Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va aprovar la construcció del pont penjant més gran del mon, que creuaria l’Elba a l’altura d’Hamburg.

---

El govern alemany va aprovar una llei per confiscar les obres d’art considerades degenerades i, d’aquesta manera, es donava legalitat retrospectiva a l’embargament d’aquestes obres d’art no només de les galeries i dels museus, sinó també de col·leccions privades sense cap tipus de compensació excepte en alguns casos.

---

Otto Gustav Waechter, que havia participat en el fallit cop d’Estat d’Àustria el 25 de juliol de 1934, va declarar davant del Tribunal Suprem del NSDAP que havia actuat aquell dia deliberadament contra la voluntat d’en Hitler. 

En la Guerra Civil espanyola:

A les 9:05 del matí, cinc bombarders Savoia S-79, provinents de l’aeroport de Son Sant Joan de Mallorca, varen bombardejar la ciutat de Granollers amb 750 quilograms d’explosius i metralla. L’atac va matar a 224 persones, tot i que La Vanguardia va parlar de 306 morts, i va destruir més d’un centenar d’edificis. Curiosament, la versió oficial republicana va culpar a la Legió Condor de l’atac i no va ser fins l’any 1986 quan es va trobar un document on confirmava que l’atac havia sigut obra dels italians.

Dilluns:

En la crisi txeca:

Adolf Hitler va aprovar la versió revisada del Cas Verd, l’atac a Txecoslovàquia. En el document, Hitler va deixar clar que era seva la decisió de dirigir contra Txecoslovàquia una acció militar en un futur pròxim amb l’objectiu d’eliminar la resistència en quatre dies utilitzant vehicles blindats i intensos atac aeris. Per produir l’atac, el dictador va explicar que necessitaven tenir un motiu exterior apropiat, una justificació política suficient, i una acció inesperada per sorprendre l’enemic. En el document també es deia que des del punt de vista militar i polític era preferible una acció ràpida basada en un accident que provoqués a Alemanya per tal de que no pogués quedar indiferent i la portés a dur a terme accions militars.

El document es va distribuir ràpidament a les diverses dependències de la Wehrmacht i es va donar l’ordre de dur a terme una acció militar contra Txecoslovàquia en un futur pròxim. Alfred Jodl va escriure que hi havia un cop més diferències entre Hitler i l’Exèrcit, ja que el dictador afirmava que tenien que actuar aquell any i que en canvi l’Exèrcit opinava que encara no podien operar, ja que creien que les potències occidentals intervindrien i no tindrien suficients recursos per fer-los front. Ludwig Beck, per exemple, va escriure en el seu Diari:

Tot i que Txecoslovàquia amb les seves fronteres actuals és intolerable per Alemanya, Gran Bretanya i França no toleraran més moviments en l'equilibri de poder a favor del Reich, que no està a punt per un nou conflicte.

A continuació, Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels per parlar d’aquella Operació i li va dir literalment en el seu ministre:

Aquest Estat de merda té que desaparèixer com més aviat millor.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Ludwig Beck va respondre els plans bèl·lics d’Adolf Hitler exposats el dia anterior en un memoràndum en que va criticar les conjectures polítiques del dictador sobre la Gran Bretanya i França, i les directrius operatives del Cas Verd, que preveia una invasió militar a Txecoslovàquia.

A la Gran Bretanya:

El govern britànic es va reunir d’emergència a la tarda per parlar de la situació a Txecoslovàquia i com haurien de reaccionar ells en cas d’un atac alemany.

Dissabte:

En la crisi txecoslovaca:

Adolf Hitler es va reunir amb representant txecs per parlar de Txecoslovàquia. Quan va sortir de la reunió va creure que l’havien tractat de forma despectiva i va començar a pensar encara amb més profunditat sobre la invasió a Txecoslovàquia. Seguidament, de forma improvisada, va convocar a tots els seus comandants militars: Wilhelm Keitel,  Ludwig Beck, Walther von Brauchitsch, Erich Raeder i Hermann Göering, així com als ministres d’Exteriors Joachim von Ribbentrop i Constantin von Neurath, a una conferència en la que va definir la declaració de guerra contra els txecs cap a l‘1 d’octubre de 1938 si les circumstàncies internacionals ho feien possible. Hitler va assegurar que ni la Gran Bretanya ni França estaven en condicions d’intervenir per la seva falta de preparació militar i de voluntat, i va afirmar que volia Txecoslovàquia fora del mapa. A més, va declarar que Alemanya era més forta que el 1914 i va enumerar els seus èxits des de 1933. El dictador va presentar com a raons per actuar immediatament l’estat incomplet de les fortificacions txeques, el subdesenvolupament dels programes d’armament britànic i francès, i la situació internacional favorable. Un cop va enumerar les raons per actuar, va ordenar que es comencessin els treballs de construcció d’una gran línia de fortificacions en la frontera occidental d’Alemanya.

En el Reich:

A Alemanya:

Reinhard Heydrich va ordenar que s’empresonessin als jueus homes soviètics en camps de concentració fins que es poguessin aportar proves de que emigrarien en breu.

Divendres:

En el Reich:

A Berlín, un miler de persones varen recórrer algunes zones de la ciutat destrossant els aparadors de les botigues que pertanyien als jueus i incitaven a la policia a posar als propietaris sota detenció preventiva. A Viena, la Gestapo va acabar amb les detencions de jueus amb antecedents delictius començades el 25 de maig. En total varen detenir a 1.900 jueu que varen ser enviats al camp de concentració de Dachau, on varen ser segregats dels demés presoners i varen rebre un tracte encara més brutal.

