Dissabte:

En el Reich:

Després de la seva renúncia com a ambaixador austríac a Viena el dia anterior, Franz von Papen es va reunir amb al secretari d’Estat del Exterior austríac, el doctor Guido Schmidt, i un diplomàtic austríac per explicar-los els motius de la seva renúncia. Després de la conferència, Von Papen es va dirigir acompanyat pel seu amic Ketteler a l’estació i va agafar el tren direcció a Salzburg amb l’objectiu d’entrevistar-se amb Adolf Hitler per saber per què el dia anterior havia fet tants canvis al govern. Quan el tren va arribar a Salzburg, ja de nit, Von Papen va trucar al secretari Martin Bormann per saber si es podia dirigir a Obersalzberg. Quan li varen confirmar, va agafar un automòbil fins a la frontera, i amb un cotxe de lloguer va dirigir-se a Berchtesgaden. Un cop va arribar al pont, va tenir que utilitzar les cadenes per la neu per pujar les empinades carreteres de la muntanya fins arribar al Berghof, on en seguit es va reunir amb Hitler, que semblava estar molt cansat. L’ex vicecanceller li va dir que no havia de lamentar la pèrdua del seu lloc perquè la seva posició econòmica era molt bona, però li va confessar que li sabia greu perdre aquell càrrec de representant del Reich a Àustria perquè s’havia fet a la idea de que estava fent alguna cosa per Alemanya. Seguidament, li va explicar que els austríacs volien buscar a través de la negociació acords amb Alemanya i que el mateix canceller Kurt von Schuschnigg li havia expressat el seu desig de reunir-se amb ell. Quan Hitler va sentir que el canceller austríac es volia reunir amb ell, es va dirigir cap a Von Papen i li va dir que això era precisament el que volia i li va demanar que tornés a Viena i preparés una entrevista amb ell en el Berghof. Però Von Papen li va dir que era impossible perquè havia entregat a les autoritats austríaques la seva renúncia com a ambaixador a Viena i que la premsa nacional ja s’havia fet ressò d’aquella notícia. Hitler li va contestar que no importava i li va tornar a ordenar que es dirigís a Viena per preparar l’entrevista amb el canceller austríac.

En la crisi Blomberg-Fritsch:

Els canvis del govern del dia anterior varen portar molts rumors sobre la relació entre Hitler i l’Exèrcit, i els diaris alemanys varen sortir editats aquell dia amb totes les pàgines parlant sobre els retocs que s’acabaven de fer. La Völkischer Beobachter va sortir amb el titular:

La més forta concentració de poders en les mans del Führer!

A la tarda, un Hitler pàl·lid i cansat, es va reunir amb els seus generals per calmar-los després de tants canvis, i els va dir que els rumors de que Heinrich Himmler assumiria el comandament de l’Exèrcit no eren més que tonteries demencials. Llavors els va explicar el què havia passat, va citar els informes policials i va llegir fragments del anàlisis incriminatori sobre el general Werner von Fritsch redactats pel ministre Frantz Gürtner. Els oficials convocats es varen quedar horroritzats sabent tot el què havia passat, però no varen presentar objeccions. Hitler també es va reunir per últim cop amb el seu Gabinet i els va explicar els motius reals de tants canvis el dia anterior. Hitler no permetria que es tornessin a reunir tots els seus ministres.

---

Després de la dimissió de Constantin von Neurath com a ministre d’Exteriors, es va oficialitzar el nomenament de Joachim von Ribbentrop com el seu successor.

