Dissabte:

A Txecoslovàquia:

Es varen celebrar eleccions general, tot i que el govern txec, alterat per una possible amenaça militar d’Alemanya, va continuar com el dia anterior mobilitzant el seu exèrcit. Els alemanys, a través del secretari d’Estat Ernst von Weizsäcker varen assegurar a l’ambaixador britànic que cap unitat militar havia sigut traslladada a la frontera amb Txecoslovàquia. Però la realitat era una altra. El general Krejci, cap de l’Estat Major txec, va comunicar a l’agregat militar alemany a Praga, el coronel Toussaing, que tenia proves irrefutables d’una gran concentració de 8 a 10 divisions alemanyes a Saxònia. 

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, durant aquell matí, Neville Henderson es va reunir en el Ministeri d’Afers Exteriors amb Joachim von Ribbentrop, que aquest enfadat i agressiu, li va retreure les declaracions que havia fet a l’agència Reuters i va rebutjar proporcionar-li més informació militar. El ministre va mencionar-li l’assassinat de dos alemanys dels Sudets i li va assegurar que si aquestes provocacions continuaven Txecoslovàquia seria destruïda.

A la tarda, l’ambaixador britànic va rebre un instruccions de lord Halifax de tornar al Ministeri d’Afers Exteriors per informar a Von Ribbentrop de que els francesos estaven obligats a intervenir en el cas de que es produís un atac contra Txecoslovàquia i que els alemanys no havien de comptar amb que els britànics es quedessin al marge. Quan va informar al ministre, aquest, enfadat, li va contestar que si França cometia la bogeria d’atacar-los es conduiria a la que seria segurament la derrota de la història de França, i que si la Gran Bretanya s’unís a ells, llavors haurien de combatre un cop més fins la mort. 

A la nit, mentre Henderson estava sopant amb uns seus amics, uns treballs de demolició varen sonar com una bomba. Alertat, l’ambaixador va comentar que li semblava que havia començat la guerra. Quan a Hermann Göering li varen explicar l’anècdota, el ministre li va confessar a Henderson que a ell també s’havia sobresaltat pel soroll, i li va assegurar que havia pensat que els txecs havien començar la guerra.

En el mateix sentit, informes confidencials escrits pel coronel Alfred Jodl a la Wilhelmstrasse asseguraven que no existia cap concentració de forces armades txeques a Silèsia o a la Baixa Àustria. 

A la Gran Bretanya:

Neville Chamberlain estava pescant truites al riu quan el varen anar a buscar per comunicar-li que no deixaven de rebre telegrames des d’aquell matí en els que s’avisava de que s’estaven desplegat tropes alemanyes al llarg de la frontera txecoslovaca. S’havien vist la 7º i la 17º divisions d’infanteria avançant cap a la frontera bavaresa, i que alguns avions alemanys havien sobrevolat el nord de Bohèmia. A les tres de la tarda, el Ministeri d’Afers Exteriors varen rebre detalls de l’entrevista que havien mantingut Henderson i Von Ribbentrop. 

A França:

A la tarda, el govern francès va ratificar el seu compromís amb Txecoslovàquia. 

Divendres:

Preparant la invasió de Txecoslovàquia:

Wilhelm Keitel va enviar a Adolf Hitler, que es trobava en el Berghof, una nova versió del Cas Verd, la invasió a Àustria, on es planejava un atac contra Txecoslovàquia en un futur immediat. L’esborrany començava dient que no era la intenció aixafar Txecoslovàquia amb una operació militar en un futur proper, però, segons les previsions de Keitel, una operació militar en si s’havia d’aconseguir en quatre dies amb un èxit tant enorme que espantaria a les potències occidentals. El pla també comptava amb una possible intervenció a Hongria i a Polònia.

Al migdia, l’ambaixador alemanya a Praga, Ernst Eisenlohr, va rebre una trucada del ministre d’Afers Exteriors txec, Krofta, que li va comunicar que el govern txecoslovac estava intranquil pels moviments de les tropes alemanyes a Saxònia i que havien tingut que prendre mesures. Les informacions que tenien els txecs sobre el moviment de tropes també les varen rebre les ambaixades francesa i britànica. L’ambaixador li va respondre que no existia cap motiu per inquietar-se, però que desitjava, arribat el cas, que Berlín l’informés immediatament del que es preparava. Eisenlohr va informar ràpidament al seu Govern d’aquesta conversa.

En una sessió extraordinària del gabinet txec a la tarda en el castell de Hradschin sota la presidència d’Edvard Benes, es va decidir la immediata mobilització parcial de l’Exèrcit. Una reserva va ser cridada a files i certs elements tècnics de la reserva varen ser mobilitzats. Ràpidament, l’ambaixador alemany va enviar a Berlín des de Praga un telegrama xifrat que deia que a conseqüència dels moviments de tropes alemanyes, els txecs havien enviat tropes a la frontera de Bohèmia i Saxònia. El secretari d’Ambaixada alemany, Günther Altenbyrg, va manifestar que mai havia escoltat que hi haguessin hagut moviments de tropes contra Txecoslovàquia i va trucar de seguida a l’Alt Comandament de la Wehrmacht, que li varen indicar que cap soldat havia sigut enviat a la frontera txeca. A la tarda, el govern txecoslovac, alterat per l’amenaça militar directa per part d’Alemanya, va ordenar la mobilització general del seu exèrcit i es va cridar a una quinta i a alguns tècnics pertanyents a la reserva.

