Dimecres:

La crisi Blomberg-Fritsch:

Després de que Hermann Göering li mostrés a Adolf Hitler que la nova esposa de Werner von Blomberg, Margarethe Gruhn, havia sigut fotografiada per calendaris pornogràfics i tenia antecedents policials com a prostituta, el dictador, molt enfadat, va dir que si un mariscal de camp es podia casar amb una ramera, qualsevol cosa era possible. Alfred Jodl va escriure consternat en el seu Diari:

Quanta influència pot exercir una dona, tot i que sense adonar-se’n, en la història d’una nació i, per tant, en la del món! Un té la sensació d’estar vivint una hora fatídica pel poble alemany.

Mentrestant, Von Blomberg es dirigia, vestit de paisà tal hi com li havia ordenat Hitler el dia anterior, a la Cancelleria del Reich per dimitir com a ministre de Guerra. En arribar a l’entrada de l’edifici, a les cinc de la tarda, els guàrdies no el varen saludar amb la salutació corresponent a la seva graduació. A la reunió també hi serien presents Wilhelm Keitel i Constantin von Neurath. Hitler li va exigir a Keitel que no parlés, que es posés darrere de Von Blomberg i prengués notes. Un cop es va reunir amb Hitler a l’estudi del dictador, el ministre va dimitir del seu càrrec, però el líder alemany es va mostrar molt amable amb ell, i li va assegurar que no havia tingut res a veure amb aquell afer i que tot era culpa dels cossos d’oficial que havien insistit en aquella qüestió. Fins i tot el va consolar.

En parlar amb Keitel d’aquell afer, Hitler va parlar de la seva gran admiració que sentia per Von Blomberg i del seu sentiment de deute cap a ell, però també li va relatar que estava ofès perquè havia abusat de la seva condició com testimoni de boda. A continuació li va preguntar si el cos d’oficials hauria acceptat un matrimoni com aquell. Keitel, que estava parlant del seu consogre, li va explicar que no s’hagués acceptat. Llavors, Hitler li va confessar que li havia regalat a Von Blomberg com a regal de noces una volta al mon i l’hi havia expressat la seva confiança de que estigués fora d’Alemanya durant un any. A continuació, Hitler li va preguntar qui creia que podia ser el successor de Von Blomberg en el Ministeri de Guerra. Von Blomberg va proposar Göering, però Hitler el va descartar d’immediat perquè dirigia el Pla Quadriennal i la Luftwaffe. A continuació va suggerir a Werner von Fritsch. Canviant-li l’expressió de la cara, Hitler va rodejar la taula del seu escriptori i li va entregar una acta de processament firmada per Frantz Gürtner acusant a Fritsch d’un delicte contra el paràgraf 175 del codi penal. Hitler li va confessar que feia temps que tenia aquella acte a les seves mans, però que ho havia ignorat fins llavors perquè no s’havia cregut la confessió. Keitel tampoc s’ho va creure i li va dir que deuria ser un error d’identitat o una calúmnia. Hitler només li va demanar silenci i llavors li va demanar pel qui hauria de ser el successor de Von Fritsch. Keitel va proposar a Gerd von Rundstedt. El dictador li va respondre que el tenia en alta estima i que l’acceptaria sense problemes tot i la seva hostilitat contra la ideologia nacionalsocialista, però per ell era massa vell. Llavors, Keitel li va proposar el nom de Walter von Brauchitsch. Hitler es va quedar en silenci durant uns instants fins que li va preguntar per Walter von Reichenau. Keitel li va dir que no era suficientment rigorós i el va acusar de ser superficial i poc estimat. Hitler li va donar la raó en part, però li va suggerir que estava sent massa dur. Keitel va tornar a insistir en Von Brauchitsch, ja que segons ell era un bon organitzador i formador capaç i un líder molt ben valorat dins l’Exèrcit. Hitler li va prometre que parlaria amb Von Brauchitsch i el va obligar un cop més a guardar silenci i li va ordenar que es reunís amb ell la tarda següent.

Més tard, el coronel Friedrich Hossbach li va comunicar a Hitler que havia informat la nit anterior a Von Fritsch sobre les acusacions que queien sobre ell perquè considerava que era el més just. Hitler, que li havien desobeït les ordres, va dir-li que tot estava en ordre i que Von Fritsch podria ser nomenat ministre de l’Exèrcit en substitució de Von Blomberg. Hossbach no sabia que estaven preparant una operació per fer dimitir a Von Fritsch per les acusacions de pagar diners per tapar unes suposades relacions homosexuals.