Dijous:

En el Reich:

A Wolfsburg, Adolf Hitler va posar la primera pedra d’un enorme complex industrial, on el moviment Força a Través de l’Alegria havia de construir el Cotxe Popular, el Volkswagen, dissenyat per Ferdinand Porsche. Per aquell projecte es va fundar la ciutat Stadt des KdF-Wagens bei Fallersleben, on hi haurien de viure els treballadors i els seus familiars.

Més de 70.000 persones arribades en tren de tots els racons d’Alemanya varen ser presents a la cerimònia que va ser retransmesa per la ràdio nacional. El públic es va col·locar al llarg de la carretera que conduïa al lloc de la construcció. Porsche, Hitler i els jerarques nazis varen ser presents a l’acte. El dictador va arribar-hi en un Kdf-Wagen, el VW-38 descapotable, conduït per  Porsche. En la zona acordonada i reservada per Hitler i el seu entorn s’hi varen col·locar tres models de Volkswagen estratègicament situats davant la tribuna de fusta decorada amb fulles fresques dels boscos. Hitler va pronunciar, sota un sol abrasador, un discurs on va exclamar que odiava la paraula impossible, fent referència a que aquell projecte semblava una quimera feia quatre dies. Però sorprenentment, Hitler va anunciar que aquests nous vehicles no es dirien Volkswagen sinó Kraft durch Freude-Wagen (cotxe de la força a través de l’Alegria, en honor al DAF. Porsche, situat darrere Hitler, no va poder evitar fer una cara de circumstàncies davant d’aquella anunci, ja que no s’ho esperava i tenia clar que el cotxe es diria Volkswagen. Després de l’acte, Ferry, el fill de Porsche de només 28 anys, va conduir a Hitler de retorn al seu tren privat. El seu pare, decebut, anava assegut darrere.

Dimecres:

En el Reich:

Des d’aquell dia fins al 27 de maig la Gestapo de Viena va detenir a 1.900 jueus amb antecedents delictius i els va enviar al camp de concentració de Dachau, on varen ser segregats de la resta de presoners i maltractats de manera més brutal.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Aquell dia es va inaugurar l’exposició La música degenerada, Entartete Musik, on es mostrava bàsicament la música de compositors jueus.

A Àustria:

Otto Wächter va ser nomenat comissari en el Ministeri de Liquidació del governador austríac Arthur Seyss-Inquart. La seva tasca era la d’acomiadar a tots els funcionaris austríacs que no fossin del gust del règim. Wächter va tenir poca feina perquè l’antic govern ja aplicava restriccions antisemites per accedir a la burocràcia de l’Estat.

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Des d’Obersalzberg, Adolf Hitler va ordenar a Joachim von Ribbentrop que informés a l’enviat txec de que Alemanya no tenia la intenció d’atacar Txecoslovàquia i que els rumors sobre la concentració de tropes alemanyes a les seves fronteres no tenien cap fonament. 

En la Guerra Civil espanyola:

El Wilhelm Gustloff va entrar a la ria de Vigo per repatriar als soldats de la Legió Cóndor. 

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va inaugurar les obres del metro de Munic.

---

A Düsseldorf, el govern va inaugurar, aprofitant que era el 150è aniversari de Richard Wagner, una exposició de música degenerant. Es volia demostrar que la música jueva i bolxevic era degenerant i contrària a la cultura alemanya i per aquest fet es varen exposar les obres de Schönenberg, Kurt Weill, Paul Hindemith, Schreker, Krenek i Otto Klemperer entre altres. En el fulletó de l’exposició hi figurava un saxofonista negra amb l’estrella groga. Subtitulada Un ajustament de comptes, l’exposició va ser un fracàs.

En la crisi txecoslovaca:

Hitler va cridar al seu ministre Joachim von Ribbentrop perquè es reunís amb ell al Berghof.

---

A Berlín, Neville Henderson es va reunir en el Ministeri d’Afers Exteriors amb Ernst von Weizsäcker per entregar-li un missatge personal de lord Halifax en el qual s’insistia sobre la gravetat de la situació txecoslovaca. Quan l’ambaixador va tornar a la seva casa es va trobar amb l’ambaixador francès André François-Poncet, que li va preguntar per què estava evacuant el seu personal de l’Ambaixada. Henderson li va assegurar que no era certa aquesta informació. El que havia passat és que el dia anterior l’agregat naval de l’Ambaixada va fer un viatge amb la seva família, però per un problema no hi havia lloc en el tren per la família i la companyia ferroviària va oferir un vagó extra al comboi, fet que va aprofitar l’agregat per convèncer a dues famílies més de diplomàtics britànics perquè s’unissin a ells. D’aquesta manera alguns varen pensar que l’Ambaixada britànica s’estava retirant. Però l’assumpte no va acabar aquí, ja que just creuar la porta de casa seva l’ambaixador va rebre una trucada urgent del seu Govern en que li preguntaven per què estaven evacuant dones i nens en un vagó especial. Poc després va trucar Von Weizsäcker i li va demanar a l’ambaixador que no fos tan alarmista. Henderson al final no va tenir més remei que prohibit tots els demés viatges.

Al mateix temps, a Londres, lord Halifax va convocar en el Foreign Office a l’ambaixador alemany, Herbert Dirksen, i li va confessar que estava molt preocupat per la situació.

---

L’agregat militar britànic Mason MacFarlane i el comandant Strong es varen dirigir a Saxònia i Silèsia per comprovar si els alemanys havien mobilitzat les seves tropes cap a Txecoslovàquia, tal hi com deia el govern txec i les ambaixades francesa i britànica a Praga. Un cop varen inspeccionar la zona varen veure que no havia el moviment de tropes anunciat.