del 4 de setembre, preveia el control immediat de totes les unitats de la Gestapo, de les SS i de la Policia, i l’ocupació de les emissores de ràdio, així com les instal·lacions telefòniques. Després s’havien d’ocupar els ministeris, la seu central del NSDAP i la Cancelleria del Reich. En les províncies, cada comandant d’un Wehrkreis regional seria informat de les administracions que hauria d’ocupar i de les persones que hauria de detenir. Durant les operacions insurreccionals es decretaria i imposar l’estat d’emergència.

Paul Schmidt va informar a Erich Kordt, que ja hagués actuat contra Hitler el dia anterior si no hagués viatjat al Berghof enlloc de Berlín, que Hitler continuava decidit en apoderar-se de tot Txecoslovàquia i que havia sotmès a Chamberlain a unes exigències impossibles de satisfer. Alarmat, Kordt es va posar en contacte amb Hans Oster aquella mateixa nit i va decidir tornar a posar en marxa el seu projecte per detenir a Hitler un cop tornés a la capital. Oster va remarcar-li que l’operació només tindria èxit si Hitler tornava a Berlín.  

---

A Alemanya, a la nit, els agents de la Gestapo varen detenir a 150 ciutadans txecs.

A la Gran Bretanya:

Lord William Beaverbrook li va escriure una carta per a lord Halifax per comunicar-li que ell i els seus socis desitjaven ajudar al primer ministre i va demanar designar a algun ministre del Gabinet perquè mantingués informat a la premsa dels passos previstos pel Govern.  

Dimecres:

La crisi txeca:

A Londres, el primer ministre Neville Chamberlain va preguntar a través del seu ambaixador Neville Henderson a Adolf Hitler si podia volar a Alemanya per reunir-se amb ell per intentar trobar una solució a la qüestió txecoslovaca. A dos quarts de tres, Henderson, que encara no tenia resposta, va parlar amb Hermann Göering sobre aquest tema i li va prometre que parlaria amb Hitler.

Al matí, l’ambaixador del rei Jordi VI va trucar al secretari d’Afers Exteriors alemany, Ernst von Weizsäcker, per parlar de la qüestió txecoslovaca. Von Weizsäcker, que era partidari de la pau, va ordenar que el posessin en contacte amb l’hotel Vier Jahreszeiten de Munic, on hi havia el ministre Joachim von Ribbentrop. Quan el ministre d’Afers Exteriors va veure l’interès del rei per arribar a un acord es va dirigir a Obersalzberg utilitzant la nova autopista per reunir-se amb Hitler. Al final, Hitler va acceptar la proposta i va convidar a Chamberlain a la seva casa del Berghof. Aquell seria el primer viatge en avió del primer ministre, que d’immediat va comunicar en el seu gabinet la seva decisió d’anar a Alemanya per entrevistar-se amb Hitler. A les últimes hores de la tarda, la BBC va informar que el primer ministre havia agafat un avió cap a Munic per posar-se en contacte amb Hitler per intentar resoldre la crisi pacíficament. A la nit, Hitler va deixar Nuremberg després del 10è Congrés del Partit Nacionalsocialista i es va dirigir a Obersalzberg per reunir-se amb el primer ministre. Estava previst que Hitler hagués viatjat a Berlín.

Els ciutadans de Berlín, igual que d’altres ciutats alemanyes, varen sortir al carrer de felicitat quan varen saber que els britànics estaven disposats a negociar la pau, ja que volien evitar la guerra. La multitud va entonar cançons com la Gerländer Marsch.

---

A la tarda, des d’Asch, Konrad Henlein va anunciar la dissolució del comitè que fins llavors havia negociat a Praga amb el govern txecoslovac. A la nit, la policia txecoslovaca va intentar assaltar el quarter general de Henlein a l’Hotel Victòria. Sis persones varen morir en les baralles posteriors.

En el Reich:

A Alemanya:

Wilhelm Frick va aprovar un decret en que exhortava a les organitzacions del NSDAP a col·laborar amb els serveis de la Gestapo.

---

Albert Speer, tal i com va quedar palès en l’informe d’unes conversacions oficials, va proposar que per construir la nova ciutat de Berlín, Germània, es tindria que expulsar moltes vivendes ocupades pels jueus per tal d’aconseguir l’espai necessari. La proposta era estrictament confidencial perquè Speer primer volia conèixer el punt de vista de Hitler. Després es prendrien les mesures legals corresponents. Hitler va aprovar més tard la proposta i els seus col·laboradors varen començar a treballar en el projecte.