Divendres:

En la crisi Blomberg-Fritsch:

Adolf Hitler va fer molts ajustaments tant dins del seu executiu com a dins de l’Exèrcit. Un dels canvis més importants va ser l’anunci de que el general Werner von Blomberg s’havia retirat com a ministre de Guerra per motius de salut. Per acomiadar-se d’ell, li va escriure una missiva on li donava les gràcies pels seus serveis prestats. Hitler va anunciar que assumiria les funcions del Ministeri de Guerra, que a partir d’aquell moment desapareixeria. Per substituir-lo va crear un Alt Comandament de les Forces Armades (Oberkommando der Wehrmacht, OKW). Hitler va firmar un decret que deia que ell assumiria directament i personalment el comandament de totes les forces armades amb poders absoluts, i que el OKW seria liderat per Wilhelm Keitel. Per la seva part, el Abwehr va passar a denominar-se oficialment Amt Ausland/Abwehr im Oberkommando der Wehrmacht (Afers Exteriors/Oficina de Defensa de les Forces Armades de l’Alt Estat Major). Al mateix temps de que anunciava que Von Blomberg deixava el seu càrrec, també es notificava que Werner von Fritsch s’havia retirat com a cap de l’Alt Comandament de l’Exèrcit per també motius de salut. Hitler, igual que amb Von Blomberg, va escriure-li una missiva per agrair-li els seus serveis prestats i la seva actuació en la reconstrucció de l’Exèrcit. En el lloc de Von Fritsch va ser nomenat el general d’artilleria Walter von Brauchitsch. Un cop confirmades les destitucions, a la nit, Hitler va pronunciar un discurs per ràdio per explicar la dimissió de Von Blomberg i de Von Fritsch i va anunciar que suprimia el Ministeri de Guerra. Per justificar tots aquells canvis, va dir que s’havien efectuat per aconseguir la concentració més sòlida de totes les forces polítiques, militars i econòmiques en les seves mans. A més, es va destituir a 13 generals, i altres 43 varen ser traslladats o varen passar a la reserva. La mateixa sort varen patir cert número d’oficials d’alta graduació. Personalment, Hitler va nomenar a Hermann Göering general mariscal de camp.

Continuant amb els retocs ara dins del seu govern, Hitler també va acceptar la dimissió de Constantin von Neurath com a ministre d’Afers Exteriors i va nomenar a Joachim von Ribbentrop en el seu lloc. Von Neurath va ser nomenat president del Gabinet Ministerial secret i va conservar el títol de ministre. En una carta manuscrita dirigia a Von Neurath, li va manifestar que utilitzaria la seva experiència com a diplomàtic. També va cessar en persona a l’ambaixador a Itàlia, Ulrich von Hassell, pel seu rebuig a la seva política exterior estant encontra del pacte entre Alemanya, Itàlia i Japó. També va ser rellevat l’ambaixador de Tòquio, Herbert von Dirksen. Els altres canvis importants que va fer Hitler en aquella jornada varen ser els nomenaments d’Ernst von Weizsäcker com a Secretari d’Estat i el del doctor Ernst Woermann com a Sotssecretari d’Estat. 

Després de fer tots aquest ajustaments, Hitler es va reunir amb el nou ministre d’Afers Exteriors, Von Ribbentrop, per explicar-li tots els canvis que havia fet i les seves noves missions. A continuació, es va reunir amb Keitel i Walther von Brauchitsch. Només asseure’s, Hitler es va aixecar de la butaca, va encaixar la mà a Von Brauchitsch i el va nomenar comandant en cap de l’Exèrcit. El doctor Hans-Heinrich Lammers va ser l’encarregat de trucar a les persones corresponents per informar del nomenament de Von Brauchitsch. A continuació, Hitler va presentar a Keitel i a Von Brauchitsch al nou Gabinet amb un breu discurs i Lammers va ser l’encarregat de llegir els altres canvis que s’havien fet dins del Gabinet i l’ordre que creava un nou Consell Privat del Gabinet. Cap dels presents va presentar cap objecció. Un cop acabada la reunió, Hitler va marxar al Berghof acompanyat per Rudolf Schmundt, que acabava de ser nomenat cap militar adjunt per recomanació de Keitel, el capità Engel, que havia sigut designat pels desitjos de Von Brauchitsch, el comandant Albrecht, adjunt naval i el capità Nicolaus von Below, adjunt de la Luftwaffe. 

