8 de juny de 1934

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler es va reunir amb Alfred Rosenberg, que aquest el va informar sobre l’estat de l’economia i li va explicar que l’alcalde de Bremen l’hi havia dit que si no es prenien decisions aviat s’haurien d’acomiadar al 25% dels treballadors del sector tèxtil. Hitler li va encarregar que exposés en el Ministeri d’Economia la necessitat de crear un organisme sobre el comerç. A continuació, Rosenberg li va entregar els memoràndums de Werner Daitz i Carl Lüer sobre l’economia. Llavors, Hitler li va parlar de política exterior i li va confessar que estava alleugerit que el polític francès Louis Barthou no hagués exposat a Ginebra les seves queixes sobre el rearmament alemany i es va mostrar satisfet per l’aliança francesa-russa. Acte seguit, Rosenberg li va transmetre el contingut d’una decisió secreta del Comitè Central de Moscou, que s’havia enviat a totes les ambaixades de la Unió Soviètica, en la que s’establia una nova política del NEP. A continuació, Hitler li va parlar dels primers dies del moviment, quan sortien de nit per Munic, i li va explicar unes quantes anècdotes.


A la nit, de cop i volta es va posar en estat d’alerta l’edifici de la Bendlerstrasse i algunes patrulles varen recórrer els sostres del Ministeri de Guerra. Camions de la Reichswehr plens de soldats varen estacionar a la Bendlerstrasse i els carrers propers. L’Exèrcit temia un cop d’Estat de les SA. Tot i aquest temor, aquell dia Ernst Röhm havia publicat un article en la Völkischer Beobachter on deia que durant unes setmanes estaria sota tractament mèdic, a Bad Wiessee, i desitjava, d’aquesta manera, allunyar qualsevol interpretació errònia a la seva no presència pública. Röhm acabava el seu article prometent que tornaria a les seves funcions tant aviat com la salut li permetés.

7 de juny de 1934

Dijous:

En el Reich:

Reinhard Heydrich i Heinrich Himmler varen estudiar com havien d’actuar contra les SA ara que Ernst Röhm havia anunciat oficialment que s’agafava un temps de vacances per una malaltia que l’hi havien diagnosticat els metges i es retirava a Baviera. Durant la nit es va transmetre a la seu de la Gestapo el text d’un comunicat de l’Estat Major de les SA que es publicaria el 10 de juny que deia, entre altres coses, que les SA formarien part del destí d’Alemanya. Heydrich va ser el primer en veure que podrien treure partit d’aquella proclama. Minuts més tard, els vehicles negres de la Gestapo es varen aturar davant la residència del ministre Hermann Göering. Himmler i Heydrich es volien reunir amb ell i li varen dur el text de la proclama del cap de les SA. Llavors es va advertir a la Bendlerstrasse i després a la Cancelleria. Adolf Hitler un cop més va callar. Aquesta actitud va portar incertesa a la Bendlerstrasse i es varen comunicar amb la seu de la Gestapo. El general Walther von Reichenau es va reunir amb Viktor Lutze i amb Himmler, que amb aquest últim ja s’hi havia reunit aquell dia en el número 8 de la Prinz Albrechtstrasse.


En la carta pastoral del monsenyor Bertram, aquest es revelava contra les heretgies paganes que el règim volia imposar a Alemanya, contra tots els atacs i acusacions calumnioses realitzats pels neo-pagans contra Déu, Crist i l’Església. La carta havia de ser llegida a les esglésies, però la direcció del clergat va canviar d’idea per por a represàlies.

A la Gran Bretanya:

En el gran auditori d’Olympia, al sud-oest de Londres, Oswald Mosley va protagonitzar un multitudinari míting en el que va criticar als jueus per, segons ell, organitzar atacs contra la seva figura.

6 de juny de 1934

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va confirmar la creació d’un exèrcit de 21 divisions d’un mida tres vegades més gran que el de les Forces Armades de fins llavors.


