30 de març de 1936

Dilluns:

En el Reich:

Arrel de les eleccions del dia anterior, la Deutsche Allgemeine Zeitung va comentar en un dels seus articles que no estaven sols en el món i que un plebiscit no significava per si sol la pau honrosa i duradera si les demés potències no la volien. 


Eva Braun i la seva germana Gretl es varen mudar a una nova casa a la Wasserburger Strasse 12, avui Delpstrasse, a Bolgenhausen, Munic, que havia sigut comprada a l’estiu de 1935 per Heinrich Hoffmann. La casa estava situada a prop de les residències de destacats jerarques nazis.

29 de març de 1936

Diumenge:

Les eleccions:

Els alemanys varen votar als parlamentaris del partit nazi que anirien al Reichstag, dissolt el 7 de març, i varen aprovar l’adhesió del territori de Renània al Reich. Els resultats que es varen fer públics varen donar les següents xifres:

Total de votants qualificats: 45.451.691

Total de vots emesos: 45.001.489 ( 99% )

Vots emesos en contra o nuls: 450.211

Vots emesos a favor de la llista nazi: 44.461.278 ( 98,8 % )

Tot i que el poble alemany aprovava l’acció del Govern, les xifres que expressen els resultats electorals revelen una unanimitat sospitosa. Adolf Hitler va examinar els primers escrutinis electorals al costat del ministre Joseph Goebbels, qui havia anunciat triomfalment els resultats de les eleccions:

El 99% dels alemanys ha votat per Hitler i el NSDAP!. 

A la nit, Hitler va celebrar la seva victòria amb una recepció a la Cancelleria. El dictador, acompanyat per diversos jerarques nazis, es va dirigir a Alfred Rosenberg tot radiant i li va dir eufòric, que fins i tot els bisbes havien tingut que cedir davant l’ambient en el Rin i havien ordenat que repiquessin les campanes. Hitler llavors es va interessar per la tirada de vendes del llibre de Rosenberg, El mite del Segle XX. 

Diversos corresponsals que havien visitat les taules electorals varen informar de irregularitats en el procediment de les votacions.

En el Reich:

Les unitats de les SS que actuaven com a guardians dels camps de concentració i que estaven sota les ordres de l’alsacià Theodor Eicke, varen ser rebatejades amb el nom d’Unitats de la Calavera, SS-Totenkopf-Verbände. Els seus efectius varen ser ascendits llavors a 3.500 homes.

28 de març de 1936

Dissabte:

En el Reich:

L‘endemà a Alemanya es celebraven noves eleccions per al Reichstag. Els diaris alemanys tenien ordres de portar impreses grans fotografies d’Adolf Hitler, i els articles i il·lustracions  elevaven la figura i el mite del dictador. El dirigible Hindenburg va deixar caure pamflets a Berlín que exhortaven a la població a votar Ja. Però de nou aquestes eleccions varen ser una farsa, tot i que el partit nazi era l’únic partit que podien votar els ciutadans alemanys, Hitler va obtenir el 98,9% dels vots. Una prova d’aquest frau és que a Colònia el 103% de la gent va votar a Hitler, o sigui hi havia més paperetes que persones que varen votar.

Aquell dia, Hitler va pronunciar un discurs a Colònia. Després d’acabar l’acte es va dirigir a l’estació principal de la ciutat, on l’esperava una multitud per saludar-lo, per agafar un tren especial en direcció al Rin. Quan es varen posar en marxa en direcció al pont de Hohenzollern, Hitler contemplava la catedral de Colònia i va dir que s’havien necessitat vuit segles per construir-la i que ara Colònia tornava a ser una ciutat alemanya i va assegurar que mai més un soldat estranger i tornaria a posar els peus. Després, Julius Schaub li va col·locar un disc elegit per Hitler en que hi havia gravat l’opera Parsifal interpretada per Carl Muck a Bayreuth. Escoltant música, Hitler va dir que la seva religió havia nascut del Parsifal.


El govern va aprovar la Llei del Reich d’Associacions de Turisme del Reich on es nacionalitzaven a totes les empreses dedicades al turismes, que varen quedar sota la supervisió directe del Ministeri de Propaganda.

27 de març de 1936

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va visitar la fàbrica de locomotores dels tallers Krupp, a Essen, i va fer un discurs davant de 100.000 treballadors. Joseph Goebbels va posar en totes les places i cantines de les grans empreses altaveus i es varen concedir als treballadors dues hores lliures per escoltar al discurs de Hitler. A tres quarts de tres, la ràdio va ordenar per tot Alemanya l’ordre d’hissar la bandera amb l’esvàstica. Un quart d’hora més tard es va sentir per tots els altaveus el xiulet estrident de les sirenes de les fàbriques Krupp. La Potsdamer Platz de Berlín el trànsit va quedar parat en motiu del discurs i els vianants es varen aturar i varen aixecar el braç dret. En el moment que Hitler penetrada en la gran sala de màquines de Krupp es va entonar la marxa de Badenweller. En el discurs, el dictador va posar èmfasis en que buscava la pau, però va demanar a les demés potències europees que no es posessin en els assumptes d’Alemanya. En acabar el seu discurs, Hitler va assegurar que el món sabria després de les eleccions del 29 de març que quan ell parlava no només ho feia un home sinó tot un poble.

20 de març de 1936

Divendres:

En el Reich:

En un discurs a Hamburg a la nit, Adolf Hitler va dir públicament que ara el govern alemany comptava amb la confiança del poble i que ell es preocupava només del poble. Seguidament, el dictador va explicar que ell no havia sigut imposat per ningú del poble, ja que venia del mateix poble i va declarar que estava orgullós de no conèixer a cap estadista en la història del món que pogués dir amb més dret que ell que era par del poble. Hitler també va exaltar un cop més la igualtat de dret com el principi fonamental davant als demés pobles i va assegurar que en defensa d’aquest principi no estava disposat a retrocedir ni un centímetre.

19 de març de 1936

Dijous:

En el Reich:

El govern alemany va aprovar un decret que deia que una ordre donada per la Gestapo estava exempta de qualsevol decisió judicial i que no es podia discutir.

A Suïssa:

El Consell de la Societat de Nacions va declarar que Alemanya havia violat el Tractat de Versalles i el de Locarno per la seva invasió militar a Renània el 7 de març, però no va recomanar que s’apliquessin sancions, ni tant sols la retirada de les tropes alemanyes de la zona.

17 de març de 1936

Dimarts:

En el Reich:

A la tarda, en el govern alemany li va arribar la queixa d’Anthony Eden per la remilitarització de Renània i de possibles conseqüències internacionals. El Govern, tot i amenaçar amb l’aïllament voluntari, va enviar una delegació a Londres per negociar amb els britànics.

A Suïssa:

A Ginebra, el ministre d’Afers Exteriors soviètic, Maxim Litvinov, va pronunciar un discurs a favor d’intervenir col·lectivament contra Alemanya. Aquest discurs només va servir perquè els britànics es mantinguessin encara més ferms amb la seva idea de no intervenir.