A Àustria:

A Viena, Franz von Papen va rebre una trucada de Hans Heinrich Lammers que li ordenava per ordres de Hitler que tornés de Viena perquè la seva missió havia acabat, i el va informar de les destitucions de Von Neurath i les dels ambaixadors Von Hassell i Von Dirksen. Ni Von Papen ni el seu entorn varen entendre per què Hitler havia fet tots aquells canvis al govern, però de seguida varen començar a entendre que l’objectiu era atacar Àustria. Llavors, Von Papen, que segons comentaria més tard es va quedar sense veu, va començar a patir per la seva seguretat perquè tenia por de que no aprofitessin l’ocasió per cometre més assassinats com el 30 de juny de 1934, que de ben poc li va costar la vida, i sobretot temia a Reinhard Heydrich. Després de reflexionar-hi, Von Papen es va asseure a la taula del seu despatx i va redactar el seu cessament com a diplomàtic a Àustria. L’antic vice-president del govern de Hitler va decidir depositar les còpies de tota la seva correspondència amb Hitler a Suïssa per si li “passava alguna cosa”.

Dijous:

En el Reich:

Tot i que estava dat i beneït, Adolf Hitler li va demanar en el general Werner von Fritsch que dimitís del seu càrrec de cap de l’Exèrcit pel seu escàndol i el seu judici en què se l’acusava de pagar diners per amagar la seva suposada homosexualitat. L’endemà seria rellevat, però en un futur judici serà absolt dels càrrecs dels quals se l’acusava.

---

Ilse Hess, la dona del lloctinent Rudolf Hess, va escriure una carta a la dona de l’assistent del seu marit, Aldred Leitgen, que el doctor Theodor Morell havia ajudat al seu marit i a altres sobretot en afeccions del cor.

Dimecres:

En el Reich:

Erich Raeder, comandant en cap de la Marina de guerra, va sortir d’una reunió amb Adolf Hitler a Berlín molt alterat, cosa que no era gens bo per la seva salut perquè havia patit més d’un infart. Hitler li havia comunicat que el ministre d’Afers Exteriors, Constantin von Neurath, seria substituït per Joachim von Ribbentrop, i que Walther von Brauchitsch substituiria a Werner von Fritsch com a comandant en cap de l’exèrcit de terra. També li va comunicar que ell es faria càrrec del comandament suprem de la Wehrmacht, que fins llavors era càrrec de Werner von Blomberg, i també li va dir que havia nomenat a Wilhelm Keitel com a cap del seu Estat Major. Raeder estava preocupat perquè veia com Hitler anava avançant amb els seus propòsits d’augmentar l’activitat bèl·lica, i ell s’oposava a un enfrontament militar amb França i la Gran Bretanya.

---

En ocasió del 65è aniversari de Von Neurath, Hitler li va comunicar que l’obligava a dimitir com a ministre d’Afers Exteriors.

En la Guerra Civil espanyola:

Benito Mussolini li va escriure una carta a Francisco Franco en la qual el va amenaçar de retirar-li el seu suport militar si no s’intensificava l’esforç bèl·lic.

Dilluns:

En el Reich:

Després de que Werner von Fritsch s’hagués negat a defensar-se de l’acusació d’homosexualitat, l’Estat Major va obligar a Adolf Hitler a accedir a una investigació formal.

---

A Munic va finalitzar l’exposició L’etern jueu, que s’havia inaugurat el 8 de novembre de 1937, i en què es volia demostrar les característiques externes típiques dels jueus i exposar els seus suposats lligams amb els asiàtics. L’exposició va atreure a 412.300 visitants i a 5.000 periodistes de diaris.

En la Guerra Civil espanyola:

Després del dia anterior haver formalitzat el seu nou govern, Francisco Franco va rebre a diferents representants estrangers com el diplomàtic britànic Rogert Hodgson. El britànic li va assegurar que el seu govern esperava mantenir relacions amistoses amb el seu. Franco, per la seva part, li va mostrar el seu agraïment per les seves paraules i li va dir que tenia sentiments afectuosos cap al poble britànic i li va assegurar que el seu nou govern es basava en les idees angleses.

