18 d’agost de 1935

Diumenge:

En el Reich:

A Königsberg, l’Adolf Hitler va parlar de que era necessari aplicar les clàusules 4 i 5 del programa del Partit, unes clàusules discriminatòries cap als jueus, a través d’una llei que regulés la condició legal dels jueus. Hjalmar Schacht va anunciar que estava en preparació una legislació anit-jueva d’acord amb el programa del Partit i que havia de ser considerat un objectiu fonamental del govern. Però Schacht estava molt molest amb el partit nazi perquè l’organització del partit a la localitat d’Arnswalde, Brandenburg, havia col·locat en un aparador una fotografia de l’esposa del director de la seu local del Reichsbank amb el lema de traïdora perquè havia sigut vista comprar en un establiment jueu. Schacht va tancar la sucursal en protesta. Referint-se a aquell tema, el ministre va dir:

Senyor, guarda’m dels meus amics. Es a dir, de la gent que empastifa aparadors a l’empara de la foscor i marcar als alemanys que compren productes en botigues jueves com traïdors al poble. 

17 d’agost de 1935

Dissabte:

En el Reich:

El Govern va prohibir la francmaçoneria.


Cansats del tracte rebut per part de les SS, a la nit uns quants membres de les SA liderats pel seu cap Viktor Lutze varen irrompre el restaurant Pressenhof de Stettin, on hi havia uns 20 membres de les SS i tres caps, i els varen amenaçar de que algun dia es venjarien de la Nit dels Ganivets Llargs. Interpel·lat, el Standartenführer SS Robert Schulz, del sector SD Nord, va exclamar que havien sigut massa benvolents amb ells, ja que alguns d’ells sabien dels plans d’Ernst Röhm. Lutze els va acusar d’atacar-los sense sentit i els tres caps de les SS es varen aixecar enfadats. A continuació, el cap de les SA va preguntar en una pregunta retòrica qui havia traït a Röhm. Schulz, que va entendre que acusava a Heinrich Himmler, va tallar-lo en sec, però Lutze no es va deixar intimidar i va continuar amb les seves acusacions contra les SS pel que havia passat la Nit dels Ganivets Llargs. Schultz, que no volia brega, no va tenir més remei que dir-li que ja eren les dues de la matinada i que era millor deixar-ho aquí. Llavors va cridar al cambrer, va demanar el compte i tots varen marxar. Quan abandonava també el local, Lutze va exclamar que sempre afirmaria aquella seva opinió encara que li costés anar a un camp de concentració.


Al centre de Colònia, una dona jueva de 55 anys va renyar a uns vailets perquè venien un diari amb el titular: Tot el que té relació amb els jueus contamina la nació. Els nois varen denunciar la dona a un SS i aquesta va acabar interrogada per la Gestapo. El cas va ser desestimat posteriorment pel fiscal. 

14 d’agost de 1935

Dimecres:

En el Reich:

Wilhelm Frick li va plantejar a Franz Gürtner la possibilitat d’obligar en els descendents de jueus que a principis del segle XIX havien elegit noms alemanys principescs que tornessin al seu nom jueu. Segons Frick, aquesta iniciativa sortia de part del príncep Von und zu Loewenstein. En un principi no es va acceptar la proposta.

9 d’agost de 1935

En el Reich:

Després de que el dia anterior l’Adolf Hitler ordenés posar fi als actes individuals contra els jueus, en Rudolf Hess va comunicar aquella decisió al Partit.

En la vida privada d’en Hitler:

L’Eva Braun va abandonar la seva casa familiar per mudar-se juntament amb la seva germana menor Gretl i una criada hongaresa a un pis de tres habitacions llogat per en Heinrich Hoffmann a la Widenmayerstrasse 42 de Munic, a cinc minuts del pis de l’Adolf Hitler a la Prinzergerntenplatz 16.

8 d’agost de 1935

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va donar l’ordre de posar fi a tots els actes individuals contra els jueus. Al mateix temps, tant el Der Angriff com el Völkischer Beobachter varen publicar sota el titular: Llei principis en la qüestió jueva una declaracions del cap de la policia alemanya, el Obergruppenführer de les SS Kurt Daulege, en les que assegurava que les estadístiques de delinqüència indicaven una més gran presència de jueus en tots els delictes.