Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

El cap de l’Estat Major Hans Spiedel, sota el comandament de les tropes a Normandia, es va reunir a la ciutat de Freudenstadt amb Constantin von Neurath i Karl Stroelin per parlar d’un imminent atemptat contra la vida d’Adolf Hitler. Els tres homes varen arribar a la conclusió de que el mariscal Erwin Rommel era la persona ideal per liderar la prefectura del govern després de l’atemptat i en el comandant en cap de les forces armades. Els tres varen pactar certs detalls i varen elaborar, entre altres, plans per entrar en contacte amb els Aliats occidentals amb l’objectiu de demanar un armistici i varen establir un codi que permetés als conspiradors comunicar des d’Alemanya amb el quarter general de Rommel.

A França:

Continuant preparar-se per l’Operació Overlord, els Aliats varen bombardejar les defenses costeres i les bases dels míssils V-1 entre Calais i Normandia. A més, varen ser atacats els nusos ferroviaris d’Estrasburg, Neuenkitchen, Saarbrucken, Karlsruhe, Mannheim i Ludwigshafen. A la nit, la RAF va atacar els aeroports d’Avinyó, Montpeller, Nims i Marsella.

A Itàlia:

Les tropes del 5º Exèrcit del comandant Mark Clark varen continuar avançant cap a Roma, mentre que els soldats alemanys intentaven organitzar-se al voltant de Balmontone.

A Japó:

Hiroshi Oshima va informar en el seu govern del que s’havia parlat en l’última sessió de Hitler al Berghof i va dir que es creia que els Aliats durien a terme maniobres de distracció a Noruega, Dinamarca, la part sud de la França occidental i les costes franceses del Mediterrani. Oshima va assegurar que tothom tenia clar que els Aliats obririen el segon front en el Pas de Calais. L’informe de l’ambaixador va ser llegit pels Aliats, que d’aquesta manera varen poder veure que els alemanys pensaven que desembarcarien al Pas de Calais.

A Nova Guinea:

Els nord-americans del comandant Douglas MacArthur varen desembarcar a Nova Guinea Holandesa per apoderar-se de l’illa de Biak, al nord-oest de Nova Guinea, a l’oest d’Hollandia. Els japonesos varen oferir una dura resistència.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, en una reunió en el Platterhof, un hotel situat al costat del Berghof que en el passat havia sigut la pensió Moritz, molt més modesta, en la que s’hi havia allotjat Adolf Hitler en els anys 20, el líder alemany va pronunciar un discurs davant dels seus generals i els seus oficials, on va assegurar que la guerra acabaria amb els jueus. El dictador va definir als jueus com una quinta columna a la rereguarda, traïdora i plena d’impulsors de la seducció i revolucionaris. Considerava que l’eliminació dels jueus hauria liquidat aquest perill dins d’Alemanya i la possibilitat de que es formés un nucli revolucionari, i va exclamar que si li preguntaven si es podia haver resolt el tema d’una forma més simple, ell contestaria que més simple no podia perquè qualsevol altre via hagués sigut més complicada, però que si li preguntaven d’una forma més humana ell contestaria que era un tot o res, una lluita a vida o mort, i va donar una visió apocalíptica del què passaria si els “enemics” d’Alemanya sortien victoriosos. Hitler va assegurar-los que el bolxevisme assassinaria a milions i milions d’intel·lectuals alemanys i els qui quedessin vius serien deportats per culpa dels jueus. 

Parlant dels bombardejos d’Hamburg i d’altres ciutats, Hitler va dir que 40.000 dones i nens havien mort entre flames de les bombes incendiàries llançades sobre Hamburg i que no esperessin d’ell res més que la confirmació implacable de l’interès nacional de la forma que tingués el més gran efecte i benefici per la nació alemanya. Continuant amb els seus atacs antisemites, va afirmar que s’havia guanyat l’odi dels jueus i, d’immediat, entre el públic, es va poder sentir crits:

D’exacte!. 