A les sis de la tarda, Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler, Hossbach,  Gürtner i Göering per decidir què havien de fer amb Von Fritsch. El dictador encara no estava decidit sobre què havia de fer, i va ser Göering qui el va convèncer perquè el fes dimitir. Hossbach li va aconsellar de que parlés amb Von Fritsch. Pensant quina era la millor elecció, Hitler va accedir a parlar amb ell i va ordenar que es presentés a la Cancelleria. Al mateix moment, quatre oficials de la Gestapo varen ser enviats al camp de concentració de Börgermoor, en el Ernsland, a buscar a Schmidt, l’home que acusava a Von Fritsch de ser homosexual, per dur-lo a Berlín.

Al vespre, Göering, Himmler i Hitler es varen reunir a la biblioteca privada del dictador a la Cancelleria per reunir-se amb Von Fritsch. Llavors, Hitler va fer cridar a Hossbach i al general Von Fritsch, que va arribar a la Cancelleria amb el seu automòbil que va aparcar en el patí de la Cancelleria. Abans d’entrar a la biblioteca, Hossbach l’hi havia confessat a Von Fritsch que havien portat testimonis que l’acusaven de ser homosexual, però el cap de l’Exèrcit no s’ho va creure i va exclamar que no hi podien haver testimonis d’una cosa que no era certa. Després d’entrar al despatx, Hitler va tenir una tensa conversació amb Von Fritsch i el va acusar de pràctiques homosexuals i li va explicar que un expedient de la Gestapo ho relatava tot. Von Fritsch es va negar davant de Hitler a defensar-se d’aquella acusació perquè considerava que era un atac contra el seu “bon nom”. En realitat, l’informe de la Gestapo era un expedient erroni que Himmler havia manipulat. Veient que no admetia la seva homosexualitat, Hitler li va donar l’expedient que l’acusava d’homosexual i va obrir una porta lateral per fer passar a l’ex presidiari Schmidt, que li varen preguntar si reconeixia a Von Fritsch. Aquell home va respondre que sí, que era ell, que l’havia sorprès realitzant actes homosexuals en una fosc carrer proper a l’estació de ferrocarril de Potsdam amb un tipus dels baixos fons anomenat Joe el Bavarès. Segons va narrar Schmidt, Von Fritsch l’hauria pagat perquè callés i que els pagaments només s’aturaven quan la justícia el tancava a la presó. Sense entendre res, Schmidt mentia hi havia sigut alliçonat per la Gestapo perquè el senyalés, Von Fritsch, de forma pausada i tranquil·la, va assegurar que no el coneixia de res, però es va sentir massa ofès per contestar. Hitler li va demanar que dimitís, però el cap de l’Exèrcit s’hi va negar i li va demanar a canvi ser jutjat per un tribunal d’honor. Finalment, Von Fritsch es va agafar la baixa indefinida i va abandonar la Cancelleria.

En el Reich:

Les redaccions de premsa alemanya s’estaven preparant per publicar l’article de fons per commemorar el cinquè aniversari de la pujada al poder del nazis, el 30 de gener. Totes les editorials varen coincidir en titulars com: La bondat de Hitler, La rectitud del Tercer Reich i L’amor a la veritat professat per Hitler.

---

Himmler va ordenar a la Gestapo i a la Kripo l’internament dels refractaris al treball en els camps de concentració. Aquesta operació es va anomenar Campanya nacional contra els ganduls, i es definia com a gandul a tota aquella persona apte pel treball que hagués deixat un treball dos cops sense cap motiu. 

Dimarts:

La crisi Blomberg-Fritsch:

A un quart de tres de la matinada, Adolf Hitler va tenir sobre la seva taula del seu despatx de la Cancelleria del Reich l’informe de Heinrich Himmler en que s’acusava a Werner von Fritsch de pagar a un xantatgista per amagar la seva homosexualitat.

