3 de setembre de 1938

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, Adolf Hitler es va reunir amb la seva cúpula militar, entre ells Wilhelm Keitel i Walter von Brauchitsch, i va decidir els detalls del Cas Verd, l’atac a Txecoslovàquia, que s’havia d’executar l‘1 d’octubre de 1938. El dictador va ordenar col·locar unitats de combat al llarg de la frontera txeca el 28 de setembre.


Les SS varen comprar una fàbrica de maons abandonada en la localitat de Neuengamme, a uns 20 quilòmetres d’Hamburg, per construir-hi el camp de concentració de Neuengamme.

2 de setembre de 1938

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, Adolf Hitler es va reunir amb Konrad Henlein per parlar de la qüestió txecoslovaca. Hitler no li va donar gaires detalls, tot i que li va insinuar que actuaria militarment aquell mes, però no li va precisar la data. Després de la reunió, Henlein li va dir en el seu contacte britànic, Frank Ashton-Gwatkin, l’ajudant de Walter Runciman, que Hitler era partidari d’arribar a un acord pacífic.

En la vida privada de Hitler:

A Munic, la petita casa comprada per Heinrich Hoffmann a l’estiu de 1935 en la Wasserburger Strasse 12, avui Delpstrasse, a Bogenhausen, va ser posada a nom d’Eva Braun.

A Txecoslovàquia:

Edvard Benes va oferir en els alemanys dels Sudets un autogovern cantonal. Henlein, des de Berchtesgaden, va rebutjar l’oferta tal i com l’hi havien demanat.

A la Gran Bretanya:

Veient l’interès de Winston Churchill de voler que la Unió Soviètica es posés del bàndol britànic en cas d’un conflicte per Txecoslovàquia, l’ambaixador Ivan Maiski va dirigir-se aquella tarda a Charwell, la casa que tenia el diputat conservador en la Foresta de Kent. L’ambaixador li va declarar que la Unió Soviètica es comprometia a defensar Txecoslovàquia sempre que aquesta respectés els tractat entre txecoslovacs i soviètics, segons el qual França havia d’intervenir primer. A continuació li va transmetre el suggeriment de Maxim Litvinov de que Gran Bretanya, la Unió Soviètica i França fessin ús de l’article 2 de la Societat de les Nacions, segons el qual els seus membres tenien l’obligació de reunir-se per consultes davant el risc d’una guerra imminent. Churchill va transmetre aquestes propostes a lord Halifax, però el ministre no va voler actuar, ja que preferia veure com es desenvolupaven els fets.

1 de setembre de 1938

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre de Finances, Lutz Schwerin von Krosigk, estava molt preocupat per tal i com avançava l’economia alemanya; el país tenia dificultats en les borses i tenia que evitar la recompra del propi deute alemany, i va enviar una carta a Adolf Hitler on li va assegurar que en acabar aquell mes de setembre no hi hauria diners a la caixa i que avançaven cap a una greu crisis financera. Krosigk també li va explicar que a l’estranger ja sabien que Alemanya patia aquella crisi, però que el més greu era que el propi país hi havia una falta de confiança en l’economia.


Franz Halder va ser nomenat cap de l’Estat Major de l’Exèrcit.


En el camp de concentració de Buchenwald hi varen arribar els primers presoners austríacs.

A la Gran Bretanya:

El Daily Express va sortir editat amb l’espectacular titular: No hi haurà guerra, firmat pel propi lord Beavebrook. El magnat va assegurar en el seu article que el fet de que hi hagués o no una guerra depenia de Hitler i considerava que el dictador alemany no voldria carregar amb la responsabilitat d’iniciar un conflicte i va assegurar que “de moment Hitler s’havia revelat durant tota la seva trajectòria com un home d’una sagacitat excepcional”.

31 d’agost de 1938

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler va rebre la visita del ministre Joseph Goebbels per parlar de la postura de la Gran Bretanya amb l’imminent conflicte amb Txecoslovàquia. El dictador li va dir que en el cas de que no acceptessin l’atac alemany, previst per l’octubre, s’havien fet importants preparatius militars. Goebbels va anotar aquell dia en el Diari, que la psicosis de guerra entre la població estava augmentant.

A la Gran Bretanya:

Preocupat també per una possible guerra per Txecoslovàquia, Winston Churchill li va escriure una carta a lord Halifax per reclamar-li amb urgència que s’emetés una nota conjunta en la que Gran Bretanya, França i la Unió Soviètica declararien una eventual invasió de Txecoslovàquia un assumpte de capital importància per les tres potències.

30 d’agost de 1938

Dimarts:

A la Gran Bretanya:

Per la crisi txecoslovaca, el gabinet britànic es va reunir d’urgència i va decidir no presentar una advertència oficial al govern alemany de que la Gran Bretanya probablement intervindria en el cas d’un atac alemany. En canvi, es va decidir exercir més pressió sobre els txecoslovacs exigint-los que acceptessin el pla de Konrad Henlein de concedir pràcticament autonomia als alemanys dels Sudets dins de Txecoslovàquia. La reunió tenia que ser secreta, però la notícia es va filtrar a la premsa, igual que la sortida de Neville Henderson de Berlín.