La Gestapo tenia coneixements de que Ernst Röhm havia comunicat que pensava descansar durant un mes a Bad Wiessee per fer-se una cura termal a causa del seu reumatisme i de les molèsties que li ocasionaven les seves cicatrius. A més, la Gestapo sabia que volia convocar a tot l’Estat Major de les SA a Bad Wiessee abans de que comencés un període de permís per precisar el futur del moviment.

A la Gran Bretanya:

El conservador Neville Chamberlain va escriure en el seu Diari que no podien preparar-se per afrontar a la vegada hostilitats del Japó i d’Alemanya, i que aquest últim era el problema sobre el qual havien de concentrar totes les atencions.

5 de juny de 1934

Dimarts:

En el Reich:

La Gestapo i el SD varen saber el contingut de la reunió entre l’Adolf Hitler i l’Ernst Röhm del dia anterior i sabien del cert que havien arribat a un acord en molts punts, tot i que no resolia les discrepàncies que tenien. Tant Reinhard Heydrich com Heinrich Himmler, i més tard Walter von Reichenau, varen estudiar aquell acord. Entre la seu de la Gestapo i la Bendlerstrasse i va haver un continuat contacte.

4 de juny de 1934

Dilluns:

En el Reich:

A Berlín, el president Paul von Hindenburg va abandonar per últim cop el seu palau. Von Hindenburg sabia que no li quedava gaire temps de vida, la seva salut havia empitjorat de cop quan a finals de maig de 1934 els metges li varen diagnosticar un càncer que per la seva avançada edat feia que li quedés molt poc temps. El President va baixar fins a la última planta amb el nou ascensor que ell mateix s’havia negat a instal·lar pel seu elevat cost. Von Hindenburg va tornar a la seva ciutat natal, Neudeck, per passar els seus últims dies a la seva mansió. Al cap de tres setmanes ja no es podia moure del llit, i només quan estava mitjanament bé el portaven amb cadires de rodes a la terrassa. El 2 d’agost de 1934 moriria. Otto Meissner va trucar a la Cancelleria per informar de la marxa del President i es va comunicar a l’Adolf Hitler que el vicecanceller Franz von Papen l’acompanyaria i es passaria uns dies amb ell a Neudeck. En l’estació central de la capital, la guàrdia va rendir els honors reglamentaris mentre el President pujava el tren.

Sabent que el President no li quedava gaire, Adolf Hitler va convocar una reunió, que va durar cinc hores. amb l’Ernst Röhm. La guàrdia va saludar al cap de les SA a l’entrada de la Cancelleria i després es va reunir amb el canceller. però el contingut de l’entrevista no es coneix del cert. Segons va explicar Hitler més tard, li va implorar a en Röhm que no comencés una segona revolució i li va assegurar que ell no tenia l’objectiu de dissoldre les SA. Llavors li va criticar els escàndols que provocava la seva pròpia conducta i la dels seus col·laboradors més pròxims i el va advertir que havia de moderar el comportament de la seva organització. Röhm, per acabar la conversa, li va assegurar que que faria tot el possible per administrar justícia, tot i que li va voler constatar que els rumors en qüestió eren incerts i exagerats. Cinc hores després, Hitler sortia de la reunió visiblement cansat i Röhm va marxar tot sol cap al seu vehicle. Aquella reunió no va agradar gens a la seu de la Gestapo perquè es temia per un acord entre en Hitler i les SA.

 

3 de juny de 1934

Diumenge:

En el Reich:

A la població de Fulda es va celebrar la missa en el Dom i entre els assistents hi havia monsenyor Michael von Faulhaber al costat del nou bisbe de Berlín, monsenyor Barres, que era crític amb el règim nazi per la seva violència i els seus excessos. La Gestapo, per ordres d’en Heinrich Himmler, havia enviat a Fulda a alguns dels seus agents per veure què es deia a la missa. La Gestapo va recórrer l’antiga ciutat episcopal i després de la missa els bisbes es varen retirar darrere de monsenyor Bertram, cardenal primat de Silèsia, que presidia l’assemblea. L’ambient era tranquil fins que es va escoltar la primera frase de la carta pastoral:

Guardeu-vos dels falsos profetes!.