Mentrestant, Hermann Göering, obeint les ordres que li havia donat Hitler el dia anterior, va visitar a Werner von Blomberg en el seu despatx de la Tirpitz-Uffer. Göering li va explicar que s’havia d’anul·lar el seu matrimoni amb Margarethe Gruhn, tot i que ja el va advertir que les conseqüències no podien ser esborrades i li va comunicar que l’Exèrcit opinava que s’havia de retirar. També li va comentar que Hitler li havia ordenat que li comuniqués que fins que no es resolgués la qüestió es vestís de paisà. Von Blomberg li va respondre que si les coses havien arribat a tal punt ja no tenia sentit dissoldre el seu matrimoni perquè era molt feliç amb la seva esposa. La destitució de Von Blomberg va córrer com ràpidament entre els alts comandants. Wilhelm Keitel li va comunicar a Alfred Jodl aquell dia, que Hitler havia rellevat al ministre.

A la tarda, Hitler va parlar amb el seu ajudant de camp, el coronel Friedrich Hossbach, sobre la successió de Von Blomberg, però també li va explicar que Von Fritsch també hauria de deixar el seu càrrec de cap de l’Estat Major de l’Exèrcit perquè també se l’acusava d’un “afer molt greu” i li va ensenyar un expedient on es mostrava que el 1934 un xantatgista de Berlín anomenat Hans Schmidt acusava a Von Fritsch després de saber que mantenia relacions homosexuals. Hossbach no s’ho va voler creure i li va dir proposar que en parlés amb el propi general, però Hitler li va prohibir que parlés d’aquell expedient. No fent cas a Hitler, a les deu de la nit Hossbach es va dirigir a la residència de Von Fritsch a la Bendlerstrasse, on va ser rebut pel gabinet de treball de Von Fritsch. Hossbach li va explicar que a la Cancelleria se l’estava acusant d’homosexual i de que li estaven fent xantatge. Emprenyat, Von Fritsch li va dir que tot era fals i que si volien fer-lo fora que ho fessin d’una altra manera. Hossbach li va parlar del contingut de la conversa a  Hitler.

En el Reich:

Wilhelm Frick va firmar una ordre on donava poders a la Gestapo perquè depengués únicament d’ells l’arrest per seguretat. Amb aquesta ordre es varen firmar regulacions relacionades amb la custòdia protectora, que entraria en vigor l‘1 de febrer, dels deportats cap a l’interior del Reich per treballar com a treballadors forçats.

A Àustria:

La policia austríaca va fer una incursió en els quarters generals d’un grup anomenat El Comitè dels Set, que havia sigut organitzat per suavitzar les relacions entre els nazis i el govern austríac. Allí varen trobar-hi documents marcats amb les inicials de Rudolf Hess, fet que mostrava de forma clara que els nazis austríacs estaven organitzant una revolució a la primavera i que quan Kurt von Schuschnigg la volgués aturar, l’exèrcit alemany entraria a Àustria per “evitar” una guerra civil.

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va tornar a Berlín després de passar uns dies a Munic. Mentrestant, Werner von Blomberg ja havia començat a veure que alguna cosa s’estava tremant contra ell després de que per Berlín comencessin a sortir rumors que deien que la seva nova esposa, Margarethe Gruhn, era una prostituta, i va pensar en dirigir-se a la Cancelleria del Reich per reunir-se amb Hitler. Però Hermann Göering, que gràcies al seu servei de intervenció telefònica sabia que Von Blomberg es volia dirigir a la Cancelleria, va avançar-se al ministre i es va dirigir d’immediat a la Cancelleria. A l’avantsala, Göering va parlar amb l’ajudant de Hitler, el coronel Friedrich Hossbach, que aquest li va preguntar si eren certs els rumors que sortien sobre l’esposa de Von Blomberg. Göering li va confirmar el rumor i li va dir que era una vergonya. Mentre insultava al ministre, enmig de la conversa va aparèixer Hitler, que va cridar a Göering per reunir-se amb ell. De la reunió que varen mantenir, que va durar dues hores i mitja, no en tenim els detalls, però si que sabem que Hitler li va ordenar que comuniqués a Von Blomberg que només li quedava una sortida, la dimissió, i va demanar l’anul·lació del matrimoni. Göering es va encarregar de transmetre-li a Von Blomberg les decisions de Hitler i en sortir de la Cancelleria es va dirigir a la casa del ministre de Guerra per explicar-li que tothom sabia del passat de la seva nova esposa i li va ordenar que marxés a l’estranger.

Després, Göering va fer portar a Berlín a Hans Schmidt, un xaper de Berlín que acusava a Werner von Fritsch de que pagava diners per tal d’amagar la seva homosexualitat. Volia que Schmidt declarés contra Von Fritsch en un judici que tenia pensat celebrar. Schmidt va ser conduït a casa de Göering, on també hi havia Heinrich Himmler. Els dos jerarques el varen amenaçar de que si no reconeixia a l’acte al general quan Hitler li col·loqués davant d’ell tindria una mort violenta.