Diumenge:

En el Reich:

A Berlín es va celebrar la pujada el poder del partit nazi el 30 de gener de 1933 amb una gran festa organitzada pel partit a la Cancelleria del Reich. Es va fer una gran desfilada pels carrers de la capital i entre les divisions que varen desfilar hi havia la Leibstandarte Adolf Hitler. Entre els assistents a l’acte hi havia l’ambaixador Joachim von Ribbentrop, al qui Adolf Hitler li va demanar que es quedés uns dies més a la capital alemanya perquè li volia comentar que passarien en breu esdeveniments que afectarien a la seva persona (4 de febrer de 1938).

Tot i la celebració, l’ambient era molt tens per la crisis Blomberg-Fritsch, alguns inclús remorejaven de que l’Exèrcit estaria disposat a arrestar al govern en sentir-se ofesa en veure que el seu ministre i el seu cap es veien oblidats a dimitir. Qui també estava emprenyar era Heinrich Himmler, ja que Werner von Fritsch no confessava la seva homosexualitat després dels interrogatoris que li feien des de feia dies. De fet, pràcticament tothom sabia que el comandant suprem era innocent. Aquella mateixa tarda, Hans Bernd Gisevius va saber pel cap de la Kripo que el cas Fritsch havia nascut d’una equivocació. 

També hi va haver cert enrenou entre les files de l’Exèrcit quan es va saber que el substitut de Von Fritsch, Walter von Brauchitsch, volia divorciar-se, però la seva esposa no. Tot feia pensar que hi podria haver un nou escàndol dins de les files de l’Exèrcit. Per tal d’evitar-ho, Wilhelm Keitel va trucar al fill de Von Brauchitsch perquè pressionés a la seva mare hi acceptés el divorci.

---

Adolf Hitler va designar a Albert Speer Inspector General d’Edificis de la Capital Nacional amb l’encàrrec de transformar Berlín en la capital del món, Germània, el 1950. A continuació, Hitler va fer entrega dels documents i les condecoracions corresponents al Premi Nacional. A Alfred Rosenberg li va entregar una estrella en un estoig de cuir i en donar-li la insígnia li va dedicar una elogiadores paraules.

---

En una entrevista a la Berliner Tageblatt, lord Londonderry va reiterar el seu convenciment de que Hitler i el govern alemany tenien el desig de mantenir la pau i va criticar la decisió de la Societat de Nacions com una amenaça i un perill.

En la Guerra Civil espanyola:

L’aviació italiana va llançar les seves bombes contra la ciutat de Barcelona.

---

Francisco Franco va confirmar la formació del seu primer govern amb Ramón Serrano Suñer com a figura central i ministre de Governació. El general autoproclamat Generalíssim, va declarar que el nou govern seguiria una política de cort totalitària, eliminant la lluita de classes, els partits polítics i les pràctiques electorals de la democràcia liberal.

Werner von Fritsch es va dirigir per tercer cop al quarter general de la Gestapo en el Prinz-Albrecht-Strasse per ser sotmès a un altra interrogatori. Von Fritsch ja va veure que no el citaven perquè expliqués la veritat sinó perquè confessés de que era culpable d’un acte que no ho era. Aquest cop els nazis varen convocar a l’interrogatori amistats i antics col·laboradors del cap de l’Alt Comandament de l’Exèrcit per preguntar’ls-hi si Von Fritsch era homosexual i si era un enemic del règim.

Divendres:

En el Reich:

Werner von Fritsch es va tornar a dirigir al quarter general de la Gestapo, en el Prinz-Albrechtstrasse, per ser sotmès per segon cop a un interrogatori per part del Oberführer SS Karl Werner Best després de ser acusat de pagar diners per amagar la seva homosexualitat. Aquest cop va ser interrogat per un jove brigadeführer de les SS que el va tractar malament. El funcionari de les SS li va aconsellar que confessés la veritat, però Von Fritsch va tornar a dir que no tenia res a declarar perquè no havia comès cap acte vergonyós.

