Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va aprovar el que es coneixeria com el Pacte Antikomintern amb Japó per tal de que cap dels dos països no ajudessin a la Unió Soviètica en el cas de que aquesta ataqués a Alemanya o a Japó. Itàlia s’afegiria al Pacte un any més tard.

---

El Ministeri de Propaganda va decretar que la crítica només podria ser una descripció de l’obra d’art, mai una valoració, que correspondria als zeladors de la mateixa i al judici del conjunt del poble. El Ministeri únicament va permetre informacions artístiques que havien de limitar-se a simples descripcions.

---

La Secció II-112 del SD, la secció jueva, va escriure una nota on deia que a la sala de concerts de la Filharmònica de Berlín encara hi havia un bust d’escaiola de Felix Mendelssohn-Bartholdy entre les diverses escultures de famosos compositors alemanys. La Secció demanava destruir el bust.

Dijous:

En el Reich:

Joseph Goebbels va aprovar un decret on es prohibia tota crítica artística lliure.

En la Guerra Civil espanyola:

Uns 7.000 alemanys varen desembarcar a Cadis per donar suport a la causa nacional juntament amb avions, artilleria i transports blindats.

A la Gran Bretanya:

A Oxford hi va morir el nét del compositor Felix Mendelssohn, Albrecht Mendelssohn Bartholdy.

Dimecres:

En el Reich:

Alemanya i Japó varen firmar el pacte Anti-Komitern o anti-Kuomintang, un tractat anti comunista. Aquell acord es va realitzar gràcies a Joachim von Ribbentrop, que va actuar com a ministre d’Afers Exteriors, ja que el veritable ministre, Constantin von Neurath, no estava d’acord en una aliança amb Japó perquè no es volia enemistar amb la Xina. Amb aquest pacte, Alemanya i Japó es comprometien a protegir-se davant l’amenaça de la Internacional Comunista, Komintern. Parlant-ne amb els corresponsals estrangers, entre ells William Shirer, Von Ribbentrop va defensar aquell pacte per “defensar” la civilització occidental. Un dels corresponsals britànic li va preguntar si l’havia entès correctament. El ministre li va repetir la seva afirmació sense aixempar-la més.

---

El Ministeri de l’Educació va treure un memoràndum en que s’afirmava que la postura de Wilhelm Frick per acomiadar als funcionaris aris que tenien esposes jueves no havia rebut l’aprovació d’Adolf Hitler. Per tant, la proposta de Frick no era vàlida:

A Itàlia:

Benito Mussolini li va dir a l’ambaixador alemany Ulrich von Hassell, que els nacionals espanyols no tenien ni valor ni esperit ofensiu.

Llegeix més »

Dilluns:

En la Guerra Civil espanyola:

Després de que el seu atac hagués sigut rebutjat el dia anterior, Francisco Franco i el seu cap de l’Estat Major, el coronel Martín Moreno, varen viatjar des de Salamanca a Leganes, a les a fores de Madrid, per reunir-se amb els seus comandants. Franco es va veure obligat a cessar els assalts frontals degut a la debilitat de les seves forces i a l’ajuda estrangera rebuda per la República, tot i que va ordenar no retrocedir.

Diumenge:

En el Reich:

A Essen, Adolf Hitler va explicar que a través dels segles els factors determinants eren el poder i la força, i que només la força decidia, ja que era la primera llei.

En la Guerra Civil espanyola:

Després de dies de batalla per Madrid, l’atac dels nacionals va ser rebutjat.

Dissabte:

En el Reich:

Alfred Rosenberg va pronunciar un discurs a l’Òpera Kroll en que va parlar de la ciència i la concepció del món.

Divendres:

En la Guerra Civil espanyola:

A la presó d’Alacant va ser afusellat José Antonio Primo de Rivera després d’haver sigut jutjat i d’haver-lo trobat culpable d’haver col·laborat amb el cop d’Estat. Aquell mateix dia el Quarter General de Francisco Franco va rebre la notícia de la mort del líder falangista, però varen preferir no fer-ho públic. Probablement, a Franco l’interessava fer veure que Primo de Rivera era viu per tal de que la Falange no tingués un nou cap. Franco i Primo de Rivera havien tingut fortes discrepàncies. La notícia sí que la va publicar la premsa republicana i francesa l’endemà. 

Dijous:

En el Reich:

A Munic es va fer una festa per celebrar la Secció Jueva de l’Institut del Reich per la Història de la Nova Alemanya en presència d’un ampli grup de celebritats nacionals i locals del NSDAP, el govern, l’Exèrcit i el món acadèmic. L’orquestra de la cambra de Munic va interpretar una suite de Bach i Karl Alexander von Müller va pronunciar unes paraules seguit de l’historiador de l’antisemitisme modern alemany, Walter Funk. Frank va explicar que les investigacions sobre la qüestió jueva eren com una expedició a un país desconegut i que fins ara només els jueus havien treballat sobre el “problema jueu”.

Dimecres:

En la Guerra Civil espanyola:

Alemanya i Itàlia varen reconèixer com a legal el govern espanyol del colpista Francisco Franco, que tenia les seves tropes estancades a prop de Madrid. A més, Adolf Hitler va reconèixer la conquesta italiana d’Abissínia. Per celebrar-ho, una multitud es va concentrar a la plaça de Salamanca per escoltar la reacció de Franco. El general colpista va afirmar en el seu discurs que Alemanya i Itàlia eren “el baluard de la cultura, la civilització i el cristianisme a Europa“.

A la tarda, Hitler va rebre el general Wilhelm Faupel i li va donar instruccions perquè actués com ambaixador a l’Espanya de Franco. Hitler li va demanar que s’emportés amb ell un col·laborador perquè tractes els temes de propaganda i els aspectes organitzatius del falangisme, però no volia que es possés en assumptes militars.

A la Gran Bretanya:

A Leamington, Anthony Eden va assegurar que Gran Bretanya només agafaria les armes per defensar els seus propis interessos vitals.

En el Vaticà:

Els cardenals varen decidir posposar indefinidament la publicació sobre les seves reflexions sobre la qüestió del totalitarisme, tot i que es va aprovar continuar amb l’estudi. L’endemà mateix, el va papa Pius XI va confirmar aquesta resolució i va fer saber la seva intenció de declarar contra el comunisme.

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va ordenar posposar una llei sobre l’escolarització jueva, que volia segregar els jueus de la resta d’estudiants. L’esborrany de la llei ja havia sigut remès a Bernhard Rust, però Hitler volia esperar una mica més perquè temia que la transferència d’alumnes jueus de fe cristiana a escoles jueves afegís més tensió a les seves relacions amb l’Església catòlica.