A continuació, el dictador va parlar de les accions que estaven a punt de començar contra els jueus a Hongria i per justificar-ho va dir que tenien que eliminar una xarxa homogènia d’agents i d’espies. Seguint amb el seu discurs, el líder alemany va parlar d’Hongria, on els jueus no havien sigut eliminats tot i les lleis antisemites, dient que aquest país estava debilitat per culpa dels jueus, però va afirmar que ara que l’havia ocupat havia solucionat el problema. A continuació va mencionar un altre cop la seva profecia del 30 de gener de 1939, segons la qual en cas de guerra els jueus serien eliminats i, després d’aplaudiments, va continuar ressaltant el manteniment de la raça ària. Per concloure el seu discurs, Hitler va parlar de la missió del poble alemany a Europa dient que la derrota en la guerra significaria el final del poble alemany i la victòria el principi del domini alemany a Europa. Quan Hitler va acabar el seu discurs va ser aplaudit.

---

Aquell dia va morir l’arquitecte Walter Brugman. 

A França:

Les incursions dels caces Aliats resultaven tan mortals que es va prohibir el trànsit ferroviari alemany al país gal durant el dia.

A Itàlia:

El comandant Mark Clark no va obeir les ordres del general Harold Alexander de l’Operació Búfal i va reduir deliberadament la força del 6º Cos del comandant Lucian Truscott, una unitat necessària per capturar Valmontone. Clark va ordenar deixar que la 3º Divisió i la Força Especial bloquegés la ruta 6 per poder així dirigir-se cap al nord el més ràpid possible amb l’objectiu d’ocupar Roma. Les 34º i 45º divisions nord-americanes varen interrompre la seva marxa cap a Valmontone i es varen dirigir cap a la capital italiana cobertes per la 36º Divisió. Davant d’aquella desobediència, Truscott es va queixar del pla de Clark, però va ser desautoritzat. També els comandants de divisió de Clark; el general de divisió Ernest N. Harmon de la 1º Divisió Blindada i el brigader John W. O’Daniel de la 3º Divisió es varen queixar del canvi d’ordres. Alexander va ser informat aquell dia de les noves ordres de Clark, però va ser massa tard per enviar una contraordre perquè les tropes nord-americanes ja s’havien posat en marxa. Com a resultat, els soldats alemanys del 10º Exèrcit varen poder-se retirar, ja que corrien el perill de ser envoltats si era tallada la Ruta 6, que unia Roma.

A la Gran Bretanya:

Preparant l‘Operació Overlord, el tinent Clifton James, del cos de finances de l’exèrcit britànic i que se semblava molt al comandant Bernard Law Montgomery, a qui havia estudiat els gestos i les costums, va volar a Gibraltar i després a Argel per fer creure als alemanys de que el mariscal britànic estava al nord de l’Àfrica i, d’aquesta manera, pensessin que no es produiria en breu un desembarcament Aliat a Europa. Lluint la boina negra de Montgomery, el tinent James es va deixar veure en públic en diferents ciutats del nord de l’Àfrica durant diversos dies. Els Aliats sabien perfectament que no seria fàcil aquella Operació; aquell dia un memoràndum del personal d’operacions del SHAEF senyalava que tres divisions alemanyes ocupaven en aquells moments la península de Coetin, juntament amb 60 tancs i un regiment de paracaigudistes, i potser una divisió sencera atrinxerada a Cherbourg.

Però en els nord-americans i en els britànics els va sortir un contratemps inesperat: Charles de Gaulle es va negar a reconèixer tota legitimitat per començar l’alliberació de França. A canvi de la seva acceptació, el líder de la França Lliure demanava que li reconeguessin el seu moviment com a legítim govern de la nova república francesa.

A Palestina:

L’alt comissari britànic, sir Harold MacMichal, va saber de la proposta que els alemanys havien fet al líder jueu de Budapest, Joel Brand, d’intercanviar un milió de jueus per 10.000 camions per als alemanys.

En el Pacífic:

Les tropes de Douglas MacArthur varen desembarcar a Biak.