A la nit, Hitler li va ordenar a Himmler que volia que re-laborés un informe que havia escrit a l’estiu de 1936 en que es deia que Schmidt havia fet xantatge a Von Fritsch per amagar la seva homosexualitat. La re-elaboració no li va suposar cap problema, ja que Reinhard Heydrich guardava aquell informe de 1936 en una caixa forta. Al cap d’unes hores Hitler ja tenia l’informe en el seu despatx.

A la Gran Bretanya:

Neville Chamberlain va comunicar en el Comitè de Política Exterior del seu Govern que volia oferir a Alemanya una colònia de l’Àfrica central amb l’esperança de diluir els desitjos de Hitler de voler-se expandir i, de pas, el portaria a un acord general amb ells. No a tots els membres del Comitè els va semblar bé la proposta del primer ministre.

Diumenge:

En el Reich:

Hermann Göering, Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich es varen reunir a l’oficina del Ministeri del Aire per parlar sobre les informacions que sortien de l’esposa de Werner von Blomberg, Erna Gruhn, sobre si era una prostituta. Göering els va entregar els informes que explicaven que Von Blomberg visitava regularment i vestit de paisà a “una certa senyoreta”, referint-se que era una prostituta. En un altre informe, escrit per dos funcionaris de la policia secreta, s’indicava que en el Golf Hotel, en els boscos de Turíngia, “la senyora Erna Gruhn havia tingut que ser protegida de moltes molèsties”, referint-se a escàndols sexuals, “i havia tingut que ser vigilada durant dos mesos per desig de Von Blomberg”. Després, Heydrich li va explicar a Göering que hi havia un altre expedient en que s’indicava que el Cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, Werner von Fritsch, era homosexual.

Per la seva part, Wolf Heinrich Helldorf va visitar al general Wilhelm Keitel per parlar de l’assumpte de Von Blomberg perquè un fill de Keitel mantenia una relació amorosa amb una filla del ministre. Helldorf li va explicar tot l’embolic, però Keitel es va limitar a dir-li que tot s’havia de silenciar. Tot seguit, Helldorf va visitar a Göering per demanar-li que parlés amb Adolf Hitler sobre l’esposa de Von Blomberg, demanda que el ministre de l’Aire va acceptar.

Dissabte:

En el Reich:

En el Carinhall, Hermann Göering va rebre un altre expedient, aquest enviat per l’Oficina investigadora de la Luftwaffe, on es podia llegir que l’esposa de Werner von Blomberg, Erna Gruhn, era una prostituta que sortia als carrers per aconseguir diners per al seu marit. Göering volia parlar d’immediat amb Adolf Hitler, però el dictador des del dia anterior es trobava a Munic i per aquest fet va decidir esperar que tornés a Berlín per explicar-li tot. Llavors, Göering va trucar a Reinhard Heydrich, que també havia sigut informat del tema, i varen decidir reunir-se l’endemà per tractar el tema. A continuació, Göering es va reunir amb Heinrich Wolf Graf Helldorf, la persona que havia rebut les primeres informacions sobre l’esposa del ministre, i li va declarar que Von Blomberg ja havia sigut advertit que la seva novia tenia un passat, però que ni ell ni Hitler es podien imaginar que el passat d’aquella noia era tant fosc, i per això el dictador no s’havia oposat aquell casament. Göering li va prometre a Helldorf que dictaria les disposicions més convenients pel cas.

---

Els representants dels hereus de Julius Petschek, que tenien una empresa de lignit, es varen presentar a Berlín després de que el dia anterior Friedrich Flick aconseguís una acord exclusiu per aconseguir l’arianització del negoci. El negociador principal de l’empresa era George Murnane. Des de bon principi, Flick va marcar una línia dura en declarar que només ell tenia autorització per negociar. El pagament en dòlars era impossible, va declarar el magnat, i va amenaçar amb la possibilitat de que es produís una absorció de l’empresa contra la seva voluntat. Murnane no es va deixar intimidar i es va negar a cedir en la qüestió de la divisa i del preu de compra, estipulat en 15 milions de dòlars.

A la Gran Bretanya:

Escandalitzat per l’anunci del dia anterior de la BBC, el major Joseph Ball va aconseguir ara que la pròpia BBC contradigués el seu comunicat. No quedant-se aquí, el major va llançar la seva pròpia campanya de premsa per aconseguir que l’opinió pública donés suport a un acord amb Itàlia.

