8 de juliol de 1938

Divendres:

En el Reich:

En el CarinhallHermann Göering va pronunciar un discurs davant els representants de la indústria aeronàutica i els va dir que trobava a falta encara el bombarder que carregat amb cinc tones de bombes pogués volar fins a Nova York i pogués tornar. A continuació, el ministre va dir que el satisfaria enormement poder disposar d’aquest bombarder per fer callar als nord-americans. Després, els va explicar que la guerra amb Txecoslovàquia era imminent, que la Força Aèria alemanya era superior a la britànica i que una Alemanya victoriosa seria rica, amb mercats que dominarien el món. Però també els va recordar que per aconseguir aquest objectius s’havien de córrer riscos i va revelar que Alemanya sospesava entrar en guerra amb França, Gran Bretanya, Rússia i Estats Units. Es tractava del fet més important del destí alemany des de que existia una història d’Alemanya, va afirmar el ministre.

En els Estats Units:

Enmig de la conferència internacional a Evian, una conferència dels països democràtics per parlar de la comunitat jueva, el New York Herald Tribune va sortir titulat amb el títol:

650.000 exiliats jueus rebutjats per tots a Evian.

7 de juliol de 1938

Dijous:

En la crisi txeca:

Adolf Hitler va redactar un informe sobre el què s’hauria de fer si França i la Gran Bretanya intervinguessin en la crisi txeca. Segons el dictador, abans de tot era precís mantenir les fortificacions a l’oest fins que Txecoslovàquia fos aixafada i poguessin enviar tropes al front occidental.

En el Reich:

A Alemanya:

L’Associació de Jueus d’Alemanya, una organització caritativa jueva, va succeir a la Representació del Reich, que tenia una categoria inferior a aquesta i era més dòcil. Hitler va permetre que existís perquè volia evitar que el govern es veiés obligat a donar ajuda als jueus.

A França:

El Daily Telegraph de Londres va assegurar en un dels seus articles de la Conferència d’Evian, que hi havia poques perspectives de que es trobés espai per als jueus dins d’un temps raonable. En el mateix sentit, el Libre Belgique es preguntava:

No es deia abans de la Primera Guerra Mundial que una dècima part de l’or del món pertanyia als jueus?

Georges Bidault va escriure un article en el diari catòlic d’esquerres L’Aube que les nacions il·lustrades no es podien permetre que els refugiats s’entreguessin a la desesperació. Precisament, aquell dia es va determinar que Myron C. Taylor, que liderava la delegació nord-americana en la Conferència d’Evian, en seria el president permanent del comitè.

6 de juliol de 1938

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berchtesgaden, Obersalzberg, Adolf Hitler va firmar una llei on es va introduir per primer cop el concepte pràcticament desconegut fins llavors de vacances pagades. Es varen duplicar els dies festius i es va començar a desenvolupar el turisme familiar. L’objectiu era que qualsevol família obrera tingués dret a gaudir d’unes vacances dignes i així es va acabar amb l’antic sistema de la República de Weimar. Aquell dia també es va aprovar la Llei del matrimoni que definia el matrimoni com la unió entre dues persones sanes, de la mateixa raça i de sexes oposats, unides per un bé comú i amb el propòsit de tenir fills “sans”. Des de bon principi, l’Estat nacionalsocialista va promoure la família i va tractar pitjor a la gent soltera o els adults sense fills. A més, es varen aprovar normes sobre el divorci amb les qual els motius de divorci vigents fins llavors varen perdre la seva validesa i varen ser substituïts per uns altres que basaven el valor d’un matrimoni en una significació per la comunitat nacional. En aquest sentit es varen admetre com a motius de divorci la negativa de reproducció i la infertilitat, i una separació de tres anys. A més, els legisladors nacionalsocialistes varen introduir per primer cop en l’article 55 del Codi Civil com a nous fets delictius el trencament general de la convivència, que en la pràctica volia dir que un matrimoni es podria dissoldre al cap de tres anys de separació. El cònjuge que no volia separar-se tenia dret a recórrer, però al final eren els jutges qui decidien si el manteniment del matrimoni estava moralment justificat. A part, segons la nova Llei, les persones de sang alemanya casades amb jueus podien sol·licitar l’anul·lació del matrimoni només per motius racials.

