Dissabte:

A Àustria:

L’ambaixador Franz von Papen li va escriure una carta a Adolf Hitler per explicar-li com havia anat el seu primer any a Viena i li va assegurar que el nacionalsocialisme s’imposaria a Àustria.

Divendres:

En el Reich:

Wilhelm Frick va anunciar que, com que la validesa legal dels matrimonis entre aris i no aris seria regulada en un futur pròxim, tals matrimonis havien de ser posposats fins nou avís.

Dijous:

En el Reich:

El govern alemany va aprovar un decret que determinava amb precisió qui podia entra en la Wehrmacht, deixant fora del servei als totalment jueus i als que ho siguessin un 75%, o sigui que tinguessin tres avis jueus. Al mateix temps, el Ministeri de Propaganda va crear una oficina per supervisar totes les activitats culturals i intel·lectuals no àries, tot i que molts intel·lectuals, artistes i escriptors jueus ja havien marxat del país.

A més a més, l’alcalde de Dortmund va prohibir en els jueus banyar-se a les piscines públiques, instal·lacions de banys interiors i solàriums públics. En el ban, l’alcalde va justificar la seva decisió perquè, en la seva opinió, la majoria de la comunitat nacional alemanya s’havia vist molestada per la presència de jueus. A totes aquestes instal·lacions es varen posar cartells que deien: Prohibit l’accés als jueus.

El ministre del Interior, Wilhelm Frick, va enviar a la Cancelleria del Reich i el cap de la Cancelleria, Hans Heinrich Lammers, informes que li arribaven de tot Alemanya del malestar generat per la pujada de preus i Frick va considerar aquest malestar un greu perill.

Divendres:

En el Reich:

Representants dels ministeris de Justícia i Interior i l’oficina del lloctinent Rudolf Hess varen proposar una llei que prohibís els matrimonis entre aris i no aris com la Llei Militar del 21 de maig, que s’aplicava en aquest cas als soldats. A més, Wilhelm Frick va presentar-li una proposta a Adolf Hitler perquè els considerats aris que portessin un nom considerat típic dels jueus poguessin canviar-se’l.

L’administració de l’Ajuntament de Berlín va aprovar que tanquessin a partir de les set de la tarda les gelateries regentades pels jueus. Aquella mesura entrava en vigor en plena temporada alta.

Dissabte:

En el Reich:

Arrel de la campanya antisemita dels últims dies engegada pel govern, es varen produir diferents episodis violents contra els jueus per tot Alemanya durant diferents dies. Aquell dia es varen produir incidents a Dresden, concretament a la Prager Strasse.

Dimecres:

En el Reich:

Hans-Heinrich Lammers va transmetre des de Berchtesgaden a Wilhelm Frick l’acceptació d’Adolf Hitler a la seva proposta del 19 de juliol perquè els considerats aris amb cognoms considerats jueus se’ls poguessin canviar.

Per haver atacar amb duresa als jueus de Berlín, Adolf Hitler va nombrar a Wolf Heinrich Graf Helldorf cap de la policia de Berlín.

Dilluns:

En el Reich:

Després de rebre informacions sobre l’estrena d’una pel·lícula antisemita, el Del Angriff va exhortar als membres del NSDAP a passar a l’acció violenta i es va demanar no abaixar la guàrdia. Poc després de la publicació es varen produir accions violentes contra els jueus en el Kurfüstendamm de Berlín.

Aquell dia visitava Berlín el major Francis Fetherston-Godley amb una delegació de cinc membres de la Legió britànica per evidenciar les bones relacions entre els dos països. Els nazis varen utilitzar la visita per vendre una bona imatge del país a l’exterior, sobretot a la Gran Bretanya. Quan el comboi de cotxes que s’havien posat a disposició dels britànics avançava lentament pels carres de la capital alemanya, una multitud de berlinesos varen sortir a rebre’ls amb el braç en alt i victorejant-los. El major no deixava de somriure satisfet. Quan Fetherston-Godley va depositar una garlanda de flora en el monument de guerra a Unter den Linden, els mitjans de comunicació alemanys no varen deixar d’immortalitzar el moment davant de milers de persones.