Diumenge:

Les Lleis de Nuremberg:

En el 7º Congrés del partit nacionalsocialista (NSDAP) a Nuremberg, a la tarda, es va fer una desfilada militar davant Adolf Hitler. A les vuit de la nit, Hitler va aprovar davant l’assemblea del Reichstag, reunit en sessió extraordinària a Nuremberg, en el saló de l’Associació Cultural de Nuremberg, les Lleis de Nuremberg.

El dictador va parlar de la inestable situació internacional, que havia impedit a Alemanya reconstruir el seu Exèrcit per defensar la seva llibertat. Va mencionar també el control que exercia Lituània sobre Memel i va advertir de que qualsevol intent de trepitjar de nou territori alemany per part dels comunistes seria ràpidament reprimit. A continuació, Hitler va acusar als jueus de l’estranger d’haver provocat un boicot contra Alemanya i va afirmar que els jueus alemanys s’havien revoltat contra el govern i que l’única alternativa seria buscar una solució legislativa al problema per propiciar una relació tolerable amb el poble jueu. Després de demanar al Parlament que aprovés les tres lleis que Hermann Göering estava disposat a llegir, Hitler va dir que la primera i segona llei pagaven el deute de gratitud al moviment sota el símbol de l’esvàstica i que la tercera llei tractava de trobar una solució legislativa al problema que havia sigut assignat per llei al NSDAP perquè trobés una solució definitiva.

La primera llei, la Llei de la Bandera Nacional, proclamava que la Bandera del Reich seria la bandera amb l’esvàstica del NSDAP, que va substituir la bandera de la República de Weimar. La segona llei, la Llei de Ciutadania, definia que només es podia considerar ciutadà del Reich aquell que tingués sang alemanya o germànica, i aquest ciutadà havia de ser apte per servir fidelment al seu poble i al Reich. El ciutadà que no es considerava de raça alemanya, o sigui els jueus i els asocials, se’ls va excloure de la societat i se’ls va de tractar com a ciutadans inferiors. Es va considerar que totes les famílies que tinguessin un sol membre de la família que fos jueu, tant podia ser un avi o una avia, se’ls havia de considerar com a jueus. Aquesta segona llei a part de segregar els jueus de la població alemanya, també va servir per demanar una sèrie d’obligacions i esforços als ciutadans alemanys; com ara el servei obligatori a la Wehrmacht, tal i com s’havia aprovat en la Llei Militar del 21 de maig de 1935. La tercera llei, la Llei per la Defensa de la Sang i l’Honor Alemanys, prohibia els matrimonis i les relacions sexuals dels jueus amb els ciutadans alemanys. Els matrimonis que es duguessin a terme sense tenir en compte aquesta Llei, inclús fora d’Alemanya, no serien vàlids. A més, en els jueus no se’ls permetia utilitzar en les seves llars a ciutadans alemanys de menys de 45 anys i, per últim, no podien portar la bandera del Reich, però sí els seus propis colors.

Aquestes noves Lleis i normes varen ser redactades pel ministre de l’Interior, Wilhelm Frick, i firmades per Rudolf Hess i definien les obligacions i les normes dels ciutadans segons la seva raça. Les Lleis de Nuremberg varen ser difoses a la població pel setmanari antisemita Der Stürmer, on el seu editor, Julius Streicher,  va començar la persecució de la comunitat jueva. Aquella mateixa tarda, Hitler es va reunir amb els membres dirigents del NSDAP per subratllar la importància de les noves Lleis.

Dissabte:

En el Congrés de Nuremberg:

Al matí, el doctor Bernhard Lösener, l’encarregat d’elaborar la legislació sobre la qüestió jueva en el Ministeri de l’Interior, i Franz Albrecht Medicus varen arribar a Nuremberg tal i com els hi havien ordenat el dia anterior els seus superiors del Ministeri de l’Interior, els secretaris d’Estat Hans Pfundtner i Wilhelm Stuckart. Un cop a la ciutat els hi varen comunicar que Adolf Hitler els hi havia donat instruccions el dia anterior perquè preparessin una llei que regulés el matrimoni entre aris i no aris. Els dos funcionaris tenien fins l’endemà per redactar la legislació requerida. Ràpidament, Lösner se’n va anar a veure a Wilhelm Frick, que estava allotjat en una mansió a l’altra banda de la ciutat i no tenia gaire interès en el tema. Llavors varen esbossar ràpidament les lleis racials de Nuremberg, la Llei de Sang i una Llei de Ciutadania del Reich, aprovades l’endemà en què s’excloïen els ciutadans jueus de la comunitat ètnica i els treia els seus drets i llibertats civils. Al voltant de mitjanit, Frick va tornar de visitar a Hitler amb l’ordre de preparar quatre esborranys de la Llei de la Sang i elaborar l’avantprojecte de la Llei de Ciutadania del Reich per completar el programa legislatiu. En mitja hora varen redactar les lleis i Frick va tornar a reunir-se amb Hitler per presentar-li les Lleis. El dictador va elegir la Llei més “suau”. A dos quarts de tres de la matinada, Frick es va tornar a reunir amb els funcionaris sense saber quin dels quatre esborranys havia elegit Hitler.