A més a més, el govern va aprovar una altra llei que estenia l’estructura educativa de Prússia, establerta el 1927, al conjunt d’Alemanya, i que es basava en l’ensenyança obligatòria a vuit anys. Aquesta Llei era un pas endavant respecte de Baviera, que fins aquella data només requeria set anys d’ensenyança obligatòria, però un pas enrere respecte de Schleswig-Holstein, on el mínim era tradicionalment de nou anys. Aquesta Llei també incloïa un currículum comú en el que s’hi havia d’incloure l’educació racial per tots els alumnes. El govern també va aprovar una llei que establia una llista detallada dels serveis comercials que a partir de llavors estarien prohibits pels jueus, entre els quals s’incloïa la informació sobre crèdits, el corretatge de béns immobles…

A França:

Per iniciativa del president Franklin Delano Roosevelt es varen reunir els representants de 32 països en la ciutat d’Evian, a la costa francesa del llac Leman, per debatre què tenien que fer amb els jueus que marxaven d’Alemanya. El govern alemany no va participar-hi al·legant que els emigrants jueus eren un assumpte intern. La conferència va intentar posar normes de conductes comunes, especialment davant de la possible expulsió de centenars de milers de jueus de Polònia i Romania. El rumb de la Conferència va quedar marcat des del principi pel discurs del cap de la delegació nord-americana Myron Taylor, que va reconèixer la gravetat del problema, però es va negar, en nom del seu país, a elevar la xifra de refugiats a Estats Units per sobre dels 27.000 l’any. Tots els demés delegats varen opinar bastant el mateix al·legant tota classe de raons per no admetre els jueus als seus països, excepte la República Dominicana. Finalment varen confirmar la negativa de la comunitat internacional a incrementar les quotes d’immigració jueva. Aquella reunió, que va finalitzar el 14 de juliol, es va conèixer com la Conferència d’Evian.

A la Gran Bretanya:

El Ministeri d’Afers Exteriors va saber per fonts secretes, que els comandants de companyia alemanys romanien tancats en els seus quarts des de mitjans de mes de juny. S’esperava que es decretés l’estat d’alarma indefinit per aquestes dates. 

A la Xina:

L’Exèrcit de Kwantung va desxifrar un missatge enviat pel comandant rus a la regió de Posiet, Manxúria, controlada pels japonesos, al seu quarter general de Jabarovsk en el que recomanava l’ocupació i fortificació d’alguns cims estratègics en una secció mal delimitada de la frontera soviètica-manxuriana. Com a conseqüència d’aquest missatge, diversos milers de soldats soviètics varen arribar als turons de Changkufeng i varen començar a cavar trinxeres i instal·lar obstacles. 

28 de juny de 1938

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va assistir a maniobres militars a prop de la frontera txeca.


Herbert Hagen va escriure en el seu cap Adolf Eichmann per comentar-li que el redactor del Der Stürmer, Hiemer, li havia dit després d’explicar-li amb rancor el retorn de molts jueus vienesos al seu judaisme, que una religió que acatés els preceptes del Talmud toleraria tots els crims imaginables contra les persones no jueves. Hagen li va explicar que quan sentia tals barbaritats es posava les mans al cap i li va dir, amb un to irònic, que potser el Der Stürmer encara posaria una solució més radical amb el tema jueu com decapitar-los per tal de que no poguessin reafirmar la seva vocació judaica.

26 de juny de 1938

Diumenge:

A la Gran Bretanya:

Albrecht Haushofer va enviar el seu últim gran memoràndum al seu govern després d’haver parlat amb els funcionaris del Foreign Office. En ell, Haushofer va explicar que els britànics no havien renunciat encara a un eventual acord amb Alemanya, que el sentiment pro-alemany encara no havia desaparegut a la Gran Bretanya, i que el govern britànic considerava que el seu futur estava lligat a l’èxit d’un acord amb Roma i Berlín. Tot i això, el docent va informar de que una entesa entre els dos països era cada cop menys probables perquè els britànics estaven observant que el pangermanisme alemany volia formar un nou imperialisme i va assegurar que la qüestió txecoslovaca seria decisiva per veure com anirien els trets a partir de llavors. Haushofer va avisar de que si la qüestió txecoslovaca es resolia a través de les armes, el govern britànic no tindria més opció que declarar la guerra i va assegurar que el poble britànic donaria suport al seu govern. També va informar de que el govern britànic estava segur de que aquesta guerra la guanyarien amb el suport dels Estats Units. Aquest informe va ser transmès a Adolf Hitler a través de Joachim von Ribbentrop, però el ministre va afegir-hi una anotació en vermell destinada al dictador que deia: Propaganda dels serveis secrets.

25 de juny de 1938

Dissabte:

En el Reich:

Davant les queixes obreres que volien un augment de salaris ja que feien extenses jornades laborals, arribant inclús en algunes empreses a 14 hores al dia, Hermann Göering va permetre als fiduciaris de treball fixar màxims salarials en un esforç per mantenir les despeses sota control. Però el problema que tenien els empresaris, a més de les demandes laborals, era que per culpa de les esgotadores jornades laborals els treballadors eren cada cop menys productius.