17 de juny de 1937

Dijous:

En el Reich:

Adolf Eichmann, després d’haver-se entrevistat durant el mes de febrer amb l’emissari jueu de la Hagana, Feivel Polkes, per parlar de com millorar l’emigració jueva a Palestina, el Hauptscharführer SS va comunicar a través d’un informe que Polkes s’havia mostrat aquiescent i que li havia promès, entre altres coses, protegir els interessos de la política exterior alemanya en el Pròxim Orient si els alemanys moderaven el seu règim de divises pels jueus que emigressin cap a Palestina.

15 de juny de 1937

Dimarts:

En el Reich:

Johannes Stark va escriure un article en el Das Reich on atacava al físic Werner Heisenberg, docent de Leipzig, acusant-lo de ser un “jueu blanc” i un Carl von Ossietsky dels físics, ja que havia adoptat diverses teories modernes, en particular la teoria d’Albert Einstein sobre la relativitat.

14 de juny de 1937

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb Adolf Wagner, que aquest li va plantejar la necessitat d’expulsar els jueus de la professió mèdica, ja que hi havia uns 4.200 metges jueus al Reich, la meitat dels registrats el 1933. Hitler li va dir que considerava necessària tal neteja i no considerava correcte que els metges jueus poguessin exercir la professió en un número corresponent a la proporció de la població jueva. Pel dictador, expulsar els metges jueus era més necessari que expulsar als funcionaris, ja que considerava aquesta professió una de les més importants. Per això, li va demanar que informés a Hans-Heinrich Lammers de la seva ordre per preparar el fonament legal per excloure els metges jueus que encara exercissin la professió. Un any més tard tots els metges jueus varen ser expulsats.


Les autoritats varen detenir a cinc pastors protestants, inclosos entre ells Jacobi, de la gran Gedächtniskirche de Berlín.

11 de juny de 1937

Divendres:

A laUnió Soviètica: 

El tribunal de la Unió Soviètica va condemnar a mort per alta traïció als dirigents militars Tujachevski, Yakir, Uborevich, Kork, Eidemann, Feldman, Primakov i Putna.  Els condemnats varen ser acusats de preparar un cop d’Estat anti comunista en connivència amb Alemanya. L’agència soviètica de notícies Tass va ser l’encarregada d’anunciar al món les condemnes.  

En la Guerra Civil espanyola:

L’Exèrcit del Nord nacional sota les ordres de Fidel Dávila va reprendre la seva marxa cap a Bilbao.

9 de juny de 1937

Dimecres:

En el Reich:

L’ambaixador alemany a l’Espanya de Francisco Franco, Wilhelm von Faupel, va informar a Berlín de que Franco, o el seu entorn,  havia condemnat a mort en un tribunal militar no imparcial al falangista Manuel Hedilla i a tres falangistes més per raons polítiques i socials. Von Faupel va demanar en el seu Govern que mirés d’aturar l’execució perquè trobava que no hi havia raons per executar-los.


Günther Quandt va informar a través del diari financer de Berlín que la seva companyia armamentista DWM s’havia fet amb l’empresa de Henry Pels, un fabricant d’eines d’última generació que produïa perforadores i talladores de ferro en la seva fàbrica d’Erfurt.

4 de juny de 1937

Divendres:

En el Reich:

En una reunió celebrada en el Ministeri de Justícia, els funcionaris del Ministeri i de la policia varen acordar el final de les pallisses arbitràries. A partir d’aquell moment, segons l’acord a que varen arribar, els interrogadors de la policia només podrien pagar 25 cops als interrogats en presència d’un metge i, per tal pallissa, tindrien que utilitzar un pal estàndard.

Precisament, aquella matinada a la presó de Plötzensse es va decapitar a un jove jueu d’origen nord-americà, Helmut Hirsch, després d’haver sigut condemnat pel Tribunal del Poble per, presumptament, haver planejat assassinar a Julius Streicher. Tot indica que en el jove li varen donar un revòlver i una maleta plena de bombes i el varen enviar a Alemanya per matar a una persona, però un agent de la Gestapo a Praga va avisar a les SS i Hirsch, juntament amb la maleta, va ser detingut només trepitjar territori alemany. Les SS varen determinar que l’home que volia assassinar Hirsch era Streicher, però el jove mai va admetre que fos el gauleiter de Nuremberg. L’ambaixador nord-americà William Dodd va estar lluitant durant l’últim mes per intentar salvar-li la vida i, fins i tot, va apel·lar al propi Adolf Hitler perquè commutés la sentència, però el dictador ho va rebutjar. Quan l’ambaixador va intentar entrevistar-se amb Hitler per parlar personalment del tema, la petició va ser rebutjada. Abans de l’execució, Hirsch va escriure una carta a la seva germana.