Dimecres:

En el Reich:

Després de reunir-se el dia anterior amb Adolf Hitler, Mackenzie King es va reunir amb el ministre Constantin von Neurath, que aquest li va dir que l’hi hauria d’haver sigut dolorós viure a Berlín amb els jueus (King va estudiar a Berlín l’any 1900), i li va assegurar que els jueus s’havien fet amb el control dels negocis i de l’economia alemanya, pel que havia resultat imprescindible limitar el seu poder. King no va posar cap objecció a aquells comentaris antisemites i va anar a dinar amb el ministre, dient posteriorment que havia sigut un dels àpats més agradables dels que havia gaudit mai.

Alfred Rosenberg va presentar el seu memoràndum sobre la fundació i ampliació d’una oficina central per la defensa contra el bolxevisme internacional. L’objectiu de tal memoràndum era la creació d’una zona de defensa en forma d’un “cinturó de pobles” al voltant de la Unió Soviètica.

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va aprovar celebrar una exposició sobre l’art degenerat en què es mostraria l’art que no agradava als nazis per deixar clar que no era del gust del règim. Hitler li va donar al ministre  Joseph Goebbels l’autorització per confiscar totes les obres corresponents en tots els museus. Goebbels va delegar aquesta missió a l’Adolf Ziegler, president de la Cambra del Reich per les Arts Plàstiques, a qui li va atorgar plens poders per seleccionar i apropiar-se de totes les obres representatives de l’art de la decadència des de 1910 en els sectors de la pintura i l’escultura.

Durant aquell dia, Hitler es va reunir amb el primer ministre canadenc Mackenzie King, que aquest li va dir que havia seguit amb interès la seva obra constructiva del seu règim i li va transmetre els seus desitjos perquè la seva obra pogués seguir endavant perquè estava destinada, segons el primer ministre, a ser imitada en altres països per millorar el benefici de la humanitat.

Diumenge:

En el Reich:

En un auditori a Würzburg, Adolf Hitler va dir que per dèbil que sigués un individu, quan se’l compara amb l’omnipotència i amb la voluntat de la Providència, en el moment que actua, quan la Providència el feia actuar, adquiria una força immesurable. Llavors, va explicar que quan mirava al passat, només cinc anys enrere, creia que tot el què s’havia fet no era solament l’obra d’un home. En un discurs clarament religiós, Hitler va dir que treballaven amb la voluntat del Totpoderós i va afegir que ningú podia fer història dels pobles, història universal, si no havia rebut la benedicció d’aquesta Providència.

Martin Niemöller va pronunciar un altre atrevit sermó a Berlín atacant al règim nazi.

En el Reich:

El govern alemany va aprovar el monopoli de l’organització d’oci, La força pel plaer, Kraft durch Freude.

Dijous:

En el Reich:

Werner von Blomberg va ordenar a les Forces Armades que es preparessin per una possible guerra contra Txecoslovàquia. El ministre va redactar un informe catalogat com a Alt Secret del que es varen fer quatre pàgines sobre la situació internacional i va escriure que la situació política en general justificava la suposició de que Alemanya no tenia la necessitat de prevenir-se contra cap atac, però sí que demanava preparar-se per la guerra per part de les forces armades per la canviant situació política en el món. Von Blomberg va afegir que pràcticament totes les nacions no tenien pretensions agressives, sobretot les potències occidentals, i que molts Estats no estaven preparats per la guerra, sobretot la Unió Soviètica. El ministre detallava dos cassos de guerra pels que havien sigut redactats els plans: Guerra en dos fronts amb la principal lluita a l’oest (Pla Rot) i una guerra en dos fronts amb la lluita principal en el sud-est (Pla Grün). Sobre una guerra a l’est, el mariscal afirmava que podria començar amb una operació per sorpresa contra Txecoslovàquia amb l’objectiu d’aturar l’atac imminent d’una coalició “enemiga” i va subratllar que les condicions necessàries per justificar políticament aquesta acció davant els ulls de la llei internacions s’havien de crear prèviament. Per un atac contra Txecoslovàquia es va pensar en tres possibles preparatius especials: Intervenció armada contra Àustria (Cas Otto), combinacions bèl·liques amb l’Espanya comunista (Cas Richard) i una guerra contra Gran Bretanya, Polònia i Lituània (Ampliació del Pla Rot i Grün). El ministre va deixar advertit que els britànics utilitzarien tots els recursos econòmics i militars contra ells, i que s’hi s’unissin amb els polonesos i els lituans la posició militar alemanya quedaria molt tocada fins arribar a un punt desesperant. Per aquest fet, afirmava que els caps polítics farien tot el possible per mantenir aquests països en la neutralitat, sobre la Gran Bretanya.

Dimecres:

En el Reich:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler va rebre la visita d’en Nicolaus von Below i la seva esposa Maria, que varen visitar per primer cop aquella zona alpina.

Després de que s’aprovés el 3 de juny de 1936 que tots els membres de les SS que no acceptessin el matrimoni obligatori fossin expulsats, la Direcció General de les SS va veure que la norma era massa dura i varen determinar que només podrien expulsar a un membre de les SS que no volgués casar-se quan ni ell ni la seva esposa satisfessin els requisits racials de l’organització.

En la Guerra Civil espanyola:

Alemanya i Itàlia varen abandonar el sistema de control marítim en la Guerra Civil espanyola.

A Berlín, Hermann Göering va pronunciar un discurs davant dels delegats de la Cambra de Comerç Internacional, i va intentar demostrar que els intents alemanys per fer la seva economia autosuficient no espatllaria l’economia mundial, ja que l’economia mundial depenia de les economies nacionals individuals. Göering els va dir que l’exemple alemany seria beneficiós per tothom perquè estaria donant exemple els demés països, però va exclamar que no permetria que altres nacions li dictessin que havia d’importar o exportar. Alemanya, va cridar Göering, estava decidida a mantenir la igualtat de drets a l’economia mundial. El seu discurs va ser rebut amb certa ironia pels economistes mundials.

El govern alemany va distribuir la Carta oberta al poble d’Alemanya pels testimonis de Jehovà. A partir de llavors se’ls va començar a arrestar i se’ls va internar en camps de concentració.

Dissabte:

En la Guerra Civil espanyola:

Les tropes nacionals varen conquerir la ciutat de Bilbao sense que les forces republicanes posessin resistència perquè temien un atac com el de Guernica. Francisco Franco, per la seva part, va ordenar que entressin a la ciutat un petit número de soldats perquè volia evitar la mala possibilitat que havien donat les matances de Badajoz i Màlaga.