1 de gener de 1935

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va pronunciar el discurs d’Any Nou on va insistir en la disposició d’Alemanya a seguir el camí de la pau, i va fer èmfasis en la importància que tindria el resultat de la consulta en l’antic territori alemany del Sarre, on la Societat de Nacions atorgava a la població del Sarre el dret a decidir si volien tornar a Alemanya.


En un missatge també d’Any Nou a les SA, Viktor Lutze els va amenaçar de que fossin fidels i va parlar en dues ocasions de la voluntat fanàtica a servir.


Wilhelm Canaris, que precisament era el seu aniversari, va prendre possessió oficialment com a nou responsable del servei d’espionatge militar, l’Abwehr.


Segons una estadística del Govern, el 7,3% de la població estava afiliada al partit nazi. El 20% dels funcionaris, segons aquesta estadística, estaven afiliats al NSDAP. El 30% dels professors també ho estaven.

20 de desembre de 1934

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler li va concedir a la seva amiga Helene Bechstein la insígnia d’or del NSDAP pels seus serveis prestats.


El Govern va aprovar una llei que tenia per títol: Llei contra els atacs contra l’Estat i el Partit. L’article 2º de la Llei preveia una sèrie de càstigs contra tots els que fessin comentaris negatius o acudits sobre el govern o els caps del NSDAP. La Llei va ser firmada pel secretari Rudolf Hess. També es va aprovar la Llei de la insídia, la Heimtückegesetz, que preveia multes i sancions per utilitzar de forma indeguda uniformes o insígnies del partit nazi, així com difondre notícies falses quan el seu autor sabia o hauria de saber que el seu proferiment podia ser objecte de difusió pública. Amb l’aprovació d’aquestes lleis es va ratificar els Sondergerichte, els tribunals especials creat el 21 de març de 1933.

13 de desembre de 1934

Dijous:

En el Reich:

Després de que el 7 de desembre s’aprovés per decret que Hermann Göering passava a ser el lloctinent d’Adolf Hitler, aquell dia el dictador va aprovar una llei en la que el nomenava el seu successor, i donava ordres al funcionariat, l’Exèrcit, les SA i les SS de jurar-li fidelitat personal immediatament després de la seva mort.


Heinrich Himmler va escriure a tots els líders de les SS per declarar-los que la seva lluita seria en va si la victòria política no anava seguida per la victòria dels naixements de sang. El cap de les SS els va dir que la qüestió de la “multiplicitat de fills” no era un assumpte privat de l’individu, sinó el seu deure cap als seus avantpassats i el poble alemany.

7 de desembre de 1934

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va publicar un decret pel qual convertia a en Hermann Göering en el seu lloctinent en totes les vessants del govern nacional en cas de que ell no pogués assumir les seves obligacions. El que es volia era que tot quedés lligat si mai Hitler faltés.


El Gruppenführer SA Hans Ludin, antic amic d’en Gottlob Berger, va declarar davant el Tribunal especial del Comandament Suprem de les SA que Berger, que havia passat de les SA a les SS i era considerat un traïdor, patia un enorme egoisme, parlant més del compte i evidenciava una incapacitat d’autocrítica, així com una falta absoluta de temprança castrense. 

6 de desembre de 1934

Dijous:

En el Reich:

Després d’haver fet dimitir el director Wilhelm Furtwängler de tots els seus càrrecs el 4 de desembre, Joseph Goebbels, per intentar calmar els ànims, ja que molta gent del món de la música estava a favor del director, va fer un discurs en el Palau d’Esports on va assegurar que Furtwängler havia declarat que els dies del director Paul Hindemith, que Furtwängler havia defensat davant la persecució que se li estava fent pel fet de ser jueu, com a provocador havien acabat. Volia demostrar que el director no era un ferm defensor dels compositor, tal i com havia demostrat amb el seu article a la premsa del 25 de novembre. No es podien permetre que una figura com Furtwängler quedés com un crític al règim. Però el ministre va afegir que els descarrilaments ideològics no podien ser perdonats com a simples atacs de joventut i va declarar que els que deien que Hindemith era de raça alemanya demostrava el mal que havia fet el món intel·lectual i jueu.