Aquella mateixa nit, Rudolf Hess i Joseph Goebbels es varen reunir per parlar com haurien de tractar a partir de llavors als Volljuden i als Mischlinge.

En el Congrés de Nuremberg:

A l’esplanada del Zeppelinfeld, situada a cinc quilòmetres al sud-est de la ciutat, es va passar revista dels directors polítics. L’Adolf Hitler, l’Alfred Rosenberg, en Walter Darre, l’Adolf Wagner i en Joseph Goebbels varen pronunciar els seus respectius discursos. El ministre de Propaganda va pronunciar un discurs sota el títol Comunisme sense mascara, en què va atacar als jueus i els comunistes. Va començar anunciant una missió universal alemanya contra el bolxevisme, al qual va qualificar com el desafiament de la brutalitat internacional començat pels jueus contra la cultura en si. En Goebbels va parlar de l’assassinat individual, d’ostatges i de masses, dut a terme pels comunistes. Per demostrar que el bolxevisme estava lligat als jueus va llegir una llista de diverses fulles dels principals representants jueus del comunisme.

Mentrestant, després de l’anunci del dia anterior d’en Gerhard Wagner de promulgar la Llei per la Protecció de la Sang Alemanya, en Hitler va donar instruccions als secretaris d’Estat Hans Pfundner i Wilhelm Stuckart que preparessin una llei que regulés el problema entre aris i no aris. En seguit, els dos secretaris d’Estat varen convocar a Nuremberg el doctor Bernhard Lösener, que era l’encarregat d’elaborar la legislació sobre la qüestió jueva en el Ministeri de l’Interior, i en Franz Albrecht Medicus, per tal de que preparessin la regulació entre el matrimoni entre aris i jueus. Abans d’arribar a Nuremberg els dos experts no sabien que havien de redactar les Lleis de Nuremberg.

Dijous:

En el Congrés de Nuremberg:

A l’esplanada de Zeppelinfeld, situada a cinc quilòmetres al sud-est del centre de Nuremberg, els nazis varen dur a terme una espectacle de propaganda dirigit per Albert Speer. A les deu del matí es va passar revista al Servei Laboral del Reich i després es va fer una desfilada davant d’Adolf Hitler. Eva Braun, acompanyada per la seva amiga Marion Schönmann, la seva família i alguns treballadors de l’estudi fotogràfic de Heinrich Hoffmann, va ser presents a la tribuna d’honor després d’aconseguir entrades a través de Hoffmann. Després del Congrés, Eva i els amics i treballadors de Hoffmann varen anar a celebrar l’aniversari del fotògraf i amic de Hitler.

---

Gerhard Wagner, el líder dels doctors del Reich, va anunciar, després d’haver parlat amb Hitler, la intenció de promulgar una Llei per la Protecció de la Sang Alemanya que impediria una “major bastardització del poble alemany”. Anys més tard, Wagner va afirmar que no tenia ni dea de que es volien introduir les anomenades Lleis de Nuremberg.

A la Gran Bretanya:

Davant l’imminent conflicte per Abisina, els britànics varen enviar els creuer de guerra Hood i Renown, en companyia de destructors, a Gibraltar per reforçar la flota del Mediterrani.

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va ordenar-li a Alfred Rosenberg la designació del senat de cultura del Reich amb l’objectiu de seleccionar i fomentar en el terreny de l’art i de la ciència totes aquelles forces creatives que treballaven per Alemanya a favor del nacionalsocialisme. Aquella decisió no li va agradar gens al ministre Joseph Goebbels, que en aquells moments rivalitzava amb Rosenberg per les competències en cultura.

---

En el Congrés de Nuremberg, milers de joves es varen reunir per escoltar les paraules de Hitler. El dictador va dir que si les institucions de l’Estat no aplicaven les polítiques del NSDAP, el partit les havia d’aplicar per ell mateix. Hitler va assegurar que la batalla contra l’enemic interior no es veuria frustrada per les formalitats de la burocràcia ni per la seva incompetència. Parlant de la Unió Soviètica, el líder alemany va assegurar que el recent congrés de la Internacional Comunista a Moscou, que havia declarat la guerra contra el feixisme, demostrava que havia arribat el moment de fer front a l’amenaça bolxevic, que considerava un producte d’una conspiració jueva internacional.

