19 de juliol de 1938

Dimarts:

En la crisi txeca:

Ludwig Beck es va reunir amb Walther von Brauchitsch per parlar de com solucionar la crisi txeca. Beck, que estava radicalment en contra dels plans d’Adolf Hitler, li va dir que havien de rebutjar els serveis del dictador per impedir-li desembocar una guerra i li va demanar lliurar Alemanya del règim, el qual va qualificar de terrorífic, que imposaven les SS i els jerarques del NSDAP. Beck li va demanar restaurar un Estat i una societat regits segons la llei.

18 de juliol de 1938

Dilluns:

En el Reich:

A Àustria:

L’Oficina Adjunt del Führer va enviar a Josef Bürckel un esborrany de la Llei per la Compensació de Danys Causats al Reich Alemany pels Jueus, però també se li va anunciar que no estava clar com s’havia d’establir els fons de compensació un cop es tiressin endavant les mesures contra els jueus (l’arianització) que havia planejat Hermann Göering.

A Gran Bretanya:

Des de Berlín, Neville Henderson va informar a lord Halifax que creia sincerament havia arribat el moment de pressionar al govern txecoslovac i va advertir de que si Eduard Benes no satisfeia a Adolf Hitler tampoc satisfaria a cap líder dels Sudets. Henderson recomanava ser “desagradables” amb els txecoslovacs. Precisament, aquell dia el capità Fritz Wiedemann es va reunir amb lord Halifax i Alexander Cadogan en la seu del Ministeri d’Afers Estrangers, a Eaton Square, per parlar de la possibilitat de que Göering viatgés a Londres amb l’objectiu de continuar les conversacions iniciades per lord Halifax el novembre. El lord li va contestar que estava d’acord amb aquesta visita en principi, però pensava que abans havien d’aclarir la qüestió txecoslovaca. El capità alemany li va contestar que Hitler de moment no planejava cap acció decisiva a Txecoslovàquia, sempre hi quan no passés cap incident greu. Finalment, el ministre britànic va donar el seu vistiplau perquè Göering viatgés a la capital.

16 de juliol de 1938

Dissabte:

En el Reich:

El cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, el general Ludwig Beck, va entregar en el general en cap de l’Exèrcit, Walther von Brauchitsch, un memoràndum en què criticava la guerra ofensiva que promulgava Adolf Hitler. Des del març, Hitler no volia rebre a Beck precisament per les seves idees contràries a les d’ell. Beck deia en aquell memoràndum que els comandants més distingits de la Wehrmacht eren cridats per aquella futura guerra i va afirmar que estava en joc decisions fonamentals que afectaven a la continuïtat de la nació alemanya i que la Història recordaria aquell dictador pels seus crims de sang i no per haver sabut fer política. Continuant pensant com quedarien a la Història, va assegurar que aquesta acusaria a aquells comandants d’un delicte de sang si no actuaven d’acord amb la seva consciència i amb els seus coneixements professionals i polítics. Continuava dient que la seva obediència militar tenia un límit i que tenien el dret a poder dimitir dels seus càrrecs si no es complia el que desitjaven. El general va acabar el seu memoràndum dient que s’havia d’anar encontra de la guerra, contra la tirania dels caps del Partit, i recomanava la pau amb l’Església, la llibertat d’expressió, la tornada a la sobirania de la llei en el Reich, la reducció de totes les lleves a la meitat, que no s’edifiquessin més palaus i que es construïssin més vivendes per al poble. Cap dels generals el va escoltar.

15 de juliol de 1938

Divendres:

A França:

En l’última sessió de la Conferència d’Evian, Myron Taylor, el cap de la delegació nord-americana, va anunciar que els nombrosos discursos i debats havien fructificat en una cosa concreta: la creació d’un nou comitè, el Comitè Intergovernamental pels Refugiats Polítics d’Alemanya. En general, s’esperava molt més de la Conferència, ja que el problema dels refugiats jueus alemanys i austríacs era greu, tal i com havia dit el propi Taylor el 6 de juliol, però els països no volien acollir a més refugiats.

14 de juliol de 1938

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El règim nazi va detenir per segon cop, el primer cop havia sigut el 27 de setembre de 1936, el que va ser funcionari de l’Administració de Mines del Sarre a Sarresbrück, Kurt Gerstein, per novament activitats contra el règim. Gerstein va ser enviat al camp de concentració de Welzheim.

A França:

A Evian va acabar la Conferència d’Evian, on els representants de 32 països es varen reunir des del 6 de juliol a iniciativa del president Franklin Delano Roosevelt per debatre què tenien que fer amb els jueus que marxaven d’Alemanya. Al final, els representants varen confirmar la negativa de la comunitat internacional d’incrementar les quotes d’immigració pels jueus. El diari catòlic La Croix va criticar en un seu article que no es podien quedar al marge veient el patiment d’unes éssers humans (els jueus) i ser incapaços de respondre el seu crit d’ajuda i que no podien ser còmplices d’una solució de la qüestió jueva que portava a la seva extinció, a l’extermini d’un poble sencer.

13 de juliol de 1938

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Davant l’imminent fracàs de la Conferència d’Evian, la Völkischer Beobachter va sortir publicat aquell dia amb el titular fent referència als jueus:

Ningú els vol rebre.

Amb el subtítol:

Debats estèrils en la Conferència d’Evian sobre els jueus.

Precisament i després de molts dubtes, la científica jueva Lise Meitner, que no tenia passaport per abandonar Alemanya per ordres del Ministeri de l’Interior, va marxar aquella nit d’incògnit en tren juntament amb Dirk Coster direcció als Països Baixos. En arribar a Groninga, Coster li va enviar al científic Otto Hahn el telegrama encriptat: La nena ha arribat.


L’empresari que va ajudar a finançar al partit nazi i al règim, Emil Kirdorf, va morir aquell dia.