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler es va dirigir a Munic acompanyat pel ministre-president iugoslau, el doctor Stoiadinovitch, per inaugurar l’exposició d’arquitectura alemanya.

---

Hermann Göering va confirmar la identitat de la nova esposa del ministre Werner von Blomberg, Margarethe Gruhn. Segons els seus informes, Fräulein Gruhn figurava com a prostituta que havia posat per diverses fotografies pornogràfiques.

---

Friedrich Flick es va reunir amb Göering per parlar d’arianitzar l’empresa de lignit de Julius Petschek. El magnat volia negociar exclusivament ell un acord amb els fills de Petschek. El ministre va firmar el document que Flick portava al damunt en que li conferia un mandat per la negociació exclusiva amb els Petschek, tot i que el document no era vinculant i no incloïa cap compromís en l’assumpte de la divisa estrangera.

En la Guerra Civil espanyola:

Un submarí del bàndol nacional va enfonsar davant les costes espanyoles a una embarcació mercantil britànica, el Endymion. A la tarda, la BBC va anunciar que el govern britànic descartava ara fer qualsevol intent per millorar les relacions entre Itàlia i Gran Bretanya.

Dijous:

En el Reich:

En el despatx del comte Wolf Heinrich Graf Helldorf varen arribar informes que explicaven el passat i la vida de la nova esposa del ministre de Guerra, Werner von Blomberg, la senyora Margarethe Gruhn. En els informes es deia que la mare de la Gruhn treballava en el carrer Elizabeth, de la població de Neukollen, en un saló de massatges que donava molt de parlar i que havia sigut vigilada per la policia de moralitat i bones costums, i que a més havia sigut condemnada en dues ocasions. En un altre informe es deia que Margarethe es dedicava a la prostitució i que havia sigut detinguda diverses vegades en set ciutats alemanyes per aquesta pràctica. A part, se li havia descobert un tràfic de fotos pornogràfiques i després d’una investigació se l’havia identificat i detinguda per haver posat per aquelles fotografies. Helldorf, alertat, va avisar al general Wilhelm Keitel perquè avisés al ministre Von Blomberg, de qui era consogre, de totes aquelles informacions i l’ajudés. Keitel va enviar tots els dossiers que havia rebut al ministre Hermann Göering, que no va dubtar en conspirar contra el seu company. Precisament, aquell dia Von Blomberg va aparèixer en el seu despatx del Ministeri de Guerra per tornar a la feina després d’haver d’interrompre la seva Lluna de Mel en tenir la mare malalta.

---

Una mestra de 38 anys del districte del Ruhr va tenir que comparèixer davant el Tribunal Especial de Düsseldorf perquè havia explicat un acudit crític amb el règim i un dels seus alumnes ho va explicar en el seu pare, que aquest no va dubtar en denunciar la mestra del seu fill a la Gestapo, que la va detenir. La mestra va ser condemnada a pagar una multa i se li va tenir en compte les tres setmanes que havia passat a la presó.

A la Gran Bretanya:

Anthony Eden va convèncer finalment a Neville Chamberlain perquè anul·lés la petició que l’hi havia fet a Franklin Delano Roosevelt perquè aplacés el seu pla per calmar les tensions internacionals. Però aquest canvi de rumb va arribar massa tard, ja que el president nord-americà es va desdir de fer la seva crida a les potències totalitàries perquè apostessin per la pau a canvi d’un nou marc comercial.

Dimecres:

En el Reich:

Baldur von Schirach va presentar el programa Glaube und Schönheit o Fe i Bellesa. Aquest programa va ser un projecte model per la propagació eugenèsica d’alemanys en interès del nacionalsocialisme.

Dimarts:

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt, decebut amb el govern britànic perquè no acceptaven la seva proposta de l’11 de gener per calmar les tensions internacionals, va enviar-li un telegrama a Neville Chamberlain en que li explicava que havia decidit posposar la seva iniciativa i li va confessar que estava molt decebut amb ells. A més, no estava d’acord amb la idea de que Gran Bretanya reconegués l’annexió italiana d’Abissínia perquè considerava que tindria greus conseqüències.

Dilluns:

En el Reich:

En la inauguració d’una escola hitleriana, Robert Ley va assegurar que havien trobat el camí de l’eternitat.