Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Erhard Milch va inaugurar la conferència anual de la Fédération Aéronautique Internacionale, que controlava l’aviació esportiva, a Berlín, on s’hi celebrava per primer cop des del 1906. La conferència de Milch va tenir lloc en la Haus der Fliger i Hermann Göering va presidir un banquet. 

En la Guerra Civil espanyola:

Els ambaixadors del Vaticà i Portugal varen presentar les seves credencials al general colpista Francisco Franco. 

En els Estats Units:

De manera insòlita, el president Franklin Delano Roosevelt va manifestar la seva intenció de participar en les primàries del Partit Demòcrata per netejar la formació d’elements reaccionaris del sud.

 

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Des de Berchtesgaden, Adolf Hitler va ordenar a través d’un telegrama aturar part dels actes antisemites a Berlín, que s’havien incrementat durant aquell any, sobretot després de l’Anschluss i de les proclames del ministre Joseph Goebbels, perquè, en part, aquesta campanya afectava a molts jueus estrangers detinguts a Berlín en un moment en que les relacions amb altres països estrangers estaven en un punt delicat per culpa de la crisi per Txecoslovàquia. Els atacs antisemites es varen acabar temporalment.

Tot i això, el Ministeri de l’Interior va ordenar que els jueus que ingressessin en els hospitals ho fessin en habitacions especials. 

---

En el Carinhall, Hermann Göering es va tornar a reunir amb l’ambaixador britànic Neville Henderson. El ministre desitjava resoldre el problema de Txecoslovàquia i sabia de la necessitat que tenien d’arribar a un acord amb la Gran Bretanya. Els dos varen coincidir sobre el “problema txec” mentre recorrien els boscos de la zona en cotxe.

Aquell mateix dia, Göering va promulgar a través de l’Oficina del Pla Quadriennal un decret especial sobre el Deure de Servir que permetia en el president de l’Institut de Treball i Prestacions d’Atur del Reich assignar temporalment mà d’obra en projectes concrets. Gràcies a aquest decret es podia obligar a tots els alemanys a treballar on l’Estat els assignés. Els treballadors seleccionats que no es presentessin el lloc designat sense una bona excusa podien ser castigats amb multes o presó. Aquell decret anava dirigit especialment a Àustria, que tenia un atur elevat. 100.000 treballadors austríacs varen anar a treballar a Alemanya en el següent any per ordres del govern central.

En el Vaticà:

El papa Pius XI li va encarregar en el jesuïta John La Farge que redactés un escrit doctrinal papal contra el racisme. 

En els Estats Units:

Després del combat boxa del 19 de juny de 1936, Max Schmeling es va tornar a enfrontar al boxejador afro-americà Joe Louis. Aquest cop Louis el va noquejar en el primer assalt i no es va deixar sorprendre com en l’últim combat. Com que la victòria de Louis ja es veia a venir, Hitler va ordenar tallar la retransmissió del combat que es donava per la ràdio.

Dimarts:

En el Reich:

En la festa del solstici de Berlín a l’estadi olímpic, Joseph Goebbels va pronunciar un discurs antisemita, dient que trobava vergonyós que en els últims tres mesos haguessin immigrat a Berlín 3.000 jueus, i els va aconsellar de que abandonessin la capital alemanya. Goebbels va demanar al públic que protestés davant d’aquella actitud jueva a Berlín. Tot i les proclames antisemites del ministre, aquell mateix dia en una reunió a la que hi varen assistir representants tant de la policia com del NSDAP, es va decidir posposar les propostes restrictives del ministre Goebbels que havia elaborat amb el comte Wolf Heinrich Graf Helldorf sobre els jueus de la capital.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Els nazis varen executar a diversos comunistes a la presó de Berlín-Plötzensee. Entre ells Liselotte Hermann per haver passat informació l’any 1934 al Comitè Central del KPD, a Suïssa, sobre el rearmament alemany i la construcció de fàbriques de munició.

