17 de juny de 1936

Dimecres:

En el Reich:

En un decret firmat per Adolf Hitler i el ministre Wilhelm Frick, es nomenava a Heinrich Himmler com a cap de la policia alemanya, la Deutsche Polizei, i guia del Reich de les SS, Reichsführer SS, a més de cap de l’OrPo, l’Ordnungspolizei. D’aquesta manera els poders de la policia política i estatal acabaven per primer cop a la història alemanya en mans d’una mateixa persona dins del Departament Central de Policia de Seguretat, a on hi havia la Gestapo, i es va acabar amb el procés de transferència dels càrrecs policials i de seguretat a mans de líders nazis. Frick es va convertir de facto en el cap del líder de les SS, però el nou cap de la policia alemanya va començar a edificar un Estat dins l’Estat. El decret sostreia els agents de l’autoritat a la competència dels Estats i els col·locava sota la del Reich amb l’objectiu de “defensar al poble alemany contra tots els intents de destrucció per part d’enemics de dins i fora del Reich”.

13 de juny de 1936

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va assistir a un acte en les drassanes Blohm und Voss d’Hamburg per la botadura d’una embarcació. Allí hi havien concentrat a milers d’obrers, però un, August Landmesser, es va negar a fer la salutació romana i va romandre tota l’estona amb els braços creuats. Per aquest acte va ser enviat més tard a un camp de concentració per haver violat les Lleis de Nuremberg en casar-se amb una jueva, Irma Eckler. Anys més tard va ser enviat al front oriental, on hi perdria la vida. La seva esposa va ser assassinada a l’hospital Bernburg.


Gerda Bormann va portar al món al seu sisè fill, Hugo Heinrich, anomenat Heiner pel nom del seu padrí, Heinrich Himmler.

11 de juny de 1936

Alemanya i Àustria varen firmar un conveni per facilitar i millorar les relacions entre els dos països. Les tres clàusules publicades reafirmaven el reconeixament per Adolf Hitler de la plena sobirania austríaca, un relaxament de la guerra de premsa entre els dos països, una amnistia dels presoners polítics d’Àustria, l’adopció de mesures relatives als refugiats nazis austríacs a Alemanya, la represa de relacions econòmiques normals i l’eliminació per part d’Alemanya de les restriccions sobre el trànsit turístic entre els dos països.

9 de juny de 1936

Dimarts:

En el Reich:

Reinhard Heydrich, en nom d’en Heinrich Himmler, va demanar que el cap de les SS tingués el rang de ministre, equiparable a les comandàncies generals de la Wehrmacht, i sota els títols Reichsführer SS i cap de la Policia alemanya. El ministre Wilhelm Frick es va indignar davant d’aquella demanda i va protestar davant de l‘Adolf Hitler, que aquest li va garantir que Himmler no rebria cap cartera ministerial, tot i que seria present a les reunions del gabinet com a secretari d’Estat.

A Itàlia:

Benito Mussolini va fer dimitir al seu ministre d’Afers Exteriors perquè era pro-francès i el va substituir pel seu gendre, el comte Galeazzo Ciano.

6 de juny de 1936

Dissabte:

En el Reich:

El Ministeri de l’Interior va aprovar una circular contra els gitanos, considerats una plaga, que permetia coordinar esforços entre les forces de seguretat per detenir-los i perseguir-los per internar-los en camps de concentració. A partir d’aquestes mesures, algunes ciutats varen començar a instal·lar campaments especials per gitanos.

A França:

El nou govern francès liderat de Léon Blum va prestar jurament al càrrec a la Cambra de Diputats. Xavier Vallat es va dirigir a Blum i a la tribuna de la Cambra i va retreure que per primer cop França seria governada per un jueu i va lamentar que el país no fos liderat per un home que tingués arrels franceses.

4 de juny de 1936

Dijous:

En el Reich:

Aquell dia es va redactar per part de la fracció radical de l‘Església de la Confessió un text contra el règim. En el primer paràgraf s’advertia de la descristianització de la societat; en el tercer es protestava contra les freqüents intervencions i abusos de poder del règim; en el quart s’acusava al règim de voler eliminar la l’Església de la vida pública i de l’ensenyança a les escoles; en el cinquè es denunciava la ideologia racista i antisemita del nacionalsocialisme, que es declarava irreconciliable amb l’ensenyança de Crist; en el sisè es lamentava que la moral cristiana i la legalitat haguessin sigut substituïdes per una moral utilitària al servei de la nació i de la raça. En aquest paràgraf també es va mencionar els camps de concentració i el terror de la Gestapo. Per últim, el setè paràgraf, es criticava al culte a la figura de l’Adolf Hitler. El document va ser firmat per deu persones i havia de ser secret, però per culpa d’una indiscreció intencionada per part dels seus redactors, el text va ser enviat fora d’Alemanya i va aparèixer a la premsa estrangera a mitjans de juliol.

3 de juny de 1936

Dimecres:

En el Reich:

Les autoritats alemanyes varen començar a conversar per la construcció d’un camp de concentració a Turíngia, que acabaria sent el camp de concentració de Buchenwald.


La Direcció General de les SS va ordenar que s’expulsés de les SS a tots aquells membres que no acceptessin el matrimoni obligatori.


Walther Wever, alumne de Giulio Douhet en la teoria del bombardeig estratègic, va morir aquest dia en un accident aeri.

2 de juny de 1936

Dimarts:

En el Reich:

Joseph Goebbels estava passejant amb la seva filla de tres danys, Helga, per la riba de l’illa de Schwanenwerder. Abans d’arribar a casa es varen trobar amb un dels veïns, l’actor Gustav Fröhlich amb la seva nova xicota, l’actriu Lídia Baarova. A petició del ministre, aquella nit la parella d’actors li varen ensenyar la casa juntament amb la seva filla Helga.

A la Gran Bretanya:

Joachim i Annelise von Ribbentrop varen deixar la mansió dels Londonderry, a Mount Stewart, després de passar-hi uns dies. Els membres de la família Londonderry i els seus convidats els varen acompanyar en cotxe a l’aeròdrom de Newtownards per acomiadar-los. Poc després del migdia el Wilhelm Siegert, l’aparell dels Von Ribbentrop, aterrava a Croydon, Londres. El viatge va portar molta polseguera entre la premsa britànica.