Dijous:

En el front oriental:

A Iugoslàvia:

La Luftwaffe va bombardejar les posicions dels partisans. Immediatament després, 40 planadors varen aterrar molt a prop de les barraques on hi havia instal·lat Josip Broz i el seu Estat Major. Un total de 900 homes de les SS varen sortir dels planadors amb les seves metralletes i morters, i es varen llançar al combat. Però els partisans, amb els suport dels alumnes de l’Escola d’Oficials partisans, el batalló de seguretat de Tito i de la població vàlida per lluitar de la ciutat de Draver varen resistir fins al vespre. Els alemanys varen aconseguir apoderar-se de la ciutat i varen matar a 6.000 partisans, però Tito va aconseguir escapar un cop més. El comandant iugoslau va fer un forat al terra de planxes de fusta de la seva barraca i es va deixar caure en un torrent sec per després fugir cap a un lloc segur. Es creu que l’atac alemany va ser planejat per Otto Skorseny.

A Itàlia:

A dos quarts de vuit del matí, el 2º Cos de l’Exèrcit nord-americà va establir contacte amb la platja d’Anzio després de més de quatre mesos del desembarcament d’Anzio. Al mateix temps, el 5º Exèrcit nord-americà va ocupar Cisterna i Valmontone, on els alemanys varen intentar organitzar-se al voltant de la localitat. D’aquesta manera les tropes de Mark Clark varen avançar cap a Roma. Al vespre, el cap de pont d’Anzio va deixar de ser-ho per la unió de les avantguardes del 5º Exèrcit amb el 8º Exèrcit, que va arribar a Piediomonte, amb els polonesos a l’avantguarda.

A la Gran Bretanya:

Preparant l’Operació Overlord, els Aliats occidentals varen retenir durant 10 dies la correspondència dels seus soldats per tal de que no diguessin indiscrecions. Fins llavors, un equip de censors, que dominava 22 llengües, entre elles l’ucraïnès i l’eslovac, es dedicava a inspeccionar amb l’ajuda d’un cúter les cartes dels soldats. També es va negar al personal nord-americà les facilitats del telèfon transatlàntic, de la ràdio i del cable.

A Birmània:

Després de durs combats, els japonesos varen aconseguir penetrar en el perímetre defensiu de Blackpool, territori que els xindits varen tenir que abandonar.

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Sonthofen, tal i com havia fet el 5 de maig i l’octubre de 1943 a Posen, Heinrich Himmler va afirmar en presència dels generals de la Wehrmacht que el “problema” jueu havia sigut resolt d’una manera inflexible, seguint ordres i criteris racionals, i va afirmar que ell en particular no era una persona que gaudís o s’alegrés quan s’havia d’aplicar una mesura dura, però que tenia tal sang freda i tal sentit del deure que podria dir d’ell mateix que era una persona dura. Himmler va confessar que no considerava justificat deixar vius a nens i dones dels països de l’Est perquè, segons ell, permetria en un futur convertir aquells nens en venjadors que acabarien assassinat als nens i les dones alemanyes. Per tant, considerava que si no ho feia hagués actuat com covard i, d’aquesta manera, havia tingut que resoldre “el problema” sense miraments. En conseqüència, Himmler va dir que s’havia d’actuar sense concessions i va donar a entendre que era una ordre d’Adolf Hitler quan va dir que era una ordre militar. 

---

El Reichsbank de Berlín va enviar en el Banc de les Açores un missatge que deia que vendrien 800.000 marcs suïssos subministrats al Kredit Zurch amb valor del dissabte.

---

A la nit, RAF va enviar 500 bombarders de nit contra la localitat d’Aquisgrà.

A França:

Continuant amb la preparació de l’Operació Overlord, 450 bombarders B-26 varen atacar les rampes de llançament V-1 a l’àrea de Calais; els parcs ferroviaris de Creil i Beaumont varen ser atacats per caça-bombarders. Però l’atac més potent d’aquell dia el varen efectuar al voltant de Berlín i París amb 1.106 bombarders i 602 caces, produint una important batalla aèria.

A Itàlia:

L’enllaç entre les forces d’Anzio i les del 2º Cos nord-americà, que provenien del sud del país, es va realitzar al nord de Terracina. Al vespre, el 7º Cos del comandant Lucian Truscott va avançar a bon ritme cap a Valmontone amb la idea d’atrapar al 10º Exèrcit alemany a la vall de la ruta 6 per tal d’obligar-los a rendir-se.

---

Al sud, provinents de Cassino, els canadencs i els polonesos varen obrir bretxa a la Línia Hitler, on els paracaigudistes alemanys seguien lluitant.