Dissabte:

En la crisi txeca:

Adolf Hitler va donar a l’Estat Major, reticent en els seus plans bèl·lics, una nova orde general per al Cas Verd en el que s’afirmava que no hi havia cap possibilitat de que esclatés una guerra preventiva contra Alemanya. El dictador deixava clar que passaria a l’acció contra Txecoslovàquia i que estava convençut de que França no reaccionaria i que per tant la Gran Bretanya tampoc hi intervindria.

En el Reich:

A Alemanya:

A última hora de la tarda a Berlín, grups de civils varen començar a pintar les vitrines de les botigues jueves amb la paraula JUDE amb grans lletres vermelles, l’Estrella de David i caricatures jueves. A la Kurfürstendamm i la Tauentzienstrasse, els propietaris de les botigues jueves havien rebut l’ordre el dia anterior d’exhibir els seus noms en lletres blanques perquè fos més fàcil que els hi pintessin l’establiment. En el districte de l’Alexanderplatz, nois de les Joventuts Hitlerianes varen participar en les pintades i es varen saquejar algunes botigues i maltractar els seus propietaris.

---

Aquell dia va acabar l’operació de la Kripo que havia començat el 13 de juny per detenir als anomenats asocials aturats. En total es varen detenir a 8.000 persones.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Carl Bosch, que estava intentant aconseguir un visat perquè la científica Lise Meitner pogués treballar a Copenhaguen amb el científic Niels Bohr, va rebre la negativa del Ministeri de l’Interior de concedir-li el passaport sota l’argument de que no era desitjava que els jueus coneguts abandonessin Alemanya.

Dimecres:

En el Reich:

500 jueus procedents sobretot de Berlín i Breslau varen ingressar en el camp de concentració de Buchenwald. Varen ser allotjats en un bloc en el que no hi havia ni taules, ni bancs, ni llits, i el sostre estava cobert amb branques de pi sec.

A Suïssa:

L’artista expressionista alemany Ernst Ludwig Kirchner, perseguit pel règim nazi, va destruir moltes de les seves obres que guardava en la seva casa rural de Suïssa, va sortir-ne després i llavors es va disparar un tret al cor.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va posar la primera pedra de la Casa del Turisme Alemany. Es tractava de la primera i única edificació de la capital mundial, Germània, concebuda per Hitler i Albert Speer. Aquest va ser dels pocs edificis que pràcticament es varen acabar de construir.

---

El Govern va aprovar la tercera ordenança de la Llei de ciutadania del Reich, les Lleis de Nuremberg, que preveia la senyalització i la inscripció d’empreses industrials jueves per tal d’acabar en breu la influència jueva en l’economia. A part, el Govern va posar a partir de llavors més traves a l’emigració jueva.

Al mateix temps, segons un informe titulat Jueus en l’economia, a l’abril s’havia discutit el tema jueu i es deia que Wilhelm Frick havia dit que per tal de que els jueus alemanys poguessin viure del producte del seu comerç i altres béns, es requeriria una estricta supervisió estatal. 

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va discutir la campanya contra Txecoslovàquia amb destacats generals. El dictador volia parlar amb ells per convèncer-los i perquè no escoltessin les paraules del general Ludwig Beck, contrari a la intervenció. Per altre part, Hitler va retractar-se formalment davant el generalat a favor del general Werner von Fritsch, que havia sigut acusat des del gener de 1938 d’homosexual i que s’havia vist obligat a dimitir per aquesta acusació. Tot i ser readmès a l’Exèrcit, no es va produir la rehabilitació completa.

---

A la matinada, davant la falta de mà d’obra per al Pla Quadriennal, la Policia Criminal, seguint les ordres de Reinhard Heydrich, va començar a detenir a vagabunds a les sales d’espera d’estacions de ferrocarrils, albergs de vagabunds, refugis i llocs semblants. Es varen detenir una gran quantitat de vagabunds, borratxos, aturats sense residència fixa i proxenetes, en una operació que va durar fins el 18 de juny. En total es varen detenir a 8.000 asocials. En moltes zones la Policia es va excedir en la seva quota de detencions, que Heydrich havia estipulat en 200 en cada districte. En lloc de detenir a 3.000 persones, les SS varen informar de que n’havien detingut 10.000. Per exemple, a Frankfurt es varen detenir a 400 persones i a Hamburg 700.