4 de desembre de 1934

Dimarts:

En el Reich:

Obligat pel ministre Joseph Goebbels, Wilhelm Furtwängler va renunciar dels seus càrrecs de vicepresident de la Cambra de Música i de director de l’Òpera Estatal de Berlín i de la Filharmònica de Berlín després d’haver vist com els nazis perseguint a artistes que no eren afins al règim com Paul Hindemith. Furtwängler, que a partir d’aquell moment s’havia de guanyar la vida pel seu propi compte, estava disposat a exiliar-se als Estats Units, tot i que ho faria a contracor.

3 de desembre de 1934

Dilluns:

En el Reich:

A Leipzig va tenir lloc l’últim combat del boxejador Johann Trollmann, criticat durament pel fet de ser gitano, contra Arthur Polter. Trollmann va resultar perdedor als punts després de vuit assalts. Dels últims 11 combats n’havia perdut 9, una estadística molt diferent a la d’abans de que arribessin els nazis al poder. L’any següent, l’Associació Alemanya de Boxa li va retirar la llicència per “no combatre com un autèntic professional”.

1 de desembre de 1934

Dissabte:

En el Reich:

Rudolf Höess va ser elegit membre de la unitat de Guàrdies de les SS coneguda com Totenkopf Verband (Formació de les Calaveres Negres) i aquell mateix dia va ser convocat al camp de concentració de Dachau per Theodor Eicke, l’inspector dels camps de concentració.


Julius Streicher va denunciar “l’existència d’una proteïna anòmala que els jueus inculcaven a les dones àries a través del semen per infeccionar-les”.


A la nit, l’Hotel Adlon va oferir una festa amb ball amb certes personalitats com Joseph Goebbels, els ambaixadors William Dodd, Eric Phipps i François Poncet, el corresponsal William Shirer i el general Walter von Reichenau, entre altres. La festa va acabar pràcticament a les tres de la matinada al bar de l’Hotel, que va oferir ous ferrats amb cansalada.

A la Unió Soviètica:

Aquest dia varen començar les purgues de Iosif Stalin amb l’assassinat de Sergéi Kírov, cap del Partit Comunista a Leningrad.

28 de novembre de 1934

Dimecres:

A la Gran Bretanya:

A la Cambra dels Comuns, el diputat conservador Winston Churchill va prevenir dels perills que suposava que una potència obtingués el domini aeri i va assegurar que la força aèria il·legal d’Alemanya estava aproximant-se ràpidament a una igualtat amb la britànica. El diputat va instar al seu govern a comprometre’s econòmicament a una ampliació massiva de la RAF que havia de ser substancialment superior que la d’Alemanya durant els següents 10 anys. L’antic primer ministre Stanley Baldwin li va reconèixer l’existència del rearmament alemany, però va destacar la superioritat aèria britànica enfront Alemanya. Baldwin els va narrar que volia impulsar en els francesos a negociar amb Alemanya. En resposta a l’afirmació de que els alemanys els estaven atrapant en el rearmament aeri, Baldwin va citar les xifres donades per l’Estat Major de l’Aire, segons les quals Alemanya tenia un total d’avions de tots els tipus d’entre 600 i 1.000, mentre que la força de primera línia de la Gran Bretanya era de 560 avions, amb 560 de reserva i 127 de forces auxiliars i que el 1936 tindrien 300 unitats més de primera línia. Baldwin va assegurar que encara que els alemanys s’estiguessin rearmant, la seva força real no era el 50% de la força britànica a Europa i va assegurar que no era cert que Alemanya s’estigués aproximant ràpidament a ells.

25 de novembre de 1934

Diumenge:

En el Reich:

Wilhelm Furtwängler, vicepresident de la Cambra de Música, va sortir en ajuda del compositor Paul Hindemith, que estava sent menyspreat per les autoritats alemanyes, amb una rèplica en el Deutsche Allgemeine Zeitung, que degut a l’enorme demanda es va haver de reimprimir. Allí, el director deixava clar que no es podia permetre renunciar sense cap motiu a un home com Hindemith veient l’escassetat de músics productius. Furtwängler va atacar també les denúncies contra Hindemith fetes en la premsa musical nazi. Aquella mateixa nit, a l’òpera estatal, que curiosament també hi havia Joseph Goebbels i Hermann Göering, el públic va aplaudir a Furtwängler després d’una representació del Tristan i Isolda. Segons sembla, Göering va informar a l’Adolf Hitler de que s’havia produït una manifestació pública de disconformitat contra un líder del NSDAP.