Dilluns:
A la Gran Bretanya:
A l’oest de Londres, al matí, a la St. Paul’s School de Hammersmith Road, el quarter general del 21º Grup d’Exèrcits, es va presentar oficialment el pla definitiu de l’Operació Overlord en una reunió secreta on hi varen assistir un gran número d’almiralls, generals, mariscals de camp, especialistes en logística i caps de l’Estat Major. Entre les autoritats més rellevants hi havia el rei Jordi VI, el primer ministre Winston Churchill, el comandant Dwight D. Eisenhower i el cap del Estat Major de la Marina sir Andrew Cunningham, que es va asseure entre Churchill i l’almirall Harold Stark. Tots varen arribar a la reunió amb els seus automòbils i varen entrar a l’edifici d’estil gòtic de maó vermell i terracota, on la policia nord-americana, els Snowdrops, comprovaven amb lupa les 146 invitacions i les targetes de seguretat que s’havien distribuït un mes enrere. Sis guàrdies uniformats acompanyaven els convidats fins a una sala anomenada Model Room amb columnes negres i bancs durs i estrets. Els plànols i els mapes secrets estaven penjats en els monuments de la sala. La fila A, on hi havia catorze butaques enganxades unes amb les altres, estava reservada per les autoritats amb els càrrecs més alts. Churchill, vestit amb una levita negra i fumant el seu pur havà, va entrar amb Eisenhower. En la seva entrada no varen ser aplaudits pels presents, que només es varen aixecar quan va entrar el rei pel passadís per seure a la dreta d’Eisenhower. El primer ministre va saludar al monarca amb una reverència i després va continuar fumant el seu pur.
Quan varen ser les deu del matí, Eisenhower es va aixecar de la seva butaca per donar la benvinguda als presents. A darrere seu hi havia un gran mapa de guix en relleu de la costa de Normandia, on es representava amb vius colors i a una escala de sis polzades/una milla els rius, pobles, platges i zones muntanyoses. Un general de brigada estava al costat del mapa per indicar els llocs per on es duria a terme l’Operació. Després de saludar al rei, Eisenhower va explicar l’estratègia que seguirien; en el desembarcament inicial hi participarien cinc divisions d’infanteria (dues de britàniques, dues nord-americanes i una de canadenca), reforçades per catorze regiments de carros de combat i l’arribada posterior de noves divisions fresques. En total serien cent vuitanta-cinc mil soldats i vint mil vehicles transportats en gairebé cinc mil vaixells. Unes hores abans es preveia que vint mil paracaigudistes serien llançats a la rereguarda alemanya per sabotejar-ne les comunicacions i per combatre les forces de l’Eix des de l’interior. A més, deu mil avions oferirien la cobertura aèria necessària bombardejant les defenses alemanyes i eliminant les defenses de la Luftwaffe. Abans de que el comandant Bernard Law Montgomery pogués parlar, va entrar a la sala George Patton, que venia de visitar a un dels artesans de la costura de Savile Row i de passejar-se per la capital britànica amb el seu enorme Packard negre adornat ostentosament amb insignes amb tres estrelles i lluint dos botzines d’autobusos Greyhound. Sense fer cas a Montgomery, el general nord-americà es va asseure al seu lloc, situat a la segona fila de bancs. Després de veure l’entrada del seu gran competidor, Montgomery es va col·locar al costat del gran mapa i, llegint les seves anotacions, va començar el seu discurs on va dir que hi hauria quatre exèrcits a les seves ordres i que dos d’ells serien les forces d’assalt que actuarien a Normandia. Els altres dos serien els encarregats d’aprofitar el cap de platja. Mentre exposava el seu pla, el comandant britànic senyalava les platges de guix i els pobles normands. Tots l’escoltaven en silenci i amb molta atenció, només Churchill l’interrompia amb comentaris en veu baixa sobre un excés de vehicles en les brigades d’assalt. El primer ministre també va preguntar si era cert que aquella gran força incloïa dos mil oficinistes. Montgomery va concloure el seu discurs amb el vintè i últim punt de les seves notes dient que tenien que aconseguir que els soldats es posessin en marxa plens de ràbia i furor. A continuació, en una ràpida successió, altres caps militars varen exposar el pla naval de la invasió, els plans aeris per la zona de batalla i pels territoris del Reich, el pla logístic i el projecte d’afers civils pel govern de Normandia. Els oficials de l’Estat Major anaven de presentació en presentació, penjant mapes nous i canviant gràfiques i cartes de navegació.