A la Gran Bretanya:

A Londres, a la Cambra dels Comuns, el primer ministre Winston Churchill va pronunciar un discurs per explicar que mantenien bones relacions amb el govern espanyol i que esperava que s’ampliessin després de la guerra. El primer ministre va reiterar un cop més el seu compromís de no interferir en l’evolució política interior espanyola, ja que considerava que els problemes d’Espanya els havien de resoldre els propis espanyols. A més, va declarar que se sentia tan allunyat del general Francisco Franco com de Moscou, però va dir que preferia viure a Madrid. Tot i això, conscient de que no podia quedar malament amb els soviètics, va dir que en la Rússia soviètica la forma trotskista de comunisme havia sigut eliminada per complert.

A Birmània:

A la frontera amb l’Índia, els japonesos varen revitalitzar la seva ofensiva en direcció a Imphal i varen re-capturar algunes posicions perdudes. A Kohima va passar tot el revés, ja que varen ser les tropes índies les que varen passar a l’atac.

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, en el Berghof es va celebrar una reunió, que s’havia anunciat el 19 de maig, per analitzar els danys que havien rebut les indústries del carburant després dels bombardejos Aliats. En la reunió hi varen assistir els industrials més importants, el cap del Departament de Planificació i Matèries Primes, el ministre d’Armament, Albert Speer, el ministre de l’Aire, Hermann Göering, el cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel i el mariscal Erhard Milch. Abans d’entrar a la reunió, Göering va pressionar als industrials perquè no es mostressin pessimistes davant d’Adolf Hitler. Tenia por que el culpessin de que la seva Luftwaffe no feia suficient per protegir les seves indústries. Però quan va començar la reunió els industrials es varen mostrar pessimistes i varen ser realistes amb la situació precària en què es trobaven. Hitler els va intentar convèncer de que superarien la situació però, de cop, en veure les cares dels industrials, va començar a acceptar que la situació era catastròfica. Quan els industrials li varen especificar la situació en què es trobaven, Hitler es va anar desanimant. Era evident que no estava acostumat a sentir les coses de forma tant realista i precisa. Llavors, parlant amb Göering, Karl Saur i Milch sobre la producció aeronàutic, el líder alemany va sentir que parlaven del Me 262 com un caça i no com un bombarder com ell havia demanat a la tardor anterior. Enfadat, Hitler va entrar amb còlera i va ordenar que el Me 262 es fabriqués exclusivament com un bombarder, tot i les objeccions tècniques que varen posar els experts allí presents. Göering, que no volia ser senyalat amb el dir, va donar les culpes als enginyers de la Luftwaffe, però li va tenir que dir que l’important re-disseny que necessitaria l’avió retardaria la seva producció cinc mesos.

A França:

1.045 bombarders i 562 caces varen atacar les bases de la Luftwaffe i els enllaços ferroviaris de Metz, Orleans, Chautedun, Bourges i Chaumont, a més de que les bombes varen causar danys a Saarbricken i Neuenkirchenb. A part, una altre poderosa formació de 103 caces P-51 varen atacar el nus ferroviari de Hasselt, Bèlgica. Els alemanys només varen poder destruir sis bombarders i un caça, a més de danyar 83 bombarders.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen afusellar a més de 700 presoners de la presó de Pawiak.

A Itàlia:

Al centre del país, les forces nord-americanes, britàniques, canadenques, franceses, neozelandeses, índies i poloneses varen intentar obrir pas entre les defenses de la Línia Gustau. Les forces del 2º Cos polonès seguien avançant juntament a la 1º Divisió canadenca fins que varen arribar a la localitat de Piedimonte, on es varen enfrontar amb els alemanys. Per altra banda, el 6º Cos d’exèrcits nord-americà va trencar la línia defensiva sobre Anzio amb 500 canons seguint ordres d‘Harold Alexander per intentar trencar la línia Senger, que parcialment havia sigut perforada per les tropes franceses, arribant a la via Àpia per tal de tallar la retirada alemanya i dirigir-se al nord direcció a Valmontone. Tot i la victòria aliada, la 2º Divisió d’Infanteria del 6º Cos va perdre 955 homes. Una divisió nord-americana no havia perdut a tants homes en la guerra com aquell dia.

