1 de juny de 1936

La revista liberal nord-americana The Nation va publicar un reportatge que deia que a Alemanya no es maltractava ni assassinava a cap jueu. La revista afirmava que la gent alemanya somreia, era acollidora, i cantava amb il·lusió a les cerveseries. A més, deien que tot estava terriblement net i que tot això agradava molt als visitants.

31 de maig de 1936

Diumenge:

A la Gran Bretanya:

A l’aeròdrom de Newtonards varen arribar tres esquadrilles de 36 caces Harley Hart de la RAF procedents de Glasgow, Edimburg i Durham. Però l’avió que més destacava era el de Joachim von Ribbentrop, que passava uns dies amb els Londonderry. Un cop a terra, els aviadors varen pujar als cotxes que els esperaven per portar-los a la mansió de Londonderry, a Mount Stewart, on se’ls va oferir un banquet. Al vespre varen tornar a les seves bases.

30 de maig de 1936

Dissabte:

A la Gran Bretanya:

Després d’haver arribat el dia anterior a la mansió dels Londonderry, Joachim i Annelise von Ribbentrop varen recórrer la zona de South Down i varen passejar pels jardins de Mount Stewart. Al final de la jornada, els Londonderry i els Ribbentrop varen anar a jugar a una partida de golf a prop de Scrabo Links.

A Espanya:

El general Manuel Goded va enviar el capità Bartolomé Barba a les Canàries per exigir-li al comandant militar de les Illes, Francisco Franco, que es decidís si actuar o no en una revolta contra la República i es deixés de “tanta prudència”.

29 de maig de 1936

Divendres:

A la Gran Bretanya:

Joachim von Ribbentrop va aterrar a l’aeroport de Newtonwards, a uns 25 quilòmetres de Belfast, en un aparell trimotor Junkers JU-52 de color negre i plata anomenat Wilhelm Siegert en honor a l’as de l’aviació de la Primera Guerra Mundial després de volar durant dues hores i mitja des de l’aeroport de Croydon, a prop de Londres. El vol havia durat més del compte per culpa dels forts vents. Von Ribbentrop s’havia de reunir amb lord Londonderry i anava acompanyat per la seva esposa Annelise, la princesa Marie Elisabeth zu Wied i la seva germana, la princesa Benigna Victòria, els seus ajudants Thorner i Gerorg von Wussow, i Werner von Fries, el secretari de la delegació de l’ambaixada a Londres, que havia arribat unes hores abans.

En aterrar a l’aeròdrom els esperaven lady Londonderrry, lady Mairi Stewart i el cap de l’Estat Major de la RAF, el mariscal de l’Aire sir Edward Ellington. Von Ribbentrop va afirmar que estavà allí perquè era un gran amic de Londonderry. Quinze minuts més tard va aterrar l’avió de Londonderry amb la majoria dels convidats a la festa que s’havia de fer aquell cap de setmana. Eren el vescomte Erich Chaplin (germà de lady Londonderry) i la seva esposa Gwladys, el seu fill Anthony Chaplin i l’esposa d’aquest, Alvilde, Laura Corrigan, un vell amic de la família Londonderry, Hedworth Williamson, i el corresponsal George Ward Price.

Després d’un intercanvi de paraules, els Londonderry i els seus convidats varen pujar als vehicles que els esperaven i varen dirigir-se cap a Mount Stewart. El motiu de la trobada entre Londonderry i Von Ribbentrop va portar certa polèmica. Von Ribbentrop havia afirmat davant la premsa que la trobada era purament privada i no tenia cap significat polític. Londonderry va afegir-hi que la trobada era un assumpte privat. Però la premsa de Londres no es varen creure les seves afirmacions i varen difondre que s’havien reunit per discutir les propostes de Berlín per convertir a Gran Bretanya en una aliada d’Alemanya.

Al mateix dia, lady Londonderry va escriure una carta per Hermann Göering per aconsellar-li si volia una entesa amb la Gran Bretanya atendre’s a la seva paraula respecte a certes actuacions i li va afegir que era imprescindible eliminar la desconfiança respecte a la política exterior alemanya en relació a ells, els britànics, i li va prometre que ella i el seu marit farien tot el possible per fomentar l’amistat.

27 de maig de 1936

Dimecres:

En el Reich:

Hermann Göering va declarar que totes les mesures havien de ser considerades des del punt de vista de la seguretat d’una guerra.


El sector del SD Sud-oest va informar a la Direcció general del SD que s’havien donat incomprensibles veredictes en els processos per escàndols racials. Es queixaven de que en cap dels casos examinats s’havia fet cap esforç per esgotar totes les possibilitats legals i que no s’havien dictat encara cap pena de presó elevada, tot i que les circumstàncies de certs delictes la feien aplicable.

25 de maig de 1936

Dilluns:

A la Gran Bretanya:

Anderson, el director de l’acadèmia d’instrucció de la RAF, li va presentar en el diputat conservador Winston Churchill un memoràndum de 17 pàgines, on li va afirmar que el Govern no estava fent suficient per preparar la RAF de cara a un conflicte bèl·lic.

A Espanya:

El general Emilio Mola va emetre una segona instrucció per als conspiradors de la República en el qual preveia un alçament regional al que anirien seguits per atacs concertats contra Madrid des de les províncies.

22 de maig de 1936

Divendres:

En el Reich:

Àngela Raubal, que el 18 de febrer de 1936 havia sigut obligada pel seu germanastre Adolf Hitler a abandonar la casa del Berghof, a Obersalzberg, per haver criticat a Eva Braun, no estava gens ressentida cap al seu germanastre, i va comunicar-li en el secretari Rudolf Hess a través d’una carta enviada des de Dresden, que a finals de juny s’apuntaria a un viatge d’estudis del seu marit en el que passaria per Munic i Berchtesgaden, i que segurament esperava reunir-se amb Hitler. A més, va afegir que des de que el seu germanastre havia estat a Dresden i que havien pogut parlar després de molt de temps li havia assegurat que algun dia vindria a prendre el cafè amb ells i que per aquell fet ella estaria molt feliç.


Heinrich Himmler va afirmar en un discurs en el Brckenberg, en els monts Harz, que quan un alumne de les SS abandonés la seva escola de cadets serviria durant deu mesos com a cap de secció de la reserva estratègica, després deu mesos més en la Direcció de Raça i Adoctrinament per assimilar els principals fonaments ideològics. A més a més, passaria deu mesos més en el Servei de Seguretat per familiaritzar-se amb l’enemic i deu mesos més en les SS ordinàries que li ensenyarien a comandar. Aquest projecte va ser un fracàs. A part, el líder de les SS va explicar que fins l’1 d’octubre l’objectiu de l’arbre genealògic per entrar a les SS se situaria el 1850 i el següent 1 d’abril el 1750 fins que en els següents tres anys l’objectiu seria el 1650. Himmler no volia anar més enrere perquè la majoria de parròquies no havien fet registres abans de 1648, data en que va acabar la Guerra dels Trenta Anys. Tot i això la data de 1800 es va convertir en la data acceptada pels membres de les SS.