---

El ja ex ministre de Defensa, Werner von Blomberg, va creuar la frontera en direcció a Itàlia per començar un any a l’exili. Tot i que ja no tenia el seu salari com a ministre, va gaudir d’una indemnització per acomiadament de 50.000 Reichsmarks i d’una pensió completa de mariscal de camp. Abans d’abandonar el país, Von Blomberg es va reunir amb el seu consogre, Wilhelm Keitel, per entregar-li les claus de la seva caixa forta i dos grans sobres segellats. En un hi havia la secreta Ordre de Successió d’Adolf Hitler, i en l’altra el memoràndum de Von Fritsch sobre el comandament de les Forces Armades que havia presentat a la primavera de 1937. En acomiadar-se, Von Blomberg el va informar de que s’embarcaria en un viatge per l’oceà Índic, però que abans passaria unes setmanes a Itàlia. 

---

El Govern va ordenar internar en camps de concentració a les persones considerades gandules o no productives per l’economia, Arbeitsscheue Element. 

---

El campió automobilístic Bernd Rosemeyer va intentar trencar el rècord de velocitat per la marca Mercedes. El pilot va passar els 450 quilòmetres per hores, però es va sortir de la pista i es va matar. La seva mort va ser aprofitada pels nazis per celebrar un enterrament amb honors militars.

En la Guerra Civil espanyola:

El govern turc de Kemal Ataturk va reconèixer el govern colpista de Burgos. 

Dijous:

En la crisi Blomberg-Fritsch:

A les onze del matí, l’ex ministre de Defensa, el general Werner von Blomberg, que es va veure obligat a dimitir del seu càrrec de ministre quan es va saber que la seva nova esposa, Margarethe Gruhn, havia posat el 1931 per unes fotos pornogràfiques preses per un jueu txec i que també havia format part d’un registre de conegudes prostitutes de la policia de Berlín, es va dirigir vestit de paisà a la Cancelleria per reunir-se amb Adolf Hitler. Després de tractar-lo amb cortesia i de desitjar-li unes felices vacances a Itàlia, concretament a Capri, li va preguntar, com havia fet el dia anterior amb Wilhelm Keitel, qui havia de ser el seu substitut com a ministre de l’Exèrcit. Von Blomberg li va respondre que hauria de ser el ministre Hermann Göering, però Hitler li va dir que era impossible perquè no tenia la talla per un càrrec tant important. Llavors, Von Blomberg li va dir el nom del general Werner von Fritsch, i Hitler li va respondre que aquest encara menys. A continuació, Von Blomberg li va dir que el millor que podia fer era que l’ocupés ell mateix el càrrec, resposta que ara sí que va satisfer en el dictador. Després, Hitler li va dir que escriuria una carta en el dictador Benito Mussolini per demanar-li que el cuidés durant les seves vacances d’un any a Itàlia. Per culpa d’aquella crisi amb el seu ministre i amb el cap de l’Exèrcit, Hitler, que estava pàl·lid i cansat de l’assumpte, no dormia bé des de feia nits, va cancel·lar el seu gran discurs davant del Reichstag de l’aniversari de la pujada al poder i la reunió del gabinet del Reich. Aquesta va ser l’última vegada que es varen veure el ja ex ministre de Defensa i el dictador. 

Tot i que Hitler va demanar que Von Blomberg gaudís d’una bona estada a Itàlia, l’almirall Erich Raeder va enviar el seu ajudant, el tinent Von Wangenheim, a Capri per demanar-li a Von Blomberg que, per honor a la oficialitat, es divorciés. Però el tinent no va complir les ordres de Raeder i es va excedir perquè li va suggerir en el seu antic cap que es suïcidés i, inclús, li va deixar un revòlver. Von Blomberg no va acceptar l’arma. 