A la Gran Bretanya:

Moltes tropes d’assalt es varen dirigir cap a la costa d’Anglaterra, repartint-se per 12 zones de concentració (els nord-americans en el sud-oest, i britànics i canadencs en el sud, on començaria la fase final) per posar en marxa en breu l’Operació Overlord. Preparant l’Operació, els Aliats varen interrogar al general alemany Hans Cramer, capturat a l’Àfrica, i varen saber amb certesa que els enganys que els estaven ocasionant funcionava a la perfecció.

---

Els britànics varen fer el primer vol del nou caça britànic, el Martin Baker MB 5.

En el Pacífic:

El submarí USS Cero va enfonsar un transport i va danyar a una embarcació cisterna a prop de les Illes Palau. A més, el USS Ray va utilitzar el radar per disparar 10 torpedes contra un comboi japonès que navegava a prop de Filipines, enfonsant un transport i deixant un altre tocat. Finalment, el USS Permit va danyar a un altre transport japonès utilitzant el seu canó de coberta.

Dilluns:

En el Reich:

Els Aliats varen continuar bombardejant al Reich i durant aquesta jornada, on hi varen participar la RAF i la USAAF, es va atacar Cherbourg i Siracourt, a França,; Kiel, Dortmund i Brunswick, a Alemanya; o La Spezia i Civitanova, a Itàlia.

A Itàlia:

Les tropes canadenques varen perforar la línia Hitler, on hi havien la majoria dels soldats alemanys que havien abandonat la línia Gustav el 15 de maig de 1944. A Montecassino, havent perdut ja el monestir, els alemanys varen cessar en la seva resistència a la cima del mont.

A les vuit del vespre, el comandant Mark Clark va dir en una conferència de premsa davant dels reporters que pensava ocupar Roma aviat i que res se l’interposaria en el seu camí.

A l’Atlàntic:

Aquell dia va sortir de la base de Lorient el submarí U-530, que duia a bord un radar de tipus Naxos i 3 tècnics expert en el seu muntatge i maneig pels japonesos. El que no sabien ni els alemanys ni els japonesos es que els nord-americans havien intervingut les seves comunicacions radiofòniques i havien desxifrats els seus codis, i amb els seus submarins varen perseguir l’U-Boot sense que s’adonés.

A la Xina:

Les forces aliades varen atacar la localitat de Chang-Ya.

En el Pacífic:

El submarí USS Pollack va enfonsar el destructor japonès Asanagi.

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering va ordenar que els aviadors Aliats que haguessin disparat amb metralladores contra trens de viatgers o contra civils, o contra avions alemanys forçats a aterrar, serien executats sense comparèixer davant un tribunal militar.

A França:

L’aviació aliada va utilitzar un total de 5.000 aparells de diferents tipus per atacar els ferrocarrils francesos i alemanys en els futurs fronts de batalla. El massiu atac va ser batejat amb el nom de la cançó del cantant Glenn Miller: Operació Chattanooga Choo-Choo. Els primers atacs d’aquest dia varen tenir lloc contra les xarxes ferroviàries del sud-oest d’Alemanya.

A Polònia:

A Auschwitz va arribar-hi quatre combois provinents de diferents punts d’Hongria amb un total de 12.439 jueus. Només 1.202 varen ser registrats com a nous treballadors esclaus. Els demés varen ser assassinats.

A Itàlia:

A Lenola, els Aliats occidentals varen violar a 50 dones, entre elles nenes i dones d’avançada edat.

A la Gran Bretanya:

A Bletchley Park es va desxifrar un missatge alemany que advertia als seus destinataris de que esperessin grans dèficits en les assignacions de carburant corresponent al juny pels atacs Aliats contra les instal·lacions petrolieres de Romania i Alemanya.

En els Estats Units:

A Pearl Harbor, per raons desconegudes, un LST carregat de combustible i munició va esclatar en el seu ancoratge de West Loch, provocant una reacció en cadena que va provocar l’enfonsament de sis embarcacions LST que esperaven ordres per atacar l’illa de Saipan. Per culpa d’aquest accident varen morir 163 persones, 369 varen resultar ferides i moltes embarcacions varen quedar danyades. L’incident es va mantenir en secret durant uns quants anys.