A dos quarts de dues del migdia la sessió es va interrompre per dinar en el menjador del St. Paul’s. Patton es va asseure al davant de Churchill, que li va preguntar si recordava la seva última trobada en el Mediterrani. El general californià li va dir que sí, i el primer ministre content li va oferir un vas de whisky. A dos quarts de tres es varen tornar a reunir de nou a la Model Room per escoltar més exposicions, mirar més mapes i veure a més generals. Ara va ser el torn d’Omar Bradley, el que havia de ser el principal especialista tàctic de l‘exèrcit nord-americà a l‘Operació Overlord. Quan tots varen acabar les seves exposicions, Eisenhower es va aixecar per pronunciar unes paraules d’agraïment, afegint que Adolf Hitler havia perdut la seva única oportunitat d’acabar amb tot l’Alt Comandament de les forces aliades amb una sola bomba llançada amb precisió. Llavors, Churchill va oferir un breu discurs d’acomiadament per dir que s’havien de córrer riscos. El pla va ser firmat pels responsables dels tres exèrcits: el comandant Montgomery, l’almirall Bertran Ramsay i el mariscal de l’Aire Trafford Leigh-Mallory. Cunningham va comentar durant la sessió que Arthur Harris es queixava de que l’Operació Overlord molestaria en la manera correcta de derrotar Alemanya, que per ell era a través dels bombardejos.
En acabar la reunió, tots es varen posar drets i varen abandonar la sala per dirigir-se als seus automòbils que els esperaven a Hammersmith Roard per conduir-los als seus llocs de comandament repartits per Anglaterra. Poc després de les sis de la tarda, mentre es fumava una cigarreta de la marca Camel, Eisenhower creuava Londres direcció al sud-oest en un Cadillac conduït pel seu xofer per veure l’estat dels seus homes. Trenta minuts després de sortir de St. Paul’s, el Cadillac del comandant suprem va passar a poc a poc per davant d’una garita de sentinelles i va creuar les reixes que s’obrien en el mur de pedra de tres metres d’altura que rodejava Bushy Park, un antic vedat de caça reial protegit per un meandre del Tàmesis, i es va dirigir direcció a Kingston Road fins arribar a una casa amb cinc habitacions anomenada Telegraph Cottage.
La Luftwaffe va enviar 91 bombarders per atacar les ciutats de Bristol i Portsmouth. 15 bombarders no varen tornar a les seves bases.
En el Reich:
A França:
Hans Speidel va organitzar una reunió en una casa de camp als voltants de París amb Erwin Rommel, Carl Heinrich von Stülpnagel i els seus caps d’Estat Major. L’objectiu de la reunió, va explicar Speidel, era preparar les mesures que havia que prendre per finalitzar la guerra al front occidental i enderrocar el règim nazi. En aquesta reunió es va decidir que era massa perillós per Rommel entrevistar-se personalment amb Constantin von Neurath i Stroelin perquè s’adherissin al complot. Per aquest fet es va decidir enviar-hi Speidel el diumenge 27.
A Polònia:
A Auschwitz varen començar a arribar-hi jueus hongaresos per ser exterminats. Només un 15% varen ser enviats per treballar com esclaus.
A Itàlia:
La 68º Divisió britànica va arribar a la carretera Cassino-Pignatal. Després de l’avanç Aliat del 11 de maig, els soldats alemanys es varen començar a replegar abandonant la Línia Gustau per dirigir-se a la Línia Hitler. A la nit, els goumiers del general Augustin Guillaume varen escalar el mont Fammera, en el nord de Spigno.
A Montecassino, el general Harold Alexander va enviar nous reforços per la batalla, ja que els alemanys no cessaven de resistir.
En el Mediterrani:
En aigües de Gibraltar va ser enfonsat el submarí alemany U-731 mentre intentava passar al Mediterrani. Aquest va ser l’últim dels 62 submergibles que els alemanys varen enviar en aquesta zona durant la Segona Guerra Mundial.
A Birmània:
La força combinada de Kachines, xinesos i nord-americans comandada pel general de brigada Merrill va arribar a la base japonesa de Myitkyna després de travessar la jungla.
Diari del Tercer Reich 