A la tarda, tal hi com li havia demanat Hitler, Keitel es va presentar a la Cancelleria per reunir-se amb el dictador. Hitler li va explicar que Von Fritsch estava fortament incriminat i que resultava impossible que continués en el seu càrrec de cap de l’Exèrcit. Llavors va començar a renegar contra Friedrich Hossbach per haver advertit a Von Fritsch de les acusacions que hi havia contra ell i va afirmar que no el volia veure més. Keitel li va dir que li explicaria a Hossbach el malestar que hi havia contra ell i que li suggeriria que fos substituït. Keitel li va proposar el nom de Rudolf Schmundt i Hitler el va acceptar de bones a primeres. Llavors, Keitel li va tornar a insistir de que posés a Göering en el lloc de Von Blomberg, però Hitler li va replicar que ja havia decidit que seria ell mateix qui assumiria el Comandament Suprem, mentre ell, Keitel, continuaria com a cap de l’Estat Major. Keitel va acceptar-ho sense protestar. Aquella mateixa tarda, Hitler es va reunir amb el general Ludwig Beck per explicar-li els motius del relleu de Von Fritsch.  

---

El director ministerial Heinrich Rosenberg, cap de l’Assessoria jurídica militar del Ministeri de Guerra, va fer saber al general Keitel que el Tribunal especial que havia de jutjar al comandant suprem era totalment inadmissible. Qualsevol oficial li corresponia un Consell militar i, segons dictaminava el paràgraf 11 del Codi de Justícia militar, el propi Hitler era qui havia d’assignar el jutge i el Consell. Keitel es va sorprendre i li va inquietar que no fessin les coses tal hi com deia el codi militar. El ministre de Justícia, Franz Gürtner, també era de la mateixa opinió que Keitel i li va fer saber a  Hitler, que no va tenir més remei que designar un Tribunal integrat per comandants suprems de la Wehrmacht més dos presidents senatorials en el Consell superior de les Forces Armades i Göering va ser nomenat president del Tribunal.

Al mateix dia, Von Fritsch, complint ordres de Hitler, es va dirigir al quarter general de la Gestapo a la Prinz-Albrechtstrasse 8 per ser sotmès a un interrogatori. Un cop va arribar-hi si va trobat a tots els col·laboradors d’Otto Schmidt, qui suposadament li feia xantatge per amagar la seva presumpte homosexualitat, i que havien sigut reunits al quarter per ordres de Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich. Abans de començar l’interrogatori per part del Oberführer SS Werner Best en presència del consultor criminalista Franz Josef Huber, els suposats companys de Schmidt no varen obeir les ordres de Himmler i Heydrich, i varen declarar que no coneixien a Von Fritsch. El comissari de policia, Josef Meisinger, no va tenir més remei que començar l’interrogatori sense el factor sorpresa que esperaven contra l’ex cap de l’Alt Comandament. Schmidt va mantenir les seves acusacions amb fermesa, tot i que va explicar detalls erronis com per exemple que Von Fritsch fumava, cosa que no feia des de 1925, que tenia un abric de pell, abric que no tenia, i es va equivocar de rang militar. Veient els errors que cometia, Von Fritsch va negar amb més fermesa haver tingut cap tipus de relació amb aquell home. Tot i la falta de proves, Von Fritsch va ser declarat indisponible per ser cap de l’Alt Comandament per raons de salut. La seva dimissió no es va fer pública fins el 4 de febrer de 1938.

Keitel aquella tarda es va reunir amb Von Fritsch per posar-se a la seva disposició en cas de que el necessités. El encara cap de l’Exèrcit li va mostrar la seva dimissió per escrit que tenia damunt la taula i en la que contenia una petició per ser jutjat per un tribunal militar. Quan Von Fritsch va tornar al seu apartament, en la Bendlerstrasse, es va reunir amb el general Beck, que li va preguntar si eren certes les acusacions que feia Hitler sobre la seva persona. Von Fritsch li va negar tals acusacions. Ja al vespre, Beck es va tornar a reunir amb Hitler i li va demanar que al cap de l’Exèrcit se li concedís l’oportunitat de defensar-se davant d’un tribunal d’honor.