2 d’octubre de 1935

Dimecres:

En el Reich:

Joseph Goebbels es dirigia a Hohenlychen per reunir-se amb Alfred Rosenberg després de que entre els dos rivalitzessin per quedar-se en les competències de la cultura. Però quan el ministre estava a Gransee la policia va aturar el cotxe en el qual anava per comunicar-li que la seva esposa Magda acabava de donar llum al seu tercer fill a la clínica ginecològica universitària de Berlín, atesa pel professor Stoeckel. Goebbels es va posar molt content quan va saber que el seu fill era un nen; fins llavors havia tingut una nena i desitjava amb ansietat tenir un nen. Magda ja havia tingut un nen, Günther Quandt, fruit d’un altre matrimoni. El fill de Goebbels portaria el mateix nom que el seu germanastre.


En l’aniversari del difunt Paul von Hindenburg, els taüts de bronze del President i el de la seva esposa varen ser traslladats a la cripta que s’acabava de construir en el mateix Monument de Tannenberg.

1 d’octubre de 1935

Dimarts:

En el Reich:

Per ordres del govern alemany, a partir d’aquell dia no es podia oferir ni vendre públicament revistes i diaris jueus. Tot i que s’estava discriminant als jueus de la vida pública alemanya, Joseph Goebbels va anotar aquell dia que la qüestió jueva encara no s’havia decidit i que tot hi debatre-ho molt amb Adolf Hitler, el líder alemany encara tenia dubtes. A més, aquell dia, tal i com es feia des de l’1 de juny amb els caps de les SS, els Oberschafführer i Hauptscharführer SS varen tenir que demostrar a partir d’aquell dia que tant ells com les seves esposes no tenien cap avantpassat jueu.


Wilhelm Keitel va substituir a Walter von Reichenau com a cap de la Wehrmachtamt (l’Oficina de les Forces Armades) en el Ministeri de Guerra.

29 de setembre de 1935

Diumenge:

En el Reich:

El partit nazi va celebrar un míting a porta tancada a Munic. Estava previst que Adolf Hitler ho aprofités per anunciar la legislació sobre els Mischlinge de primer grau, però va decidir posposar la seva intervenció perquè encara dins del govern hi havien diferents veus que opinaven diferent sobre els Mischlinge.


Aquell dia va acabar a Steglitz la reunió dels membres de l’Església de la Confessió començada el 26 de setembre per escriure un memoràndum on es va condemnar el silenci de les esglésies davant la discriminació que patien els jueus per culpa del règim. Més tard, davant les noves agressions que varen patir els jueus, sobretot amb les Lleis de Nuremberg, es va tenir que reescriure el memoràndum.

26 de setembre de 1935

Dijous:

En el Reich:

Joseph Goebbels, molt enfadat amb Alfred Rosenberg perquè li prenia competències dins del camp de la cultura, va discutir l’assumpte amb els secretaris generals de la Cambra de Cultura i el ministre va definir a Rosenberg com un home deslleial.


Aquell dia va començar una reunió entre els membres de l’Església protestant de la Confessió a Steglitz, que va acabar el 29 de setembre, per escriure un llarg memoràndum on es va condemnar el silenci de les esglésies cristianes davant la discriminació que patien els jueus.


Klaus Barbie es va unir oficialment a les SS i al SD.

A França:

Per tal de fer un front comú d’esquerres contra els nazis, va tenir lloc la primera sessió d’un comitè alemany a l’exili encarregat de preparar una plataforma en comú entre personalitats d’esquerra. La sessió va tenir lloc a l’Hotel Luteria de París i va ser presidida per l’escriptor Heinrich Mann i el comunista Willi Münzenberg. Com a resultat d’aquesta primera sessió, el comitè va adoptar el nom de Luteria, però al cap de poc no es varen posar d’acord per les diferències ideològiques que hi havia entre ells.

25 de setembre de 1935

Dimecres:

En el Reich:

Walter Gross, cap de l’Oficina de Política Racial del NSDAP, va informar als caps regionals de la seva organització de la interpretació de les Lleis de Nuremberg que n’havia fet Adolf Hitler. El dictador l’hi havia dit que no s’havien de precipitar en ampliar l’abast de les noves Lleis ni tampoc en termes d’acció econòmica directe contra els jueus. Sobre els Mischlinge, Hitler volia assimilar-los en les pròximes generacions per tal d’evitar el debilitament del potencial de guerra alemany.

23 de setembre de 1935

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Rosenberger va ser traslladat al camp de concentració de Kislau, al sud de Heidelberg, després de ser acusat de voler intimar amb una noia no jueva. El copropietari de Porsche va ser alliberat quatre dies més tard després de rebre pallisses i humiliacions. El baró Von Veyder-Malberg, el successor de Rosenberger a Porsche, va intercedir per ell amb la Gestapo a Karlsruhe. L’empresari va tenir que pagar a la Gestapo 53 Reichsmarks per estar en detenció preventiva.

17 de setembre de 1935

Dimarts:

En el Reich:

El Völkischer Beobachter va publicar que la tarda del 15 de setembre Adolf Hitler s’havia reunit amb els membres del partit nazi i que havia subratllat la importància de les Lleis de Nuremberg per arribar a un acord acceptable amb els jueus que vivien a Alemanya. Hitler va insistir en la seva ordre de no atacar individualment als jueus.


L’aviació alemanya va fer volar per primer cop el bombarder Stuka o Junkers Ju 87 amb un motor Rolls-Royce.

16 de setembre de 1935

Dilluns:

En el Reich:

En el dia que finalitzava el 7º Congrés del partit nazi a Nuremberg, el Parteitag, sota el lema Congrés de la Llibertat, a partir de les nou del matí es varen fer exhibicions de la Wehrmacht en l’esplanada del Zeppelinfeld, situada a cinc quilòmetres al sud-est de la ciutat, que va acabar a la nit amb una gran desfilada. Adolf Hitler va dir en un discurs dirigit en el nou Exèrcit, que en temps de guerra ells eren la gran defensa de la nació i en temps de pau eren l’esplèndida escola del poble alemany i que, agafant el model de l’exèrcit alemany, el NSDAP tenia que considerar com a missió específica la reunió i formació dels elements de la nació més capaços per exercir el lideratge polític. Llavors va afirmar que l’Exèrcit era qui els havia fet homes i que quan se’l mirava la fe en el futur d’Alemanya es reforçava per sempre. Després, el líder alemany va explicar que el vell gloriós Exèrcit no havia mort, sinó que estava dormint i que ara havia tornat a sortir de nou. Hitler també va dir que només els principis més durs i una ferma resolució podien unir la nació en un sol cos capaç de resistir i, per tant, capaç de dirigir amb èxit la vida política.


Durant aquell dia varen sortir publicades íntegrament en els diaris les Lleis de Nuremberg aprovades el dia anterior al Reichstag. Joseph Goebbels va declarar en una reunió de responsables de propaganda a Nuremberg, que no tenien cap interès en obligar als jueus a gastar el seu diner fora d’Alemanya, ja que volia que el gastessin al país. El ministre demanava no deixar-los entrar en totes les instal·lacions de bany, però va dir que aprovava que anessin en els centenars de centres turístics del Mar Bàltic. Goebbels va afirmar que no els podien expulsar i que havien de tenir en compte que no tenien cap illa per transportar-los.