per la seva part, el ministre txecoslovac Krofta també va trucar durant aquella jornada a l’agregat diplomàtic britànic a Praga, Basil Newton, per informar-lo  dels moviments de tropes alemanyes a la frontera txecoslovaca i li va demanar que Neville Henderson investigués què passava. L’ambaixador britànic es va dirigir al Ministeri d’Afers Exteriors alemany, on el secretari d’Estat, Ernst von Weizsäcker, va trucar al general Wilhelm Keitel per tenir més informació. El secretari li va dir a Henderson, que Keitel l’hi havia assegurat que aquestes informacions de moviments de tropes alemanyes només eren rumors absurds, ja que no s’havien reunit tropes a Saxònia sinó a Königsbrück per realitzar maniobres rutinàries. Però l’ambaixador no es va acabar de creure’s aquests informació i li va recordar a Von Weizsäcker que havien dit el mateix abans d’envair Àustria. El secretari llavors el va amenaçar de que si passava qualsevol cosa durant les eleccions locals en els Sudets d’aquell diumenge, Hitler donaria l’ordre de traspassar la frontera txecoslovaca.

En el Reich:

A Àustria:

El govern alemany va ampliar i estendre les Lleis de Nuremberg a Àustria. Aquesta disposició va ser firmada per Rudolf Hess.

Dijous:

A Txecoslovàquia:

Les ambaixades francesa i britànica i el govern de Praga varen rebre informes, igual que l’endemà, sobre el moviment de tropes alemanyes a prop de la frontera txeca que tots es prenien seriosament per l’estrident propaganda anti-txeca i la tensió en els Sudets per les eleccions que s’havien de celebrar imminentment. Precisament, aquell dia un diari de Leipzig va anunciat l’existència de moviments de tropes a Alemanya. Al vespre, l’ambaixador Neville Henderson va rebre un telegrama del cònsol interí de Dresden en que li comunicava que al llarg de la frontera sud amb Txecoslovàquia s’havien concentrat tropes alemanyes i que l’Exèrcit havia suspès els permisos pel cap de setmana. L’ambaixador no li va fer gaire cas, ja que va informar en el seu Govern de que no hi havia cap prova d’activitat anormal a Berlín i considerava que el permís cancel·lat es devia a les eleccions locals que el diumenge s’havien de celebrar en els districtes dels Sudets.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, Adolf Hitler ara va demanar en el OKW informació exacte de les fortificacions construïdes pels txecs en les muntanyes dels sudets i a tot el llarg de la frontera. Des de Berlín, Kurt Zeitzler li va contestar amb un extens telegrama alt secret sobre els treballs de defensa dels txecs. Els treballs eren importants.

---

La Gestapo va entregar un memoràndum a Wolf Heinrich Graf Helldorf, on es proposaven noves maneres de segregar i assetjar els jueus a Berlín.

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Konrad Henlein va tornar de Londres, però es va aturar a Berchtesgaden per reunir-se amb Adolf Hitler per rebre noves instruccions després de que els hagués dit en els britànics que els sudets no acceptarien les ofertes del govern txec.

---

Hugh R. Wilson, l’ambaixador nord-americà, es va reunir amb Ernst von Weizsäcker per parlar sobre la crisi dels sudets. A l’ambaixador li varen comunicar que temien que les autoritats txeques provoquessin deliberadament una crisi europea per intentar impedir la desintegració de Txecoslovàquia. 

A la Gran Bretanya:

Els corresponsals dels diaris novaiorquesos a Londres varen publicar en els seus respectius diaris una declaració de Neville Chamberlain durant un dinar a casa de Lady Astor. El primer ministre, segons els periodistes, havia dit que ni la Gran Bretanya, ni França i ni la Unió Soviètica ajudarien Txecoslovàquia en el cas d’un atac alemany, i que el govern britànic apropava el retorn a Alemanya del territori dels Sudets perquè consideraven que l’Estat txecoslovac no podia continuar sota aquesta forma. Aquest article va ser estudiat pel Ministeri d’Afers Exteriors alemany.

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Konrad Henlein es va traslladar en secret a la Wilhelmstrasse per rebre instruccions de Joachim von Ribbentrop sobre la manera de fer callar als britànics, que demanaven al govern txec que concedís concessions als sudets, quan anés aquella nit a Londres per veure sir Robert Vasittart, el principal conseller de lord Halifax, i altres funcionaris britànics. Precisament, aquell dia l’ambaixador alemany a Praga li va aconsellar a Von Ribbentrop mantenir en secret i anar en prudència amb les activitats de la delegació, com en la de transmetre diners i ordres al Partit Sudet Alemany, el SpD.

A Txecoslovàquia:

Al vespre, l’agent A-54 va informar al govern txec sobre un imminent atac en els territoris fronteres per grups de xoc de la Wehrmacht amb el suport de formacions de les SS el 22 de maig. Aquesta informació va portar a que el govern txecoslovac mobilitzés el seu Exèrcit el 21 de maig.

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va donar per finalitzat el seu viatge a Itàlia i a la nit va tornar a Alemanya amb els seus companys de viatge. Hermann Göering va fer una crida perquè se’l rebés triomfalment i es va obligar a posar banderes fins a nova ordre.

---

El govern alemany va aprovar un decret on aplicava les Lleis de Nuremberg del 15 de setembre de 1935 a Àustria.