Dijous:
En el Reich:
El Govern va obrir el camp de concentració de Buchenwald.
El Govern va fundar la societat anònima Reichswerke, l’AG, presidida per Hermann Göering.
Dijous:
En el Reich:
El Govern va obrir el camp de concentració de Buchenwald.
El Govern va fundar la societat anònima Reichswerke, l’AG, presidida per Hermann Göering.
Dimecres:
En la Guerra Civil espanyola:
En una un entrevista en el corresponsal del Liverpool Daily Post, Francisco Franco va dir en relació amb el futur Estat espanyol que la forma seria semblant a la dels Estats d’Alemanya i Itàlia, però que tindria característiques nacionals definides. Franco senyalava en l’entrevista que la democràcia no era practicable no només a Espanya sinó que també a la Gran Bretanya, i va afegir que la destrucció de Guernica era degut a que els comunistes la varen cremar, com a Oviedo el 1934 i el 1936, i igual que a Irun, Durango, Amorebieta, Munguia i altres ciutats, va sentenciar el colpista espanyol.
Dilluns:
A França:
El govern francès es va retirar del Comitè de Control de la Guerra Civil espanyola.
El govern francès i l’alemany varen arribar a un acord per un Tractat comercial.
En la guerra entre Xina i Japó:
A Pequín, la Xina, després de que la nit anterior els soldats japonesos ataquessin pel pont de Marco Polo, defensat per 100 soldats xinesos, a les quatre de la matinada els japonesos varen entrar vestits amb diferents uniformes pel pont. Els xinesos varen comprendre ràpidament de que es tractava una invasió en tota regla i, tot hi adonar-se’n també de la seva inferioritat numèrica, es varen defensar amb fermesa. Els defensors xinesos varen aguantar 30 minuts de combat, però varen ser superats per la infanteria japonesa que els va acabar reduir. La batalla es va saldar amb 5 morts per part del bàndol xines i 12 pel bàndol japonès. Els xinesos capturats varen ser enviats a un centre d’investigació científica, on varen patir experiments salvatges per part de l’Esquadró 731 japonès. Després d’aquesta batalla els japonesos varen tenir via lliure per envair Pequín.
Dimecres:
Comença la guerra entre la Xina i Japó.
Japó va tornar a començar la guerra contra la Xina com a represàlia a l’atac que havien patit uns soldats japonesos a Pequin. A última hora de la nit, a l’oest de Pequin, va començar la Batalla del pont de Marco Polo, que era defensat per 100 soldats xinesos. Uns 6.000 soldats japonesos varen sortir de Manxúria cap a Pequín sense ser detectats per la guàrdia fronterera xinesa, que estava lluitant contra els comunistes en altres regions.
Dimarts:
En la Guerra Civil espanyola:
Davant l’alta possibilitat de que es produïssin matances a Santander com a Màlaga, Benito Mussolini li va escriure a Francisco Franco per demanar-li que mostrés moderació i no ataqués a la població civil, a més de que permetés que els presoners de guerra quedessin sota custòdia italiana. Franco li va contestar dos dies més tard per dir-li que no creia que els bascs es rendissin com ell deia.
A Holanda:
La MDL, la Força Aeronaval holandesa, va provar per primer cop el Dornier DO-24. El resultat va ser tant bo que de seguida se’n varen encarregar la construcció de 60 aparells més sota la llicència d’Aviolanda.
En el Pacífic:
En la penúltima etapa del seu viatge al voltant del món, l’avió de la pilot Amelia Earhart, la primera dona pilot que va creuar l’Atlàntic en vol en solitari i sense escales, va caure en mig de l’oceà Pacífic. La seva desaparició va portar una multitud de teories i durant anys es varen organitzar diferents expedicions de recerca sense resultats. Earhart es va convertir en una llegenda.
Dijous:
En el Reich:
La Gestapo va detenir al líder de l’Església Confessional Martin Niemöller per les seves crítiques al règim i va ser enviat, per ordres d’Adolf Hitler, al camp de concentració de Sachsenhausen.
En la Guerra Civil espanyola:
Tal hi com l’hi havia demanat Francisco Franco, l’arquebisbe Isidro Gomá va publicar una carta col·lectiva als “bisbes de tot el món”, en la qual va defensar el cop d’Estat i va defensar l’Estat nacional a l’acusació de feixista. La carta la varen firmar dos cardenals, sis arquebisbes, trenta-i-cinc bisbes i cinc vicaris espanyols.