A Ginebra:

A la seu de la Societat de Nacions es va celebrar una Assemblea General per parlar de l’imminent conflicte a Abisina. Samuel Hoare, el ministre d’Afers Exteriors, va declarar que la Lliga seguia en peus i, en particular, per resistir col·lectivament amb fermesa qualsevol acte o agressió no provocats. El seu discurs va ser molt ben rebut.

En el Congrés de Nuremberg:

El partit nazi va començar el 7ª Congrés del Partit a Nuremberg enmig de desfilades militars, banderes al vent i parades amb torxes. Aquest congrés es coneixerà com el Congrés de la Llibertat. L’Adolf Hitler, que acabava d’arribar aquell dia a la ciutat bavaresa, va desfilar en un cotxe descapotable pels carrers de Nuremberg i va ser rebut per l’alcalde en el Saló de l’Ajuntament de Nuremberg. L’Eva Braun es va passejar per Nuremberg i pels actes nazis com a convidada i anava vestida amb un luxós abric de pell.

A la tarda, l’Ernst Hanfstaengl es va ocupar de rebre la premsa estrangera en el Gran Saló de la Casa d’Associació de Cultura de Nuremberg.

Dilluns:

En el Reich:

Abans d’anar a Nuremberg per ser present en la inauguració aquell dia del  Congrés de la Llibertat del NSDAP, Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Hjalmar Schacht per analitzar com podien aprovar més mesures discriminatòries contra els jueus. Reinhard Heydrich va presentar al mateix temps un memoràndum on senyalava una sèrie de mesures antisemites destinades a aconseguir una segregació més gran i, si era possible, la cancel·lació dels seus drets com a ciutadans. Heydrich demanava a tots els jueus alemanys sotmetre’ls a l’estatut d’estrangeria i expressava que les mesures restrictives que suggeria dirigissin els jueus cap al sionisme i enfortissin la seva intenció d’emigrar.

A Polònia:

Aquell dia es varen celebrar les primeres eleccions generals, però el govern polonès va tenir que confessar que només el 40% dels electors inscrits en el cens havien anat a les urnes. El govern ho atribuïa al mal temps. Corresponsals i agències estrangeres encara transmetien una participació encara més baixa.

Dissabte:

En el Reich:

Friedrich Braun, el pare d‘Eva Braun, estava indignat perquè la seva filla havia marxat de casa i va escriure una carta a Adolf Hitler per demanar-li que animés a la seva filla a tornar a casa seva. Braun va entregar la carta a Heinrich Hoffmann perquè li fes arribar a Hitler, que es trobava a Obersalzberg, però sembla ser que la carta no va arribar al seu destinatari.

---

La premsa alemanya va mostrar la seva indignació en l’edició d’aquella tarda a causa de la sentència d’un jutge municipal de Nova York en que havia absolt a quatre ciutadans nord-americans acusats d’haver causat desordres a bord del transatlàntic alemany Bremen quan aquest es disposava a tornar a Alemanya. L’ambaixador alemany a nord-americà va formular una protesta i va reclamar una satisfacció.

---

A la Catedral de Santa Eduvigis es va celebrar l’entronització del nou bisbe de la diòcesis de Berlín, el comte Conrad von Preysing. A la cerimònia hi varen ser presents representants oficials del govern i del NSDAP, així com nombrosos caps i oficials de l’Exèrcit, de la Kriegsmarine i de la Luftwaffe vestits amb uniforme. El doctor Steinmann, en el seu discurs de benvinguda, va declarar que eren catòlics i a la vegada patriotes i que seguirien sempre les ensenyances de Jesucrist que, segons ell, eren: dóna al Cèsar el que és del Cèsar.

Adolf Hitler va assistir en unes maniobres militars celebrades a Luneburg, situat al nord d’Alemanya, i va conversar durant una estona amb Werner von Blomberg, Werner von Fritsch i altres alts comandaments militars.

Dijous:

En el Reich:

L’empresa química I.G. Farben va crear una Oficina d’Enllaç amb l’Exèrcit per coordinar els preparatius per una economia de guerra.

---

La Gestapo va arrestar a Adolf Rosenberger, cofundador de l’empresa Porsche i jueu, en un poble proper a Stuttgart. El varen acusar de “corrupció de la raça” i el varen posar en presó preventiva a Karlsruhe. Segons la Gestapo, havia quedat amb una noia que no era jueva. Rosenberger ja havia rebut amb anterioritat avisos de que era un objectiu de la Gestapo, però l’empresari els havia decidit ignorar.