Dissabte:

A la Gran Bretanya:

Preparant l‘Operació Overlord, els Aliats varen començar un desplegament de més de 200 Bigbobs (falses embarcacions de desembarcament creades amb lones i barrils de combustible) al voltant de l’estuari del Tàmesis.

A Polònia:

El Armia Krajowa (l’Exèrcit secret de la resistència polonesa) es va fer per primer cop amb un míssil V-2 que s’havia enfonsat en el riu Bug. Aquest míssil iniciarà l’Operació Most III, que servirà per dur l’artefacte a la Gran Bretanya per ser avaluat pels científics britànics.

A Islàndia:

Els islandesos varen votar en un referèndum esdevenir una república i separar-se de Dinamarca. El 95% del cens va votar per la república, que va quedar establerta el 17 de juny de 1944.

A Nova Guinea:

Les forces del comandant Douglas MacArthur varen culminar amb èxit la destrucció de la guarnició japonesa a l’illa de Wake, a les proximitats de Nova Guinea.

A Japó:

Després d’apuntar el dia anterior diferents zones per on podrien desembarcar els Aliats, Hiroshi Oshima va insinuar ara que la zona escollida podria ser a Suècia, tot i que l’ambaixador va afirmar que el general Alfred Jodl no ho creia.

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre d’Armament, Albert Speer, va viatjar a Obersalzberg per entrevistar-se amb Adolf Hitler i el cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel. El propòsit de la reunió era avaluar els danys que havien patit les indústries de carburant a Alemanya després de l’atac del 12 de maig. Speer es va mostrar pessimista amb la situació i va ser crític amb l’Estat Major de l’Aire. Estava convençut de que ja no podrien produir més carburant i això significava aturar la producció d’armament i el final de la guerra. Però, en canvi, Keitel es va mostrar més optimista i estava convençut de que superarien aquella situació com altres cops, tot i que no va tenir cap fonament per creure en el que afirmava. Per la seva part, Hitler aquesta vegada no va compartir l’optimisme del mariscal Keitel i va convocar una reunió per al cap d’uns dies amb els industrials del país acompanyat per Speer. A la reunió hi havien de ser presents a més dels industrials, el cap del Departament de Planificació i Matèries Primes, Hermann Göering, Keitel i el mariscal Erhard Milch. Quan li varen comunicar a Göering que hauria d’assistir a aquella reunió, el mariscal va demanar que no hi assistissin els industrials al·legant que els temes d’Estat havien de quedar entre ells. Però el ministre tenia un altre motiu per no veure als industrials a la reunió; no es volia sentir dir que la seva Luftwaffe no feia res per defensar les indústries del país quan eren durament atacades per les forces aèries aliades. Després, Speer va prendre unes mesures per la Central de Planificació per tal de que es preparessin bigues metàl·liques per poder reparar els ponts que poguessin quedar destruïts pels atacs aeris dels Aliats. Speer tenia por de que s’ataqués els ponts del riu Rin.

---

Els nord-americans varen destinar 888 bombarders i 700 caces per atacar Brunswick i Berlín. En la batalla aèria varen ser destruïts 21 caces i 30 bombarders, a més de que 354 bombarders varen quedar danyats.

---

Els presoners que s’havien fugat massivament del Stalag Luft III, a prop de Sagan, a Silèsia, varen ser atrapats i 50 d’ells, que eren aviadors Aliats, varen ser afusellats per la Gestapo. Només tres dels presoners fugits, dos noruecs i un holandès varen arribar a la Gran Bretanya.

A França:

Intentant desfer les defenses costeres franceses i les bases de llançament de míssils V, 290 bombarders B-26 varen atacar de dia i la RAF es va encarregar d’enviar 700 bombarders perquè ataquessin de nit els aeroports d’Orleans, Amiens, Le Mans, Mont Couple, Merville, Boulogne i Tours.

---

Erwin Rommel li va escriure una carta a la seva esposa Lucie amb el següent comentari sobre un hipotètic desembarcament:

L’enemic sabrà del que és bo quan ataqui, i al final fracassarà.