29 d’agost de 1938

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de tres dies de visita per inspeccionar les fortificacions occidentals d’Alemanya, el general Wilhelm Adam, el comandant de l’Oest, es va dirigir a l’automòbil d’Adolf Hitler per sol·licitar-li una entrevista a soles amb ell perquè tenia dubtes de l’eficàcia d’aquelles fortificacions. El dictador li va ordenar a Heinrich Himmler i als seus ajudants que el deixessin sol amb el general. Adam li va explicar que tot i les fortificacions era impossible mantenir-se amb les tropes que tenia. Aquelles paraules varen fer enfurismar a Hitler, que li va afirmar, mentre l’escridassava de males maneres, que gràcies a ell Alemanya era més forta que la Gran Bretanya i França juntes.


Tothom anava sabent els objectius de Hitler a Txecoslovàquia. El cap del segon departament de l’Abwehr, Helmuth Groscurth, va saber a partir d’informacions procedents de l’entorn de Hitler que ja no seria suficient amb que els txecs complissin les exigències de Karlsbad, cedint d’aquesta manera a les pressions britàniques, perquè Hitler desitjava la guerra.

A Itàlia:

Parlant de la Guerra Civil espanyola amb el seu gendre i ministre Galeazzo Ciano, Benito Mussolini li va assegurar que Francisco Franco perdria la guerra perquè o no sabia com fer la guerra o no volia.

27 d’agost de 1938

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Renània, Adolf Hitler va continuar com el dia anterior inspeccionant les fortificacions occidentals acompanyat per diversos alts càrrecs del NSDAP com Heinrich Himmler i Fritz Todt i de l’Exèrcit com Wilhelm Keitel i el general Erwin Witzleben. Durant aquest dia se’ls va afegir en les inspeccions el general Wilhelm Adam, un bavarès que tenia el comandament de l’Oest.

El general Ludwig Beck, contrari a les accions bèl·liques que s’estaven planejant, va sol·licitar la baixa de l’Exèrcit. Franz Halder va ser nomenat nou cap de l’Estat Major en substitució de Beck.

26 d’agost de 1938

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va fer una visita d’uns dies a l’Oest per inspeccionar les fortificacions acompanyat per Alfred Jodl, Fritz Todt, Heinrich Himmler i diversos jerarques del NSDAP. Jodl li va explicar que per resoldre el problema amb Txecoslovàquia s’havien de fixar unes condicions favorables perquè poguessin utilitzar la seva millor arma, la superioritat aèria. Però per atacar a Txecoslovàquia necessitaven una justificació i Hitler va demanar-li a Karl Hermann Frank, un home de confiança de Konrad Henlein, que instigués incidents provocadors.

A Àustria:

A Viena es va crear l’Oficina per l’Emigració Jueva amb Adolf Eichmann com a director. Eichmann va reclutar per al seu personal gent que havia treballat amb ell amb anterioritat com Alois Brunner.

A la Gran Bretanya:

Davant la gravetat de la situació per Txecoslovàquia, Neville Chamberlain va convocar al Gabinet per una reunió d’urgència per al dia 30 d’agost.

25 d’agost de 1938

Dijous:

En el Reich:

La Luftwaffe va elaborar un estudi secret a través del correu oficial i exclusivament per als comandants sota el títol Valoració de la situació / Operació Verd, que deia que per la guerra a l’Europa occidental s’hauria de concedir una gran importància a l’espai belga i holandès, sobretot en la guerra aèria, i, per tant, s’afirmava que si Bèlgica i Holanda estiguessin en mans alemanyes representaria un immens avantatge en la guerra aèria contra França i la Gran Bretanya. L’informe senyalava que s’havia suposat que França només decidiria entrar en guerra si tenia plenes garanties d’una assistència militar activa per part de la Gran Bretanya. A més, es comentava que probablement la Unió Soviètica s’aliaria amb les potències occidentals i que els Estats Units donarien suport immediatament a la lluita de les potències occidentals amb forts mitjans ideològics i econòmics. Itàlia, l’Espanya nacionalista, Hongria i Japó, segons l’informe, es podien considerar neutrals. Per acabar, s’explicava que l’objectiu bèl·lic de l’antiga Entente tenia que veure’s el de la victòria sobre Alemanya mitjançant l’atac a la seva economia de guerra. Entre altres paraules, mitjançant una guerra llarga.


A Berlín es va celebrar una desfilada militar en honor a Miklos Horthy. Entre les peces militars exhibides destacava un canó de 30 centímetres de calibre transportat en quatre peces sobre camions, tot i el que es va endur més aplaudiments va ser el Gran Bertha motoritzat. Les autoritats no varen permetre a la premsa fer fotografies, excepte un parell d’instantànies oficials.

A Palestina:

Una patrulla de demolició jueva es va dirigir a Jenin i va ordenar a la població que abandonés el poble. Tot seguit, la patrulla va destruir una quarta part de les seves cases.