Seguidament, el text dels bisbes denunciava als ateus que lluitaven contra la fe cristiana, una frase que anava dirigida als nazis. Ràpidament, els agents de la Gestapo varen trucar en el número 8 de la Prinz Albrechtstrasse. Més tard, els agents de la Gestapo varen comprovar que nombroses personalitats catòliques es transmetien el text pastoral dels bisbes reunits a Fulda. De tot aquell enrenou es va informar a la Cancelleria per tenir-la al corrent. Mentre Hermann Göering, Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich es varen posar d’acord en que no es podia permetre tals crítiques, Adolf Hitler va preferir està callat.

2 de juny de 1934

Dissabte:

En el Reich:

Aquell dia es va anunciar que el 13 de gener de 1935 es celebraria un plebiscit pel retorn del Sarre al Reich. En el territori del Sarre les campanes varen repicar en saber-se la notícia.


Després de rebre ordres el dia anterior perquè preparés un atac contra les SA de Munic, Bad Wiessee i Lechfeld, Theodor Eicke va entrenar als seus homes de les SS en el camp de concentració de Dachau i esperava que li donessin ordres per passar a l’acció.

1 de juny de 1934

Divendres:

En el Reich:

En el camp de concentració de Dachau, el Oberführer Theodor Eicke va rebre ordres de Reinhard Heydrich perquè llancés als seus homes de les SS a una acció ràpida contra les SA de Munic, Lechfeld i Bad Wiessee. Ràpidament, Eicke va dissenyar un pla per sorprendre als guàrdies de les SA. També a Munic les seccions de les SS varen rebre les consignes del cap del SD i es varen preparar per l’operació. Només faltava per definir el dia de l’operació.


Davant de l’antisemitisme del Govern, la família jueva del fundador del diari Frankfurter Zeitung, considerat de tendència liberal i que ja havia sigut atacat per les SA l’11 de març de 1933, Leopold Sonnemann, va vendre les seves accions a l’empresa química I.G. Farben, que va passar a controlar el 98% de l’empresa mare del diari. El nom de Leopold Sonnemann va seguir a la capçalera del diari fins l’any 1938 quan el govern alemany ho va demanar.


Gertrud Scholtz-Klink va ser nomenada cap de la secció femenina del Front Alemany del Treball.

31 de maig de 1934

Dijous:

En el Reich:

El govern va aprovar per llei que cap jueu o amb ascendència jueva no podia formar part de l’exèrcit alemany. Però molts oficials tenien ascendència jueva, ja que la gran part de la noblesa contava entre els seus avantpassats amb familiars jueus.


A Barmen, Westfàlia, va acabar el primer sínode nacional de l’Església de la Confessió començat el 29 de maig per establir una línia a seguir. La declaració teològica que en va sortir d’aquesta trobada de tres dies va constituir la base teològica a partir de la qual l’Església podia dur a terme la seva lluita d’oposició al règim. La declaració va ser acceptada per unanimitat per tots els membres i expressava la ferma voluntat de no cedir davant les pressions dels Cristians Alemanys i del govern.

30 de maig de 1934

Dimecres:

En el Reich:

A Barmen, Westfàlia, va continuar la primera sínode nacional de la Lliga Pastoral d’Emergència i es va rebutjar l’església unificada i l’autoritat del bisbe del Reich, Ludwig Müller, i es va establir la línia a seguir a partir de llavors de l’Església de la Confessió, Bekennende Kirche, que va publicar una declaració teològica rebutjant la idea de que la religió havia de subordinar-se al règim.