A Holanda:

Del camp de Westerbork va sortir un tren de 18 vagons direcció a Auschwitz carregat amb 699 persones, dels quals 453 eren jueus.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els soldats soviètics varen ocupar la ciutat de Sebastopol. La caiguda de la ciutat li va costar en el Reich prop de 100.000 homes entre morts i capturats.

En el Bàltic:

Per accident es va enfonsar el submarí alemany U-1015.

A Itàlia:

Les forces nord-americanes varen avançar cap a Gaeta i varen conquerir l’aeròdrom d’Aquino, al sud de Roma. Els alemanys varen fugir ràpidament perquè tot el seu 10º Exèrcit no es veiés envoltat entre les forces que avançaven des de Montecassino i les tropes del 5º Exèrcit nord-americà, que intentaven trencar el front al nord, des del cap de platja d’Anzio. Per altra banda, Alphonse Juin, després de la seva victòria a Cassino, va donar en els seus homes 50 hores de permís, que varen aprofitar per saquejar, violar i assassinar a tots els pobles de la zona. Al mateix temps, les forces de la USAAF amb base a Itàlia varen bombardejar amb 500 avions Casarea, Latisana i La Spezia.

En el Mediterrani:

Els Aliats varen enfonsar el U-960.

A Turquia:

A Istanbul varen desembarcar-hi dos emissaris: Joel Brand del Comitè de Rescat Sionista hongarès, i l’agent de la Gestapo Brandi Grosz, àlies Andre Gyorgy, que volien canejar les vides de 700.000 jueus hongaresos per 10.000 camions, 2 milions de pastilles de sabó, 800 tones de cafè, 200 tones de cacau i 800 tones de te. Els Aliats no varen tancar el tracte, ja que els semblava que si firmaven aquell acord els soviètics pensarien que els britànics estaven intentant negociar amb els alemanys per atacar-los. Aquestes 700.000 persones varen acabar a Auschwitz.

A les Illes Marianes:

Els nord-americans varen iniciar una sèrie de bombardejos per preparar els imminents desembarcaments des del portaavions USS Wasp.

En el Japó:

Hiroshi Oshima va informar a Tòquio de que es podria produir un desembarcament Aliat occidental a Dalmàcia, Noruega o a la França meridional.

Dijous:

En el Reich:

A Oradea, entre Hongria i Romania, varen arribar-hi Lazlo Endre, amic d’Adolf Eichmann i responsable de l’Holocaust hongarès, i Desiderius Nagy, un alt funcionari del Ministeri d’Economia d’Hongria, per visitar la zona i el botí que havien extret dels jueus. Varen comptabilitzar 30 milions de Reichsmarks en objectes de valor.

A Itàlia:

A dos quarts d’onze del matí, mentre la 4º Divisió índia es trobava a Cassino. la patrulla del tinent Gubriel del 2º Cos polonès del 12º Regiment del comandant Podolski, una unitat polonesa de la 3º Divisió d’infanteria dels Carpats, va ocupar el monestir de l’abadia de Montecassino sense trobar resistència i varen onejar la bandera polonesa sobre les ruïnes de Montecassino. Els polonesos només varen trobar alguns ferits alemanys que no podien ser evacuats. Per la seva banda, el 1º Cos canadenc del general Burns es trobava davant el forrellat de Senger rodejant els alemanys. Durant la nit, els paracaigudistes alemanys varen evacuar, plens de desesperació, la posició de Cassino.

---

Al sud del país, un grup de bombarders B-25 Mitchell va sobrevolar el volcà Vesubi, que estava en plena erupció.

A Romania:

Els nord-americans varen atacar amb 450 bombarders la principal font de petroli del Tercer Reich a Ploesti.

En el Mediterrani:

En el Mar Tirrena, el submarí alemany U-453 va enfonsar l’última embarcació mercantil. Es tractava d’una embarcació que portava subministrament al cap de platja d’Anzio.

A Birmània:

Els Aliats varen fer el primer assalt, sense èxit, per ocupar la ciutat de Myitkyina.

En el Pacífic:

A les Almirallats, els últims focus de resistència japonesa a les illes varen ser aixafats. Aquesta acció va aïllar la base japonesa de Kavieng, en el sud-oest del Pacífic.